dissabte, 29 d’agost de 2009

Un parell de llibres

Voldria recomanar un parell de llibres que parlen de la meva terra.

El primer és "Terres de llicorella", amb unes fotografies en blanc i negre del Toni Vidal, que en la meva modesta opinió, han captat l'ànima del Priorat, i amanides amb poemes d'August Bover. Molt recomanable per anar cercant aquests racons del Priorat i aturar-se per veure el que s'ha fotografiat, amb la nostra mirada.

El segon és més d'àmbit local, es diu "Gratallops antic" i és de la Mª Antònia Montcada. Es tracta d'un recull de dibuixos de racons del poble tal i com eren temps enrera, i que desperten la memòria d'infantesa del Gratallopencs. Us voldria suggerir un passeig pel poble buscant aquests racons i dibuixant amb l'autora el passat de Gratallops.






Dolç Penedès!!

Aquest any he tingut la oportunitat de provar dos vins dolços del Penedès extraordinaris.



Advent

Es tracta d'un dolç de Xarel·lo i Parellada sobremadurats, de producció molt limitada, i que es basa en la deshidratació dels raïms en un paller. Una obra d'artesania, d'un dolç que no empalaga, i mostra un nas complexe, amb mel, cítrics i flors blanques, com el jesamí. En general el celler aposta per les varietats autòctones com el Sumoll, el Xarel·lo i la Perellada, i aquest nomès és un dels exemples.




Caligo

Dolç de Chardonnay amb botritis, que es mostra dolç, però amb una acidesa marcada en boca. Recors de mel, fruits secs i especies. Jo, quan el tastava tenia la sensació de estar bebent un dels grans Sauternes o Tokaji. Dos amics amb un projecte molt xulo i engrescador, que fan les coses ben fetes i que t'encomanen la seva passió.


Que consti que jo no sóc de dolços, però joies com aquestes no es poden deixar passar!!


divendres, 28 d’agost de 2009

Safari a la vinacoteca

La compra d'un vi és sense cap mena de dubte una de les aventures més trepidants dels nostres dies. La fauna que ens podem trobar és diversa i no sempre del nostre gust, en aquest apunt miraré de fer una radiografia dels diferents especímens que hom pot trobar anant a comprar un vi per sopar o per regalar.

Nº 1 "El lleó"
És el rei de la vinoteca, controla tot l'entorn sense moure ni el bigoti, i si t'acostes a ell per demanar-li opinió o consell sobre algun vi, badalla de forma ostentosa, i continua controlant la situació. Els visitants acaben decidint-se per vins de nom conegut o per aquells que els crida l'atenció l'etiqueta. Pot ser un animal períllós si el molestem molt.

Nº 2 "L'elefant"
De memòria prodigiosa i d'aparença tranquila, en cas de sol·licitar la seva ajuda pot explicar-te amb tota mena de detalls qualsevol dels vins. De tota manera, no té cap mena d'interés en mostrar la seva memòria, i procura trobar un espai tranquil o resguardar-se dels curiosos. Els visitants que gosen preguntar, molts cops acaben descobrint nous vins, i que en molts casos s'ajusten als seus gustos. Es tracta d'un animal molt noble.

Nº 3 "Paó"
Aquest animal disfruta de mostrar el seu plomatge, surt a l'encontre dels visitants i desplega la seva cua, fent notar que no hi ha qui sapigui més de vins que ells. Els visitants s'acaben decidint per aquells vins que ell els aconsella, però en molts casos no són el que buscaven, i al final al paó no li importa, ell ja ha donat la seva lliçó magistral. No és un animal perillós, però pot arribar a fer-se molt pesat.

Nº 4 "Serp"
Animal astut, que coneix molt bé l'entorn i les preses que hi pululen. En veure al visitant ja té clar quin vi li ha de vendre, i després d'una serie de maniobre per acorralar-lo i encantar-lo, el visitant surt per la porta amb els vins que la serp ha decidit per ell. Aquest animal és especialment perillós.

Nº 5 "Cebra"
Animal astut i d'aparença tranquila, però que quan detecta que el visitant té intenció de fer-li alguna pregunta, fuig cap a zones més tranquiles. El visitant pot arribar a sortir de la botiga sense comprar res.

Nº 6 "Lloro"
Animal inofensiu i que repeteix qualsevol cosa que hagi sentit, sigui veritat o no, aportant en molts casos una informació de poc valor al visitant. El visitant pot acabar comprant el vi que els aconselli, i es que n'hi ha de força convincents.
Bé, suposo que m'en deixo, però per riure una estona ja està bé!!!!

dimecres, 26 d’agost de 2009

Dones al Poder!!!!

El Priorat està entre les zones de producció vinícola amb més reconeixement a nivell mundial, i tot aquest prestigi se l'han guanyat a pols els productos, les productores, els enòlegs i les enòlogues de la comarca. Així com en altres zones les noms que sonen són nomès els d'homes, al Priorat hi ha una llista molt llarga de dones que han fet possible aquesta fita, i a continuació en parlarés d'unes quantes, però no voldria que les que no anomeno m'ho tinguin en compte.

Daphne Glorian és la única productora de tot l'estat Espanyol que ha aconseguit dos anys 100 punts Parker, i si bé el Clos Erasmus és un vi que nomès està a l'abast d'uns pocs, pel seu preu, el Laurel, un vi amb tota la potencia del Priorat, amb la melositat del Syrah i amb tots verds d'Eucaliptus i Herbabona, està a l'abast de la majoria, això és clar, si el trobeu, perque no totes les botigues el tenim, en part per culpa de la escassa producció, i en part per l'exportació.


La Montse Nadal és una de les deganes del Priorat, i si bé fins ara se la coneixia per ser l'artista del vi "Lo Givot" de la Vilella Baixa, fa tot just 5 anys va començar un projecte en solitari fruit del qual és el vi "La Fuina", un vi amb l'ànima del Givot, però amb una fruiteta molt divertida, que el fa una mica més juganer, i diferent d'altres vins de la zona. Es tracta d'un vi que és divertit i autèntic com ella mateixa.




La Silvia Puig és allò que en diuen una petita gran dona. Una artista que ha trobat una interpretació moderna del Priorat, però que en tots els vins deixa ben clara la tipicitat de la zona. Si algú treballa bé els blancs és ella, i en quan als negres, són golosos, d'uns tanins agradables. Us recomano Odysseos "Mas d'en Ros", de producció limitada i amb tota la força d'aquesta enòloga, i com a curiositat, també elabora Tetis, per Colais, que té una gan frescor i és molt llèpol.

La Sara Pérez, una artista del vi, de la que voldria destacar la seva feina a Martinet, i un vi que ella i el seu marit, el René Barbier fill, van dedicar a la seva filla Ariadna, el Partida dels Bellvissos. Realment és un cul de mal seient, i podeu trobar vins de Monsant, i d'altres zones on elabora o col·labora. La Sara és sense cap mena de dubte una de les enòlogues amb més repercusió a nivell estatal.




L'Esther Nin és una de les enòlogues de la comarca que també s'ha fet un lloc entre els grans amb el seu Nit de Nin, de producció Biodinàmica, i que a més, participa en projectes com el de Clos i Terrasses d'Espanya, i el Clos Abella.





Hi ha casos en els que l'enòleg és un home, però el celler és l'ànima d'una dona, com en el cas del celler Cesca Vicent, en el que la propietaria està al capdavant, i els vins tenen la seva tosuderia i una personalitat i tipicitat nomès pròpies dels aut`ntics cellers del Priorat. No us perdeu l'Abat Domènech, o el "Lo Piot", dos vins amb la mineralitat del Priorat a flor de pell.

dimarts, 25 d’agost de 2009

La Premsa es fa resò de l'Art al Priorat

Us recomano l'article del Periorico del 24 d'Agost, on parla de la iniciativa del Centre d'Art Contemporani del Priorat, com una tendècia a fer representacóns artístiques fora de Barcelona.

Podeu llegir l'article a:
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=639470&idseccio_PK=1013

diumenge, 23 d’agost de 2009

Blancs del Priorat



Aquesta setmana ha apretat la calor, i tant al restaurant com a la botiga, els blancs han augmentat el seu protagonisme.

Els blancs del Priorat, de produccions molt limitades, al grau alcoholic, i normalment de caràcter sec, en la seva gran majoria amb fermentacions en bòtes de fusta, i en molts casos amb una certa criança.

Són vins pensats en la seva gran majoria per fer-ne guarda, i per exemple, aquesta setmana, al restaurant, hem servit un Nelin 2006 i un Nelin 2007, i sense cap mena de dubte estava més bò el 2006, i a part de les fruites tropicals, les flors i la pissarra, tenia molta més complexitat. De la mateixa manera, fa poques setmanes varem servir un Enllaç del 2005, i va ser un festival, el viognier i la garnatxa s'entenen perfectament, i l'ampolla els dona un acabat fantàstic.

Recomano que tant l'Enllaç, com el Nelin o el Closa Batllet Blanc, els decanteu nomès per trencarlos, just en el moment de servirlos. Per exemple, el Coma alta de Mas d'en Gil, jo no he cregut necessari decantar-lo, però ja li preguntaré a algún dels propietaris, per tal que em doni la seva opinió.

Per un altra banda, tenim blancs més frescos com podrien ser Les Brugueres o el Mas d'en Compte Blanc, que tot i es poden veure d'un any per l'altre, semblen més interesants, en la meva modesta opinió, el primer any. en aquest grup, tot i no ser Priorat, no em voldria deixar el Tretze de Mas de la Casadora, un Montsant de Garnatxa Blanca, que té una relació qualitat preu força interesant.

Preveu-los i ja em direu!!!!

divendres, 21 d’agost de 2009

Art al Priorat

En aquest apunt voldria parlar, no de l'art del vi, si no d'altres tipus d'art. Potser heu notar que he afegit dos referencies a "Art del Priorat" a la part dreta del blog, i és que crec que en una comarca com el Priorat, que demostrem una sensibilitat tant gran per l'art de fer vi i del bon menjar, no seria lògic que deixesim de banda l'art.

El primer dels dos enllaços és al pintor Balaguer, que és fill de Gratallops, i que té un prestigi internacinal dintre dels cercles de pintura realista. Us recomano que si teniu ocasió, aneu a alguna de les seves exposicions individual o colectiva.

El segon, té a veure amb quelcom més global, i es tracta d'una iniciativa que ja fa uns anys que dura, i que aposta pel Priorat com espai d'art contemporani, amb iniciatives tant disparells, com concerts, exposicions, performances, debats, etc...
L'altre dia, parlant amb un dels que porta aquesta moguda, varem fer un paral·lelisme entre art i vins, que trobo molt interesant, i que era el següent: El "vin de negoce", que diuen els francesos, seria l'equivalent a l'art de consum i més comercial, i el vi de "terroir", equivaldria a iniciatives més atrevides, que busquen el seu espai, com seria el aquesta.

dijous, 20 d’agost de 2009

Cultiu ecològic, l'aposta pel respecte a la terra

Cada cop són més les cellers que aposten per fer cultiu ecològic, i d'aquesta manera deixar de banda productes i mètodes d'explotació que, a mitjà o llarg plaç, poden malmetre el territori.

Aquests dies he estat enraonant amb alguns d'aquests productors, i és que a l'Agost, al Priorat, el nostre entreteniment principar és enraonar, que com un lingüista va dir-me un cop, és un verb que implica l'ús de la paraula i de la raó, i que llengües com la castellana, per exemple, no el tenen.

Realment el fet d'apostar pel conreu ecoògic és un acte de convenciment, i implica sacrificar part de la producció que podries obtenir amb un correu no ecològic a canvi de respectar el territori. Aquí, al Priorat, hi ha cellers que fan cultiu que podria ser ecològic, i que no l'homologen, i d'altres que, cada cop més, busquen aquesta homologació, que al cap i a la fi, el que aporta és més informació al consumidor.

Vins ecològics que ja estan al mercat, i podriem anomenar els següents cellers:

* Mas Igneus (Gratallops)
* Celler Burgos Porta(Poboleda)
* Genium Celler(Poboleda)
* Pinord(Bellmunt)

Hi ha vins que tot i que la vinya ja és ecològica, encara han de certiricar el celler, i que properament sortiran amb el segell ecològic, com per exemple:

* Gratavinum (Gratallops)
* Celler Pardelasses(Torroja del Priorat)
* Trossos del Priorat (Gratallops)

Cada cop més propers a la terra!!!!!!!

dimecres, 19 d’agost de 2009

diumenge, 16 d’agost de 2009

Aposta per les varietats autòctones

En aquest apunt, no parlaré del Priorat o del Montsant, vull parlar de l’aposta que en altres DO’s s’està fent per les varietats autòctones del territori, i que en alguns casos són mès d’ambit general, però que en d’altres són una aventura d’un celler.

Conca de Barberà (Raïm: Trepat)



Fa un any vaig tenir el goig de descobrir un vi molt especial. Es tracta de l’unic negre amb criança fet de la varietat Trepat, tant pròpia de la conca de Barberà. Sembla un Pinot Noir, molt agradable, amb tocs de pedre i d’altres especies en nas, així com a fruits vermells i molt delicat en boca. Un vi únic, com el Carles Andreu, un apassionat de la seva terra.




Penedès (Raïm: Xarel•lo)

Així com a la conca nomès parlem un celler, al Penedès es tracta d’un moviment, del que voldria destacar-ne nomès dos, però que hi hauria molts altres dignes de menció.



En concret voldria parlar de “Avi Ton”, de l’Eudald Massana Noya, que és un vi com ell mateix. Es tracta d’un vi ecològic, de gran complexitat, i que en aromes mostra flors d’ametller, codony, fruita tropical i tocs de la criança. En boca és llarg i ... una delicia. No sé si es tracta de la biodinàmica o de l’estima per les seves terres, ( els meus fills, diu ell), però “ES VI AQUEST BO!!”.





L’altre, el “Terroja” de Sabaté i Coca, un Xarel•lo de terroir, amb tota la seva amplitud, i que es mostra fresc i glicèric en boca, amb aromes a cítrics i flors blanques.

Proveu-los i ja em direu!!!!

Experts i el millor vi de món.

Ahir, un client em va deixar anar una de les frases més sentides quan es parla de vi: "Es que jo no sóc un expert". Nosaltres sempre responem el mateix: "L'únic expert en el teu paladar ets tu!".
Un altre clàssic, quan es parla de vins és preguntar quin és el millor vi del món, que obviament no té resposta fàcil, i a la que normalment nosaltres sempre responem que és aquell vi que t'agrada, que comparteixes amb els amics, i que et porta records o sensacions que et fan sentir bé.
En la meva modesta opinió, jo penso que aquestes preguntes són culpa de la gent que treballem al voltant del món del vi, i que moltes vegades ho compliquem força per vanitat, i que es vegi que en sabem un tou, que trobem aquells aromes, aquells matisos que ningú més ha sabut trobar.
És molt més fàcil, “m’agrada o no m’agrada”, “em transporta al lloc on s’ha fet el vi o no”, al final un vi és una obra d’art, i no té perque agradar a tothom el mateix.
Per tot això, a Bonviure varem decidir obrir unes ampolles cada dia per mirar d’identificar els gustos del nostres clients, i to xerrant i jugant amb el vi, arribar a aquells vins que s’ajusten als vostres gustos.

Salut!!!!

divendres, 14 d’agost de 2009

Vins de Finca i Vins de Vila

La DOQ Priorat torna a analitzar-se i reinventar-se. Primer va ser l'aparición dels nous vins Priorat, impulsada per gent com René Barbier, Álvaro Palacios i Josep Lluis Pérez, entre d'altres. Aquest nous Priorats van resituar els vins del Priorat en el mapa mundial de les grans zones vitivinícoles.

Més tard, amb el pas de Denominació d'Origen a Denominació d'Origen Qualificada, es va voler augmentar el control sobre la qualitat dels vins de la zona, pasan a ser la segona DOQ de l'Estat.

Fa dues collites, Clos Mogador treia el primer "Ví de Finca" de l'Estat, el que encara dona una volta de tomb més a l'aposta per la Qualitat i el Terroir. Un "Vi de Finca" és un vi que cumpleix amb els següents requisits:

1)Pertany a una DOQ.
2)Tota la verema ha de ser de la mateixa finca o conjunt de finques contigües.
3)Rendiment màxim admès un 15% inferior al màxim que estableix la DOQ.
4)Tota la criança s'ha de fer en botes de 330 l o inferior capacitat.
5)Els vins de finca es sotmeten al control de la DOQ, INCAVI i la UE.
6)Tast específic pel comité de tast de la DOQ, amb un mínim de qualificació més alt que un vi DOQ Priorat.

Ara fa tot just un mes, es va aprovar el reglament que regularà els "Vins de Vila". Tenint en compte, justament, les característiques dels sòls, les condicions climàtiques i les característiques enològiques, s'han creat dotze subzones dins del territori de la DOQ Priorat: Vila de Bellmunt, d'Scaladei, de Gratallops, del Lloar, de Morera, de Poboleda, de Porrera, de Torroja, de Vilella Alta, de Vilella Baixa, Vila del Terme de Falset i Vila del Terme del Molar. D'aquesta manera els "Vins de Vila" hauran de cumplir amb:

1)Pertany a una DOQ.
2)Tota la verema ha de ser de finques del mateix poble.
3)Els "Vins de Vila" es sotmeten al control de la DOQ i INCAVI.
4)Tast específic pel comité de tast de la DOQ, amb un mínim de qualificació més alt que un vi DOQ Priorat, però inferior al demanat pels "Vins de Finca".

Els Francesos ens duen molts anys d'avantatja, i tot just ahir, estava parlant amb un productor de "Châteauneuf-du-Pape", i em va admetre que era lògic, i que l'aposta pel Terroir que fa el Priorat és l'aposta pel mateix Priorat. Veurem si el temps ens dona la raó.

dimecres, 12 d’agost de 2009

Els Rosats tornen a estar de moda

Sempre s'ha menystingut els rosats, s'ha arribat a considerar un vi de rebuig, i ajudat per vins de batalla com els que es serveixen en algunes pizzeries com part de la mateixa litúrgia de menjar-se una pizza italiana, no podien caure més baix.

Però per sort, com els gals Astèrix i Obèlix, alguns rosats es mantenen irreductibles, i es mereixen una menció especial:



Vi: Brunus Rosé 2008
Celler: Portal del Montsant
DO: Montsant
Poble: Marçà
Varietats: Garnatxa del pais.

Tast: Color vermell amb tocs violestes. Aroma complex amb maduixeta, groselles. En boca és fàcil i juganer, fresc i abocat, però sense caure en la dolçor.

Curiositat: La vinya es cria per tal de fer un vi rosat, i una part del most es fermenta en ciment.


Vi: Roigenc 2008
Celler: Cellers Capafons-Ossó
DO: Montsant
Poble: Falset
Varietats: Syrah.

Tast: Color vermell brillant. Aroma complex amb maduixeta, groselles. En boca és molt estructurat i a la vegada que fresc, et sacia sense fer-se pesat.

Curiositat: Un clàssic de la zona.


Vi: 1+1=3 Rosat 2008
Celler: Un mes un fan tres
DO: Penedès
Poble: Guardiola de Font-rubí
Varietats: Cabernet Sauvignon.

Tast: Color vermell brillant. Aroma complex amb maduixeta, groselles i xutxes. En boca és molt fresc i llèpol.

Curiositat: Té una evolució molt interesant en ampolla, i cap a finals d'any es torna mès seriós, deixant la fruita fresca i donant-nos compotes i mermelades.




Vi: Avgvstvs Rosé 2008
Celler: Cellers Avgvstvs
DO: Penedès
Poble: El Vendrell
Varietats: Cabernet Sauvignon.

Tast: Color vermell brillant. Aroma complex amb maduixeta i fruites vermelles, amb un final molt delicat que ens recorda la varietat i el pebrot tant característic del Cabernet Sauvignon. En boca és molt fresc i llèpol.

Curiositat: Sense cap mena de dubte un dels decans dels rosats catalans, i que es manté entre els millors.

Cavaloca: Un oli únic


Molí: Miró-Cubells

Poble: Cabacés

Varietats: Arbequina i Rogenc

Tast: Molt aromàtic i amb aromes secundaris a herba i verdures, amb un toc de plàtan madur. Amb una gran presencia de fruita, que en boca juga de forma equilibrada antre el dolç, l'amarg i el picant.
Curiositat: Tots els olivers són de la mateixa finca, on també hi ha el molí, i es tracta d'un oli ecològic.

Parlem de les Garnatxes del Montsant

LA DO Montsant s'ha fet un nom i un lloc entre les grans zones vinícoles del món. Si bé és cert que està molt propera a la DOQ Priorat, convé no caure en la simplicitat de la comparació, i veure la riquesa que per ella mateixa té. En concret, en aquest apunt del meu blog, vull destacar l'excel·lencia de les garnatxes de vinyes velles, i concretament parlaré de dos vins d'alta volada: L'Espectacle i Cabrida.


Vi: Espectacle 2006
Celler: Spectacle Wines
Finca: Finca Espectacle
Poble: La Figuera
Varietats: Garnatxa del pais d'uns 100 anys.
Criança: Sense criança, i es fa la fermentació en botes de Roeure francès (Quercus petraea).
Tast: Color vermell amb tocs violestes. Aroma complex amb maduixeta, groselles, cireres, flor de taronger. En boca és subtil, amb un terroir marcat però fresc i untuós.
Curiositat: Aquest any Siberitas 2008 ha qualificat Espectacle 2005 com "Vino para la Historia".


Vi: Cabrida 2007
Celler: Celler de Capçanes
Poble: Capçanes
Varietats: Garnatxa del pais..
Criança: 14 mesos en botes de Roeure francès.
Tast: Vi elegant, delicat, però plé de matisos, i tot mostrant en nas i en boca la fruita propia de la varietat, es destapa amb tocs subtils de la criança.
Curiositat: Aquest vi és un dels que el Sr. Riedel ha provat en la búsqueda de la copa Montsant.

Garnatxes per disfrutar!!!!

dimarts, 11 d’agost de 2009

Carinyenes: Un secret ben guardat


Fa uns anys els nous vinaters del Priorat miraven les carinyenes amb menyspreu, però aquest raïm, molt ben adaptat a la climatologia i terroir del Priorat, ara es reivindica, i es mostra en tot el seu esplendor:

La Vinya dels vuit: Noranta per cent carinyena, de vinyes de coster de més de 90 anys, que vuit amics van decidir recuperar. Trobem fruites silvestres, especies i herbes aromàtiques, però sobretot la llicorella.

Closa Batllet dos Vinyes: Amb una producció de 150 ampolles, el celler Ripoll Sans ens mostra el fruit de les carinyenes de dos costers de vinyes velles. Realment un vi que nomès està indicat per grans amants del Priorat.

Manyetes: Si alguna vegada esteu de viatge, i voleu saber quina olor fa Gratallops quan acaba de ploure, destapeu una ampolla de Manyetes. Terra mullada, especies, herbes ariomàtiques i una fruiteta juganera al final.

Cims de Porrera: Abans era un vi, i ara en són dos. La gent de Cims de Porrera s'ha adonat de les virtuds de la Garnatxa i la Carinyena per separat, i en lloc de fer un cupatge com fins ara, ara elabora un monovarietal de Carinyena i un altre de Garnatxa. Era dificil millorar, i ho han fet en escreix.

N'hi ha d'altres, però aquests poden ser alguns dels exemples més significatius.

Nova carta de vins del Restaurant Piró


Gracies a l'experiencia de 20 anys al restaurant, i a la tasca de recerca de nous vins a Bonviure, hem creat la nova carta de vins del Restaurant Piró, on em seleccionat 130 referencies DOQ Priorat i 25 referencies DO Montsant. Per acabar d'arrodonir la carta, hem triat uns quants caves i vins que hem tastat darrerament d'altres DO's de Catalunya, i que hem pensat podrien ser interesants per la nostra clientela.

Esperem que sigui del vostre gust!!!

Rancis: L'essència del Priorat



Celler: Arrels del Priorat
Poble: Gratallops
Varietats: Garnatxa del País.

Fa uns 15 anys, el Jaume Balaguer i el René Barbier van veure la necesitat de salvar els vins rancis de la comarca, i després d'un any de recerca, van seleccionar els millors vins rancis de cada poble:

Porrera: Ca les Viudes (100 anys) i Cal Pagès (60 anys)
Gratallops:Ca l'andreu (100 anys), Cal Boter (60 anys), Cal Piró (60 anys) i Cal Batllet (60 anys)
La Vilella Baixa: Cal Sabater (60 anys)
Poboleda:Cal Ferrando (60 anys)

Per altra banda, del millors vins rancis de 30 anys cada dos anys en fan un cupatge, que presenten amb el nom d'Arrels, i que té una producciió també limitada de 1000 ampolles.

Els Rancis de 100 i de 60 anys es treuen al mercat cada 2 o 3 anys, i nomès se n'embotellen 60 ampolles, per tal que el cicle de soleres de 7 o 8 botes de cada un dels vins no es trenqui.

Per fer els vins rancis d'Arrels s'utilitce botes de Castanyer i de Roure amb mares de 30 a 100 anys, i seguint la tradició no se'ls afegeix gens d'alcohol i sempre s'util·litza vi negre de Garnatxa del pais.

Tast : Els vins rancis tenen notes de fruits secs, de mel, confitures i codonyat.

Un Dolç molt especial (Vell Segle XX)


Celler: Celler Cesca Vicent
Finca: Mas d'en Corral
Tipus de terreny: Llicorella i Terra Panal
Poble: Gratallops
Varietats: Garnatxa del País.
Criança: 10 anys en bótes de Roure francès d'Allier, Cirer, Castanyer i Acàcia.
Producció: 300 ampolles de 0,5 l.
Tast: Dolç abocat i lleuder. Elegant i plè de matissos.

Curiositat: Estiqueta del prestigiós pintor Jordi Rollan.

Oli de Clos Mogador


Molí: Clos Mogador
Finca: Varies finques de Gratallops
Tipus de terreny: Llicorella
Poble: Gratallops
Varietats: Albequina, Empeltre i Rojal.
Producció: 1000 ampolles de 0,5 l.

Tast: Color groc palla brillant, d'aroma impresionant a tomaquera i cítrics. Té una acidesa baixa i un postgust molt llarg i agradable. Les oliveres estan entre les vinyes de Clos Mogador i el seu tractament és respectuós amb el terreny, al igual que els ceps de de la finca.

Curiositat: Les tres olives de l'etiqueta representen els tres fills del René i l'Isabel.

Nelin 2007


Celler: Clos Mogador
Finca: Veries finques de Gratallops
Tipus de terreny: Llicorella
Poble: Gratallops
Varietats: Garnatxa Blanca, Viognier, Pinot Noir, Macabeu, Marsane, Roussane, Pedro Ximenis.
Criança: 9 mesos en bótes de Roeure francès d'Allier.
Producció: 5500 ampolles de 0,75

Tast: Groc daurat. Codonyat, albercoc i almibar, amb finals de fruits secs i marcada minirelitat. En boca té un pas glicèric però lleuger i d'una acidesa molt equilibrada que el fa força fresc.

Curiositat: Quan el René Barbier va comentar-li al meu pare que volia fer un blanc al Priorat, però que no trobava una finca amb prou altitud per fer-lo, el meu pare li vadir que agafés la finca que ara anomenem Nelin, i que en fes el que vulgués. D'això ja en fa uns 10 anys.

Solertia 2006


Celler: Vinyes de Manyetes
Finca: Manyetes
Tipus de terreny: Llicorella
Poble: Gratallops
Varietats: 65% Garnatxa del país, Carinyena, Cabernet i Syrah.
Criança: 18 mesos en bótes de Roeure francès d'Allier.
Producció: 1000 ampolles de 0,75

Tast: És un suc de fruites vermelles amb una mineralitat poc marcada però present al final. Sense cap mena de dubte un vi per coneixer la fruita del priorat.

Curiositat: Obra de René Barbier, el nom és força adequat: Solertia vol dir encert en llatí.

Closa Batllet BLanc


Celler: Ripoll Sans
Finques: Totes pertanyen a la familia
Tipus de terreny: Llicorella
Poble: Gratallops
Varietats: Escanyavelles i Garnatxa blanca del país
Criança: 4 mesos en bótes de Roeure francès d'Allier.
Producció: 800 ampolles de 0,75

Tast: De color daurat i brillant, aporta aromes a fruita tropical i tocs florals i especiats. En boca té una acidesa molt ben compensada i es glicèric.

Curiositat: La varietat Escanyavelles és autòctona del Priorat, i s'està començant a recuperar, vins com el Nelin del 2008 ja la inclouran en el seu copage.

La Guinardera 2005


Celler: Balaguer Cabré
Finca: La Guinardera
Tipus de terreny: Llicorella
Poble: Gratallops
Varietats: 100% Garnatxa del país
Criança: 6 mesos en bótes de Roeure francès d'Allier.
Producció: 2600 ampolles de 0,75

Tast: Ví equilibrat, de color brillant, que manté la frescor de la fruita, tot i que aporta notes de sotabosc i vainilles. A la vegada mostra uns tanins agradables i una mineralitat elegant, però molt marcada.

Curiositat: L'Etiqueta és obra del pintor i familiar Josep Enric Balaguer, pintor hiperrealista de prestigi internacional.

Per Començar


La meva familia és la propietaria del Restaurant Piró de Gratallops, i fa quatre anys, mirant-nos les ampolles que hi havia al celler del restaurant, va sorgir la idea de Bonviure, un establiment on tinguesin lloc tots els vins de la comarca, DOQ Priorat i DO Montsant, on petites produccions de 900 ampolles, compartisin espai amb altres vins més coneguts.

La nostra filosofia és que cada cop que entreu a casa nostra us puguem ajudar a triar aquell vi, cava, oli, formatge, etc... pel que valia la pena fer-nos una visita. És per això que constantment estem buscant coses noves per oferir-vos.

Varem començar a gestar el projecte, i el 8 d'Abril del 2006 varem obri les portes, i després d'aquest 3 primers anys, hem volgut crear aquest blog a mena de tauler d'anuncis i reflexions.

Benvinguts a Bonviure!!
 
Wine Blogger