dilluns, 28 de febrer de 2011

Enoturisme,sí, però fem-ho bé!

Cada cop és més la gent que dedica una part del seu lleure a visitar zones vinícoles, i és aquí on entra el saber fer de cadascun per tal de enamorar els nostres visitants.
Cada cop hi ha més oferta d'aquesta mena a la nostra comarca, on a més tenim el privilegi de tenir dues DO's de prestigi, i la DOP Siurana. Així un es pot plantejar un cap de setmana amb visita a algun dels cellers DOQ Priorat, un celler DO Montsant i un molí d'oli de la DOP Siurana, fent tast en algun establiment i complementant aquesta oferta amb menjars en algun dels molts restaurant i allotjament en un hotel, fonda o cada de pagès.
Això permet fer aquestes activitats amb pressupostos molt diferents, i ajustats a les necessitats de cada un d'aquests intrèpids exploradors del vi.
Adjunto algunes adreces que us poden ajudar a planificar aquesta escapada:



divendres, 25 de febrer de 2011

Millor Sommelier Català 2011

El Concurs Millor Sommelier Català 2011, organitzat per l'ACS (Associació Catalana de Sommeliers) ja té guanyador, i es diu Manel Angosto.
Aquest Sommelier que treballa al Celler de Can Roca va alçar-se amb el triomf en aquesta edició, i es que sembla un niu de campions aquest restaurant de Girona, i no m'estranya amb el mestratge del que per a mi és un referent mundial. Però això no treu molta dedicació, esforç i capacitat d'aquest professional que espero deixi força alt el pavelló català en el concurs estatal.
(Avui tot són bones noticies, sembla que estic força positiu)
Felicitats Manel!!!

Felicitats Isabel

La sommelier del Monvínic, Isabelle Brunet, ha rebut el premi de Millor Sumiller de l'any que atorga la publicació "Mercados del Vino y la Distribución", que reconeix les persones més destacades del sector.

Sense cap mena de dubte és un premi més que mrescut, i segurament molts sommeliers i gent del sector que la coneixem ens afanyat a felicitar-la per aquest guardó. Sensibilitat, professionalitat, amor a una feina que transmet cada cop que parles de vins amb ella, i que fuig del protagonisme i del egocentrisme que per desgracia alguns cops trobem en el nostre sector.

Felicitem-la i felicitem-nos per tenir gent tant i tant bona!!!!

"Best of Spain" per un dels meus favorits

L'editorial alemanya Meininger ha puntuat el Clos Mogador 2007 com el negre millor iel Brunús Rosé 2009 com el millor rosat dels vins espanyols que es distribueixen a Alemanya.
El concurs "Best of Spain 2010: Spitzenweine und Entdeckungen", en la categoria de millors vins negres ha inclòs dos vins de la DOQ Priorat: Clos Mogador 2007 que encapçala la llista amb 94 punts, i el Vall-Llach 2007 amb 93 punts, i un Montsant, el Brunus Rosé 2009, millor vi rosat

També és destacable que en el top 10 de vins blancs, la meritòria puntuació del Priorat Morlanda Blanc 08 i del Montsant el Sant Bru Blanc 08.
Digues-li tonto al que puntua, encara que ja se sap que sempre trobes a faltar algun vi, com per exemple el meu estimat Nelin, l'Enllaç del Capafons, el Closa Batllet Blanc o el Coma Blanca en la categoria de Blancs, entre d'altres. En els negres  en podríem dir uns quants, però no vull deixar-me ningú.

Felicitem-nos!!!!

dimecres, 23 de febrer de 2011

Un altre apunt d'art


Els nostres amics del Centre d'Art contemporani organitzen una altra de les seves mogudes a als Antics trulls del Celler El Masroig. Passeig de l'Arbre, 3. El Masroig.
Inauguració dissabte, 26 de febrer a les 11 matí, i es podrà veure el 26/02/11 matí i tarda, i el diumenge 27 només pel matí.  

CITIES OF THE RED NIGHT
Marcel Pey

CITIES OF THE RED NIGHT és una instal·lació site-specific, que parla de les ciutats de neó, les armes, les ombres i els búnquers de l'underground.
William S. Burroughs i el Celler El Masroig proporcionen a Marcel Pey el pretext idoni per a la descontextualització i per establir paral·lelismes, trencant barreres de temps i espai.

http://www.tinet.org/~mpey/
http://webfacil.tinet.org/marcelpey
http://www.youtube.com/marcelpey
http://www.facebook.com/marcelpey
http://www.myspace.com/uncleorganisation
http://lletres.tarragona.cat/pey.html
http://marcelpey.blogspot.com/
http://marcelpeythedome.blogspot.com/
http://marcelpeyexposed.blogspot.com
http://mpshadowenterprises.blogspot.com

diumenge, 20 de febrer de 2011

Montgarnatx 2004

Encara me'n queda alguna ampolla, i feia molt temps que no el tastava, així que ahir el varem obrir, i la sorpresa va ser majúscula.
Recordo quan el varem comprar, era pur nervi, molt tànnic i astringent. Però el bon vi, com els bons formatges, s'afina, i rara surten aquells matisos de la garnatxa, ( un 65% d'aquest raïm), que a mi m'agraden tant.
En vista mostra capa mitja, amb lleus reflexos teula o ataronjats, cosa que ens indica clarament la criança i l'evolució d'aquest vi.
En nas, un espectacle: terra, fruita madura, gairebé confitada, amb lleus tocs a cassis i fruits secs torrats. Gens alcohòlic.
En boca té una entrada fresca, molt bon atac, i després, cap al final, la carinyena ens diu que és allí, discreta, elegant, gens astringent, però persistent. Amb un final típicament "garnatxero", aquell puntet amarg tant sexy.
Felicitats ¨Francesc!!!  

dissabte, 19 de febrer de 2011

Professionalitat?

És professional aprofitar el facebook, un blog, un diari, suplement  o revista en el que publiques, per parlar malament d'un vi?
Em faig aquesta pregunta, que podem traslladar a d'altres àmbits, perquè ahir varem estar parlant d'aquest tema amb l'enòleg d'un vi que recentment he tingut l'ocasió de tastar, del que he publicat el meu comentari, i al que li vaig dir que jo només publicava comentaris d'aquells vins que m'agradaven, i que d'altres que tastava no en deia res.
Quan vaig començar amb aquest blog, una de les premisses va ser que no fos un blog de venta, i no de tots els vins que parlo en tenim al Bonviure, segurament és la clau de l'èxit tant del blog com de la nostra petita botiga, i és que no pretenem MAI senta càtedra.
I aquesta és la clau, penso jo, d'un bon prescriptor. Quan llegiu un article sobre un vi, o sentiu a la radio o la televisió una crítica sobre un vi, pareu-vos a pensar si la persona que el fa hi té algun interès amagat, o com en blogs al del Ricard, http://suggerimentsgastronomics.blogspot.com/, en els que és un simple aficionat que dona la seva opinió, favorable o no, però honesta.
Per altra banda, com va dir-me aquest enòleg, només per la feina i les il·lusions que hi ha darrera una copa de vi, ja es mereix un respecte, que alguns que es fan dir professionals mostren no tenir amb comentaris fora de lloc. Només per aquest motiu ja no em mereixen el més mínim respecte ni confiança. en molts casos són MERCADERS del vi, USURERS d'aquest treball i d'aquestes il·lusions.

divendres, 18 de febrer de 2011

Roca Bruixa

Un cop tastat el Noray de Roca de les Dotze, he tingut una mica de temps per tastar el germà gran: Roca Bruixa.

El color que denot la criança, tot i no mostrar oxidació i de capa alta.
En nas es va obrint poc a poc, i de la fruita madura i els tocs herbacis del començament, ens va oferint regalècia, torrats característics de la criança i notes a diferents espècies: pebre,curri,etc..
En boca té una entrada agradable i fresca, amb bona acidesa, tanins dolços i el toc amarg de la garnatxa al final. No resulta gens astringent i resulta llarg sense fer-se pesat.
Molt bo!!! 

dilluns, 14 de febrer de 2011

Noray

Un vi que no coneixia i que avui m'he decidit a tastar.
D'entrada, el color és molt suggerent, de cap alta, segurament fruit del merlot que porta.
És el mateix merlot que domina en nas, i això que es destapa molt a poc a poc, no fruit d'una reducció, sinó que sembla que demana un pelet més de temperatura per mostrar-se amb tota la seva plenitud.
En boca té una entrada fàcil, gens astringent, fresc, segurament gràcies a la garnatxa i a l'`altitud de la finca.
Ara sí, ara surten lleugeres notes especiades combinades amb fruita vermella, madura, però sense donat tocs a fruita confitada, i una mineralitat molt subtil.
En boca és llarg, però sense passar-se, d'una molt bona acidesa i tanins dolços. 
Un vi realment fàcil i agradable.

diumenge, 13 de febrer de 2011

Mogador 2008

Com molts sabeu, aquest és un dels meus vins de capçalera, i avui he tastat el Clos Mogador 2008.
Per tastar-lo, com sempre, un cerimonial, obert i decantat unes tres hores, "i al final, comença el principi".
El color ens mostra la seva vida, un color que tot i que les Garnatxes del 2008 eren molt poc tànniques, la Carinyena, el Cabernet i el Syrah, s'han encarregat de fer-lo viu, atractiu, amb un toc violaci molt xulo.
Aromes a vegetació, (argelagues, fonoll,..), fruites vermelles, un toc a licor de casis. Gens alcohòlic.
En boca és molt fresc, vellutat, gens aspre, llarg, a la vegada que elegant.
Com totes les anyades de Clos Mogador l'ampolla els afavoreix, i tot i que estarà millor dintre d'un temps, potser, i això és la meva opinió, està més per veure que el 2007.
No em queda altra que felicitar al mestre!!!!!

dimecres, 9 de febrer de 2011

Em permetreu parlar del nostre vi?

Bé, normalment parlo de molts vins amb els que només m'hi uneix l'amor per aquest producte de la terra i de la feina dels homes, però avui vull parlar de "La Guinardera 2006", i més concretament de l'article que ha fet el periodista i entès Joan Nebot a la revista "El Temps".
L'article es titula "la garnatxa perfecta", i no podem més que alegrar-nos que el nostre vi agradi a la gent, i més quan trobes frases com "només dels que aconsegueixen portar-la al màxim d'expressió", o com "Perquè a 40 euros n'hi ha uns quants, algun dels quals no arriba amb aquest nivell d'excelència".
Això ens obliga a treballar més i més dur.
Moltes gràcies!!!

divendres, 4 de febrer de 2011

El futur de les botigues de vi

Estem condemnats a desapareixer? Aquesta pregunta me la feia l'altre dia una amiga que té una botiga de vins. Em deia que hi ha cops que té la impressió que lluita contra tothom, contra els súpers i hípers, contra els distribuidors i contra els cellers.
I és que molts cellers i/o distribuidors estan venent a les grans superfícies, caient en la trampa dels preus per necessitat, i venent no solament el vi, sinó l'ànima al diable.
Em deia que està tipa de fer una marca, donant a conèixer vins per que després aquell vi s'acabi trobant fins-hi tot a les sabateries, i per més INRI, més econòmic.
La veritat és que la tasca de les botigues especialitzades és complexa, i val la pena treballar per aquest món apassionant del vi, i descobrir vins nous, petites perles i fugir dels vins comercials i de lineal. Tot i existir grans superfícies, continua havent-t'hi xarcuteries amb pernils i embotits únics, o formatgeries, o sastreries.
A més, la majoria de vegades els vins no són més econòmics en les grans superfícies, i el benefici pel productor és menor, i l'assesorament que et dona un sommelier, o un venedor de vins especialitzat també té un valor.

dimecres, 2 de febrer de 2011

DOQ PRIORAT: “MILLOR ZONA PROTAGONISTA”

La revista “Vivir el Vino”, va lliurar a Madrid el “Premio Magnífico 2011 a la Mejor Zona Protagonista” a la DOQ Priorat, en un acte que es va fer al Teatro Alcázar i que va ser conduït per la presentadora de la Cadena COPE Pilar Cisneros. Es tracta d’un premi que atorga el Comitè de Tast de “Vivir el Vino” de la mà del seu director, Mateo Gelado, i que reconeix cada any la qualitat i la regularitat d’una zona vitivinícola concreta. L’any passat aquest reconeixement va recaure en la DO Rías Baixas, de Galícia.
La revista “Vivir el Vino” forma part del grup que porta el mateix nom, i que edita cada any la “Guía 365 Vinos al año 2011”, en què es proposa una selecció de 365 vins, un per a cada dia.
 
Wine Blogger