divendres, 28 de gener del 2011

Any nou, vins nous

El més de Gener ha estat un més de moltes compres i novetats, i serà el més en que renovem la carta de vins, una feina que és complicada, perquè costa deixar fora de la nostra carta vins que per altra banda tenim a la botiga, però  ens hem posat el tope de 150 Priorats a la Carta de Piró, i tocarà triar.
Per altra banda, aquest Desembre i Gener hem tastat uns quants vinets, i llisto algunes de les novetats en botiga, que no sé si en carta.

  • Doix: Aquest any hem incorporat un dels únics grans vins del Priorat que encara no teníem, però és que mai ens l'havien ofert.
  • Huellas i Humilitat: Dos vins que feia temps que volíem incorporar, però que no trobàvem mai el moment.
  • Artigas i Els Pics: Mai hem treballat aquest celler de la Vilella Alta, i realment pensem que val la pena descobrir-lo.
  • Clos Petó: El petit de la família no l'haviem tingut mai.
N'han entrat d'altres, però aquests són els darrers.

No volia acabar aquest apunt sense donar gràcies als cellers per oferir-nos aquests vins. Moltes gràcies!!!

divendres, 14 de gener del 2011

Gadgets: Preservar el vi

És un problema que alguns no tenim, però què passa quan obrim na ampolla i no ens l'acabem?

El Clàssic

Qui més qui menys coneix el sistema manual de buit, amb l'avantatge que tenim taps per moltes ampolles, però això si no és que obrim moltes ampolles a l'hora, cosa que a casa és força estrany, no és gaire útil. Però, he trobat aquest, que és el mateix, però automàtic, i que és força xulo. (best wine preserver)



La Curiositat

Basat en el pes de cada gas, existeix aquest spray, que desplaça l'oxigen, i que ens permet mantenir el vi uns 4 o 5 dies.
Pel realment aficionat

Existeixen sistemes de buit amb temperatura controlada molt més sofisticats com per exemple el SOWINE.



Dels sistemes professionals ja no en parlem, total, quan obro una ampolla de vi, i s'acaba el dinar o sopar, el millor és ser sostenible i dur-la al contenidor groc, buida, evidentment.

Art Priorat: Participa de l'art


DO La Más Bella” és un projecte editorial participatiu, que es desenvolupa —en diversos temps i espais— mitjançant el següent procés: repartiment gratuït de 3.000 bosses de paper a través de comerços i oficines d'informació del Priorat, tres models de disseny que ens interroguen sobre el nostre grau de pertinença a la comarca.
A partir d’aquí, podem seguir el joc proposat per La + Bella amb les instruccions que consten en un full que hi ha a la bossa. Si és així, la bossa es reconvertirà en un sobre on cal introduir una mostra del Priorat; és a dir: qualsevol cosa que es faci o que es reculli, en qualsevol format, i que, segons el parer de cadascú, es relacioni amb el Priorat.
La bossa, amb la mostra, cal enviar-la anònimament a l'adreça de correus facilitada, sense cap despesa de franqueig. Amb les mostres rebudes es realitzarà una edició, de format encara per determinar.
Al web http://www.lamasbella.org/ hi podeu trobar la llista d'establiments —comerços i oficines d'informació— on podeu aconseguir les bosses i l'actualització dels establiments adherits a aquesta campanya.

dimecres, 12 de gener del 2011

La millor anyada

Quina és la millor anyada per una zona? És sense cap mena de dubte una de les preguntes que tots els que venem vi, o que ens dediquem a aquest petit univers del suc de raïm, hem hagut d'afrontar algun cop.
Personalment peso que tot i que podem admetre que en línies generals es pot parlar d'una anyada més o menys bona, i això ho matitzaré tot seguit, quan gratem una mica a nivell de cellers, veiem que anyades que en principi no haurien d'ésser cap meravella, per un celler, o per un vi en concret són una de les millors.
Però, i aquí és on surt el tema, que vol dir una bona anyada? És evident que podem parlar de millor o pitjor maduració, de més o menys producció, de que una varietat treu més o menys rendiment, més o menys grau, més o menys acidesa, etc. Però, la gràcia d'un vi de debò és que expressi el caràcter de la terra, de la varietat i de l'any  en que s'ha produït, i a mi, i això és una opinió molt personal, m'agraden els vins que em fan viatjar, que em transporten a l'any en que es van fer. Si l'any va ser sec, vull que el vi m'ho digui. Si l'any va ser molt difícil, molt productiu, amb molta fruita, vull que el vi ho expressi. És aquí on juga aquella frase que a casa fem servir de : " La gracia està en no espatllar al celler la feina que ha fet la vinya".

Gadgets: L'obridor

Ja tenim l'ampolla, tenim les copes, i com acostuma a passar, ara no tenim a amà un obridor. Aquesta situació ens ha passat a tots, i tot per falta de l'estri bàsic per qualsevol amant del vi: L'Obridor.
Tenim molts tipus d'obridors:

El Professional
La veritat els que hi estem acostumats no el canvie per res, i el podem trobar amb el capçal fixe,o articulat, com el de la foto, i que per a mi és el millor.

Els Casolans



Aquest són dos obridors clàssics, que segurament molts teniu al primer calaix de la cuina, i que tenen la virtut que funcionen.

El Pràctic


La simplicitat fa el seu servei. La primera verada que el vaig provar vaig quedar parat de lo be que va.

Per impresionar

És el regal ideal, molt efectiu, i el millor és que és força espectacular, pel que queda molt bé en una reunió d'amics, doncs, de la mateixa manera que la Nespresso o la Termomix.

El científic


És pura física, si augmentem la pressió el tap ha de sortir, no? Doncs aquest pot ser el tema de conversa a taula amb els amics. Un llevataps curiós.

La Pijada

Jo el tinc, i encara no l'he utilitzat, és molt curiós, però estic fet a l'antiga, i jo aguanto el tap a mà, però un dia d'aquests el provaré.

Sé que me'n deixo uns quants, però com a mostra està bé, i així cadascú que trii.


dilluns, 10 de gener del 2011

Fons d'armari

Aquesta és una expressió que si bé té el seu origen en el mon del vestir, podem aplicar-la al món del vi, i és una de les tasques més difícils i emocionant a la vegada per aquell qui us aconsella els vins, o ver vosaltres mateixos, en el cas que sigueu dels que us feu la vostra tria sense ajuda de ningú.
No es tracta de tenir 1000 ampolles a casa, sempre he dit que el vi es per veure-se'l, i a no ser que tingueu la sort de tenir un lloc adient per guardar els vins, (cosa que amb els pisos que tenim avui en dia és força estranya), el més normal és tenir unes 20 ampolles, i a poder ser, vins que ens serveixin per diferents situacions.
  • El primer, i més important, és tenir unes quantes ampolles d'aquell o aquells vins per prendre a diari.
  • En segon lloc, hem de tenir dues o tres ampolles d'aquell o aquells vins especials que ens agrada prendre a nosaltres, sols o en parella.
  • En tercer lloc, hem de pensar en el vi de compromís que ens pot treure airosos d'una visita de darrera hora, i que és aconsellable que sigui un vi fàcil.
  • En quart lloc, sempre és recomanable tenir algun escumós.
  • Pel més aficionat, aconsellable sempre tenir un reconet per aquells dos o tres vins que volem descobrir, que ens han recomanat o que hem adquirit en una d'aquestes escapades enològiques que els més malats fem de tant en tant.
  • Per acabar, sempre pot estar bé tenir algun vi de postres.

dimecres, 5 de gener del 2011

L'art no para

El Centre d'art contemporani del Priorat continua la seva tasca silenciosa però constant.


DISSABTE, 15 DE GENER. 2011

Antics Trulls. Celler El Masroig. Passeig de l'Arbre, 3. El Masroig de 10 a 13 h i de 16 a 19 h

O=C=O

els moixons, canten la mateixa tonada en situació de risc?

Els canaris [serinus canaria] eren usats en les mines de carbó com un sistema primerenc d'alarma. En la mina, gasos tòxics com el monòxid de carboni o el metà mataven abans els ocells que els miners. Com solen cantar la major part del temps, es convertien en una alarma tan visual com sonora. L'ús dels canaris en les mines britàniques es va eliminar progressivament des de 1986. [wkpd adaptat]
El raïm, un cop veremat, es premsa. D'aquest premsatge se n'obté el most, és a dir, la part líquida dels fruits. El most fermenta de manera natural per l'acció de fongs microscòpics (llevats) que es troben en les peles dels grans de raïm. Aquest procés és la fermentació alcohòlica, ja que els sucres del most es transformen en alcohol etílic, tot alliberant diòxid de carboni.
El diòxid de carboni (també anomenat biòxid de carboni o anhídrid carbònic) és un gas incolor, inodor i insípid. La seva composició química és CO2. No és tòxic, però la seva acumulació pot produir la mort per ofegament, ja que, com que és un gas més pesant que l'aire, s'acumula fàcilment en els llocs més baixos.
Un altre mitjà per detectar la presència de gas tòxic és la flama d'una espelma.

diumenge, 2 de gener del 2011

La quinta essència dels Llops


La Quinta Essència era aquell element que agermanava els altres quatre, i que era intangible. Ara, el René Barbier presenta els destil·lats de vi de "La quinta essència", i per començar, parlarem de "La quinta essència dels Llops", el més assequible dels quatre que s'elaboren, i que tot just aquesta setmana hem incorporat al nostre catàleg.

Es tracta d'un destil·lat de 42 graus, de color transparent, amb un nas molt i molt fi, gens alcohòlic, com podria esperar-se d'un producte amb aquesta graduació. Flors blanques, olor a raïm recent veremat, amb un cert fons mineral, encara que molt subtil. 
En boca, records a vi, molt elegant i refinat, recordant més a una grappa que a un orujo. Gens dolç.
Personalment el trobo femení. Molt bo!!!!  

El primer de l'any


Per començar aquest 2011, la meva parella i jo, varem destapar un vi del bo d'en Marcel, Castellroig Negre Selecció, un Penedès per fer honor a la seva terra. (Tot just eren quarts de dues de la matinada de la nit de cap d'any).
És un vi que marca molt les varietats amb les que està elaborat, mostrant un fons de pebrot elegant que li aporta el Cabernet Sauvignon, i amb una fruita que merloteja.
En boca és molt fresc, el que ens diu que la criança està molt ben feta, amb una mineralitat que el fa força personal, i amb un fons verd, però que no predomina, que un altre cop ens porta a les varietats.
Marcel, ets un mega crack!!!!
 
Wine Blogger