dimarts, 13 de novembre de 2012

Ja teni l'oli nou

L'han ha estat complicat per les oliveres, i malgrat tot, al final, el tant preuat fruit d'aquest arbre, arriba al molí per donar-nos aquest or líquid que és la base de la nostra cuina, de la nostra cultura i de nosaltres mateixos.
Aquest any l'oli que ens arriba és molt concentrat en aromes i d'un color pujat, viu. Sembla que vulgui reivindicar-se, com dent: "Ja sóc aquí!".
Així doncs, sembla que tot i que la collita serà més curta, la qualitat serà molt bona, de la mateixa manera que ha passat amb la vinya.

diumenge, 11 de novembre de 2012

Les DO's al segle XXI

Els darrers esdeveniments a la DO Cava, on alguns dels seus productors il·lustres han decidit sortir-se'n, m'han dut a fer aquest apunt que feia temps que em rondava pel cap, i que finalment m'he decidit a fer.
Ja fa un temps que dins les diferents DO's s'alcen veus plantejant-se que fan realment aquests organismes, entitats que en teoria vetllen per la qualitat i certificació de que es fan les coses dins d'uns paràmetres determinats. Per altra banda, les DO's catalanes han establert que hi hagi una empresa certificadora de cadascun dels cellers, una tasca que molts entenem que haurien de fer les pròpies DO's, i que té un cost afegit, no gens assumible pels petits productors. Com és que a Espanya no es fa això? Creieu que a França o Itàlia es farà?
És en aquest punt, on el productor planteja, què li aporta estar dins d'una DO? Quina tasca fa actualment la DO? Quin sentit té declarar les pesades a la DO, si ja ho està fens a la pàgina d'Agricultura, on informa de grau, pes, partida i DO a la que pertany el raïm? Quina tasca de promoció fan les DO's? Realment miren pels pagesos que estan en el territori de la pròpia DO? 
Com una DO pot permetre que es pagui el raïm per davall de cost de producció, o que es vengui vi sense qualitat a preu rebentat sota l'empara d'aquest organisme?

Si volem donar sentit a les DO's, potser ha arribat el moment de plantejar-nos que estiguin molt més lligades al territori. A França, per exemple, l'Estat té cura dels marges de pedra seca. Potser la DO ha de ser partícip d'aquesta gestió del territori, o potser no. El cas és que la cultura del vi, la gent que el fa i l'entorn d'on surt s'ha de posar en valor.

Volem vins de qualitat i permetem que es pagui el raïm a baix preu. En molts casos condemnem a l'abandonament les vinyes, o a produccions agressives amb el medi per treure'n més producció. Hem de dir prou, prou de ser uns macells. La solució està en els petits, són els petits productors els que minen la força dels grans compradors. Les DO's no poden estar al servei d'uns pocs que exploten als que treballen la terra. Un preu mínim de raïm garantit podria acabar amb aquesta sangria. Això fas més competitius els petits productors que elaboren amb vinyes pròpies, i obliga a posar-se les piles els grans.

Control o cobrament. Aquesta certificació de la que parlava no es fa a la resta d'Espanya. Com sempre, nosaltres més papistes que el papa. No us ha passat a vosaltres d'anar a Bèlgica a un Restaurant i saber que a Catalunya no tindria ni llicencia de Sanitat? No us ha passat a vosaltres de veure una formatgeria a França i tenir la certesa que a Catalunya no podria existir per manca de condicions higièniques? Per què sempre som els "pagafantas" de torn? 

diumenge, 4 de novembre de 2012

Productes de Tardor: Moniato

Com ens agrada el "moniato", aquest tubercle que com la patata és originari de continent americà, i que té aquest gust dolcenc que el fa tant agradable. 
Ara, a la tardor, bé per la castanyada, que és quant en consumim més, o per fer-ne pastissos, com fan a València  que bo que és el moniato.
Cuit amb la pell al forn o a la brasa, no hi ha cosa més sencilla, o fet a la paella en rodanxes molt finetes i amb l'oli molt calent, per picar o acompanyar algun plat, aquesta menja és la màxima expressió de la senzillesa. 

 
Wine Blogger