dimarts, 27 d’agost de 2013

Les Hauts de Guillaman

Aquesta setmana passada varem tenir l'honor que ens visités el Dominique Ferret i la seva familia, i després de tastar uns quants Priorats, va obsequiar-me amb el vi del que parlaré en aquest apunt.


Es tracta d'un monovarietal de Merlot, procedent d'una sola parcel·la de la propietat Domaine Guillaman de la IGP Côtes de Gascogne, envellit un any en bótes noves de roure francès.

Visualment es tracta d'un vi de capa mitja alta, amb profunditat. 
En nas em va enamorar des del primer flaire, amb notes salines, que em van fer pensar en ostres o marisc, i després, fruita, complexitat d'aromes, però que no colapsa, va arriban poc a poc, amb notes cremades i fruits negres. Mineral, un clar reflexe del "terroir" d'aquesta finca, i on segurament juga molt la manera peculiar de treballar d'aquesta gent, amb fermentacions a alta temperatura i grans extraccions.

I el millor, la boca, amb tanins molt ben treballats, suaus i sedosos, i molt fresc, amb un final elegant i llarg.

Si vaig a França, se'ns dubte acceptaré la vostra invitació. Una forta abraçada!!!

diumenge, 25 d’agost de 2013

Sisena Nit de Vins de Torroja del Priorat


Ahir es va celebrar a Torroja del Priorat la 6ª edició d'aquest event que organitzen els cellers de la Vila de Torroja del Priorat.
Com sempre, s'ha de felicitar els organitzadors per la seva tasca, i els cellers, per donar-nos la oportunitat de conèixer els seus vins d'una manera lúdica i fora dels formats de fires i events fastuosos.
Una magnífica ocasió per tastar vins amb els productors, i de compartir estones amb alguns amics i col·legues.
No parlaré del que vaig tastar, doncs estariem estona i no voldria deixar-me ningú, però si diré que el nivell es manté alt, i que em sembla molt interessant el gir d'alguns cellers en la seva filosofia, cosa que demostra un Priorat viu i inquiet.
Pel que fa als cellers convidats, aquest any varen ser el Celler Vega Aixalà i el Celler Carles Andreu de la Conca de Barberà.

Coneixent els cellers: Celler Aixalà Alcait



El Jordi és un d'aquest tossuts que habiten el Priorat, una d'aquestes persones al que fa uns anys va picar-li aquest verí de vi i que va decidir-se a fer-ne. En aquesta aventura l'acompanya la seva família, la Sussi, la seva dona, i l'Alzina, la seva filla, i persona que dona nom a un dels vins que fan aquest bons amics.


Realment és ben cert el que posen a l'etiqueta i que és l'eslògan del celler: "Aquest vi és el fruit d'una il·lusió i el principi d'un somni". Segurament aquesta frase definiria molts dels esforços de tants i tants petits cellers que han anat creixent en aquesta comarca on vivim.
Pas a pas, vi a vi, la família Aixalà Alcait ens han anat desgranant Torroja del Priorat cada any. Així, el Pardelasses, és un vi que respira aquesta vila del Priorat, fent un cupatge de carinyena i garnatxa de tres finques diferents, i més concretament de la part alta d'aquestes tres finques.
Les Clivelles de Torroja, vi que només surt algunes anyades, ens mostra el caràcter de les carinyenes més joves, en contraposició al Coster de l'Alzina, que ens parla de les carinyenes més velles i assenyades.

I fnalment, el Destrankis, com diu el Jordi, "el vi més gamberro de la casa". Un vi que va néixer fruit de la casualitat. "Els nebots volien fer un vi de la familia i per la familia, - diu-, i amb garnatxa i carinyena que no volia pel Pardelasses, i amb unes botes que no havia d'util·litzar, van fer aquest vi juganer. Després van dissenyar l'etiqueta, que aquest any hem actualitzat, i donat que ho havien fet en un racó del celler i com d'amagat, van voler-li posar aquest nom".

dissabte, 10 d’agost de 2013

Coneixent els cellers: Clos Mogador


La veritat és que no sabia com començar aquest apunt, i no ho tenia clar en diversos motius. L'amistat que m'uneix amb el René i familia, i el fet que ja s'ha dit molt sobre aquest celler, eren alguns d'aquests motius, i que de tot això en resultés un article esbiaixat i empallegós, em feia molta i molta basarda.
Però bé, si volia parlar del Priorat, passant per cadascun dels cellers que el conformen, aquest era un dels cellers indispensable, i per tant, finalment m'he decidit a fer-ne quatre ratlles.
Segurament no s'entendria la nostra estimada DOQ Priorat sense parlar d'aquest celler, i més concretament del René Barbier, que ara fa més de 30 anys va arribar a Gratallops i va posar-se entre banya i banya fer un gran vi a les nostres terres.
Segurament molts dels que ho llegiu ja ho sabreu, però la finca Clos Mogador era dels Piqué, i quan la va adquirir la familia Barbier, ningú en donava un  ral per aquelles terres. Fins hi tot el propietari va arribar a dir-li, això sí, després d'haver-li venut la finca, que d'allí no en podria fer mai un bon vi. (Sembla que s'equivocava!!!).


Els que coneixeu l'evolució dels vins de la zona, m'entendreu quan us digui que no és el René qui ha domesticat el Priorat, si no que és el Priorat qui ha afillat el René, i així, molts dels prejudicis, que com a bon enòleg format a França tenia, han anat caient amb el pas de les anyades.
Encara recordo el dia que el meu pare i jo varem dir-li que el que per nosaltres feia el Clos Mogador tant especial es que recordava el vi que com a Prioratins i de família de viticultors teniem en la memòria. "És el millor afalac que em podíeu fer!" - va dir-nos- "Si m'ho permeteu, ho faré servir com argument de venda".

Una visita molt recomanable per entendre el Priorat, que des de fa uns mesos és possible, doncs fins fa poc estava reservada a professionals. I per acabar la visita, un tast de Clos Mogador Manyetes, Nelin, Espectacle, dels destil·lat de Clos Mogador o del fantàstic oli que fan amb les seves oliveres.

dijous, 8 d’agost de 2013

Fa por...

Fa por el que llegeixes que pot ser el futur en l'alimentació, com  és el cas de la noticia sobre la primera hamburguesa desenvolupada en un laboratori a patir de cel·lules mare per científics holandesos. Ja sé que el missatge que ens volen vendre és que pot ser la solució a la fam en el món, però tots sabem que això no serà la solució, i que aquesta, forçosament passa per un canvi en el paradigma. I donat que la millor manera de veure les coses és amb exemples, en posaré un parell:

1) Quina llet bevem?

Ja no entro a valorar si la llet que ens arriba és o no de més o menys qualitat, però tothom qui ha tastat llet sap que la majoria de llets que hi ha als prestatges del supermercats tenen gust a quelcom diferent al que podriem anomenar llet.
De tota manera, aquest apunt té més a veure amb el que contenen els briks de llet:


Si ens fixem en la foto, les caixes de llet duen una numeració que va de l'u al cinc a la par inferior.

Es permet a les fàbriques de llet reciclar la llet un màxim de 5 cops. Què? Reciclar la llet? Doncs sí, aquesta numeraciú indica en quina fase de reciclatge es troba aquella llet, corresponent a la fase el número que falta de la serie de 1 a 5. Així, en el cas de l'esquerra estem en una llet nova, mentre que en el de la dreta ja s'ha 
reciclat 4 cops.
Això vol dir que quan arriba a la data de caducitat, es desidrata i es torna a hidratar per tornar-la a posar a la venda.

2) Quina carn ens donen als fast foods?

No diré res, nomès que feu un cop d'ull a aquest video d'un senyor que demostra com fan les hamburgueses en una gran empresa de menjar ràpid, i que els ha guanyat un pleit.

Podriem parlar d'altres temes, com la cria massiva de pollastres, l'util·lització de transgènics i les patents de llavors que estan fent algunes multinacionals. Fa por, o no fa por?

dissabte, 3 d’agost de 2013

Fem un rosat?

El rosat, aquest vi que sembla el parent pobre a la família dels vins, sempre a l'ombra dels negres i dels blancs. 
Qui no ha sentit allò que els vins rosats es fan barrejant negre i blanc? Pràctica que per cert està prohibida al nostre país.
L'altre dia sentia un sommelier que deia que els rosats sortien massa tard al mercat per poder-los prendre, i que  només teniem uns dos mesos per gaudir-n'he, doncs al cap de poc arribava la collita següent. Teoria curiosa, doncs, si surten tard un any, a l'any següent surten igual, i per tant el temps per gaudir-n'he, en cas d'entendre'ls com vins frescos i d'estiu, ( cosa en la que no estic del tot d'acord), seria de mig any.
Potser hauriem d'aprofundir una mica més en el que entenem per un vi rosat, i deixar-nos de tòpics en quant a vins de fruiteta, frescos i avant. Per què un vi rosat s'ha de veure en breu, com si fos un "beaujolais"? Per que no pot tenir complexitat i evolucionar en ampolla?
Ja ens estem acostumant a veure rosats amb colors més pàl·lids, menys afruitats, etc...
Per fer un tast us recomanaré tres rosats de la nostra comarca que responen a tres conceptes diferents de rosat:

  • SOLPOST Rosat 2012
  • ROIGENC 2012
  • BRUNUS Rosat 2012

dijous, 1 d’agost de 2013

Coneixent els cellers: Celler Cecilio


Fa temps que em rodava pel cap fer un seguit d'apunts sobre cellers de la DOQ Priorat, i per començar, donat que algun  ha de ser el primer, he decidit començar pel primer celler inscrit a la Denominació d'Origen, el Celler Cecilio.
Es sabut que es tracta d'un celler amb el que m'uneix un lligam familiar, doncs és el celler pairal de la família de la meva mare, pel que intentaré ser el més objectiu possible.


La història d'aquest celler és peculiar, doncs va ser durant la Guerra Civil Espanyola quan va arribar de La Vilavella (Castelló) el Joaquim Vicent Barres, (Cecilio), i va conèixer la Francisca Robert Guiamet. Després de la guerra, el meu avi va dedicar-se a recuperar les terres de la família que s'havien perdut, i va posar en marxa el celler, després d'estudiar una mica d'enologia, per poder enviar vi al seu poble i d'aquesta manera comercialitzar el vi que produïa.

De tot això ja en fa uns quants anys, i ara és l'August Vicent, el seu fill i germà bessó de la meva mare, qui regenta aquest celler i des de ja fa uns anys, embotella l'Espill, el Celler Cecilio Negre i el Celler Cecilio Blanc. L'August, tot i mantenint el celler antic, on actualment fa la criança en bótes, va ampliar-lo i modernitzar-lo, i ara una nova generació està començant a agafar el relleu.


Els vins d'aquest celler es destaquen per un marcat caràcter Prioratí, i si bé el Celler Cecilio Negre és un vi que en la modéstia s'expresa en fruita i mineral per donar-nos la benvinguda a la comarca, i és així com m'agrada a mí, com un vi per començar a tastar Priorats. Però L'Espill, ah!, aquest ja és una altra cosa, i la carinyena i garnatxa, amb aquest toc de cabernet, ens mostren el Priorat més profunt, elegant, que fuig de l'astringència i agressivitat que alguns han volgut vendre com mineralitat. En aquest, trobem el mineral on ha de ser, en el nas, i la boca és rodona i sedosa.

Molt recomanable la visita guiada al celler, on l'August fa gala del seu do de gents, i que s'acaba amb un tast dels seus vins.
 
Wine Blogger