dimarts, 27 d’octubre de 2015

Priorat: Així no!!!

Abans d'escriure aquestes línies he deixat passar unes hores a fi i efecte d'evitar que el malestar i l'enuig que em provoca el fet que vull tractar em fes dir algun disbarat.

Aquest cap de setmana passat va disputar-se per les carreteres de la nostra comarca alguns dels trams del Rally Costa Daurada, un fet al que ja hi estem avesats, doncs ja fa uns quants anys que es celebra.

Primer que res, dir que sóc  un aficionat al motor i tinc records d'infància d'anar amb el meu pare a les tantes de la matinada a veure el Rally que llavors circulava per les nostres carreteres. Recordo amb tendresa la germanor i el gran ambient que es vivia, i és per això que m'he esperat a fer aquest apunt.

En segon lloc, vull destacar la tasca que fa l'organització en la gestió de les deixalles que s'acumulen al llarg del recorregut, i que en unes hores desapareixen.

Però, aquest esdeveniment comporta una sèrie d'inconvenients d'agressió al paisatge, de convivència amb la gent que vivim al territori i d'imatge, que no crec que compensin el que sigui que se suposa representa per la nostra zona.

Vinyes envaïdes per gent incívica que destrossa marges que fa centenars d'anys que dibuixen el nostre paisatge i ceps centenaris trencats o arrancats en una zona que vol ser Patrimoni de la Humanitat.

Tota una setmana en que circular per les carreteres és un risc, doncs els pilots de proves et surten pel mig en carreteres en les que dos cotxes hi passen justets.

Trams tallats en en alguns casos ens complica poder anar a treballar.

Establiments que perdem facturació perquè els nostres clients cerquen la tranquil·litat.

Realment, hi guanyem alguna cosa?

dijous, 15 d’octubre de 2015

Sensacions de verema


El temps de verema és una època molt especial, i als que hem nascut en zones vitivinícoles se'ns desperta quelcom que costa d'explicar, una barreja d'il·lusió i de nostàlgia. no saps perquè, però se't contagia el nerviosisme del pagesos, si és que no ho ets, però el que fa aquest temps tant especial és l'aroma que fa el poble.

Un temps en que si et quedes prop d'un celler, a la nit o al capvespre, pots veure els ratpenats fent mil i una acrobàcies per gaudir de l'oferta de mosquits que ronden els cellers esperant l'oportunitat.

Per altra banda, és tardor, fred ans matins, dies calorosos que s'alternen amb d'altres de plujosos, i unes postes de sol que semblen quadres.

S'acabat la verema, ara a esperar la de l'any que ve.
 
Wine Blogger