diumenge, 29 de novembre de 2009

Escumós Nadal

El Nadal, ara no descobriré res, és l'època de l'any e la que es consumeix més cava, i avui he pensat en parlar-vos d'uns quants caves que poden ser més que un cava que “faci pum”. En diré tres de tres zones ben diferenciades:

Rimarts Gran Reserva: Aquest cava té un color groc daurat brillant i una bombolla fina i elegant. En nas dona fruita madura, llevats, torrats, fruits secs i bolleria. En boca és llarg i elegant. Felicitats Ricard. De la zona de Sant Sadurní d'Anoia, en podria haver triat uns quants, però aquest us sorprendrà.

Brut Nature Carles Andreu: Un cava de la Conca de Barberà amb macabeu i parellada, d'un color palla, i amb una bombolla fina i persistent. En nas dona pera i en boca es fresc i d'una acidesa ben conjuminada.

MS 4.7: Cava del Massís del Garraf amb un 5% de Subirat Parent, una malvasia que li dona un toc divertit i a la vegada elegant en nas. De bombolla ben integrada, en boca resulta molt fresc, a la vegada que es manifesta llarg i amb complexitat.

Si us atreviu, proveu caves rosats, una alternativa als caves tradicionals, i tota una via per investigar. Per exemple, per dir-ne un parell us recomano:

Llopart Microcosmos: Un dels meus preferits, amb una base del 85% de Pinot Noir i Monastrell. De bombolla elegant, té tot el caràcter de la família que l'elabora, i sempre senta molt bé. Fruitetes vermelles i silvestres en nas, i en boca és suau i d'una acidesa super ben aconseguida.

Parés Baltà Rosé: Pinot Noir 100% amb un color grosella, i en nas es manifesta aquesta mateixa grosella i gerds. En boca és un joguet, i a mi sempre m'ha agradat per la seva franquesa.

Tasteu-los i ja em direu.

dissabte, 28 de novembre de 2009

Un any de vertigen a la Guinardera

En aquest apunt vull que veieu una mica el que ha estat aquest any per nosaltres a nivell de celler:

1) Comencen les Obres: Les Obres al nou celler Balaguer Cabré començaven i el pare i jo ens miravem les voltes dels baixos:

El Xavi es va fer un fart de picar pedra per rebaixar el terra de la nova sala per criança:

2) Sembla que les obres porten bon ritme, però el temps se’ns tira a sobre:3) i entre mig hem d’embotellar la Guinardena 2006, som a finals de Juny:


4) L’obra s’acaba just a temps per començar la verema: La festa comença amb unes garnatxes excel•lents, amb una maduració i uns tanins que engresquen:

5) Fermentacions: El pare, metòdic, segueix les instruccions de la Marta, i ell i la Mª Pilar prenen nota de la temperatura i l’estat de les fermentacions.


6) Premsat: El pare no s’hi troba amb tant espai per premsar. Ara costa d’entendre com ens ho feiem a l’antic celler.

divendres, 27 de novembre de 2009

Copa Riedel Montsant

Finalment ja tenim la copa Riedel per degustar els vins de Montsant.
La gènesi de tot plegat va sorgir des del Consell Regulador de la DO Montsant, el seu president, el Jaume Domènech, va posar-se en contacte amb el Jordi Segura i aquí va començar l'aventura que ara us explicaré.
Primer es fa un taller a la fàbrica de Riedel a Austria, on es proven vins de la zona en 100 copes diferents, i d'aquest, es treu un subgrup de 16 copes que es faran servir en la següent fase.
Amb el grup de 16 copes es fa un tast amb enòlegs i sommeliers de la zona. Pel cas de la copa Montsant, aquesta segona sessió es va fer al Monvinic de Barcelona, i es van tastar 4 vins. D'aquesta sessió s'havia d'arribar a una copa definitiva, però la complexitat de la DO Montsant, amb tres zones molt marcades, ens va dur a fer 3 sessions amb 9 copes a Falset, on en cada una de les sessions varem tastar 2 vins de cadascuna de les zones.
I finalment es va arribar a dues copes, entre les quals s'ha buscat la forma més adient per trobar la màxima expressió dels vins de Montsant.
Ha estat molt emocionant per a mi participar en aquest procés, que espero ajudi a prestigiar més encara els vins de una zona que em sento com molt meva, tot i com és clar, sóc d'ADN Prioratí. De totes formes, en aquest procés, vaig tenir l'oportunitat de tastar molts vins:
*Laurona 2004: Més madur que el Laurona 2005 que tot just acaba de sortir al mercat.
*Cabrida 2004: Un vi de garnatxa amb elegància, i que el president del Celler de Capçanes em va preguntar d'on l'havíem tret, que estava en un estat perfecte de conservació. Això em va agradar, doncs va sortir del Bonviure, perquè no el trobàvem en lloc.
*Venus 2004: Fantàstic, si bé es veritat que necessita el seu temps per obrir-se.
*Pater 2004: Complexitat de garnatxes de la Figuera.
*Masia Esplanes 2004: Com tots els vins de Capafons-Ossó, la petjada ferma del celler es deixa veure.
*Les Sorts Vinyes Velles 2004: La cooperativa del Masroig té en aquest vi un valor segur, amb personalitat, seriositat i sense pretensions.
*Altres: Malondro, Finca L'Argatà

Aixequem les copes “Montsant” per felicitar-nos tots plegats!!!

dijous, 26 de novembre de 2009

Puig Romeu 2000

Avui repassava mentalment algun des cellers que vaig visitar, hi recordava un celler de La Llacuna, un celler peculiar dins el Penedès, amb unes vinyes d'alçada i un terreny argilós i calcari que les fan força especials.
Varem provar els tres vins que elaboren:

  • 3 Negres: Un negre de Syrah, Merlot i Ull de llebre amb 13 mesos de criança. Recordo la frescor i personalitat d'aquest vi, amb la fruita que donava. Realment va ser una sorpresa, perquè nomes un dia abans no sabia ni que existia el celler.
  • Biel·lo: Escumós de Pinot Noir i Parellada amb 24 mesos en rima. Recordo el terrer fortament marcat, la frescor i una bombolla molt ben integrada. El Salvador me'l va presentar com un cava amb records de Champagne, però no és ni una cosa ni l'altra, és Biel·lo, un producte únic i amb el he sorprès a més d'un en un sopar.
  • Vinya Jordina: Viognier, Sauvignon Blanc i Garnatxa Blanca, fermentat una part en botes de roure i amb una criança de 6 mesos. Aquest vi es poma Grand Smit en nas, i en boca és molt fresc, amb na acidesa molt ben trobada. Realment, si algun cop voleu trobar olor de poma en un vi, aquesta és l'elecció.

Va estar molt bé conèixer el Salvador i la seva dona, gent amb il·lusió, i amb unes vinyes i un projecte que són peculiars.

dimarts, 24 de novembre de 2009

Estudiant i cuina: Episodi 2 Truites

Com a bon estudiant, la truita sempre és un plat fàcil i com diuen en castellà, “socorrido”. Bé, el tema de la truita es pot quedar en les típiques truites a la francesa, o com diem al poble, “ou caragolat”, (nomes de pensar-ho ja fa mal), les truites de patata i ceba, i ja en els casos més agosarats, i com a acte d'imaginació, la truita de formatge.
Bé, jo vaig voler experimentar diferents tipus de truita, i a continuació n'anomenaré algunes de les que vaig fer, i menjar-me.

De vegetals: Truita de patata i ceba, truita d'espàrrecs, truita d'alls tendres, truita de carabassó, truita de samfaina, truita de rovellons, truita de xampinyons, truita d'albergínia, truita de carxofa o truita de xiulets. Per totes aquestes, és molt important trobar la cocció justa, i saber escórrer l'oli sobrant. Personalment m'agrada molt la de xiulets, que són les faves tendres, i la d'espàrrecs, que han de ser de bosc, perquè amb els altres no val res. En aquest cas, el format que millor funciona és la truita rodona.

Amb farciment: Truita de sobrasada, truita d'herbes, truita de formatge, truita de baicon, truita de pernil dolç, truita de Frankfurt, truita de bacallà, trita de gambes, etc... En aquest cas, les truites són millors en format truita a la francesa amb el farcit afegit en el moment de tancar-la, i depenent del farciment, s'ha de fer una petita passada per la paella per coure-ho una mica, abans de fer la truita.

De fruita: Truita de poma, truita de plàtan, truita de pera, i per cert, no proveu la de kiwi, és horrorosa, i un dels meus fracassos. En aquest cas, tot just tretes del foc, s'han d'ensucrar una mica. El fet que la mare ens en fes de poma de petits, va ser la llavor que em va dur a provar amb altres fruites.

Per altra banda, hi ha un plat típic del Priorat que és la “Truita amb suc”, una delícia culinària que no podia oblidar en un apunt com aquest. I per altra banda, qui no ha fet o tastat un pastís de truites, i lo bones que estan les truites gratinades amb beixamel i formatge.

Celler La Gravera

Realment tinc una feina que no la mereixo. Tasto vins, descobreixo cellers interessantss i coneixo gent fantàstica,què més es pot demanar?
Avui he anat al celler La gravera d'Alfarràs a la DO Costers del Segre, a treballar, és clar, i he tingut la fortuna de provar dos vins als que valdrà la pena seguir-los la pista, però el nom no encara són públics, així que haurem de seguir les novetats d'aquest nou celler.
Les vinyes es troben en una antiga gravera, fet que com és obvi, dona nom al celler, i la filosofia és fer vins de qualitat i de produccions no molt grans.
Al tast hem estat el propietari, en Jordi Viader, que és l'enòleg, i la Judith del restaurant Cassia de Lleida, i hem començat amb un vi jove amb Xenin, Garnatxa i Sauvignon Blanc. Vi fresc amb un Xenin molt marcat i on es nota que la garnatxa, aproximadament un 30 %, no ha estat veremada massa madura, i destaquen les notes de préssec o nectarina.
Però el millor venia després, amb les mateixes varietats i diferents proporcions, tres mesos en bota i un vi fresc, on la criança és subtil i les nectarines encara són més presents. Segurament amb l'ampolla millorarà.

dilluns, 23 de novembre de 2009

Estudiant i cuina: Episodi 1 Samfaina

Em faig vell, i prova d'això és que ja repassoo batalletes de quan era estudiant, sí, no són batalletes de la mili.
La gent que m'envolta ho sap, m'agrada molt cuinar, i alguns diuen que se'm dona força bé. Ja de petit m'apuntava a les tasques de la cuina per ajudar a la mare, i encara que pugueu pensar que pel fet de tenir un restaurant a la família, com per ciència infusa, un ja sap cuinar, he de dir que el fet de ser d'agradar-me tant la bona cuina, va fer que en la meva etapa d'estudiant, me les pensés totes per menjar bé sense haver de dedicar massa temps als fogons.
En aquest primer episodi del que a partir d'ara serà un petit recull de l'anecdotari a la cuina d'un estudiant, us explicaré com amb la samfaina solucionava una setmana.

Dilluns:

En aquells temps, senalló a la mà i cap al Mercat de la Concepció. La compra de la setmana:

*Cebes
*Pebrots verds
*Pebrots vermells
*Albergínies
*Tomàquets
*Carbassó
*½ Conill
*2 cuixes de pollastre
*Carn picada de vedella i de porc

En arribar a casa feia la samfaina, que si algú vol que li digui com fer-la, ja li diré, i aquí començava l'aventura. Dues cassoles al foc amb oli verge d'oliva, ceba tallada a quarts, alls sense pelar, i en una el conill trocejat i a l'altra el pollastre. Un cop fets els dos rostits, retirava la ceba i els alls, i posava una mica de la samfaina en cada una de les cassoles, deixant-ho a foc lent una estona, afegint la ceba retirada tallada petita. Amb això ja tenia el sopar del dimarts i del dimecres, que amb aquest temps de maceració, estava deliciós.
Aquell dia també feia mandonguilles amb les carns picades, all, julivert i una mica de pa amb llet, i un cop fregirles, les posava una estona amb una mica de la samfaina que hem quedava. Uf, ja era l'hora d'anar a la facultat, però ja tenia tres dies el sopar solucionat.

Dimarts: Fàcil, amanida i el pollastre amb samfaina.
Dimecres: Ostres, un altre cop m'estalviava cuinar: Conill amb samfaina.
Dijous: Amb part de la samfaina que m'havia quedat feia un risotto de samfaina amb formatges.
Divendres: Amb la resta que hem quedava feia macarrons o espagueti amb samfaina

Sí, sembla un monogràfic de samfaina, però nomes era un cop al dia, i encara tenia altres solucions, com per exemple: Bacallà amb samfaina, truita de samfaina, remenats amb samfaina, pizza de samfaina amb formatges i anxoves, etc...

En el proper episodi: Truites.

diumenge, 22 de novembre de 2009

La Guinardera estrena casa

El vi la Guinardera, que fins ara elaboràvem al Celler Arrels del Priorat, estrena casa aquesta verema en el nou celler que la Mª Pilar i el pare han fundat amb el nom de Balaguer-Cabré, i que ha estat concebut des de la experiència a l'hora de fer tot el que es pugui per gravetat, disposar d'espais amplis, i aprofitant una casa vella, que els ha permès tenir una sala de criança que és una "cucada".




Pel que fa a la sala d'elaboració, que es troba al primer pis, i on es troba el vi d'aquest any, que tot just acabem de premsar, és molt més moderna, per tal que sigui el més higiènica i pràctica possible. Per passar el vi a les botes es pot fer per gravetat, utilitzant una trampella que hi ha al terra.


Actualment ja tenim a la sala de criança la Guinardera 2008, mentre que la Guinardera 2006, que es va embotellar el passat mes de Juny, espera amb calma el moment de sortir al mercat. Pel que fa al vi del 2009, té força bona pinta, però encara falta molt per poder dir res, això sí, les garnatxes aquest any tenien un color impressionant.

dissabte, 21 de novembre de 2009

Priorat Centre d'Art (28 NOVEMBRE 2009)


DISSABTE, 28 NOVEMBRE 2009
CASAL FLOR DE MAIG. EL MASROIG [PRIORAT]

6 tarda. BIBLIOTECA
PRESENTACIÓ DEL PROJECTE DE CRISTINA CASANOVA I ANDREA CONTINO

IMPROVISA

http://www.improvisa.cat/ és una aplicació que permet crear improvisacions audiovisuals, interactuant amb el so i les imatges, a partir del teclat de l’ordinador. Cada tecla dispara una animació i un so. Les animacions i els sons creen capes que se sobreposen i interfereixen les unes en les altres.
Permet enregistrar les creacions audiovisuals i publicar-les a l’aplicació, així com inserir sons i imatges propis i crear uns projectes on poden confluir tota mena d’imatges i de sons (música, veu, poesia, literatura...) i fins i tot els sorolls que ens envolten.
El component lúdic de l’aplicació facilita la immersió immediata en una diversitat de mons visuals i sonors allunyats dels estereotips.


8 vespre. TEATRE
CONCERT DE MARKUS BREUSS I PELAYO F. ARRIZABALAGA

CLÓNICOS


Quan eren joves, van gaudir jugant i ara, que són una mica més
grans, també gaudeixen jugant.

Markus Breuss (St. Gallen, Suïssa) i Pelayo F. Arrizabalaga (Laredo, Espanya) es van trobar a Madrid a principis dels vuitanta. Amb un passat compartit ple de free-jazz i d'interès per la música contemporània, van decidir unir-se amb la idea de transgredir les fronteres entre jazz, pop-rock, electrònica i música seriosa. Molts músics de tots aquests estils i d'altres van passar per aquest grup/taller, el punt de partida del qual era Frank Zappa, el rock d'avantguarda, John Zorn i un llarg etcètera. CLÓNICOS n'és el resultat, que aconsegueix, en pocs anys, ser un dels grups underground més emblemàtics de la movida madrileña.
Si els instruments de vent són les armes principals de Breuss & Arrizabalaga, també es defensen amb tota mena d'estris, ja siguin tocadiscos, percussions, joguines, ordinadors o el que escaigui. Ara, ells dos, el nucli dur de CLÓNICOS, reinterpreten lliurement algunes peces de l'històric grup multiestilístic. Una tasca complicada, ja que gran part del material de CLÓNICOS va ser tocat i gravat per bandes força més nombroses.

Aquest concert experimental, amb les arrels al propi passat, és la primera aparició pública de CLÓNICOS en quinze anys, encara que Breuss i Arrizabalaga col·laboren sovint en d'altres projectes, i encara que ells dos siguin a països diferents preparant tot el material: Markus Breuss, suís, ho fa a Espanya i Pelayo Arrizabalaga, espanyol, ho fa a Suïssa. No assagen junts, de tant en tant, però, parlen per telèfon.

www.myspace.com/clonicos

divendres, 20 de novembre de 2009

Tastar un Whisky

Bé, avui un dels meus plaers inconfessables, una copa de Single Malt. Reconec que m'agrada molt, però com en tantes altres coses en sóc un neòfit, un ignorant, o millor dit, un IGNORANT.
De totes formes, tot el meu desconeixement, sí tinc clares unes quantes coses pel que fa al tast d'un whisky, i compte, no hem refereixo a gaudir-ne, que al cap i a la fi, cadascú se l'ha de beure com més li agradi, sinó al que seria un tast ben fet, un tast per treure tot el bo i millor d'aquest destil·lat.
PRIMERA: Gel? Posaríem gel al vi? A l'aigualir el whisky perdem sabors.
SEGONA: Diuen que per fer un tast de whisky s'ha de barrejar aigua amb aquest destil·lat, però compte, aigua de les mateixes fonts d'on es treu l'aigua per fer el whisky. Com argument per vendre aigua s'entén, però, i reafirmant-me en la meva ignorància, per beure'ns una Ermita hi posaríem La Casera o Aigua de Cardó? Diuen que això és per rebaixar la fortor alcohòlica i poder apreciar millor els aromes, i això em porta a la TERCERA, i és que la copa que recomanen per tastar Whisky és molt alcohòlica, i en boca també exagera la sensació de cremor de l'alcohol.
La copa oficial:



La Copa que Riedel va dissenyar té forma de tulipa, que permet disipar alcohol, pel que en nas podem captar tots els matissos de la criança i de la turba, i que en boca el fa més lleuger, i que no cremi.



Només us puc dir que ho proveu i veureu.

dimarts, 17 de novembre de 2009

I Premium Bartender Show Barcelona 2009


Ahir vaig assistir al “1er m Bartender Show Barcelona 2009”, una fira més? Bé, en part si, però per una altra banda, per un moment, i gràcies als malabarismes dels coctelers, em vaig veure transportat a la película “Cocktail”, però això va durar un instant, i després vaig tornar a la realitat.
Un còctel és una recepta, on l'harmonia d'aromes, gustos colors i textures, juntament amb una bona presentació, ens poden delir i fer d'allò més feliços.
La veritat és que estava allí per feina, i no em vaig poder permetre degustar gaires d'aquests preparats, però destacaria un Bramble preparat amb Bombay Sapphire, Kuhri de Mora, llima i un pelet d'almibar. Va ser tot un descobriment, super suau i molt aromàtic.
També voldria destacar un còctel amb llima, mandarina i ginebra Bulldog, ben remenat a la coctelera amb força gel.
En general va estar molt bé, però hi ha una cosa que era quasi inevitable, al final, més d'un dels assistents caminava de tort.
Reconec que em van agafar ganes de provar de fer-ne algun, però hi ha molta ciència darrera d'un còctel, i molta pràctica.
Haurem de provar!!!!

dissabte, 14 de novembre de 2009

Anem a plaça!!!

Una de les coses que vaig guanyar al anar a Barcelona, i que a Gratallops, per desgràcia, no tenia, és el plaer d'anar al mercat.
En els vint anys que porto a la ciutat, per la típica itinerància associada a la condició d'estudiant i després, ja treballant, he viscut en diferents barris, i així, anava a comprar al “Mercat de la Concepció”, al “Mercat d'Hostafrancs”, al “Mercat de Sagrada Familia” o al “Mercat de Collblanc”, entre d'altres.
Òbviament, tothom parla del “Mercat de la Boqueria”, que sense voler-ne fer un desmèrit, podríem dir que és un mercat mediàtic, però el millor del mercat, sigui el que sigui, és passejar-si, badar i tafanejar.
Penso que els que som de mercat tenim un nas especial per trobar aquella parada on tenen el millor peix, la millor carn, el millor bacallà, etc... Ara fent memòria, em ve al cap una parada de peix del “Mercat d'Hostafrancs”, o una parada de bacallà i olives del “Mercat de Sagrada Familia”.
L'alternativa, pels que no vivim a la capital, són els mercats setmanals, com per exemple sóc un enamorat del mercat de Vilafranca del Penedès, que els dissabtes és una festa pels sentits, i on força cops hi compro bolets.
He de confessarr que sónbèstiaa de botigues i “colmados” de tota la vida, així com de mercats, i no suporto anar a una gransuperfíciee, però tothom té les seves manies. I, encara que reconec que el “Tempo” per comprar en aquests establiments és diferent, el consell, l'atenció, i això que és tant mediterrani i tant nostre com és xerrar amb el botiguer.
Però si aneu a comprar, i sobretot si sou nois o homes joves, heu de tenir cura amb una de les bèsties que poblen aquest hàbitat, i són les dones grans que es “colen” de forma descarada, i davant les quals no queda altra sortida que posar-li cara: “No senyora, quan vostè ha arribat jo ja estava aquí, però si es vol saltar la tanda, i tots els que estan fent cua ordenadament ho veuen bé. Faci-ho”. O buscar la complicitat del botiguer, que si t'atén habitualment ho farà sense cap mena de problema.
Bé això també és part de la festa “d'anar a plaça”.

L'oli nou

Ja ha arribat el temps en que els olivers ens donen el seu fruit, ja ha arribat l'esperat moment en que els molins comencen a rajar, i l'oli nou arriba a les nostres taules.
Oli nou amb tocs més afruitats que l'oli vell, però, per aquest fet hem de demonitzar l'oli de la collita anterior?
Recordo que era petit, l'oli e posàvem en gerres al baixos de casa, lluny de la llum i de canvis de temperatures. Les famílies consumíem l'oli de l'any anteriorr, bàsicament per un tema desubsistènciaa, d'aquesta manera sempre hi havia una collita quepodiar servir per cobrir-se les espatllesdavantt una mala collita.
L'oli aquell tenia un gust més contundent, més evolucionat i amb una certa pèrdua de frescor, però és un gust que encara tinc present. Aquell pa de l'antic forn de Gratallops, que el Jaume Sabater feia amb forn de llenya, sucat amb tomacons i l'oli d'arbequina, o amb oli i sucre, o torrat amb oli i sal.
Bé, tot això ha passat, i ara, a l'igual que passa amb els vins, està de moda la fruita, (què hi farem?), però, jo normalment compro un oli d'oliva arbequina DOP Siurana per guisar, fregir, amanir i sucar-me el pa amb tomaca, i llavors tinc alguns olis per ocasions més especials:

*Cavaloca (Cabecés)
*Llims d'or (Falset)
*Oli de Clos Mogador (Gratallops)
*Caterra (La Pobla de Massaluca)

Per altra banda, hi ha gent que diu que utilitzar un bon oli per fregir és massa car, però un bon li d'arbequina es pot utilitzar 2 cops per fregir sense generar toxines, però, en canvi, un oli de gira-sol només es pot utilitzar un cop. O sigui, cuinar amb un bon oli tampoc és tant car.

dijous, 12 de novembre de 2009

El primer glop de cervesa és amarg


Avui voldria parlar de cervesa, i és que estava pensant en dos molt bons amics, el Horst i la Doris, que desgraciadament ara estaré un temps sense veure, donat que se n'han entornat a Alemania. Va ser amb ells que vaig descobrir la cervesa bavaresa, i recordo especialment un “Gasthof” a Amberg on servien una cervesa super especial, que només durava un dia, molt més aromàtica, pastosa i amb una escuma suau, però persistent en copa. Recordo que es deia Sperber, i que la mateixa marca produïa cerveses la clàssica “Pils”.

Per altra banda, gràcies a Déu, el mercat de la cervesa a casa nostra en els darrers anys ha evolucionat força, i podem trobar cerveses com: Rosita, Glops, La Clandestina i altres.
Per cert que a començament d'aquest any vaig estar fent un tast de cerveses amb l'Àlex Padró, un dels primers productors artesans d'aquesta nova fornada de productors de cervesa. Amb ell varem provar les cerveses que produeix des de l'Hospitalet de Llobregat, i varem veure la importància que té una bona copa a l'hora de gaudir d'aquestes.

Us recomano la Glops Torrada, una cervesa lleugerament tèrbola, de color daurat un pel pujat i intens. L'escuma és persistent i en els aromes és on trobem una riquesa que atrapa, amb tocs fumats, fresca, notes d'olives negres i florals. Resulta fresca, i al entrar en boca trobem que és llarga, amb cos, però a la vegada fresca.

Per altra banda, les grans marques de cervesa de tota la vida, també s'han posat les piles, i han tret al mercat cerveses amb més complexitat, com podria ser la cervesa Inèdit, AK Damm,San Miguel Selecta XV, o la recuperada cervesa barcelonina Moritz.

D'aquestes, i sense vulguer caure en lo convencional, la cervesa Inèdit destaca per lo peculiar, i tot i no ser el meu estil de cervesa, és agradable beure'n una de tant en tant, resulta d'una gran complexitat aromàtica, amb moltes notes florals i un fons a pastiseria que la presenta com una cervesa per aguantar menjars variats. Un boca és una mica més pesada que la Glops que he descrit abans, però resulta fàcil i fresca.

Estem de sort, cada cop tenim més cerveses per triar, i ja no es tracta de cerveses monolítiques, ara podem trobar flors, tocs herbacis, torrats, i molts altres matisos.

dilluns, 9 de novembre de 2009

Novetats de cara a aquest Nadal

Com cada any ens comencem a preparar pel Nadal, i a part dels vins que tenim, per alguns d'aquests disposem de les següents novetats.



1.Vinya de Manyetes
La Vinya de Manyetes se'ns presenta en tres formats:
  • Ampolla de Manyetes 2005 en estoig de fusta.
  • Dues ampolles de Manyetes 2005 en estoig de fusta.
  • Una ampolla de Manyetes 2005 i una de Solertia 2006 en estoig de fusta. Els dos conceptes de la Vinya de Manyetes resumits en aquest elegant estoig, que és del tot exclusiu, doncs de Solertia només es produeixen 1000 ampolles i de Manyetes 5000.


2.Portal del Priorat
Aquest estoig amb els dos nous vins de Portal del Priorat és un regal original i amb presència.



3.Portal del Montsant
Presentem un estoig amb dues ampolles de Santbru, un vi de carinyenes velles amb caràcter, però vellutat.

4.Dolç Vell Segle XX
Disseny exclusiu per aquest vi dolç d'edició limitada de 300 ampolles.

5.Els rancis d'Arrels del Priorat
Rancis de 30, 60 i 90 anys en presentacions diferents, i de produccions molt i molt limitades, només per paladars molt Prioratins. Mel, castanyes, codony, torrats, cafè i molts altres matisos en aquesta joia que algú ja ha qualificat com l'essència del vi.


A part, com cada any, també us ajudem a fer aquella selecció de vins única, i disposem de copes Riedel i altres productes especials.

dissabte, 7 de novembre de 2009

Eth Restilhè

Aquesta setmana he estat per feina a la Vall d’Aran, i ahir, vaig dinar el Garós, on des del primer fins a les postres varem gaudir d’una cuina autèntica, ben elaborada i honesta.

Us recomano aquest restaurant, on he provat una de les millors Olles Araneses que he menjat mai, i on es fan ells mateixos els patés, i són com aquells que de petit menjava quan anava a la Vall, i que preparava una coneguda de Vilac.

Pel que fa a les postres, jo vaig menjar un flam, que era molt bo, però la meva acompanyant va menjar el “President”, que té un toc anisat molt ben trobat, i que és una joia per la que val la pena guardar-se un raconet.

La carta de vins molt cuidada, i el cuiner i propietari en sap una estona de vins. M’ho vaig passar molt bé, i és que: “Bon menjar, bon vi i bona conversa. Què mes és pot demanar?”.
 
Wine Blogger