dimarts, 27 d’abril de 2010

Activitats de la Fira

No voldria dixar de parlar d'alguns actes que s'organitzen durant la fira, i que per les butxaques que s'ho puguin permetre, poden valer molt la pena.

Tast de Carinyenes de Porrera 2010

16 cellers de Porrera donen l'oportunitat de provar algunes de les carinyenes que en molts cass pasaran a formar part dels cupatge dels seus vins, i que per tant, no tindre oportunitat de tastar amb tota la potència monovarietal més endavant. L'acte es fa al restaurant la Cooperativa de Porrera, i costa 50 €.

4rt Tast dels Llops

Un dels objectius principals de l’acte és donar a conèixer i promocionar els Vins de poble de Gratallops. Es tracta de posar de relleu la personalitat dels vins d’aquest municipi, conseqüència de les peculiaritats climàtiques i característiques edafològiques diferencials de la zona. El preu del Tast és de 50 € per persona amb un aforament de 150 places.

VideNit

Petits grans cellers del Montsant fan us tast a Mas Figueres.
Una nit amb glamour: capvespre al jardí, una copa de vi, bona música i conversa. El maridatge perfecte per gaudir d'una bona vetllada. Preu: 45€

2n Tast de Torroja del Priorat

Tast dels vins dels cellers de Torroja a Cal Compte. Una oportunitat per tastar els vins d'aquest poble. Preu: 15 €.

diumenge, 25 d’abril de 2010

Ja tenim la Fira aquí!!!

Un any més, ja tenim aquí la Fira del Vi de Falset, que aquest any arriba a la seva 15ª edició, i que un cop més s'envolta de mols actes diferents al voltant del vi.
Altament recomanable La Nit de les Garnatxes, que un cop més organitzen els meus amics del Celler de Capçanes. Vi, música, art, en una nit plena de glamour.
De totes formes, aquesta és una fira per estar al carrer, i tastar vins dels diferents cellers de la DO Montsant i de la DOQ Priorat, i si un ja és més expert, deixar-se caure en els tastos per professionals, del decenni, blancs del món, etc...
Bona Fira!!!!

divendres, 23 d’abril de 2010

Avui un blanc de Rueda


Tot i la meva coneguda vena plena de tanins, cada cop més m'agrada descobrir noves sensacions en vins blancs, i l'altre dia, vaig tenir l'ocasió de tastar amb el senyor Ignacio Prieto, el vi que elaboren amb verdejo fermentat en botes de roure francès.
El color és groc palla brillant, i si bé en nas és una delícia, amb fruita exòtica i tocs minerals, el que realment sorprèn és la boca glicèric, rodó i equilibrat, amb un toc final un punt amargant, que el fan una delícia.

diumenge, 18 d’abril de 2010

Tast Riedel al Cassia de Lleida

Aquest passat 15 d'Abril vaig tenir l'honor de dirigir un tast de copes Riedel al restaurant Càssia de Lleida, i amb la sort de tastar els vins de La Gravera, aquest cop ja embotellats i amb nom, no com els vaig tastar el passat mes de febrer.

El Onra conserva, i m'atreviria a dir que mostra més clarament aquells aromes a nectarina, que tant em van sorprendre, però el blanc amb criança, que ara sé que s'anomena Onra amb molta Honra, ha guanyat en complexitat, i la fruita ha donat pas a torrats i aromes més propis de la criança, això sí, conservant els aromes a nectarina de fons. Dos grans vins Jordi!!!!

El negre, el Manyetes 2005, que com sempre va portar-me a Gratallops just després de ploure. Com m'agrada aquest vi!!!

Per acabar el tast de copes,Glenmorangie Nèctar D’or, un Malta de 10 anys envellit en botes de Sauternes, i que em va sorprendre per la seva finesa, paladar i nas, plens de matisos.

Pel que fa al tast, va ser un èxit, i per acabar-ho, el restaurant va preparar uns tastets molt divertits.

dimecres, 14 d’abril de 2010

El Pa nostre de cada dia

On és el pa? Per un panarra com jo, l'època en la que vivim, en que el pa a passat a ser quelcom maleit per tots els amants d'un cos escultural, i un diamant en brut, que no es troba en lloc, i que en la gran majoria dels casos és poc més que un objecte de goma i d'origen congelat.
I que podem fer? Jo m'he plantejat molt seriosament fer-me el pa a casa, però far una mica de mandra, i sempre vaig just de temps. Per altra banda, existeixen alguns forns que si fan el pa com déu mana, com per exemple els Turris a Barcelona, i ara em ve al cap el restaurant Cal Travé a Solivella, que es fan el pa ells mateixos.
Precisament, un dels germans de Cal Travé em deia que el secret està en la farina, que actualment molts fan servir pseudofarines per fer el pa, a part del tema dels llevats i del forn, que òbviament tenen el seu pes en el resultat final.
Jo nomes sé que enyoro el pa que feia el Jaume Sabater a Gratallops, i que passats tres dies, si és que et durava tant, encara estava tou i bo.

dimarts, 13 d’abril de 2010

Vinya i ecosistema

Avui vull fer un apunt sobre una de les coses que comentem alguns cops amb el meu pare, i té molt a veure amb la recuperació de les vinyes del Priorat.
La vinya és vida, i amb més o menys fortuna, ajuda a preservar el seu entorn. Sí, ja sé que molts penseu en els moviments de terra que s'han fet, i que en molts casos han estat una agressió brutal al paisatge, però, tot i estar-hi profundament d'acord, la recuperació de la vinya ha fet que la fauna es refés, i així, cada cop hi ha més perdius, conills, merles, porc senglars, i és clar, els cabirols que van aviar els de la Generalitat.
Ho he comentat molts cops, fa nomes 20 anys, el meu pare em deia que aquella vinya que estava perduda, feia uns anys l'havia llaurat, i ara sóc jo el que li diu que aquella mateixa vinya torna a ser un jardí.
Cada cop s'imposa més el cultiu ecològic, i en alguns casos, el biodinàmic. Alguns aposten pel coster en les noves plantacions, i s'adopten models de plantació de l'estil d'Alsàcia o de Banyuls.
Poc a poc n'aprenem!!!

diumenge, 11 d’abril de 2010

Formatges!!!!

Segurament no és la millor època, potser, per parlar de formatges, però amb el que m'agraden volia començar uns quants apunts sobre aquest tresor culinari.
Catalunya és un país amb una gran varietat de formatges, tot i que estem en vies de recuperació d'una època de tenebres, en que part d'aquest patrimoni va caure en l'oblit. Evidentment, en això també hem de mirar al nord, i els Francesos encara ens passen la mà per la cara, però poc a poc i bona lletra.
El primer, i més important quan parlem de formatges és tenir clar alguns paràmetres a l'hora de seleccionar-ne un:

Llet: Vaca, ovella o cabra.
Llet crua: Els amants dels formatges donem per fet que un bon formatge ha de ser de llet crua, però també es troben formatges de llet pasteuritzada que no estan malament.
Tipus de formatge:
  • Fermetats: iogurt, kèfir,..
  • Frescos
  • Pasta
  • Semi-madurats
  • Madurats
  • Blaus
  • etc...

Miraré de apunt a apunt, anar fent feina.

dissabte, 10 d’abril de 2010

"Chapeau" Jordi!!!!

No vull allargar-me molt, però amb sang nova com la del Jordi Valls, que miren de fer les coses d'una altra manera, el Penedès té el futur garantit.
El Jordi ens va donar a tastar un Xarel·lo de vinyes de 60 anys fermentat i criat en botes de roure americà. El nas era espectacular, semblava més un vi de Riesling que un vi nacional. Són les proves que fa a casa, i espero que aviat les puguem gaudir de manera comercial.
Amic ets un crack!!!!

dijous, 8 d’abril de 2010

Menjar Blanc

Un dels postres més tradicionals de la cuina del Priorat és el Menjar Blanc. Aquesta crema feta amb llet d'ametlla i de gran contingut calòric, és un dels postres que demana un bon vi per acompanyar, i aprofitaré per recomanar un vi ranci Arrels del Priorat 30 anys, on els records a mel i a torrats en nas, i el punt glicèric i ranci en boca, fan les postres menys pesat. Si teniu ocasió, en lloc del Arrels 30 anys, proveu amb un Ca les Viudes de 90 anys, o un dels rancis de 60 anys del mateix celler.
De la mateixa manera, i aprofitant que en el darrer apunt parlàvem dels nostres amics de Banyuls, un Etoile Grand Cru, amb els tocs de tabac i torrats, i l'agradable garnatxa i carinyena amb tres anys de bota.

dimecres, 7 d’abril de 2010

Els nostres amics de Banyuls

Avui, els nostres amics de la Cooperativa de Banyuls, concretament l'expresident i gran amic del René i del meu pare, ens han fet una visita al Priorat. Entre ells, un dels m´grans productors de "L'Etoile", que s'ha quedat parat que en tinguessim a la botiga.
El dia era plujós, i la terra feia l'olor de pissarra tant familiar per aquests catalans del nord.
Per dinar, els 32 viticultors han fet parada al Restaurant Piró, i han regat el dinar amb unes quantes ampolles de La Guinardera, una garnatxa pe gent de terra de garnatxa.
Hem estat parlant una estona, i a part de convidar-me a visitar-los, hem comentat que hauríem de fer coses conjuntament amb ells, al cap i a la fi, compartim terroir, garnatxa i llengua.
No seria mala idea agermanar-nos o fer quelcom semblant!!!!
 
Wine Blogger