dijous, 23 de febrer del 2012

Arrels del Priorat

 

A la nostra botiga ja fa uns anys que venem Arrels del Priorat, però fora de casa nostra i un parell de clients més, la resta es venia a l'estranger. Això ha canviat fa escasament dues setmanes, i el celler Arrels del Priorat a passat a formar par de la familia Directe del Celler.
Arrels del Priorat no té cap altra finalitat que la de donar fe i un merescut reconeixement a un producte excepcional, sovint poc apreciat per la gent aliena a aquesta regió.


L'any 1997, dos amics, el René Barbier i el Jaume Balaguer, preocupats per la paulatina desaparició d'un patrimoni cultural del Priorat com eren els seus vins rancis, van començar una tasca de recerca per trobar els millors rancis de la comarca. 
D'aquesta recerca inicial pan sorgir set rancis de diferents pobles i als que varen anomenar amb el nom de cada una de les cases, així com un cupatge de diferents rancis al que s'anomenà “Arrels 30 anys”.
Va ser el 1998 quan van sortir per primera vegada al mercat i les grans cases del Priorat van obrir els seus cellers per oferir-vos, mitjançant Arrels del Priorat aquests vins que conviden a la converça, l'amistat i la contemplació.


ARRELS 30 anys
Producció total: 500 ampolles
Graus Alcohòlics: 20,2º
Viticultura
Garnatxa sobremadurada procedent de terres de llicorella del Priorat, del que s'elabora un vi base que posteriorment s'envellerix en bótes de castanyer, la major part, i una part roure francès.
Es treballa amb un sistema de soleres de uns 30 anys.
Nota de tast
Vi oxidat encertadament, amb grau alcohòlic molt alt, aconseguit de manera natural. En nas apareixen fruits secs, mel, codonyat.
En boca es mostra glicèric, sedós, i tot i el seu grau alcohòlic, gràcies a la seva acidesa, és agradable i molt equilibrat. 
Ideal com a vi de postre, especialment amb fruits secs, també molt apreciat com a vi per aromatitzar plats molt especials.

Les Families és com s'anomenen els vins de producció familiar, i aquest any es comercialitzen Cal Piró de 60 anys  i Ca les Viudes de 100 anys. Vins retrobats dels racons més nobles de la nostra comarca.


diumenge, 19 de febrer del 2012

Un viatge al passat amb Morlanda 2001

Hi ha moments en la vida en que un s'ha d'aturar i mirar enrera. Són moments per reflexionar si estem fent bé les coses i per fer aquesta autocrítica al mateix temps que gaudim de tot allò viscut. Però realment no ha estat així, el tast d'aquest Morlanda 2001 no ha estat retrobar sabors, si no descobrir quelcom que el vi no donava fa uns anys, i que ara, mostra generosament. El Cabernet Sauvignon ha desaparegut, la carinyena ha passat a segon plà, i la garnatxa es mostra fina, elegant, fresca, amb capa mitjana baixa, semblant a un Pinot Noir.
Mineralitat, però no és llicorella, és terra panal, segurament de les finques de Bellmunt del Priorat que trobem anant cap al Masroig.
Encara li queda vida i recorregut, i per sort meva i dels nostres amics, encara me'n queden unes quantes.

dissabte, 11 de febrer del 2012

Vins en Crisi?

En aquests moments tant complicats econòmicament parlant és quan es veu el tarannà d'un celler, és quan els vins diuen de quina pasta estan fets, i quan arriba el moment de treballar de debò.
Tots hem vist les super-ofertes de vins més o menys coneguts que trobem a grans superfícies i a botigues especialitzades, vins que tenien un preu i que ara els trobem a meitat de preu, i no és d'estranyar que els clients es preguntin: Com és possible això? M'han pres el pel fins ara? Qui estava fent l'agost, el celler, els distribuïdors o els botiguers?
I és aquí on s'ha de fer un anàlisi pausat i serè.
  • Per molts cellers, en moments com aquest l'estocatge representa un capital immobilitzat molt gran i en alguns casos s'han de desfer de gènere a baixa preu per recapitaltzar-se. Això representa una solució a curt termini, però també causa un greuge a nivell d'imatge, i per aquells punts de venta que fins aquell moment estaven venent aquests vins, i ara veuen que tenen un estoc més car que el que es ven. moltes vegades aquest factor comporta lapèrdua de confiança del botiguer.
  • Alguns distribuïdors i/o botiguers es desfan d'estocs de marques que ja no volen treballar, o de les que tenen molt estocatge, i tornem a estar en el mateix escenari que en punt anterior, encara que el que més i perd és el celler.
Les sortides pels cellers són:
  • Mantenir preus: Aquesta és sense cap mena de dubte l'opció més valenta. Respon a la conciència que es fa un vi que respon al preu que té, i a un projecte i una gent.
  • Treure un vi més econòmic: Aquesta opció és una sortida, i si es fa, s'ha de ser honest i mantenir qualitat i coherència amb el projecte que es fa.
Per altra banda, en aquests moments surten marques blanques, els anomenats "vins per a", una trampa en majúscules:
  • El celler treu estoc, però no fa nom, i en molts casos el ven a un escanyapobres que no mira altra cosa que el negoci.
  • Són vins juguen amb avantatge al mercat, i que en molts casos juguen amb la foça de prescriptors que treballen per possicionar-los.
  • Aquests vins, que en alguns casos ens venen com a vins de terrer, són vins de marxant, i avui els fa un celler, demà un altre a millor preu, o directament es deixa de fer.
Tot és prou complicat, oi? Em quedo amb una frase que de tant dir-la me l'he fet meva: "Fins ara ens comproven vi, ara l'hem de vendre". Per a mi aquesta és la clau. S'ha de vendre el producte, coneixer el que toques i fer la teva oferta a botiga o a restaurant especial, singular, diferenciada o no de la resta, però amb ànima. 
Si sou del gremi, nomès mirant una carta de vins d'un restaurantes veu qui la ha fet, i en alguns casos el 80% dels vins són d'un sol distribuïdor, i dues portes més enllà trobarem el mateix. Com pot defendre un cambrer una carta de vins que no coneix?

dijous, 2 de febrer del 2012

Jordi Balaguer: Un escriptor valent


El amante de la luna, la nissaga de fantasia de la el Jordi, fill de mon cosí, és autor, serà publicada aquest mateix any per Editorial Almuzara. Es tracta d'una completa reedició del primer volum (Lágrimas de Sol), del segon (Sombras de Lobo) i de la primera edició del tercer i últim volum de la saga. Tot això en paper i en digital, a Espanya i a l'Amèrica llatina. 
El Jordi, que és un valent, o potser un boig, va començar autoeditant-se el seus llibres, i ara recull el fruit de la feina feta porta a porta i llibre a llibre.

FELICITATS JORDI!!!!!!






 
Wine Blogger