dijous, 31 de desembre de 2009

Etiquetes: Episodi 1 In Memoriam

En aquest primer episodi sobre etiquetes, parlaré de etiquetes que tenen un post-gust amarg, però que presenten dos vins que estan molt bons. Ja sé que el tema és escabrós, però volia que fos el primer episodi a mode d'homenatge.

Gobe (DO Montsant)

Gobe és el om d'un vi i és el nom d'un amic perdut. El Gobe volia fer un vi, però un malaurat accident de treball se'l va endur, i els seus amics van decidir fer aquell vi que ell volia fer. A l'etiqueta veiem una persona asseguda al mig d'un cercle de gent. Aquests que l'envolten són els “Amics del Gobe”, els amics que van decidir tirar endavant aquest vi d'homenatge.

Nelin (DOQ Priorat)


Aquest blanc del René és un vi dedicat a la Celin, i l'etiqueta és una reproducció d'aquesta filla del René i l'Isabel. El vi ens la recorda a aquells que la vam conèixer, i és una raresa en el seu gènere, amb caràcter de la zona i un toc afrancesat, amb joventut i tocs de mel i codonyat.

Abat Domènech (DOQ Priorat)


L'abat Domènech va ser tot un personatge de Gratallops. Aquest personatge que va arribar a Nunci Apostòlic dels Regnes de Portugal, i que va ser qui va fundar l'Ermita de Consolació, patrona del Priorat. Aquest vi del celler Cesca Vicent i un dels vins amb caràcter de la zona, és un vi de terroir al igual que el personatge familiar al que està dedicat.

No vull que aquest apunt del blog sigui un mar de llàgrimes, així que parlaré de vins dedicats a algú que encara és viu:

Alice (DOQ Priorat)

L'Alice és la persona de la família que va arrencar el projecte del Celler Abadia, i el seu germà ha volgut dedicar el vi a la seva germana. Molt indicat, el vi és com l'etiqueta, molt femení, i els 18 mesos de criança no destaquen i s'integren molt bé.

Dofí (DOQ Priorat)



Genuflexió!!! Parlem d'un dels grans del Priorat, i poca gent sap que aquest vi està dedicat a un gran amic de l'Alvaro Palacios, el René Barbier. Tot el joc es basa en que l'hereu al tron de França l'anomenaven el “dofí”, i donat que l'Alvaro creu que el seu mestre és el René, va voler fer aquesta trapelleria amb un dels vins que segurament reconeixeríem entre molts per la seva personalitat, la seva frescor i els tanins rodons.

Bé fins aquí per aquest any. Us desitjo un molt feliç i ple de brindis 2010!!!

dimecres, 30 de desembre de 2009

Empordà: Terra Remota

Projecte interessant de l'empordà, quefaà del celler, concretament de seva arquitectura, insígnia dels seus vins, posant tant a les seves etiquetes com a la caixa, fragments dels plànols del celler.

Camino 2007
Syrah (35%), Garnatxa (35%), Cabernet Sauvignon (20%) i Ull de llebre (10%)
Un any de criança en botes de roure francès.
Vi de capa mitjan alta, amb un color granate brillant. Es mostra tot ell només en obrir l'ampolla, i tot seguit comença a donar regalèssia, fruiteta amb un rerefons làctic, molt rodó.
En boca és fàcil, franc i lleuger, sense quedar-se curt, i amb uns tanins dolços que el fan golós i suau.
Sembla més un vi francès que un vi d'aquí, i pot ser una opció per un sopar amb gent dispar.

Caminante 2008
Garnatxa Blanca (35%), Chenin (35%) i Chandonnay (30%)
Amb 10 mesos de criança amb les lies.

Color or amb reflexos verosos.
En nas dona pera, i és un pel alcohòlic, tot i que pot ser culpa de la copa que he utilitzat, que no era la més adequada.
En boca és fresc i llarg. Molt agradable.

Caminito 2008
Syrah (30%), Garnatxa (30%), Cabernet Sauvignon (30%) i Ull de llebre (10%)
Criança de 4 mesos en roure francès.

Fruiteta i roses. En boca és fresc i amb una acidesa molt ben trobada. Un vinet fàcil per ocasions de compromís.

Em queda per provar el Clos Adrien 2006, que reservo per una ocasió més especial.

Realment és un celler a seguir, al igual que la DO Empordà, un valor en alça.

dimarts, 29 de desembre de 2009

Etiquetes: Pròleg

Aquest és el pròleg d'una serie d'apunts que voldria dedicar a comentar etiquetes de vins. Aquesta idea té el seu origen en una conversa que vaig tenir fa uns mesos a la botiga amb un client que és membre de verema.com, i que em va comentar que era un tema al que, en general, ningú dona el mínim valor en fer els comentaris sobre els vins que tasten.
També és un fet, que a l'hora de comprar vins, com en moltes coses, la imatge conta, i moltes vegades comprem un vi pel seu nom o per la seva aparença, però, què vol dir l'etiqueta? Quina història s'amaga darrera? Es tracta només d'una producció de màrqueting?
Per començar, i donat que sóc del Priorat, em disculpareu si començo per parlar del format d'etiquetes que va suposar el renaixement dels vins de la zona. Segurament si parlem dels grans vins del Priorat, ens vindran al cap la paraula “Clos” i una tipologia d'etiquetes.
Pel que fa a la paraula “Clos”, va ser una aposta per fer-ne un emblema que donés a entendre una finca tancada, o closa, tot i que aquesta paraula en concret no s'utilitzava a la zona. Però d'aquest origen primigenii hi hagut vins que se n'han apartat, com per exemple el “Finca Dofí”, abans “Clos Dofí”, o el “Manyetes”, abans “Clos Manyetes”. Per altra banda, molts altres han adoptat aquesta denominació, fent que el primer significat es perdi, i d'altres, com per exemple el “Clos Mogador”, ho han portat fins al punt més extrem, i ara són “Vins de Finca”.
En lo referent a l'etiqueta, aquests vins van implantar una ampolla bordalesa amb un etiquetat que fins fa no gaire ha identificat els vins de la zona:










Aquesta imatge, tal i com he dit, ja s'ha acabat, i ja han aparegut ampolles borgonyeses i estètiques diferents, que al llarg d'aquests apunts aniré comentant. Se'm gira feina!!!!

diumenge, 27 de desembre de 2009

Terram 2006


Avui provem el Terram 2006, un vi de Gratallops, del celler Saó de Coster.
Cupatge: Garnatxa, Carinyena, Cabernet Sauvignon i Syrah.

Criança: 15 mesos

En obrir-lo està un pel tancat, i em dedico a contemplar el color, brillant i de capa mitjana alta. El remeno, i el torno a remenar, i la regalèssia surt d'entre les olors encara a tancat, però amb un s 5 minuts ja es manifesta, elegant i amb olors a terreny, a fruites vermelles i aquest fons a regalèssia i de plantes aromàtiques.

En boca mostra força acidesa, amb un fons amargant de la garnatxa, suposo, però fresc i equilibrat. No és molt llarg, però tampoc es queda curt, i els tanins són molt rodons, no marcant cap astringència.

Proveu-lo, està molt bo!!!

diumenge, 20 de desembre de 2009

Onix: Tastem-ne un parell

La Vinícola del Priorat, la cooperativa pels que som d'aquí, produeix la gama de vins Onix, que fina ara no he comentat, i avui en tastaré un parell amb vosaltres.

Onix Clàssic Blanc 2008


Garnatxa i Macabeu. Es presenta amb un color molt clar, queai transparent, amb un palla un pel brillant. En nas tocs anisats, amb notes a fruita tropical, però no molt marcada, i a brisa de la verema. En boca és un pel càlid, però marca el terreny, i tot i no ser curt, tampoc és que sigui molt llarg. La veritat és que té una bona relació qualitat preu.

Onix Fusió 2007


Vi de capa mitjana, amb aromes a gers, espècies i herbes aromàtiques. En boca resulta fàcil, fresc, amb uns tanins dolços i agradables. No té molta longitud, però és divertit, i pot ser una bona opció per disfrutar amb uns amics.


Decorem la botiga pel Nadal

Màgia, les ampolles floten, i el pare i la Mª Pilar m'ha sorprès amb aquesta decoració vitinadelenca.


Realment està ben trobada:


Ja dins a la botiga, i pensant en la venta, tenim un petit aparador de Nadal:


Bones Festas a tots!!!

dissabte, 19 de desembre de 2009

Torroja del Priorat en Vins

Torroja del Priorat, seu del Consell Regulador de la DOQ Priorat, és una de les viles amb una important concentració de cellers:

Terroir al Límit

Vins diferents, amb una expressió del terrer que els fan no aptes per a no iniciats. Dits del Terra, Arbossar, Les Manyes i Les Tosses, són vins que marquen el terreny i que cada un d'ells té personalitat pròpia. A més, utilitzen botes usades, amb el que afinen els vins sense donar-los massa fusta.

Pardelasses

Aquest vi de Garnatxa i Carinyena, amb un terreny marcat, però amb fruita madura i regalèssia, és franc i té una entrada fresca en boca.

Trio Infernal

Aquests tres amics, autors del 2/3 Infernal, un vi fresc, elegant i amb estructura, i dels 0/3 blanc i del 1/3, que és un dels vins que recomano per començar a tastar Priorats, perquè és fàcil, franc, amable i fresc, a la vegada que és modern i el mineral apareix molt en segon terme, aquest any han tret el RIU, que estaria en aquesta línia, però a un nivell i preu més baixos.

Vins d'Alta Qualitat

Un dels cellers clàssics del Priorat, la veritat és que els germans es van posar les piles i cada cop ho fan millor. Aquest any, a part dels ja clàssics Armadís i Balandra, han tret el Rotllan Torra Semi-criança que és un altre vvi fàcil i econòmic per començar a tastar vins de la zona.
Melis

Es tracta d'un celler que produeix dos vins amb un marcat caràcter de la zona. L'Èlix és un vi que tot i els seus 15 graus resulta fresc, rodó en boca, sedós i ple de matisos. Es manifesta llarg i amb un mineral que es presenta entre fruites madures. Els 16 mesos de criança no destaquen.
Per altra banda, el Melis, la joia del celler, és més complexe i crec que la proporció més alta de garnatxa, i el fet que no porti gens de Merlot me'l fan més fresc encara i agradable en boca.

Mayol Viticultors

La família Mayol, va treure al mercat el Brogit i el Roser, dos vins sense pretensions, però que estan a un cert nivell, i que poden ser una bona porta d'entrada per tastar els vins de Torroja.

dijous, 17 de desembre de 2009

Gratallops en vins 1ª Part

Gratallops, el meu poble, és sense cap mena de dubte un dels municipis amb més anomenada del Priorat, i en bona part és degut al nombre i prestigi dels seus cellers i vins. Per aquest matiu, hauré de parlar dels cellers del meu poble en tres apunts.

Alvaro Palacios

Referent del Priorat, és un celler que ha creat diferents vins basats en filosofies diferents:

L'Ermita: La vinya de l'Ermita parla per ella sola, és una vinya de coster amb ceps centenaris de Garnatxa i que és llaura a l'antiga, amb mules. Aquesta vinya, orientada al Monsant, treu un dels vins més coneguts i reconeguts del nostre poble. És el concepte de les Vinyes de Coster. És tota una experiencia, i els tanins, amorosos, la mineralitat i l'estructura, el fan un vi d'aquells que s'ha de provar com a mínim un cop a la vida.
Finca Dofí: Un vi que es fa dir "sí senyor", i que tot i tenir un esperit més modern, com més joves són les finques, basa gran part del seu caracter en les vinyes de Les Baixades. Golós, elegant i amb una frescor que el fà molt agradable.

Gratallops: Primer vi de Vila de l'Alvaro, i que tindrem a partir de començament d'any. Un vi amb estructura, fresc i amb un terrer marcat.
Les Terrasses: Un vi més modern, fes fruiteta, i on la mineralitat és marca menys. Pot ser una bona alternativa per començar a festejar amb el Priorat.

Clos Mogador

Clos Mogador: L'autèntic vi de "Terroir". Actualment és l'únic vi de finca de l'estat Espanyol. Després de decantar-lo una bona estona, trobem fruita, herbes aromàtiques, la pissarra, ... Com en el cas de l'Ermita, és un vi per festejar-lo durant hores.
Nelin: El meu blanc. D'aquest vi nomès puc dir mel, codonyat, flors blanques, fruita tropical, i sobre tot, a l'hora de servir-lo, decanteu-lo nomès un moment per trencar-lo.

Mas Martinet Viticultors

Clos Martinet: El Clos Martinet sempre ha sigut el vi dels grans del Priorat que ha tingut una personalitat més diferenciada. Més fesc que la majoria, dona fruita i tocs de plantes aromàtiques i hervacis.
Brú Martinet: El petit de la casa sempre ha estat un gran vi relació cat preu. Amb el segell de Martinet i amb frescor i fruiteta.

Vinya de Manyetes

Manyetes: Llicorella en estat pur, amb un forns de timó, fonoll i alres herbes aromàtiques, i fruita vermella madura en segon plà.

Solertia: La fruita de manyetes, maduixetes i frescor, amb el llicorell en segon plà.


Continuarem parlant de gratallops!!!

dilluns, 14 de desembre de 2009

Crisi?

Bé, fa dies que dono voltes aquest tema, i finalment penso que ha arribat el moment de parlar de la paraula malaida: CRISI!!!!!

Al començar l'any, algú que respecto molt, i al que estimo encara més, em va dir que les èpoques com la que estem vivint li agradaven, perquè era el moment en que s'havia de demostrar qui sabia vendre i qui no. Quan m'ho va dir vaig estar-hi d'acord, i ara, passats uns mesos, encara hi estic més d'acord, i quasi bé n'he fet un lema de capçalera.

Davant d'aquests temps convulsos en que ens trobem, hauríem de mirar el que fan els nostres veïns del nord, que com he dit més d'un cop a clients i amics, ens porten més de cent anys de avantatge. És el moment d'explicar bé el que venem, de demostrar el que són els vins de terrer, el que ens fa l'enveja de moltes zones vitivinícoles del món. Quan molts treuen vins a baix preu, es continuen venen vins de gama mitjana i alta, això si, explicant-los molt bé, fent veure als nostres clients el valor afegit d'aquest nèctar tan estimat pels que l'hem vist néixer.

Amb això no vull dir que no trobi bé algunes propostes noves que han aparegut, i que en molts casos són vins fantàstics i que no dubto en recomanar, però, ara té encara més sentit que fem aquesta diferenciació entre vins de terrer i vins de negoci. (Això els francesos ho tenen claríssim).

Ha nevat al Priorat

Ahir va començar a donar senyals dl que avui ha estat una nevada, que si hem de fer cas del que diu el refranyer popular: “Any de neu, any de Déu”, o com diuen en castellà, “Año de nieves, año de bienes”.

Sí senyor, el Priorat està blanc com si del Pirineu es tractés, i els 15 cm. Que hi ha al terrat de casa són testimoni d'aquest bé de Déu que crea la famosa saó que amera la terra i d'un fred que acaba amb tot bitxo vivent. Són les nevades que ens agraden, la neu cau, està un parell de dies i desapareix, amb el que ens estalviem les molèsties que comporta conviure perllongadament amb ella.

Com sempre, a Falset ha nevat força més, uns dos pams, i un cop més el microclima del Priorat deixa la seva empremta. És un bon presagi per la collita que vindrà, i una bona manera d'acabar aquest any en que la paraula CRISI s'ha sentit fins a la sacietat.

Doncs bé, ara és el moment d'encendre el foc a terra, obrir una ampolla del millor Priorat, i amb un plat de formatges ben triats, una selecció d'embotits i pa amb tomaca, gaudir de la millor companyia. És l'hora explotar un verb que es catalans tenim i que en moltes llengües no té una traducció, “enraonar”. Un verb que és testimoni d'una cultura que sintetitza la raó i la conversa com a tret diferencial.

diumenge, 13 de desembre de 2009

El Lloar en Vins

El lloar, també anomenat “el melic del món”, és un poble a tocar del riu Montsant i on destaquen els següents cellers:

Torres Priorat

Projecte d'aquesta gran empresa del món del vi que ha aterrat al Priorat, i que ha produeix dos vins dins la nostra DOQ. Si algú té prejudicis amb les grans empreses, que deixi a part aquestes manies i els tasti, si més no que els doni una oportunitat.

Salmos

De color fosc, recorda la confitura i la regalèssia, sobre un suau fons especiat i torrat. És un vi amb un perfil modern, que pot ser una bona aproximació als vins Priorat. Personalment penso que de la primera anyada a la segona hi va haver un salt qualitatiu gegantí.

Perpetual

Complexitat aromàtica amb notes de torrefacció i sotabosc. En boca presenta gran concentració i tanins dolços i rodons. Post-gust prolongat. Mineralitat més marcada que en el Salmos, però amb perfil suau.

Celler Cal Grau

Un projecte diferent, amb un enòleg al que aprecio molt a nivell personal. Recordo la verema del 2008, quan vaig estar tastant vins amb ell, el Miquel Piñol és una “enciclopèdia amb potes”, (perdona company).

Ninota

Vi fàcil, per gaudir-lo sense pretensions. El cupatge és la repera: Garnatxa, Carinyena, Ull de llebre, Cabernet Sauvignon, Syrah i Merlot. És tot xutxes i frescor.

Badaceli

Priorat fresc i amb fruita, on el mineral queda molt enrere, també és una bona opció per aquells que no coneixen el Priorat i volen començar a atansar-s'hi.

Les Ones

És en aquest vi on trobem la mineralitat del nostre terreny, tot i que amb tanins dolços i rodons, i amb una frescor i una fruita que el fan golós. Vi modern amb pinzellades clàssiques.

divendres, 11 de desembre de 2009

Recepta del Pollastre al Whisky

Aquest apunt va dedicat a la meva germana Maite:
Ingredientes :
Un pollo de tres kilos
Una botella de whisky
Unas tiras de panceta
Aceite de oliva
Sal y pimienta.
Paso 1: Rellenar el pollo con la panceta, atarlo, salpimentar y echarle un chorrito de aceite de oliva.
Paso 2: Precalentar el horno a 180º durante 10 minutos.
Paso 3: Servirse un vaso de whisky para hacer tiempo.
Paso 4: Meter el pavo al horno.
Paso 5: Servirse otro vaso de whisky y mirar el horno con ojos ligeramente extraviados.
Paso 6: Boner el terbostato a 150 gramos, grabdos y esberar veinte binutos.
Paso 7: Servirse odro vdaso, odros pasos.
Vaso 8: Al cabo drun drato, hornir el abro bara condrolar y echar un chodreto de pavo al güisqui y odro de güiski a uno bismo
Baso 9: Darle la vuelda al babo y quebarse la bano al cerrar elorno, "bierda que queba...!!"
Passso 10: Ir la beladera a buscar bielo para da kemabura e bonerle al guisqui, y al bavo.
Passso 11: Indentarr sentarrse en uda silla y sebirrrse unosss chupitosss bientras basan los binutos
Parso 12: Retirar el babo del horrrno y recogerrrlo del suelo con un drapo, embujandolo a un blato, bandeja o sssimilarrr.
Faso 13: Romberssse lacrisssma al refalar en la grasssa.
Paaasso 14: Indendar levandarse sin soltarrr la bodella y drasvariosss indendosss, decidirr guedar en el sssssuelo.
Bassssso 15: Appburar la potella y adrastrarse hasda la gama.
Paso 16: Despertarse a la mañana, tomarse 2 cafes, levantar el pavo y la botella del piso, limpiar todo y apagar el horno. Cuando le vuelva el hambre come un poco de pollo con mayonesa, o si le da asco un sandwich de salame.

dijous, 10 de desembre de 2009

Estudiant i Cuina: Episodi 4 Pasta

La pasta, sense cap mena de dubte, és el recurs més utilitzat per tot estudiant que respiri en aquest petit planeta. Tots hem preparat uns macarrons més o menys a la bolonyesa, o la gran especialitat de l'estudiant sofisticat, els espaguetis al roquefort, però anem a pams, i comencem per classificar els diferents tipus de pasta.

Pasta fresca i Pasta seca

Realment nomes he comprat pasta fresca que valgui a pena a Itàlia, i concretament a Roma, prop de la Plaça Espanya hi ha un lloc on era deliciosa. Molts cops ens trobem pasta fresca als súpers, però no canvia gaire de una bona pasta seca. Ah! Ara em ve al cap una parada de pasta fresca que hi ha a l'Illa Diagonal, on realment és molt bona.

Pasta curta i Pasta llarga

Personalment trobo que la pasta llarga amb salses que portin crema de llet són una equivocació, i m'estimo més acompanyaments basats en oli d'oliva o tomaca, com un pesto, per exemple.
Pel que fa a la pasta curta, les salses cremoses troben el seu lloc, i tenim més versatilitat.

Pasta farcida

La pasta farcida és un dels tipus de pasta que permet un joc diferent, i on la salsa és clau per no espifiar-la. Ara m'ha vingut al cap una serie, “Ravioli”, dels anys 80, una serie on els pares se'n van i deixen als fills amb un pressupost, que aquests dediquen a comprar pots de ravioli d'oferta, i d'aquesta manera tenir un sobrant de calers per les seves coses. Serie juvenil força recomanable, o potser és nostàlgia.

Això ens porta als pots i als sobres de pasta, realment una aberració si es té en compte l'estona que costa preparar-se un bon plat d'aquest gran invent de la humanitat.

Per acabar, us recomano que feu un bon sofregit de ceba amb tomaca natural, amb una mica de carn picada de vedella i porc, i amb aquest sofregit prepareu uns macarrons. Un cop fets els macarrons, en una llauna poseu els macarrons, ben repartits, amb nomes dos o tres macarrons de gruix, i gratine-ho al forn amb un barreja de parmesà reggiano i sombrero de copa.

dilluns, 7 de desembre de 2009

La Vilella Alta en Vins

La Vilella Alta és un poble peculiar, un poble on els veïns aparquen els cotxes en ordre i en funció de a quin hora l'hauran de treure. Recordo que fa uns anys, una parella de Califòrnia que buscaven un lloc per viure al Priorat em van dir que volien que els ajudés a trobar una casa o un mas a la Vilella Alta, i davant la meva pregunta de què era el que els atreia d'aquest poble en concret, van respondre que era el poble on havien vist que la gent vivia més anys.De la Vilella Alta voldria destacar dos cellers i un vi que per desgràcia ja no es fa:

Frà Fulcó

Si no és el millor, un dels millors vins de carinyena que he provat mai. L'enòleg era el Toni Alcover, i aquest vi, que ja no es fa, va marcar un camí que ara emprenen altres vins amb aquesta varietat: Closa Batllet 2 Vinyes, Cims de Porrera Clàssic, La Vinya dels 8,...

Cartoixa de Moltsalvat

Montsalvat

Priorat en estat pur, és el fruit de vinyes velles, amb tanins agradables, color quasi opac i que no s'acaba mai en boca. Un ví per jugar amb ell. Amb un 65% de carinyena, recorda molt el Frà Fulcó, al cap i a la fi era un dels socis d'aquell vi mític.

Montgarnatx

Criança més curta per un vi basat en garnatxes (70%) i complementat amb carinyenes.Es tracta de la fruiteta del celler. Fresc i sedós.

Celler Prior Pons

Prior Pons

Un Priorat que es fa dir "sí senyor", amb potència, recorregut i ple de matisos. M'agrada el mineral que mostra amb tocs de cacau. Amb aquest vi tinc una anècdota, que donat que sóc un pesat, ara us explicaré

Com ja sabeu els que visiteu la botiga, cada dia tenim 3 o 4 vins oberts per tastar i intentar esbrinar els vostres gustos. Un dia, va entrar una parella amb una senyora gran. La parella va començar a tastar, i la senyora, a la que li feien mal les cames, va seure en una cadira sense dir res. Després de força estona tastant, i en concret, tastant aquest vi, el senyor anava cantant els diferents aromes i sabors que hi trobava, i que jo, en la meva humil opinió, no li he trobat mai.En aquestes, la senyora es va aixecar i va demanar la copa. Va olorar-la i va sentenciar:- Vols que t'ho digui, fill meu? De tot això que dius, jo no li trobo res. Jo, que no n'entenc, diria que fa l'olor del pa amb xocolata que menjava quan era petita.
(Quanta raó, Al·leluia!!!!!)

D'aquest celler, i un pel més econòmic, també és molt recomanable l'Isaral.

diumenge, 6 de desembre de 2009

Vilella Baixa en Vins

La Vilella Baixa, també coneguda com el New York del Priorat per la curiosa estructura de les seves cases que donen al riu, té tres cellers i amb caràcters molt diferents:

Celler Bujorn

Ja he parlat del Bujorn en un apunt monogràfic, però dir-vos que cada dia el trobo més bó. Cada cop disfruto més amb aquestes notes mentolades i amb la seva estructure fresca i ben estructurada.

Celler del Pont

Per a mí, un dels clàssics del Priorat, i Lo Givot, un vi molt especial que és mereix menció especial.

Lo Givot és un vi de colr vermell intens, amb tocs violacis. L'aroma és complex, i si bé e primer terme apareixen notes afruitades, després es destapen matissos de la criança. Fruites del bosc, espècies suaus i pincellades làctiques, van donant pas a minerals i regalècia, així com herbes medicinals i tocs balsàmics.
En boca és fresc, fruiteta en estat pur, amb un taní suau, persistent i elegant. Un gran vi!!!

Celler Jaume Sabater

És del degà del poble, i té un estil més "a l'antiga".

Mas la Plantadeta Criança i Mas La Plantadeta Roure són dos dels seus vins, amb un aspecte més evolucionat, recorden sabors i olors de quan era petit.

dissabte, 5 de desembre de 2009

Traducció dels Vins de Bonviure

Hola a tots,

Vist que tenim gent que es conecta des d'altres païssos, (Alemania, Bèlgica, Suecia, Estats Units,...), hem possat el sistema de traducció que proporciona la Generalitat de Catalunya.

Espero que aquesta nova eina ens atanci encara mès.

divendres, 4 de desembre de 2009

Portal del Priorat

El projecte Portal del Priorat, finalment, ha donat el seu fruit, i el Negre de Negres i el Somni ja estan a l'abast dels que ens agraden els vins. A continuació donaré dos petits apunts d'aquests vins nascuts de la finca Clos del Portal, que es troba entre el Lloar i el Molar.

Negre de Negres 2007


Cupatge: Carinyena, Garnatxa, Syrah i Cabernet Sauvignon
Criança: 12 mesos

El color convida a tastar-lo, i quan te l'atanses al nas, Oh! Sorpresa! L'acabem d'obrir i ja està a punt per beure.

En nas presenta fruita, un toc làctic net i en el fons s'olora brisa, però sense defectes, franc i fresc.

En boca és fàcil, i en la línia del seu cosí de Portal del Montsant, el Brunus, és un vi per quedar bé, fàcil per iniciar-se en el Priorat, amb una mineralitat poc marcada i una acidesa que el fa fresc i golós.

Somni 2007


Cupatge: Carinyena, Garnatxa, Syrah
Criança: 16 mesos

Color impressionant quasi opac i amb tons violetes.

En nas es manifesta, al igual que el Negre de Negres, llest per beure al poc d'obrir-lo. Fruites negres i violetes, tocs especiats i fumats. Mineralitat més marcada que en el vi anterior, i amb el segell dels vins Portal.

En boca és fresc i sedós. Fàcil de beure i llarg.

dimecres, 2 de desembre de 2009

Bellmunt en vins

Bellmunt és un poble peculiar pel que fa a la seva situació geogràfica, la seva orografia i el seu “terroir”. D'aquest poble amb un campanar de color blanc i amb les colònies que donen fe del seu passat miner, en surten vins que tenen personalitat pròpia, i a continuació en faré un repàs per alguns cellers:

Viticultors Mas d'en Gil

D'aquest projecte de la família Rovira en surten alguns dels vins de prestigi de la nostra DOQ.

*Coma Blanca: Blanc de Garnatxa i Macabeu que no deixa indiferent amb la seva frescor i estructura en boca. En nas dona notes fumades i fruita tropical.
*Coma Alta: Com em van dir la Marta i la Pilar, aquest vi és un accident, un vi que neixia per millorar e Coma Blanca, i que va demostrar personalitat pròpia. A mí, personalment m'agrada més aquest, doncs resulta mes fresc i es desmarca d'altres blancs de la zona encara més que el primer.
*Coma Vella: Vi elegant, on la fruita pren protagonisme i la criança ens dona tocs especiats i li don estructura. Un vi per quedar bé.
*Clos Fontà: El pal de paller de la casa, un vi amb estructura, mineralitat que no amaga la fruita i el dolç dels tanins. És un vi per jugar a la copa, per festejar-lo i deixar-se seduir.

Primitiu de Bellmunt

El meu amic de les vinyes prefil·loxèriques. Primitiu és un vi per gent que porten tatuat al pit “PRIORAT”. Mineralitat, fruita i espècies, tot ben amanit pel saber fer de les vinyes velles. Ara ha tret un altre vi que es diu Mirador, i que encara no he tastat.

Solà Clàssic

D'aquest projecte en neixen dos vins de vinyes velles:

*Solà Clàssic: Garnatxes i Carinyenes de 40 anys amb una mineralitat molt marcada, i amb tocs que semblen de criança, però no en té. Un vi a tenir en compte, franc i a un preu atractiu.
*Vinyes Josep: El vi de criança de la família, de producció molt limitada, la criança d'una selecció del raïm que aniria a Solà Clàssic, afinen i donen més matisos a aquest vi que al seu germà petit.

També en aquest municipi podem trobar Casa Gran del Siurana, projecte de Castell de Peralada que elabora el Cruor i el Gran Cruor, o Viticultors del Priorat, que és el projecte de Freixenet, i que elabora Morlanda.

dimarts, 1 de desembre de 2009

Vi i Cinema

Quan parlem de vi i cinema, a tots ens ve al cap la pel·lícula “Entre copes”, que amb el risc de repetir-me com l'all-i-oli, diré que va servir per disparar les ventes de Pinot Noir a tot el món, i ara, curiosament, des de fa uns anys un dels socis del celler Sea Smoke, que supel·lículapelícula elabora vi a Gratallops, concretament el Melis i l'Elix. D'aquest dos vins dir que són excel·lents i que en parlaré en algun dels meus propers apunts, però són vins elegants, amb caràcter i en els que es nota la verema tardana i la mineralitat tant característica de la meva zona.

Segurament que a molts també els ve al cap “Un passeig pels núvols”, pel·lícula en la que el vi és una festa i tot i que és un drama, es passa de pastelera.

Un altre exemple, i per a mí més encertat que l'anterior, és “Un bon any”, on tot gira al voltant d'unes vinyes que produeixen un vi clandestí molt especial, un “vin perdu”. D'aquesta pel·licula destacaria l'encarregat de cuidar les vinyes, que parla de terroir, de estimar les vinyes i que podria possar-li el nom d'alguns viticultors que coneixo.

Però un clàssic que no us podeu perdre és “El secret de Santa Victoria”, on un poble amaga totes les ampolles de vi per tal que els ocupants “nazis” no el trobin. Realment és molt divertida, i no em sorprendria que hagués passat de debò. Curiosament sempre he pensat que aquesta película també la podrien haver rodat a Sant Sadurní d'Anoia, que està foradat per davall.

Tot aquest rotllo vé de que ahir pensava en un capítol de la serie de ficció “La Dimensió desconeguda”. En aquest episodi dos amics fan una aposta sobre un vi, i es juguen la filla d'un d'ells a que l'altre no endivina el vi en qüestió. Però va i l'encerta, i tot i que al final es descobreix que ha fet trampes, queda el dilema moral plantejat amb l'aposta.

Estudiant i cuina: Episodi 3 La Nevera

Abans de continuar els meus capítols sobre la cuina i els estudiants, no volia passar per alt la nevera, aquest electrodomèstic tant curiós que quan obres la porta la llum està encesa.

La primera sorpresa que tenen molts estudiants és que a diferencia del que passa a casa, en el pis d'estudiants la nevera no està sempre plena, i aquí comença a desmotar-se part de la màgia d'aquell armari sempre ple d'allò que a un li ve de gust, sempre amb menjar que es pot ingerir sense necessitat de verificar si està o no en bon estat.

Organització

Un clàssic de la nevera d'estudiants és la divisió de l'espai de la mateixa per prestatges, i és en aquest punt on es manifesta la personalitat de cadascun dels inquilins:
*Mr. Tuper: Porta cada diumenge, quan arriba del poble, tota la setmana organitzada en carmanyoles, i jo he vist el “ el “rien de plus”, els tupers etiquetats amb el dia en el que es consumirà aquella menja.
*Mr. Vida Sana: Un aquest prestatge tot és BIO, sense calories, dietètic i predominen els iogurts i les fruita.
*Mr. Time Out: La probabilitat de trobar un aliment en bon estat és quasi zero, i en molts casos no es tira els aliments caducats fins que es queixa l'ocupant del prestatge immediatament inferior, o, en casos extrems, quan hi ha noves especies que colonitzen la nevera.
*Mr. Res: Hi ha casos estranys, prestatges que no s'utilitzen mai.

Furtius

Un altre clàssic de les neveres de pisos compartits és el que desapareixin coses i ningú ha fet res. Tonteria, al final sempre s'acaba trobant el furtiu.

La compra

En aquest punt és on està la clau de la convivència. Estan els que compren per separat, i això ajuda a mantenir la divisió en prestatges abans esposada. Per altra banda, hi ha pisos en els que es creen grups, que van a comprar junts, comparteixen prestatges i cuina. Aquests grups acostumen a ser de dos o tres persones, i rares vegades aglutina a tots els ocupants del pis.

Bé, sentades les bases del que és una nevera tipus d'un pis d'estudiants, en el proper episodi continuaré parlant de plats.

diumenge, 29 de novembre de 2009

Escumós Nadal

El Nadal, ara no descobriré res, és l'època de l'any e la que es consumeix més cava, i avui he pensat en parlar-vos d'uns quants caves que poden ser més que un cava que “faci pum”. En diré tres de tres zones ben diferenciades:

Rimarts Gran Reserva: Aquest cava té un color groc daurat brillant i una bombolla fina i elegant. En nas dona fruita madura, llevats, torrats, fruits secs i bolleria. En boca és llarg i elegant. Felicitats Ricard. De la zona de Sant Sadurní d'Anoia, en podria haver triat uns quants, però aquest us sorprendrà.

Brut Nature Carles Andreu: Un cava de la Conca de Barberà amb macabeu i parellada, d'un color palla, i amb una bombolla fina i persistent. En nas dona pera i en boca es fresc i d'una acidesa ben conjuminada.

MS 4.7: Cava del Massís del Garraf amb un 5% de Subirat Parent, una malvasia que li dona un toc divertit i a la vegada elegant en nas. De bombolla ben integrada, en boca resulta molt fresc, a la vegada que es manifesta llarg i amb complexitat.

Si us atreviu, proveu caves rosats, una alternativa als caves tradicionals, i tota una via per investigar. Per exemple, per dir-ne un parell us recomano:

Llopart Microcosmos: Un dels meus preferits, amb una base del 85% de Pinot Noir i Monastrell. De bombolla elegant, té tot el caràcter de la família que l'elabora, i sempre senta molt bé. Fruitetes vermelles i silvestres en nas, i en boca és suau i d'una acidesa super ben aconseguida.

Parés Baltà Rosé: Pinot Noir 100% amb un color grosella, i en nas es manifesta aquesta mateixa grosella i gerds. En boca és un joguet, i a mi sempre m'ha agradat per la seva franquesa.

Tasteu-los i ja em direu.

dissabte, 28 de novembre de 2009

Un any de vertigen a la Guinardera

En aquest apunt vull que veieu una mica el que ha estat aquest any per nosaltres a nivell de celler:

1) Comencen les Obres: Les Obres al nou celler Balaguer Cabré començaven i el pare i jo ens miravem les voltes dels baixos:

El Xavi es va fer un fart de picar pedra per rebaixar el terra de la nova sala per criança:

2) Sembla que les obres porten bon ritme, però el temps se’ns tira a sobre:3) i entre mig hem d’embotellar la Guinardena 2006, som a finals de Juny:


4) L’obra s’acaba just a temps per començar la verema: La festa comença amb unes garnatxes excel•lents, amb una maduració i uns tanins que engresquen:

5) Fermentacions: El pare, metòdic, segueix les instruccions de la Marta, i ell i la Mª Pilar prenen nota de la temperatura i l’estat de les fermentacions.


6) Premsat: El pare no s’hi troba amb tant espai per premsar. Ara costa d’entendre com ens ho feiem a l’antic celler.

divendres, 27 de novembre de 2009

Copa Riedel Montsant

Finalment ja tenim la copa Riedel per degustar els vins de Montsant.
La gènesi de tot plegat va sorgir des del Consell Regulador de la DO Montsant, el seu president, el Jaume Domènech, va posar-se en contacte amb el Jordi Segura i aquí va començar l'aventura que ara us explicaré.
Primer es fa un taller a la fàbrica de Riedel a Austria, on es proven vins de la zona en 100 copes diferents, i d'aquest, es treu un subgrup de 16 copes que es faran servir en la següent fase.
Amb el grup de 16 copes es fa un tast amb enòlegs i sommeliers de la zona. Pel cas de la copa Montsant, aquesta segona sessió es va fer al Monvinic de Barcelona, i es van tastar 4 vins. D'aquesta sessió s'havia d'arribar a una copa definitiva, però la complexitat de la DO Montsant, amb tres zones molt marcades, ens va dur a fer 3 sessions amb 9 copes a Falset, on en cada una de les sessions varem tastar 2 vins de cadascuna de les zones.
I finalment es va arribar a dues copes, entre les quals s'ha buscat la forma més adient per trobar la màxima expressió dels vins de Montsant.
Ha estat molt emocionant per a mi participar en aquest procés, que espero ajudi a prestigiar més encara els vins de una zona que em sento com molt meva, tot i com és clar, sóc d'ADN Prioratí. De totes formes, en aquest procés, vaig tenir l'oportunitat de tastar molts vins:
*Laurona 2004: Més madur que el Laurona 2005 que tot just acaba de sortir al mercat.
*Cabrida 2004: Un vi de garnatxa amb elegància, i que el president del Celler de Capçanes em va preguntar d'on l'havíem tret, que estava en un estat perfecte de conservació. Això em va agradar, doncs va sortir del Bonviure, perquè no el trobàvem en lloc.
*Venus 2004: Fantàstic, si bé es veritat que necessita el seu temps per obrir-se.
*Pater 2004: Complexitat de garnatxes de la Figuera.
*Masia Esplanes 2004: Com tots els vins de Capafons-Ossó, la petjada ferma del celler es deixa veure.
*Les Sorts Vinyes Velles 2004: La cooperativa del Masroig té en aquest vi un valor segur, amb personalitat, seriositat i sense pretensions.
*Altres: Malondro, Finca L'Argatà

Aixequem les copes “Montsant” per felicitar-nos tots plegats!!!

dijous, 26 de novembre de 2009

Puig Romeu 2000

Avui repassava mentalment algun des cellers que vaig visitar, hi recordava un celler de La Llacuna, un celler peculiar dins el Penedès, amb unes vinyes d'alçada i un terreny argilós i calcari que les fan força especials.
Varem provar els tres vins que elaboren:

  • 3 Negres: Un negre de Syrah, Merlot i Ull de llebre amb 13 mesos de criança. Recordo la frescor i personalitat d'aquest vi, amb la fruita que donava. Realment va ser una sorpresa, perquè nomes un dia abans no sabia ni que existia el celler.
  • Biel·lo: Escumós de Pinot Noir i Parellada amb 24 mesos en rima. Recordo el terrer fortament marcat, la frescor i una bombolla molt ben integrada. El Salvador me'l va presentar com un cava amb records de Champagne, però no és ni una cosa ni l'altra, és Biel·lo, un producte únic i amb el he sorprès a més d'un en un sopar.
  • Vinya Jordina: Viognier, Sauvignon Blanc i Garnatxa Blanca, fermentat una part en botes de roure i amb una criança de 6 mesos. Aquest vi es poma Grand Smit en nas, i en boca és molt fresc, amb na acidesa molt ben trobada. Realment, si algun cop voleu trobar olor de poma en un vi, aquesta és l'elecció.

Va estar molt bé conèixer el Salvador i la seva dona, gent amb il·lusió, i amb unes vinyes i un projecte que són peculiars.

dimarts, 24 de novembre de 2009

Estudiant i cuina: Episodi 2 Truites

Com a bon estudiant, la truita sempre és un plat fàcil i com diuen en castellà, “socorrido”. Bé, el tema de la truita es pot quedar en les típiques truites a la francesa, o com diem al poble, “ou caragolat”, (nomes de pensar-ho ja fa mal), les truites de patata i ceba, i ja en els casos més agosarats, i com a acte d'imaginació, la truita de formatge.
Bé, jo vaig voler experimentar diferents tipus de truita, i a continuació n'anomenaré algunes de les que vaig fer, i menjar-me.

De vegetals: Truita de patata i ceba, truita d'espàrrecs, truita d'alls tendres, truita de carabassó, truita de samfaina, truita de rovellons, truita de xampinyons, truita d'albergínia, truita de carxofa o truita de xiulets. Per totes aquestes, és molt important trobar la cocció justa, i saber escórrer l'oli sobrant. Personalment m'agrada molt la de xiulets, que són les faves tendres, i la d'espàrrecs, que han de ser de bosc, perquè amb els altres no val res. En aquest cas, el format que millor funciona és la truita rodona.

Amb farciment: Truita de sobrasada, truita d'herbes, truita de formatge, truita de baicon, truita de pernil dolç, truita de Frankfurt, truita de bacallà, trita de gambes, etc... En aquest cas, les truites són millors en format truita a la francesa amb el farcit afegit en el moment de tancar-la, i depenent del farciment, s'ha de fer una petita passada per la paella per coure-ho una mica, abans de fer la truita.

De fruita: Truita de poma, truita de plàtan, truita de pera, i per cert, no proveu la de kiwi, és horrorosa, i un dels meus fracassos. En aquest cas, tot just tretes del foc, s'han d'ensucrar una mica. El fet que la mare ens en fes de poma de petits, va ser la llavor que em va dur a provar amb altres fruites.

Per altra banda, hi ha un plat típic del Priorat que és la “Truita amb suc”, una delícia culinària que no podia oblidar en un apunt com aquest. I per altra banda, qui no ha fet o tastat un pastís de truites, i lo bones que estan les truites gratinades amb beixamel i formatge.

Celler La Gravera

Realment tinc una feina que no la mereixo. Tasto vins, descobreixo cellers interessantss i coneixo gent fantàstica,què més es pot demanar?
Avui he anat al celler La gravera d'Alfarràs a la DO Costers del Segre, a treballar, és clar, i he tingut la fortuna de provar dos vins als que valdrà la pena seguir-los la pista, però el nom no encara són públics, així que haurem de seguir les novetats d'aquest nou celler.
Les vinyes es troben en una antiga gravera, fet que com és obvi, dona nom al celler, i la filosofia és fer vins de qualitat i de produccions no molt grans.
Al tast hem estat el propietari, en Jordi Viader, que és l'enòleg, i la Judith del restaurant Cassia de Lleida, i hem començat amb un vi jove amb Xenin, Garnatxa i Sauvignon Blanc. Vi fresc amb un Xenin molt marcat i on es nota que la garnatxa, aproximadament un 30 %, no ha estat veremada massa madura, i destaquen les notes de préssec o nectarina.
Però el millor venia després, amb les mateixes varietats i diferents proporcions, tres mesos en bota i un vi fresc, on la criança és subtil i les nectarines encara són més presents. Segurament amb l'ampolla millorarà.

dilluns, 23 de novembre de 2009

Estudiant i cuina: Episodi 1 Samfaina

Em faig vell, i prova d'això és que ja repassoo batalletes de quan era estudiant, sí, no són batalletes de la mili.
La gent que m'envolta ho sap, m'agrada molt cuinar, i alguns diuen que se'm dona força bé. Ja de petit m'apuntava a les tasques de la cuina per ajudar a la mare, i encara que pugueu pensar que pel fet de tenir un restaurant a la família, com per ciència infusa, un ja sap cuinar, he de dir que el fet de ser d'agradar-me tant la bona cuina, va fer que en la meva etapa d'estudiant, me les pensés totes per menjar bé sense haver de dedicar massa temps als fogons.
En aquest primer episodi del que a partir d'ara serà un petit recull de l'anecdotari a la cuina d'un estudiant, us explicaré com amb la samfaina solucionava una setmana.

Dilluns:

En aquells temps, senalló a la mà i cap al Mercat de la Concepció. La compra de la setmana:

*Cebes
*Pebrots verds
*Pebrots vermells
*Albergínies
*Tomàquets
*Carbassó
*½ Conill
*2 cuixes de pollastre
*Carn picada de vedella i de porc

En arribar a casa feia la samfaina, que si algú vol que li digui com fer-la, ja li diré, i aquí començava l'aventura. Dues cassoles al foc amb oli verge d'oliva, ceba tallada a quarts, alls sense pelar, i en una el conill trocejat i a l'altra el pollastre. Un cop fets els dos rostits, retirava la ceba i els alls, i posava una mica de la samfaina en cada una de les cassoles, deixant-ho a foc lent una estona, afegint la ceba retirada tallada petita. Amb això ja tenia el sopar del dimarts i del dimecres, que amb aquest temps de maceració, estava deliciós.
Aquell dia també feia mandonguilles amb les carns picades, all, julivert i una mica de pa amb llet, i un cop fregirles, les posava una estona amb una mica de la samfaina que hem quedava. Uf, ja era l'hora d'anar a la facultat, però ja tenia tres dies el sopar solucionat.

Dimarts: Fàcil, amanida i el pollastre amb samfaina.
Dimecres: Ostres, un altre cop m'estalviava cuinar: Conill amb samfaina.
Dijous: Amb part de la samfaina que m'havia quedat feia un risotto de samfaina amb formatges.
Divendres: Amb la resta que hem quedava feia macarrons o espagueti amb samfaina

Sí, sembla un monogràfic de samfaina, però nomes era un cop al dia, i encara tenia altres solucions, com per exemple: Bacallà amb samfaina, truita de samfaina, remenats amb samfaina, pizza de samfaina amb formatges i anxoves, etc...

En el proper episodi: Truites.

diumenge, 22 de novembre de 2009

La Guinardera estrena casa

El vi la Guinardera, que fins ara elaboràvem al Celler Arrels del Priorat, estrena casa aquesta verema en el nou celler que la Mª Pilar i el pare han fundat amb el nom de Balaguer-Cabré, i que ha estat concebut des de la experiència a l'hora de fer tot el que es pugui per gravetat, disposar d'espais amplis, i aprofitant una casa vella, que els ha permès tenir una sala de criança que és una "cucada".




Pel que fa a la sala d'elaboració, que es troba al primer pis, i on es troba el vi d'aquest any, que tot just acabem de premsar, és molt més moderna, per tal que sigui el més higiènica i pràctica possible. Per passar el vi a les botes es pot fer per gravetat, utilitzant una trampella que hi ha al terra.


Actualment ja tenim a la sala de criança la Guinardera 2008, mentre que la Guinardera 2006, que es va embotellar el passat mes de Juny, espera amb calma el moment de sortir al mercat. Pel que fa al vi del 2009, té força bona pinta, però encara falta molt per poder dir res, això sí, les garnatxes aquest any tenien un color impressionant.

dissabte, 21 de novembre de 2009

Priorat Centre d'Art (28 NOVEMBRE 2009)


DISSABTE, 28 NOVEMBRE 2009
CASAL FLOR DE MAIG. EL MASROIG [PRIORAT]

6 tarda. BIBLIOTECA
PRESENTACIÓ DEL PROJECTE DE CRISTINA CASANOVA I ANDREA CONTINO

IMPROVISA

http://www.improvisa.cat/ és una aplicació que permet crear improvisacions audiovisuals, interactuant amb el so i les imatges, a partir del teclat de l’ordinador. Cada tecla dispara una animació i un so. Les animacions i els sons creen capes que se sobreposen i interfereixen les unes en les altres.
Permet enregistrar les creacions audiovisuals i publicar-les a l’aplicació, així com inserir sons i imatges propis i crear uns projectes on poden confluir tota mena d’imatges i de sons (música, veu, poesia, literatura...) i fins i tot els sorolls que ens envolten.
El component lúdic de l’aplicació facilita la immersió immediata en una diversitat de mons visuals i sonors allunyats dels estereotips.


8 vespre. TEATRE
CONCERT DE MARKUS BREUSS I PELAYO F. ARRIZABALAGA

CLÓNICOS


Quan eren joves, van gaudir jugant i ara, que són una mica més
grans, també gaudeixen jugant.

Markus Breuss (St. Gallen, Suïssa) i Pelayo F. Arrizabalaga (Laredo, Espanya) es van trobar a Madrid a principis dels vuitanta. Amb un passat compartit ple de free-jazz i d'interès per la música contemporània, van decidir unir-se amb la idea de transgredir les fronteres entre jazz, pop-rock, electrònica i música seriosa. Molts músics de tots aquests estils i d'altres van passar per aquest grup/taller, el punt de partida del qual era Frank Zappa, el rock d'avantguarda, John Zorn i un llarg etcètera. CLÓNICOS n'és el resultat, que aconsegueix, en pocs anys, ser un dels grups underground més emblemàtics de la movida madrileña.
Si els instruments de vent són les armes principals de Breuss & Arrizabalaga, també es defensen amb tota mena d'estris, ja siguin tocadiscos, percussions, joguines, ordinadors o el que escaigui. Ara, ells dos, el nucli dur de CLÓNICOS, reinterpreten lliurement algunes peces de l'històric grup multiestilístic. Una tasca complicada, ja que gran part del material de CLÓNICOS va ser tocat i gravat per bandes força més nombroses.

Aquest concert experimental, amb les arrels al propi passat, és la primera aparició pública de CLÓNICOS en quinze anys, encara que Breuss i Arrizabalaga col·laboren sovint en d'altres projectes, i encara que ells dos siguin a països diferents preparant tot el material: Markus Breuss, suís, ho fa a Espanya i Pelayo Arrizabalaga, espanyol, ho fa a Suïssa. No assagen junts, de tant en tant, però, parlen per telèfon.

www.myspace.com/clonicos

divendres, 20 de novembre de 2009

Tastar un Whisky

Bé, avui un dels meus plaers inconfessables, una copa de Single Malt. Reconec que m'agrada molt, però com en tantes altres coses en sóc un neòfit, un ignorant, o millor dit, un IGNORANT.
De totes formes, tot el meu desconeixement, sí tinc clares unes quantes coses pel que fa al tast d'un whisky, i compte, no hem refereixo a gaudir-ne, que al cap i a la fi, cadascú se l'ha de beure com més li agradi, sinó al que seria un tast ben fet, un tast per treure tot el bo i millor d'aquest destil·lat.
PRIMERA: Gel? Posaríem gel al vi? A l'aigualir el whisky perdem sabors.
SEGONA: Diuen que per fer un tast de whisky s'ha de barrejar aigua amb aquest destil·lat, però compte, aigua de les mateixes fonts d'on es treu l'aigua per fer el whisky. Com argument per vendre aigua s'entén, però, i reafirmant-me en la meva ignorància, per beure'ns una Ermita hi posaríem La Casera o Aigua de Cardó? Diuen que això és per rebaixar la fortor alcohòlica i poder apreciar millor els aromes, i això em porta a la TERCERA, i és que la copa que recomanen per tastar Whisky és molt alcohòlica, i en boca també exagera la sensació de cremor de l'alcohol.
La copa oficial:



La Copa que Riedel va dissenyar té forma de tulipa, que permet disipar alcohol, pel que en nas podem captar tots els matissos de la criança i de la turba, i que en boca el fa més lleuger, i que no cremi.



Només us puc dir que ho proveu i veureu.

dimarts, 17 de novembre de 2009

I Premium Bartender Show Barcelona 2009


Ahir vaig assistir al “1er m Bartender Show Barcelona 2009”, una fira més? Bé, en part si, però per una altra banda, per un moment, i gràcies als malabarismes dels coctelers, em vaig veure transportat a la película “Cocktail”, però això va durar un instant, i després vaig tornar a la realitat.
Un còctel és una recepta, on l'harmonia d'aromes, gustos colors i textures, juntament amb una bona presentació, ens poden delir i fer d'allò més feliços.
La veritat és que estava allí per feina, i no em vaig poder permetre degustar gaires d'aquests preparats, però destacaria un Bramble preparat amb Bombay Sapphire, Kuhri de Mora, llima i un pelet d'almibar. Va ser tot un descobriment, super suau i molt aromàtic.
També voldria destacar un còctel amb llima, mandarina i ginebra Bulldog, ben remenat a la coctelera amb força gel.
En general va estar molt bé, però hi ha una cosa que era quasi inevitable, al final, més d'un dels assistents caminava de tort.
Reconec que em van agafar ganes de provar de fer-ne algun, però hi ha molta ciència darrera d'un còctel, i molta pràctica.
Haurem de provar!!!!

dissabte, 14 de novembre de 2009

Anem a plaça!!!

Una de les coses que vaig guanyar al anar a Barcelona, i que a Gratallops, per desgràcia, no tenia, és el plaer d'anar al mercat.
En els vint anys que porto a la ciutat, per la típica itinerància associada a la condició d'estudiant i després, ja treballant, he viscut en diferents barris, i així, anava a comprar al “Mercat de la Concepció”, al “Mercat d'Hostafrancs”, al “Mercat de Sagrada Familia” o al “Mercat de Collblanc”, entre d'altres.
Òbviament, tothom parla del “Mercat de la Boqueria”, que sense voler-ne fer un desmèrit, podríem dir que és un mercat mediàtic, però el millor del mercat, sigui el que sigui, és passejar-si, badar i tafanejar.
Penso que els que som de mercat tenim un nas especial per trobar aquella parada on tenen el millor peix, la millor carn, el millor bacallà, etc... Ara fent memòria, em ve al cap una parada de peix del “Mercat d'Hostafrancs”, o una parada de bacallà i olives del “Mercat de Sagrada Familia”.
L'alternativa, pels que no vivim a la capital, són els mercats setmanals, com per exemple sóc un enamorat del mercat de Vilafranca del Penedès, que els dissabtes és una festa pels sentits, i on força cops hi compro bolets.
He de confessarr que sónbèstiaa de botigues i “colmados” de tota la vida, així com de mercats, i no suporto anar a una gransuperfíciee, però tothom té les seves manies. I, encara que reconec que el “Tempo” per comprar en aquests establiments és diferent, el consell, l'atenció, i això que és tant mediterrani i tant nostre com és xerrar amb el botiguer.
Però si aneu a comprar, i sobretot si sou nois o homes joves, heu de tenir cura amb una de les bèsties que poblen aquest hàbitat, i són les dones grans que es “colen” de forma descarada, i davant les quals no queda altra sortida que posar-li cara: “No senyora, quan vostè ha arribat jo ja estava aquí, però si es vol saltar la tanda, i tots els que estan fent cua ordenadament ho veuen bé. Faci-ho”. O buscar la complicitat del botiguer, que si t'atén habitualment ho farà sense cap mena de problema.
Bé això també és part de la festa “d'anar a plaça”.

L'oli nou

Ja ha arribat el temps en que els olivers ens donen el seu fruit, ja ha arribat l'esperat moment en que els molins comencen a rajar, i l'oli nou arriba a les nostres taules.
Oli nou amb tocs més afruitats que l'oli vell, però, per aquest fet hem de demonitzar l'oli de la collita anterior?
Recordo que era petit, l'oli e posàvem en gerres al baixos de casa, lluny de la llum i de canvis de temperatures. Les famílies consumíem l'oli de l'any anteriorr, bàsicament per un tema desubsistènciaa, d'aquesta manera sempre hi havia una collita quepodiar servir per cobrir-se les espatllesdavantt una mala collita.
L'oli aquell tenia un gust més contundent, més evolucionat i amb una certa pèrdua de frescor, però és un gust que encara tinc present. Aquell pa de l'antic forn de Gratallops, que el Jaume Sabater feia amb forn de llenya, sucat amb tomacons i l'oli d'arbequina, o amb oli i sucre, o torrat amb oli i sal.
Bé, tot això ha passat, i ara, a l'igual que passa amb els vins, està de moda la fruita, (què hi farem?), però, jo normalment compro un oli d'oliva arbequina DOP Siurana per guisar, fregir, amanir i sucar-me el pa amb tomaca, i llavors tinc alguns olis per ocasions més especials:

*Cavaloca (Cabecés)
*Llims d'or (Falset)
*Oli de Clos Mogador (Gratallops)
*Caterra (La Pobla de Massaluca)

Per altra banda, hi ha gent que diu que utilitzar un bon oli per fregir és massa car, però un bon li d'arbequina es pot utilitzar 2 cops per fregir sense generar toxines, però, en canvi, un oli de gira-sol només es pot utilitzar un cop. O sigui, cuinar amb un bon oli tampoc és tant car.

dijous, 12 de novembre de 2009

El primer glop de cervesa és amarg


Avui voldria parlar de cervesa, i és que estava pensant en dos molt bons amics, el Horst i la Doris, que desgraciadament ara estaré un temps sense veure, donat que se n'han entornat a Alemania. Va ser amb ells que vaig descobrir la cervesa bavaresa, i recordo especialment un “Gasthof” a Amberg on servien una cervesa super especial, que només durava un dia, molt més aromàtica, pastosa i amb una escuma suau, però persistent en copa. Recordo que es deia Sperber, i que la mateixa marca produïa cerveses la clàssica “Pils”.

Per altra banda, gràcies a Déu, el mercat de la cervesa a casa nostra en els darrers anys ha evolucionat força, i podem trobar cerveses com: Rosita, Glops, La Clandestina i altres.
Per cert que a començament d'aquest any vaig estar fent un tast de cerveses amb l'Àlex Padró, un dels primers productors artesans d'aquesta nova fornada de productors de cervesa. Amb ell varem provar les cerveses que produeix des de l'Hospitalet de Llobregat, i varem veure la importància que té una bona copa a l'hora de gaudir d'aquestes.

Us recomano la Glops Torrada, una cervesa lleugerament tèrbola, de color daurat un pel pujat i intens. L'escuma és persistent i en els aromes és on trobem una riquesa que atrapa, amb tocs fumats, fresca, notes d'olives negres i florals. Resulta fresca, i al entrar en boca trobem que és llarga, amb cos, però a la vegada fresca.

Per altra banda, les grans marques de cervesa de tota la vida, també s'han posat les piles, i han tret al mercat cerveses amb més complexitat, com podria ser la cervesa Inèdit, AK Damm,San Miguel Selecta XV, o la recuperada cervesa barcelonina Moritz.

D'aquestes, i sense vulguer caure en lo convencional, la cervesa Inèdit destaca per lo peculiar, i tot i no ser el meu estil de cervesa, és agradable beure'n una de tant en tant, resulta d'una gran complexitat aromàtica, amb moltes notes florals i un fons a pastiseria que la presenta com una cervesa per aguantar menjars variats. Un boca és una mica més pesada que la Glops que he descrit abans, però resulta fàcil i fresca.

Estem de sort, cada cop tenim més cerveses per triar, i ja no es tracta de cerveses monolítiques, ara podem trobar flors, tocs herbacis, torrats, i molts altres matisos.

dilluns, 9 de novembre de 2009

Novetats de cara a aquest Nadal

Com cada any ens comencem a preparar pel Nadal, i a part dels vins que tenim, per alguns d'aquests disposem de les següents novetats.



1.Vinya de Manyetes
La Vinya de Manyetes se'ns presenta en tres formats:
  • Ampolla de Manyetes 2005 en estoig de fusta.
  • Dues ampolles de Manyetes 2005 en estoig de fusta.
  • Una ampolla de Manyetes 2005 i una de Solertia 2006 en estoig de fusta. Els dos conceptes de la Vinya de Manyetes resumits en aquest elegant estoig, que és del tot exclusiu, doncs de Solertia només es produeixen 1000 ampolles i de Manyetes 5000.


2.Portal del Priorat
Aquest estoig amb els dos nous vins de Portal del Priorat és un regal original i amb presència.



3.Portal del Montsant
Presentem un estoig amb dues ampolles de Santbru, un vi de carinyenes velles amb caràcter, però vellutat.

4.Dolç Vell Segle XX
Disseny exclusiu per aquest vi dolç d'edició limitada de 300 ampolles.

5.Els rancis d'Arrels del Priorat
Rancis de 30, 60 i 90 anys en presentacions diferents, i de produccions molt i molt limitades, només per paladars molt Prioratins. Mel, castanyes, codony, torrats, cafè i molts altres matisos en aquesta joia que algú ja ha qualificat com l'essència del vi.


A part, com cada any, també us ajudem a fer aquella selecció de vins única, i disposem de copes Riedel i altres productes especials.

dissabte, 7 de novembre de 2009

Eth Restilhè

Aquesta setmana he estat per feina a la Vall d’Aran, i ahir, vaig dinar el Garós, on des del primer fins a les postres varem gaudir d’una cuina autèntica, ben elaborada i honesta.

Us recomano aquest restaurant, on he provat una de les millors Olles Araneses que he menjat mai, i on es fan ells mateixos els patés, i són com aquells que de petit menjava quan anava a la Vall, i que preparava una coneguda de Vilac.

Pel que fa a les postres, jo vaig menjar un flam, que era molt bo, però la meva acompanyant va menjar el “President”, que té un toc anisat molt ben trobat, i que és una joia per la que val la pena guardar-se un raconet.

La carta de vins molt cuidada, i el cuiner i propietari en sap una estona de vins. M’ho vaig passar molt bé, i és que: “Bon menjar, bon vi i bona conversa. Què mes és pot demanar?”.

dissabte, 31 d’octubre de 2009

Negres de Mas Comtal

Aquest Divendres vaig visitar els meus amics de Mas Comtal a Sant Cugat Sesgarrigues, i avui he tastat els dos vins que vaig comprometrem amb l'Asun que tastaria.
Antistiana 2005
Un vi que en primer lloc et dona pebrot característics del Cabernet Sauvignon, i tocs verds que suposo aporta el Cabernet Franc. Però no acaba aquí, i quan porta una estona obert treu una regalecia super neta i plantes aromàtiques.
En boca té una entrada neta, molt agradable, i la seva acidesa compensada el fa fresc, a l'hora que apunten tocs verds, però molt ben integrats. Rodó.
Pretrea 2003
En primera instancia apareix el Merlot en la seva màxima expresió. Després, tocs a cuir, fruita, regalècia i un fons balsàmic.
En boca és llarg, mès càlid que el ví anterior, però gens pesat, convida a repetir. Té una acidesa molt ben trobada, i un final amb una fruiteta super xula. Jo no sóc massa de Merlots, però aquest és un vi molt ben fet.

Dos bons vins del Penedès, sense cap mena de dubte.

Sopar a Cal Lluís

Si us agrada el bon vi, si estimeu el bon menjar, però sense complicacions i basat en la qualitat del producte, heu de visitar Cal Lluís de Sant Martí Sarroca.
El Lluís és un murri, i varem jugar a endevinar vins a cegues, però amb ell tens sempre les de perdre, amb un celler amb més de 500 referencies.
El menjar va ser esquisit: xató, (felicitats pel romesco), boquerons super ben preparats, embotits ibèrics, pernilet, carxofes , formatges,... Un festival pels sentits.
Els vins:
  1. Taleia 2008: Un blanc que em va agradar força, que de començament tenia tocs com de xarel·lo, però que després donava notes característiques de Sauvignon Blanc. Evidentment, no era un xarel·lo, i aquí el Lluís ens va guanyar la partida.
  2. Solanes 1997: En aquest cas casi li vaig guanyar la partida, i vaig dir que era Priorat, però vaig tenir sort, doncs havia provat un Clos Manyetes 2000 feia mig any, i coneixia aquella evolució més salina, més animal i lluny dels priorats més madurs. Però aquest punt també és de justicia que se l'endugui el Lluís, un crack!!!
  3. Laurona 2000: Aquí he de dir, que tot i que ens va prendre el pel una estona, jo vaig clavar-lo, però el factor sort també compta.

Resumint, no us podeu deixar perdre Cal Lluís.

Ah, per cert!! Lluís et dec una ampolla de Clos Manyetes 2000 que et duré els propers dies.

dimecres, 28 d’octubre de 2009

Sembrem per recollir!!!

Avui vull fer una reflexió que suposo que està molt gastada, però que penso que val la pena que tinguem en compte.

A mi m'agrada molt cuinar, i m'agrada el vi, com és obvi si feu un cop d'ull a aquest blog. Jo penso que això no és casualitat, i que molta culpa la té el meu entorn familiar, el fer de la cuina quelcom més que aquell lloc on la mare cuina.

A la cuina es situen molts dels meus records, en aquell "coc ràpid" que la mare preparava amb nosaltres i que després ens barallàvem per llepar els estris que havíem fet servir per fer-lo. O a casa de la padrina, quan feia les orelletes, o fent els panellet amb la mare, o preparant un risotto amb l'Andreu, el meu nebot, quan tot just tenia 4 anyets, i el més divertit era vestir-lo de cuinar.
De la mateixa manera, no fem del vi un ogre, fem que sigui una cosa natural, fem que els nostres fills gaudeixin de la màgia d'un celler en temps de verema, o fem que olorin un vi per veure si troben un aroma concret.

També trobo que hauríem de ser una mica més oberts de ment, i no donar per suposat que els nostres fills no els agradaran: uns caragols, unes potes de porc, un bacallà, etc... Deixem que ho provin!!!

Al final, si la cuina i el vi són cultura, donem-li la importància que té!!!

dilluns, 26 d’octubre de 2009

Un parell de cellers



Avui he fet un parell de visites a dos cellers del Priorat per temes de feina, i aprofito aquest apunt per comentar-ne alguna coseta.

Celler Burgos Porta (Poboleda)

La Conxita i el Salvador són una parella que fa uns anys van fer de Mas Sinen el nucli d'un projecte fidel al territori, respectuós amb l'entorn i basat en l'agricultura ecològica. El celler està encabit en una antiga masia i la verema entra per la part de dalt i tot es mira de fer per gravetat. Pel que fa a la sala de criança, no disposa de sistema de refrigeració, i està feta amb un tipus de argila que manté una temperatura ideal per la criança dels vins, i que es van fer portar d'Alemanya. El millor és la seva passió pel que fan, que es veu tant en els vins, com en el raïm, que avui he tastat, i que encara estaven veremant.

Celler La Conreria d'Scaladei (Escala-Dei)

No descobriré res a aquells que em coneixen quan digui que sóc un enamorat del vi blanc "Les Brugueres". Avui he estat amb el Jordi Vidal, l'ànima d'aquest celler, que aquest any s'estrena amb noves instal·lacions, i que es veu a la foto que encapçala aquest apunt.
En la meva visita he coincidit amb una altra visita entre el que es trobava un professorrrr de l'Escod'Hostaleriaaaa Hoffmann i l'Antonio, sommelier del Comerç 24 de Barcelona, i junts hem tastat els vins qs'estanant elaborant.
Ha estat molt divertit veure les noves instal·lacions i tastar el nou les Brugueres, la garnatxa del "Dragon Khan", un cabernet que era pur pebrot verd, i altres.
Aquest celler també és un celler amb segell propi, i com a peculiaritat, ara fa un any tot just que vaig fer aquest exercici amb el Jordi Vidal, i diria, i potser m'equivoco, que el nou "Les Brugueres" serà millor encara que el 2008, i que en tots els vins he notat més plantes aromàtiques que l'any passat.

diumenge, 25 d’octubre de 2009

Der Priorat-Montsant Führer


Ja fa uns anys que ens visita a Bonviure, es diu Torsten Hammer, i a casa nostra ha descobert alguns Priorats i Montsants que no coneixia. Com ell diu, ve a visitar-nos per veure que hi ha de nou que valgui la pena al Priorat.
També és veritat que en molts casos ha demanat la meva opinió sobre alguns dels vins que puntua, i que com sempre, tot reafirmant-me en que no m'agrada aquesta mania de puntuar vins, he estat encantat de dir-li que en pensava, i perquè m'agradava aquell vi o que li trobava d'especial.
Es nota que coneix el Priorat, però encara està sorprès per un cas que li va passar i que el porta de corcó, i és que dos anys enrere va puntuar un vi molt bé, i ara es troba que molta gent li ha dit que el vi no és tant bo com ell deia. (Els vins a l'ampolla tenen vida pròpia!!!!!!!).
Jo vaig dir-li que no entenia la puntuació, que em sorprenia que puntués més aquell vi que d'altres que per a mi estaven a la mateixa alçada, però el Torsten en sap molt, i ho dic de tot cor, i en general reconeix un on vi quan el tasta. De totes formes, a la darrera visita encara em va recordar que jo tenia raó.
Es va endur una ampolla de Guinardera 2005 i aquest és el comentari que ha posat al seu blog:

“Després vam fer una parada a Bonviure per veure algunes novetats. Amb un somriure murri, ens dóna Jaume de nou el vi negre, primera de la finca del seu pare Arrels Priorat de l'any, que anteriorment havia produït només rancis. Arrels del Priorat, la Guinardera, 2005 vermell – ara més evolucionat! El vi és ara un món de diversió i té ara una puntuació excel·lent 93/100 Th. Es molt més expressiu i fruiter que les ampolles abans provades, que un tenia la sensació de mastegar la pissarra.”

Realment, amic meu, el bon vi del Priorat millora molt a l'ampolla, i aquest és l'únic secret del Priorat que et queda per aprendre.

Fins la propera!!!!

Què fer els propers caps de setmana?


Es temps de festes i fires del vi!

El proper 25 d'Octubre tenim la 1ª festa del vi de Lleida, que el 26 es complementa amb la 2ª Mostra dels vins DO Costers del Segre.

El dia 7 de Novembre l'Associació Cellers de Porrera, formada pels 18 productors de vi que actualment elaborem al poble, organitzen el “Tasta Porrera” 2009 que tindrà lloc el dissabte a les 11 hores a la Plaça Catalunya de Porrera, durant el mateix acte també es podran degustar els plats de cuina tradicional elaborats pels 5 locals de restauració de Porrera.

Participen en aquest tast 16 cellers de Porrera que posaran a la vostra disposició els seus vins de les collites que actualment estan al mercat i per tant moltes d’elles en un bon moment per el consum. Per cert, les copes són Riedel.

Del 6 al 8 de Novembre també us recomano la XXII Festa del Vi de Gandesa, que organitza la Cooperativa de Gandesa, l'Ajuntament de Gandesa, una associació cultural Gandesana i el Consell Regulador de la DO Terra Alta. Una mostra que no us podeu perdre, on descobrir els grans vins de la Terra Alta. Per cert, les copes també són Riedel.

Je,je, el de les copes és una llicencia publicitari!!!!!

Llet: Del productor al consumidor


Avui hem anat a fer un vol per Rupit, i he vist i tastat la nova iniciativa d'alguns productors de llet per fer més rendibles les seves explotacions.
Arribes, si duus l'embàs poses un euro a la màquina, s'obre una porteta, pitges “Start”, i ja tens el teu litre de llet. En cas de no portar l'embàs, pots comprar-ne un de plàstic o de vidre, i a omplir-lo.
La veritat és que estava ple de gent, que eren de pas i de Roda de Ter.
I la pregunta és, la llet és bona? I la resposta és que és força bona, encara queda lluny de la llet que havia tastat temps era temps, però és molt més bona que la majoria de les llets que trobes al mercat.
El sistema em sembla molt bé, perquè promou la re-utilització de l'embàs, i sempre es veu llet fresca, a més a un preu força raonable. A veure si aquesta iniciativa amplia el seu abast.

Dahlia 2008

El dissabte per sopar, finalment, l'Anna i jo estàvem sols, i va arribar el moment de provar un vi que feia dies que tenia en primera linea, però que no trobàvem mai el moment.

Es tracta del Dahlia 2008 del "Un més un fan tres", un celler de Guardiola de Font-Rubí al que li tinc un apreci especial, i és que els seus propietaris són el que al meu poble en diem gent ferma.

El ví en qüestió, un blanc d'un color brillant, amb un nas que recorda a albercoc i flors com el lliri, uns olors que es mantenen durant tota l'estona que el gaudeixes, i que són un anunci del que et posaràs a la boca, un vi fresc, amb records a aquest albercoc, ampli i llarg, sense ser dolç, i amb una acidesa molt equilibrada.

Ostres, varem xalar i vull felicitar-vos, per un vi que us ha quedat força rodó!

dissabte, 24 d’octubre de 2009

Puntuem un vi

Avui ja fa prou dies per no parlar en calent, i és que l'altre dia vaig tenir l'oportunitat de compartir taula amb un d'aquests personatges que es dedica a puntuar vins.

Sempre he estat en contra d'aquesta pràctica, tot i que entenc que si una guia s'agafa com el que representa que és, pot ser una eina útil per trobar aquells vins que ens poden interessar. Evidentment, sempre serà molt millor deixar-se guiar pel criteri de la vostra botiga de confiança, o per la recomanació d'algun amic.

Com ja he comentat en altres apunts, els vins són personals, i sempre he cregut que el major expert és un mateix, pel que aquesta globalització de l'opinió no s'adiu amb el meu tarannà. De totes formes, pot ser que el vostre criteri coincideixi amb el d'alguna guia en concret, i si és així, teniu la vostra Guia Trotamundos per viatjar pel món del vi, però no desaprofiteu l'oportunitat de descobrir vins que potser no han arribat a les guies.

Però, en el fons, jo volia fer aquest apunt per comentar que és impresentable que a una persona li diguis el nom d'un vi, i el contesti "8,7 punts". Com és pot ser tant pedant? I el que és pitjor, com una persona que fa una guia de vins es pot permetre parlar malament de vins i cellers en una taula, a més demostrant que no té memòria pel que ha tastat, si és que ho ha tastat?

No voldria que algú pensés que aquesta conversa va ser amb altres persones, pel que diré que va ser amb algú del qui no recordo el nom, però que que em va dir que era un dels que feia la "Guia de vins de Catalunya".

Bé, potser que ho deixi aquí, perquè em torno a escalfar!!!

dimarts, 20 d’octubre de 2009

Presentació de Laurona 2005

El dilluns dia 19 de Novembre, els propietaris de Cellers Laurona varen presentar l'anyada 2005 de Larona i Laurona 6 Vinyes. No entraré en el glamour i divertit que va ser aquest acte, i em centraré en el que ens interessa.

Nomès dir que si teniu l'ocasió, no us perdeu les vinyes de Laurona a La Figuera, unes vinyes úniques, que treuen de la garnatxa el millor, i segurament molts coincidireu amb mí en que La Figuera dona moltes mostres de tenir un terrer molt especial: Epectacle, Pater, Laurona.

El Laurona 2005 és més fresc que el seu antecessor, i té un nas molt divertit de herbes aromàtiques, fruita i un toc que ens recorda a les gomes Milan que fèiem servir per borrar a l'escola. El que més em va sorprendre va ser el toc d'avellanes que et queda en boca, just al final, amb una entrada fresca, rodona, sense puntes. Vi fàcil de veure, però que amaga una gran complexitat, que segurament aquells que busquen alguna cosa més en un vi, trobaran molt interessant.

El Laurona 6 Vinyes 2004 és complexe, té el caràcter de les vinyes velles de La Figuera, una entrada marcada pel terroir, aquest terrer que tant estima el nostre amic René Barbier. Un vi que aquest cop tampoc t'ha quedat fàcil René.

Per cert, aquest canvi en gustos també bé acompanyat d'un canvi radical d'imatge.

Felicitats a tots pels nous Laurona!!!

diumenge, 18 d’octubre de 2009

Sopar de Maridatge al Restaurant Piró

Ahir dia 17.10.2009 varem organitzar un sopar de maridatge al restaurant Piró per un club de vins de Màlaga. Es tracta d'un club on la majoria dels socis són d'origen anglès i que estaven al Priorat per visitar alguns cellers i coneixer la zona.

El Sopar va consistir en:

1) Assortiment de plats per compartir:
Enciam amb Romesco.
Torrades amb escalivada.
Alberginies facides.
Fabes a la catalana.
Aquests entrants es van acompanyar primer d'un Brunus Rosat 2008, com a vi de benvinguda i després amb un Nelin 2007 decantat al moment. Primer buscan la frecor i fruita que acompanyava la lleugeresa dels dos primers, i després amb la complexitat de Nelin, mostrant com pot maridar des d'un plat de carn fins a una cassola a l'antiga.
2) De segon es van servir següents plats:
Mandonguilles amb sanfaina.
Truita amb suc.
Fricandó de vedella.
Els vins en aquesta ocasió van ser un Manyetes del 2005, on es va fer palès que vol dir la parauna terroir, sense decantar, per tal de mostrar tots els matissos d'evolució en copa, i després Prior Pons del 2005, que es va decantar uns minuts abans.
3) Els postres varen ser:
Crema de llimona.
Mel i Mató.
Crema catalana.
En el moment del postre es va continuar amb els vins els mateixos vins, buscant els tocs de vainilla i cacao de Prior Pons i la mel i fruita tropical de Nelin, i d'altres components in contrastos.
Va ser fantàstic, i el club de vins va felicitar-nos per la tria tant de les menges com dels vins, dient que en aquell sopar havien entès el nostre territori i els nostres vins.
Moltes gràcies i fins la propera!!!

dijous, 8 d’octubre de 2009

1a Trobada d'Escriptors al Priorat


El Centre Quim Soler convida uns dies al Priorat sis autors d'arreu dels Països Catalans per viure'l i veure'l amb els ulls de quatre persones de la comarca, que els parlaran del seu Priorat i els el faran conèixer sobre el terreny.


DIUMENGE, 18 D'OCTUBRE DE 2009 CAPÇANES [PRIORAT]

11 matí. LA PEDRERA
TAULA RODONA AMB ELS ESCRIPTORSNÚRIA AÑÓ, ÒSCAR PALAZÓN, IGNASI MORA, GEMMA SALES, ESTER SUÑÉ, ALBERT VILLARÓ.
ORIOL IZQUIERDO [en representació de la ILC]


1 migdia. LA PEDRERA
CONCERTORQUESTRA DE LES MINES

Lídia Soro, Fernando Vallvé, Daniel Plana, Guillem Rosselló, Anna Moreno, Paula Anglès, Àngels Santacana,Carlota López, Anaïs Pasanau, Carola Cuypers, Erika Sebastià, Sergi González, Miquel Àngel Marín, Antoni Sebastià
L'Orquestra de les Mines es planteja com el lloc d'intersecció entre compositors contemporanis, intèrprets i els conceptes sonors més experimentals; i es basteix bàsicament amb joves alumnes de música de les comarques meridionals de Catalunya que tenen el clarinet com a principal instrument. L'Orquestra de les Mines és una producció de Priorat Centre d'Art.


Ànims amics, fem que el Priorat sigui aquest gran espai de cultura!
 
Wine Blogger