dimarts, 25 d’octubre de 2011

Terroir?

Tothom fem servir aquesta paraula francesa per parlar dels nostres vins, és com donar-li un plus de no sabem exactament que al vi, però que és "terroir".
Si ens remetem a la wikipedia en català: http://ca.wikipedia.org/wiki/Terrer. Però aquesta definició queda lluny de la concreció que per contra veiem a la wikipedia en francès, (http://fr.wikipedia.org/wiki/Terroir_viticole). com podem veure, en la definició en francès no es queda només en el tema de clima i terra, i ja en el concepte clima estableix macro-clima, meso-clima i microclima, el que ens ajuda a entendre, per exemple, la tipicitat a nivell de DOQ Priorat, pel cas de la nostra Denominació d'Origen, la de Vins de Vila, on ens entraria la influencia dels meso-climes, i el cas dels microclimes, que vindria representat per les diferents finques o parcel·les, i que és on s'encabirien els anomenats Vins de Finca.
De tota manera, aquestes definicions obliden, sempre sota el meu modest parer, un aspecte primordial en la definició de "Terroir", i aquest aspecte és l'humà. Nosaltres som part fonamental d'aquest "Terroir", som qui treballem les vinyes, qui decidim podar d'una o altra manera, llaurar més o menys, etc... 
Som part de la vinya!

dissabte, 22 d’octubre de 2011

I el patrimoni culinari què?

Fa temps que volia fer un apunt sobre aquest tema que em preocupa, i que poc a poc, com una sangonera va minant el nostre patrimoni cultural.
Per desgràcia, veiem com restaurants i fondes de tota la vida tanquen les seves portes, i la darrera que hem sabut, la Fonda Emilio de les Borges del Camp. En aquest cas, es tracta d'una fonda amb 111 anys d'història, i en tancar les seves portes, perdem una part de nosaltres mateixos, es perden les seves receptes i es perd a les nostres comarques bona part del concepte "fonda", que no restaurant, doncs una fonda és quelcom diferent.
Ens omplim la boca de catalanitat i patrimoni, i deixem que es perdi cada dia una mica de nosaltres mateixos.
Com podríem preservar aquest patrimoni? No ho sé, potser és llei de vida, però vull creure que no, i que es podria fer quelcom més que mirar passius com anem morint poc a poc.
Avui en parlàvem, i per exemple hi ha formatgeries a arreu de les espanyes i a França que a Catalunya ja estarien tancades perquè som els únics "tanoques" que apliquem la llei al mil·límetre, com el cas dels destil·lats de Galícia, que si mires de fer el mateix aquí, et cau el pel.
Potser ha arribat el moment de parar i mirar com estem fent les coses.
 
Wine Blogger