dimecres, 29 d’abril del 2015

Carles Andreu Trepat 2005


Molts sabeu la relació d'amistat que m'uneix  amb la família Andreu del Celler Carles Andreu, i molts cops comentàvem quina vida pot tenir un vi trepat.

Doncs aquesta setmana, en una visita al celler, vaig tenir l'oportunitat de tastar la segona anyada que van elaborar d'aquest vi pioner a la Conca de Barberà.

El nas, malgrat portar una hora obert, encara estava una mica tancat, però la fruita vermella i l'especiat i el pebre tant característics d'aquest vi. En boca era llarg, molt fresc, aeri, equilibrat, sedós.

Quina meravella!!!

diumenge, 19 d’abril del 2015

I ara què? Fem un pas més a la DOQ Priorat?

Els que em coneixeu ja sabeu que de fa temps que en diferents converses he parlat de cap on penso que hem d'anar, quin és el següent pas en la DOQ Priorat, i segurament en la resta de DO's que conformen el panorama vinícola Català.

En el tema de la Zonificació ja es va fer una declaració d'intencions de quin es pensa que és el camí, un camí que a França es porta fent des de fa molts i molts anys, i que si volem continuar, passa per fer un altre pas, el pas dels "vignerons".

Es veritat que en el tema dels Vins de Vila i dels Vins de Finca s'ha fet feina, però en queda molta per fer, per posar en valor la feina que es fa en una Denominació D'Origen amb més de 100 cellers i amb una diversitat tant amplia de sòls, climes i maneres d'entendre la nostra terra.

Un vi de "vigneron" què és? Parlem d'un vi on el celler que l'elabora només utilitza raïm procedent de les seves terres i que per tant aporta un missatge més clar al consumidor. En aquesta definició de vins no hi tenen cabuda els vins d'encàrrec, que tot i que avui en dia pot esbrinar-se mirant el Registre d'embotellador, no queda clar a primer cop d'ull, i tampoc hi tenen cabuda vins que es fan comprant verema, però això no implica que estem parlant de vins millors. Evidentment, un vi pel fet de ser de "vigneron" no serà millor que un altre dins la mateixa DOQ i que no tingui aquesta etiqueta, com no és millor un vi ecològic o biodinàmic pel sol fet de ser-ho, però qui el compra té més informació del que hi ha a la seva copa.

dijous, 9 d’abril del 2015

Vins d'autor

Ja fa temps que estic barrinant si publico aquest post o no el publico, però sembla que la meva incontinència no té aturador, així que ho deixo anar i que sigui el que Déu vulgui.

Contínuament sento la definició de vins com a vins d'autor, i tot i no criticar que algú defineixi el seu vi o el d'un altre com a "vi d'autor", aquesta sentència dóna molta més informació de la que en principi sembla contenir.

Sota el meu punt de vista, i puc anar errat, "un vi d'autor" ens està dient que posa l'elaborador pel davant de la finca, de la varietat, de l'anyada i de tots aquells factors que defineixen el "terroir", del que la gent que treballa la terra també forma part, però del que ha de ser un actor més, i que ha de mirar de treballar a fi i efecte de transmetre tot el que ens vol dir la finca aquella anyada.

Així, de la mateixa manera que diem que un vi és varietal si el caràcter de la varietat és el protagonista del vi, i l'origen queda en segon pla, quan diem que un vi és "d'autor", estem dient que el de menys és on es fa, el que importa és qui l'ha fet, per la manera de treballar que té, i que deixa una petjada inconfusible en el producte final. 

Entenc que hi hagi gent que vulgui beure vins de gent que tenen un patró determinat i independent de la zona on elaboren, però, a mi doneu-me la màgia de viatjar a un altre lloc amb una copa de vi.

divendres, 3 d’abril del 2015

Bacallà: És Setmana Santa

El bacallà és una menja que està lligada molt íntimament a la nostra cultura catalana i cristiana, i evidentment a l'època de Setmana Santa.

Al Piró, com sempre, el bacallà és molt present en la nostra cuina i aquest dies el podeu trobar en forma d'Enciam amb Romesco , el Bacallà de la casa de sempre, i hem introduit el Bacallà a la Llauna que feia una temporada que no feiem.

Però, qué és el Bacallà?

El bacallà és un peix d’aigües fredes que viu esperant el menjar que li cau de la superfície. Un fet que condiciona la textura suau de la seva carn, gens acostumada als esforços dels peixos de roca o al neda continu de tonyines i bonítols. És un dels peixos amb més protagonisme a la cuina catalana per la facilitat de conservació i perquè gairebé se’n poden aprofitar totes les parts. Fem un petit repàs del que ofereix cada part del peix de Setmana Santa:

Morro/llom: És la part menys melosa del peix i, encara que, un cop cuita, se separi fàcilment en làmines, requereix una cocció més ajustada perquè no quedi estopenca.

Ventresca: zona que acumula gelatina, que la fa melosa i ideal per a les coccions en suc. Amb l’inconvenient de les espines, que, a manera de costelles, recobreixen les vísceres, però que, per sort, són fàcilment localitzables.

Cua: Com que no és, contràriament al que pot semblar, una part gaire utilitzada per nedar, també acumula molta gelatina. La presència, habitual i clarament visible, de les espines del tram final de la raspa fa que es destini a sopes i guisats.

Tripa: Té aparença de tripa, parets gruixudes i és molt rica en gelatina. És idònia per incorporar-la als guisats, no forçosament tradicionals, als quals aporta gelatina per espessir la salsa.

Menuts: Parts no estrictament carnoses del bacallà solien consumir els mariners pel preu pràcticament nul que tenien.

Cocotxa: Part de forma triangular, carnosa i sense espina, entre les ganyes i per sota la boca i la llengua. És molt gelatinosa, per la nul·la activitat muscular. Tradicionalment es guisa al pil-pil o acompanyant plats similars.
 
Wine Blogger