dimecres, 28 d’octubre de 2009

Sembrem per recollir!!!

Avui vull fer una reflexió que suposo que està molt gastada, però que penso que val la pena que tinguem en compte.

A mi m'agrada molt cuinar, i m'agrada el vi, com és obvi si feu un cop d'ull a aquest blog. Jo penso que això no és casualitat, i que molta culpa la té el meu entorn familiar, el fer de la cuina quelcom més que aquell lloc on la mare cuina.

A la cuina es situen molts dels meus records, en aquell "coc ràpid" que la mare preparava amb nosaltres i que després ens barallàvem per llepar els estris que havíem fet servir per fer-lo. O a casa de la padrina, quan feia les orelletes, o fent els panellet amb la mare, o preparant un risotto amb l'Andreu, el meu nebot, quan tot just tenia 4 anyets, i el més divertit era vestir-lo de cuinar.
De la mateixa manera, no fem del vi un ogre, fem que sigui una cosa natural, fem que els nostres fills gaudeixin de la màgia d'un celler en temps de verema, o fem que olorin un vi per veure si troben un aroma concret.

També trobo que hauríem de ser una mica més oberts de ment, i no donar per suposat que els nostres fills no els agradaran: uns caragols, unes potes de porc, un bacallà, etc... Deixem que ho provin!!!

Al final, si la cuina i el vi són cultura, donem-li la importància que té!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

 
Wine Blogger