dilluns, 7 de desembre del 2009

La Vilella Alta en Vins

La Vilella Alta és un poble peculiar, un poble on els veïns aparquen els cotxes en ordre i en funció de a quin hora l'hauran de treure. Recordo que fa uns anys, una parella de Califòrnia que buscaven un lloc per viure al Priorat em van dir que volien que els ajudés a trobar una casa o un mas a la Vilella Alta, i davant la meva pregunta de què era el que els atreia d'aquest poble en concret, van respondre que era el poble on havien vist que la gent vivia més anys.De la Vilella Alta voldria destacar dos cellers i un vi que per desgràcia ja no es fa:

Frà Fulcó

Si no és el millor, un dels millors vins de carinyena que he provat mai. L'enòleg era el Toni Alcover, i aquest vi, que ja no es fa, va marcar un camí que ara emprenen altres vins amb aquesta varietat: Closa Batllet 2 Vinyes, Cims de Porrera Clàssic, La Vinya dels 8,...

Cartoixa de Moltsalvat

Montsalvat

Priorat en estat pur, és el fruit de vinyes velles, amb tanins agradables, color quasi opac i que no s'acaba mai en boca. Un ví per jugar amb ell. Amb un 65% de carinyena, recorda molt el Frà Fulcó, al cap i a la fi era un dels socis d'aquell vi mític.

Montgarnatx

Criança més curta per un vi basat en garnatxes (70%) i complementat amb carinyenes.Es tracta de la fruiteta del celler. Fresc i sedós.

Celler Prior Pons

Prior Pons

Un Priorat que es fa dir "sí senyor", amb potència, recorregut i ple de matisos. M'agrada el mineral que mostra amb tocs de cacau. Amb aquest vi tinc una anècdota, que donat que sóc un pesat, ara us explicaré

Com ja sabeu els que visiteu la botiga, cada dia tenim 3 o 4 vins oberts per tastar i intentar esbrinar els vostres gustos. Un dia, va entrar una parella amb una senyora gran. La parella va començar a tastar, i la senyora, a la que li feien mal les cames, va seure en una cadira sense dir res. Després de força estona tastant, i en concret, tastant aquest vi, el senyor anava cantant els diferents aromes i sabors que hi trobava, i que jo, en la meva humil opinió, no li he trobat mai.En aquestes, la senyora es va aixecar i va demanar la copa. Va olorar-la i va sentenciar:- Vols que t'ho digui, fill meu? De tot això que dius, jo no li trobo res. Jo, que no n'entenc, diria que fa l'olor del pa amb xocolata que menjava quan era petita.
(Quanta raó, Al·leluia!!!!!)

D'aquest celler, i un pel més econòmic, també és molt recomanable l'Isaral.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

 
Wine Blogger