Cartavi 2013 i promoció del vi català

Un any més s'ha posat en marxa el concurs de cartes de vins de restaurants CARTAVI. Des de l'any passat, aquest concurs va abandonar el model amb el que havia arrancat d'un jurat, per fer-lo més obert al públic en general. Ara són els navegants de la web els que poden escollir quin restaurant voten com a restaurant amb la millor carta de vins on sigui present i ben representat el vi català.

Per a nosaltres, que tant a nivell de Bonviure com a nivell de Restaurant Piró sempre hem apostat pel vi del territori, aquesta corrent que hi ha ara no és nova, però ens agrada veure que sorgeixen iniciatives com aquesta, o com el recent concurs de vins catalans, o com la Guia dels Vins de Catalunya.

Aquesta setmana, per exemple, un client ens va felicitar per la carta de vins que tenim, per com està distribuida, per la informació que aporta i per la gran oferta de vins DOQ Priorat (150) i DO Montsant (30).

El proper febrer el Restaurant Piró farà 25 anys, i ara recordo la primera carta de vins, on teniem 25 vins DO Priorat, 10 vins de la llavors anomenada DO Tarragona Subzona Falset, caves i el Raimat Abadia de fora.

Enoturisme

Avui llegia l'article de "vadevi.cat" relacionat amb la presentació del programa per l'impuls de l'enoturisme a Catalunya.

Es veritat que és un camp a treballar molt per fer-lo més i més rentable, i nosaltres també varem participar en l'estudi que es va presentar, però si bé és veritat que aquest sector té un potencial molt gran, també és veritat que es tracta d'un univers molt heterogeni, i amb diferents realitats, actors i interessos.

Podem fer una mica de autocrítica:

• Aptituds lingüístiques de cellers, restaurants i botigues.
• Inversió en comunicacions:
• Tenint per exemple una carretera de Falset a La Vilella Baixa amb 25 anys d'història, i que no s'ha reesfaltat ni millorat en tots aquests anys.
• Xarxa telefònica antediluviana: Sabieu que per demanar un nou número de telèfon has d'esperar que se'n doni un de baixa o es mori algú? O que la línia que va a Torroja del Priorat va estar vora 2 anys amb un parell de postes trencats? I no parlem de banda ampla.
• Tenim com una espasa de Damocles amenaçant la nova MAT pel Priorat. Molt bona idea per reforçar la imatge bucòlica de postal enoturística.
• Aqui podriem parlar de la tasca que fa l'INCAVI i les DO's, però això potser són figues d'un altre paner.
• Iniciatives com la gastroteca.cat que no sabem quan costen, però que potser són foc d'encenalls. Recordo una expresió que sentia a diat¡ri quan treballava en una multacional, "be focus", i que en molts casos sembla que no apliquem en aquest país, i mé aviat fem allò de "be Pancho Villa army".

Tot ajut pot ser bo, però els cellers de la nostra zona fem visites contínuament, i solament ens basem en la nostra feina. Com botó de mostra, en el darrer mes hem rebut visites de: Bèlgica, França, Noruega, Suècia Suissa, USA, Alemania, Holanda, Dinamarca, Polònia, Finlàndia i Austria. Evidentment, també varem tenir visites de la resta de Calalunya i d'Espanya.

Parlant amb el Sisco Capafons

Un dels grans plaers que ens proporciona estar tant prop dels productors, és poder dedicar-nos una estona a enraonar amb ells, a escoltar com treballen, perquè treballen d'aquesta manera, com entenen a seva relació amb la terra.

Ahir, el Sisco, dels Cellers Capafons-Ossó va venir a dur-nos vi, i , durant prop d'una hora, varem estar parlant de com veiem les finques aquest any, de com anaven les vendes, etc...

el realment important d'aquella conversa entre dos vells amics és relatiu a un aspecte que no sé si gaires de vosaltres sabeu, i que crec no he comentat mai quan he fet apunts dels seus vins. És tracta de la importància del treball que han dut a terme durant molts anys en l'estudi de les plantes que surten entre les vinyes, i com la gent d'aquest celler elimina les que no aporten nutrients o generen un excés d'estrès hídric en competició amb els ceps, fent una selecció en la cerca d'un equilibri que afavoreixi el creixement i qualitat dels ceps i dels raïms.

"No es tracta de deixar herba perquè sí."- Comentava el Sisco- "Es tracta de fer les coses amb coherència, entenent  la finca i l'entorn".

Aquest treball es troba després en els seus vins, on també treballa amb calma, cercant que estiguin afinats abans de treure'ls al mercat.

El plaer de les anyades

Un dels problemes amb els vins de la nostra zona és que quan els vins comencen a estar al punt per beure-se'ls, aquella anyada ja està esgotada. Molts cops, entren clients cercant anyades que ja no es troben, i ens lamentem per no disposar d'aquell vi.
Per altra banda, alguns cops trobem vins anunciats per internet de gen que diu desfer-se de vins que tenien en la seva col·lecció particular, i en aquest cas, no tenim la garantia que el vi ha estat conservat en les millors condicions.
Doncs bé, nosaltres  hem fet un raconet, i ara posem a la venda alguns vins ja difícils de trobar:

• Clos Erasmus 1997: Robert Parker: 98 punts
• Clos Erasmus 1998: Robert Parker: 99 punts
• Clos Mogador 2003: Todo Vino: 3 Lacres i Proensa: 97 punts i Robert Parker: 94 punts
• Clos Mogador 2005: Todo Vino: 3 Lacres i Proensa: 100 punts i Robert Parker: 98 punts
• Finca Dofí 2006: Todo Vino: 3 Lacres i Robert Parker: 93 punts
• Clos Erasmus 2005: Robert Parker: 100 punts

a part d'aqeuest vins, també trobareu la nostra amplia oferta en vins del Priorat i el Montsant.

França: Les Moines Noirs

Podria donar-me-les de culte i dir que "Le Moine Noir" és una obra d'Anton Tchekhov, però la veritat, no l'he llegida i no sé de que va, i no crec que el nom del vi del que parlaré tingui res a veure amb aquest autor. Aquest vi ha estat elaborat amb raïm procedent de vinyes de 65 i 105 anys en les sorres granítiques, i exposada a l'est i al sud-est. Criança de 12 mesos en bótes i tonells (600 l)  i posteriorment, 6 mesos en el dipòsit.

De color porpra, reflexos violacis clars i capa mitjana. Aromes florals, a fruita roja i amb una nota fumada, i un fons especiat i picant. 

Delicat, lleuger i prou fresc en boca. De tanins suaus, elegant i de post-gust no molt llarg, però prou persistent.

No en sé el cupatge, però apostaria per un Pinot Noir.

Un vi francès, "comme il faut!!"

http://www.domainedelaperriere.com/index.php

Molt Natural: Silvestris 2011

La familia Cusiné, Gratavinum, va arribar al Priorat procedent del Penedès, i s'han mimetitzat amb el paisatge salvatge d'aquesta comarca tant difícil, a l'hora que agraïda.

Primer van optar per l'agricultura ecològica, i l'any proper ja estan treballant per tenir la certificació Demeter en Biodinàmica, i en aquest camí, aquest any ens presenten un vi únic, diferent, un Vi Natural.

Aquest vi, de producció més que limitada, exclusiva, està elaborat amb Garnatxa i Cabernet Sauvinyon, sense afegir sulfurós, el que ha donat un nivell de sulfurós de 7 mg.

El millor d'aquets vi és que és molt bo, que no precisa de l'etiqueta "Vi Natural" per vendres, i que fuig d'alguns intents no reeixits de vins naturals plens de dectes.

Fresc, llarg, amable, amb bona acidesa.

Nomès 400 ampolles, de les que en tenim 12. 

Lluna Vella 2010

El celler Balaguer i Cabré, continuant amb la seva aposta pels monovarietals de garnatxa. En aquesta ocasió es tracta de d'una garnatxa de la finca Mas de Dalt-Masos, a 450 m. d'alçada i orientació nord-oest.

Primera anyada d'aquest vi que es fruit de quasi una dècada d'investigació per determinar la millor manera de treballar les vinyes: poda, llaurat, etc... També a comportat diferent manera de treballar a nivell de celler, introduint una mica de roure americà, però seguint amb la filosofia de celler de fer la criança en roure estrictament necessària i un posterior afinament d'una any en ampolla.

En nas és molt franc, net, amb fruita i petits tocs a xocolata que provenen d'aquest pas per bóta.

En boca té una entrada vellutada, ampla, de tanins amables i una acidesa que li donen molt equilibri. Llarg, de post-gust agradable i tarannà més femení que el seu germà La Guinardera.

Nomès 2900 ampolles d'aquest tast de Priorat, amb una etiqueta que també és marca de la casa, un dibuix en llapis de l'alzina centenària de la finca obra del pintor Josep Balaguer, nebot dels propietaris del celler.

Rampell 2010

Ja fa un temps que tenia aquest vi per tastar, i avui, aprofitant la visita d'un bon amic, hem fet els honors a aquest vi del Christian, que en aquesta anyada encara s'elaboraba com a Vide Taula, fora de la DOQ Priorat.

Un vi de Torroja del Priorat amb una producció molt i molt limitada i que ja m'havia aconsellat un bon amic sommelier.

En obrir l'ampolla és una explosió de fruita fresca, un vi que transmet lleugeresa, joventut i elegància. D'entrada fresca i tanins delicats i madurs, amb molt bona acidesa.

No es tracta d'un vi de mineralitat molt marcada, però hi trobes la llicorella ben amanida amb la fruita. De final no excesivament llarg, convida a repetir.