Els espàrrecs, tant fàcils de trobar, tant salvatges i potents. Mai els havia posat cap altre nom que no fós senzillament "espàrrecs", era als altres que els posava adjectius, com els de pot o blancs, o els verds, per anomenar aquells altres que són tant gruixuts, però en cap cas tant gustosos com els que la gent acostuma a anomenar "de marge".
El més clàssic és la truita d'espàrrecs, però també es poden prendre simplement saltejats, remenats, guisats amb conill, ...
Una alternativa potser no tant explotada, i que a mi m'encanta són les cremes o les sopes, on s'ha de tenir cura, donat el fort gust d'aquesta delicatessen culinària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada