diumenge, 20 de febrer de 2011

Montgarnatx 2004

Encara me'n queda alguna ampolla, i feia molt temps que no el tastava, així que ahir el varem obrir, i la sorpresa va ser majúscula.
Recordo quan el varem comprar, era pur nervi, molt tànnic i astringent. Però el bon vi, com els bons formatges, s'afina, i rara surten aquells matisos de la garnatxa, ( un 65% d'aquest raïm), que a mi m'agraden tant.
En vista mostra capa mitja, amb lleus reflexos teula o ataronjats, cosa que ens indica clarament la criança i l'evolució d'aquest vi.
En nas, un espectacle: terra, fruita madura, gairebé confitada, amb lleus tocs a cassis i fruits secs torrats. Gens alcohòlic.
En boca té una entrada fresca, molt bon atac, i després, cap al final, la carinyena ens diu que és allí, discreta, elegant, gens astringent, però persistent. Amb un final típicament "garnatxero", aquell puntet amarg tant sexy.
Felicitats ¨Francesc!!!  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

 
Wine Blogger