És tardor, corre, corre, anemcap al bosc que es dispara la febre boletaira!!
Està dins la genètica dels catalans, que de la mateixa manera que els nostres veins del nord, quan veiem la possibilitat de trobar aquest tresor, se'ns dispara l'adrenalina, i perdem el món de vista.
Però, primer, apareix un tema lingüistic, i és que segons on ens trobem d'aquest pais nostre tant divertit, els bolets es casen, es busquen, es cerquen o es collen. Perdoneu-me aquesta llicencia literària per fer des d'aquest blog plè d'atemptats contra la meva llengua, un apunt per donar el meu pesem a tots els catalanoparlants per la mort del lingüista Joan Solà.
Bé, tornant al que ens ocupa: rovellons, camagrocs, trompetes de la mort, rossinyols, ceps,... Té delicte que un bolet es digui com la planta que permet fer el vi, l'autèntic protagonista d'aquest blog.
Aquest any, de moment, sembla un bon any pels bolets, i de moment jo ja he menjat rovellons a la brasa, i tinc uns rossinyols a punt de marxa, però hauré de comprar trompetes de la mort, aquí no se'n fan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada