Ens foten el pèl amb la llet!!

L'altra escoltava les noticies i el tema etern de la llet era noticia perquè als ramaders de Galicia els hi pagaven una misèria que no cobria ni els costos. La solució que s'anunciava era un conjunt d'ajudes públics per compensar els productors.

Jo no en sé gaire d'aquestes coses, però em fa l'efecte que tornem a socialitzar les pèrdues per tal que d'altres en treguin benefici.

A mi m'agrada molt beure llet, però fa temps que quasi no en prenc, i només en bec si és barrejada amb cafè o amb cacau, doncs el que ve a les ampolles o als Bricks és de tot menys llet. Podríem parlar que ens estan donant xerigot amb no sé que, però ja sabem que d'un litre de llet en fan un litre de llet, nata, mantega i altres derivats làctics, sens dubte quelcom prou rendible, rendible per tots menys pel ramader. Per no parlar del reciclatge que es fa de la llet i que en altre apunt ja vaig tractar, i que fa que un litre de llet de Brick es reutilitzi fins a 5 cops si no s'ha venut.

En lloc d'ajuts, no sé si seria interessant que ens posessin llet i que fer altres derivats fessin servir un altra llet, i vet aquí que per art de màgia tenim menjar més sa i els pagesos poden vendre la llet a millor preu, doncs el control que tenen les distribuïdores baixa al mimbar la capacitat de regular el mercat.

El preu de les coses

Segur que molts dels que llegiu aquest apunt heu tingut alguna vegada una conversa relacionada amb el que és el preu del vi, i sense entrar a valorar si els vins són cars o barats, m'agradaria fer una petita reflexió que pot ajudar a entendre una mica més les coses, o que potser hi afegirà més incògnites.

L'aigua és de franc, pel que en una ampolla de 0,75 cl d'aigua que comprem en un establiment estem pagant l'envasat, el transport, benefici del productor, benefici del distribuïdor i el benefici de la botiga. Posem 1 €. 

El cost d'un tap de lo més senzill està sobre els 0,12 € + IVA, i estem parlant d'un tap d'un conglomerat força dolent.

El cost d'una ampolla de vidre de lo més senzilla està sobre els 0,20 € + IVA.

Una caixa de cartró de 12 ampolles per abaratir costos per ampolla ronda els  2,5 € + IVA, el que equival a 0,25 € + IVA per ampolla.

Les etiquetes poden costar-nos uns 0,05 € + IVA per ampolla amb un tiratge molt llarg

La càpsula econòmica pot costar 0,05 € + IVA.

En resum, una ampolla de vi molt econòmica i buida ens costaria  0,81 € de vestir-la, al que hi hauriem d'afegir transport, matèries primeres, mà d'obra per elaborar-la i embotellar-la, benefici del productor, benefici del distribuïdor i benefici de la botiga. 

Això fa que em faci algunes preguntes: Quan val el vi que hi ha dins l'ampolla que val poc més d'un euro? A quin preu li han pagat el raïm al pagès? És aquest el model que volem?

Aquest any vaig llegir que es pagaria el raïm a la DO cava a 0,34 €/kg, mentre que a la Champagne es pagava a 7,20 €/kg. Els polítics s'omplen la boca parlant de la conservació del medi ambient, mentre es deixen perdre pagesos i pastors, que amb la seva tasca contribueixen a la conservació d'un patrimoni ambiental i cultural que aquest model de l'economia a escala va devorant dia a dia.

Els productors de llet en són un altre exemple, amb uns preus irrisoris que els paguen. Quants de vosaltres sabeu quin gust té la llet de debò? D'un litre de llet en fan mantegues, llet i molts altres derivats, i per més "inri", reciclen la llet fins a 5 cops, com ja vaig apuntar en una altra entrada d'aquest mateix bog.

El cas de l'oli també té tela, que portin oli del Marroc, on les restriccions de tractaments a l'olivera no són ni molt menys els d'aquí, i que ho puguin envasar a Portugal o a Espanya sense altra indicació a l'etiquetatge que el país on s'ha envasat, tal i com fa una cadena de supermercats molt coneguda. Ja estic d'acord que s'importi oli d'altres paisos, però que indiquin la procedència i que s'indiqui si s'utilitzen productes que aqui no es poden utilitzar. 

Pel que fa als cereals, no sabem si les begudes o menjars que en porten han estat elaborats amb cereals transgènics.

Llet

Alguns que seguiu el meu blog, ja sabeu que m'agrada molt la llet, i avui, a la botiga La Cuina d'en Garriga, una botiga super autèntica de Barcelona, a Consell de Cent amb Passeig de Gràcia, he trobat una llet que és la repera.

Es tracta de Raphel Lladó, llet d'agricultura ecològica, amb tota la nata i el gust de llet que la majoria de llets que trobem al mercat no tenen ni de lluny.

En aquesta botiga la podeu trobar, i els hi porten directament, precissament els hi han portat mentre jo estava allí, parlant amb l'Olivier i l'Helena, propietaris i "alma mater" d'aquest racó Gourmet, on tenen una fantàstica selecció de formatges, vins, olis, foie, etc...

Felicitats parella!!!

Llet: Del productor al consumidor

Avui hem anat a fer un vol per Rupit, i he vist i tastat la nova iniciativa d'alguns productors de llet per fer més rendibles les seves explotacions.
Arribes, si duus l'embàs poses un euro a la màquina, s'obre una porteta, pitges “Start”, i ja tens el teu litre de llet. En cas de no portar l'embàs, pots comprar-ne un de plàstic o de vidre, i a omplir-lo.
La veritat és que estava ple de gent, que eren de pas i de Roda de Ter.
I la pregunta és, la llet és bona? I la resposta és que és força bona, encara queda lluny de la llet que havia tastat temps era temps, però és molt més bona que la majoria de les llets que trobes al mercat.
El sistema em sembla molt bé, perquè promou la re-utilització de l'embàs, i sempre es veu llet fresca, a més a un preu força raonable. A veure si aquesta iniciativa amplia el seu abast.