Adeu 2011

Queden poques hores d'aquest 2011 que ens ha dut tants i tants mals de caps. Un any que en molts casos ha tingut més gust a vinagre que a vi del bo. Aqui un petit resum

Gener: El 4 de Gener, Mohamed Bouazizi va morir, després de cremar-se a lo bonzo, i aquest és el punt de partida de l'anomenada Primavera Àrab. Per començar, un bon Empordà per oblidar.

Febrer: Al rescat d'Irlanda. In traguet de Pla de Bages que cada cop ho veig més negre.

Març: El dia 11 va ser el tsunami del Japó. Un vi rosat del Penedès i ja en van tres.

Abril: Portugal demana que la rescatin.Un vinet DO Catalunya que la cosa es complica.

Maig: El dia 21 de Maig s'havia d'acabar el món. S'ha de ser inútil, si preveus el final del món, doncs dona temps per amortitzar la nova, per adinerar-la, i per tal que no es puguin riure de tu la resta dels teus dies. Aquí suggereixo un blanc de costers del Segre.

Juny: Els grecs aproven ajustaments per mirar de salvar el que els polítics han dut a la misseria, Un blanc d'Alella a la salut dels pobres grecs que la pasaran "pusa", i ja sabeu que "Cuando veas las barbas del vecino afaitar, pon las tuyas a remojar".

Juliol: Doble atemptat a Noruega. No hi ha paraules per dir el que penso d'aquest individu. Un blanc de garnatxa de la Terra Alta

Agost: Reformen la constitución Española per posar-hi el tope de dèficit. S'ajunten un parell de personatges, i sense preguntar a ningú, modifiquen la Carta Magna, cosa que nomès uns mesos abans semblava un sacrilegi, i era del tot impossible. Un  blanc Tarragona per oblidar tanta barra.

Setembre: El 7 de Setembre el capità Don Spindler va salvar una nena a Indiana. No és una noticia global, però em sembla molt bona. Una copeta de trepat de la Conca de Barberà.

Octubre: La Mort d'Steve Jobbs marca aquest mes. Bé, nomès era un home, però sembla que aquest "pàjaru" era un model a seguir. A tot això, en un reportatge vaig veure, que els que el coneixien deien que era un personatge que no es rentava, que era un explotador. Un Montsant a la seva salut.

Novembre: Adéu a Berlusconi. Ja no tenim al Bush, tampoc a l'Aznar, i ara plega un altre impresentable. Això s'ha de cedlebrar amb un vi de la meva terra, un bon Priorat.

Desembre: BON NADAL I BONES RETALLADES. Un cava reserva de la DO Cava per agafar la darrera turca de l'any

Adeu per sempre més!!!!

Celler Serra de LLaberia

Ahir vaig tenir el gust de conèixer la senyora Elisabeth i el seu fill Andreu, del celler Serra de Llaberia, i compartir amb ells els seus vins. Estem parlant de vins DO Tarragona, i en concret de Llaberia, a pocs metres d'on comença la DO Montsant, i a un s 500 metres d'altitud.

Serra de Llaberia Elisabeth 2003

Es tracta d'un vi de Cabernet Sauvignon i Merlot, amb un petit percentatge de Garnatxa i Syrah, i amb una criança d'un any en botes.
Molt tancat al començament, tot i portar unes 3 h obert, però sense haver-lo decantat.
El color és negre, quasi opac, i no mostra gens d'evolució, tenint en compte que parlem d'un 2003.
A mida que es va obrint ens dona confitura de maduixa, sense predominar en cap moment la fusta, i sense predominar en cap moment les aromes del Merlot, i amb un lleu fons a cacau. Molt harmoniós, ens treu molta planta aromàtica i un fons mineral, com a terra argilosa.
En boca  és fresc, d'entrada gens agressiva, amb un final molt agradable, i uns tanins molt marcats, però a la vegada dolços.
Un molt bon vi, sense cap mena de dubte.

Serra de Llaberia Elisabeth Blanc

Blanc de Garnatxa blanca i un 20% de Chardonnay amb quatre mesos de bota de castanyer.

Un color una mica pujat, sense cap mena de dubte degut a la garnatxa, i al que ja estem acostumats en aquestes terres.
Olors a roses, pruna i pansa, molt ben harmonitçades. Es nota el Chardonnay, però només de fons, molt subtilment.
En boca és fresc, i lleuger, amb una acidesa molt bona, encara que no és gens curt.
Ostres que bo que està!!