dissabte, 1 de març del 2014

Parker i Arrels del Priorat

Aquest cop, el crític s'ha fixat en un petit celler de Gratallops: Arrels del Priorat.


Però, què és Arrels del Priorat

Doncs, és un celler que va començar a caminar ja fa més de vint anys, de la mà de René Barbier (Clos Mogador) i de Jaume Balaguer (Celler Balaguer i Cabré), amb l'únic objectiu de salvar els grans vins rancis del Priorat, com una mena de tribut als origens de la nostra comarca, i d'aquí el nom d'Arrels del Priorat

És sabuda la tradició en vins oxidatius que hi ha als Països Catalans, i més concretament en aquestes contrades, on els vins rancis de garnatxa negra són l'essència mateixa.


Tot va començar amb la recerca dels millors rancis de la comarca, i després de que algunes cases particulars que encara conservaven la tradició dels rancis, obrissin els seus cellers a Arrels del Priorat, i que aquest en fes una acurada selecció i afinament, el 1998 es van presentar al món aquests vins que conviden a la conversa, l'amistat i la contemplació.

Han estat molts anys de treball silenciós, en que aquest projecte romàntic només era conegut per alguns gurmets i sommeliers valents. Amb la mateixa calma i la saviesa que els anys han donat al vi, les ampolles d'aquest celler s'exposaven a Harrods o a Lafayette, o sortien a la taula d'uns pocs restaurants d'arreu, sense fer soroll.



Ahir, 28 de Febrer de 2014, van sortir les puntuacions de Robert Parker, i aquesta tasca s'ha vist recompensada amb el reconeixement d'un dels personatges amb més pes dins el món del vi, que ha atorgat 100 punts al ranci de Ca les Viudes, un vi amb soleres de més de 100 anys, i amb una producció limitadisima. I no content amb això, els altres dos rancis que ara mateix hi ha al mercat d'aquest celler, Arrles 30 anys i Cal Piró, han obtingut 96 i 93 punts respectivament. 

Però, per què és important aquest fet? Més enllà del prestigi pels vins del celler en qüestió, i més enllà de l'alegria d'aquests dos visionaris que van fer de la seva passió una ONG per salvar els grans vins rancis del Priorat, aquest fet posa en primera línia un patrimoni cultural que fuig de modes i de la precipitació, per parlar-nos de tradició i de calma. 

Heus aquí l'essència de la garnatxa en estat pur, el perfum de les velles vinyes, que ara es veu reconegut.

5 comentaris:

  1. Felicitats al celler! Compte, però, quan parlem de Parker. Ja saber que no tasta ell, sinó, des d'aquest any, en Luis Gutiérrez. Sovint llegim "en Parker ha escrit...", i gairebé mai és ell qui ho fa, sinó els seus corresponsals. Sigui com sigui, reitero les felicitacions al celler. Per fi es fa justícia a les velles soleres del país. El problema és que ara serà gairebé impossible trobar-les. Salut! R. Sanz

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord amb lo de Parker, i pel que fa al vi, del de 100 anys és més difícil trobar-lo per la baixa producció, però el de 30 anys hi ha força llocs on trobar-lo a Catalunya. Una abraçada!!!

    ResponElimina
  3. Moltes felicitats, Jaume.... Però encara més afortunats de poder fer un xarrup d'aquest ranci de tant en quan! Una forta abraçada al pare! Amb silenci i feina constant sempre arriben reconeixements com aquest.
    Esperem tornar ben aviat pel Piró!

    ResponElimina

 
Wine Blogger