Tantes veritats com vinyes

Avui vull reflexionar en veu alta un tema que he comentat més d'un cop en petit comitè.
Son moltes les persones que ens visiten durant l'any, i moltes d'aquestes persones han visitat prèviament algun o alguns cellers, i en aquestes visites se'ls ha explicat com conreen la vinya i com fan el vi. fina aquí tot és correcte, però moltes d'aquestes persones, bé sigui per manca de coneixements en el tema, bé sigui, perquè els cellers no els sabem transmetre correctament el missatge, (de ben segur sense cap mala intenció), s'enduen la impressió que hi ha una manera correcta de fer les coses.
Jo, en la meva modesta opinió, els explico que no hi ha una manera millor o pitjor de fer les coses, que no es pot senta càtedra en aquest tema.
Cada vinya és un llibre que s'ha de saber llegir, cada collita una partitura que s'ha de interpretar, i el que en una vinya és el millor, en una altra pot ser nefast, o per ser més precisos, cada anyada en cada varietat i en cada vinya et demana una forma d'actuar diferent per aconseguir un vi que reflecteixi la finca d'on surt. Llaurar més o menys, treure més o menys massa foliar, collir abans o més tard, fer poda en verd o no. I un cop és al celler, fer més o menys maceració, triar els torrats de bota més adients, deixar més o menys temps de criança, fer més o menys temps en ampolla, etc...
Un vi de terroir és, al cap i a la fi, aquell que millor reflecteix la vinya d'on surt, i això no és "sota, cavall i rei".