Tastant vins per Navarra

Per uns dies, he deixat de ser un venedor per ser un afeccionat, i la magia del vi ens ha dut a l'Anna i a mí a Estella, a veure els nostres amics Patxi i David, que regenten la vinoteca Urederra ardotegia.

Abans de la visita turística de rigor en parella, varem tastar un parell de vins a la vinoteca, concretament, el vi d'Emilio Valerio Tinto 2009, un vi biodinàmic amb aromes d'aquells que generen debat, i que per alguns són massa primaris. Per a mí, com sempre, la curiositat pot més que els prejudicis, i va ser interessant veure com anava canviant, i com la boca era força agradable, i és que el David no podia fallar-nos nomès arribar.

Després, un vi que s'ha fet fer per la vinoteca, i que és un juguet, un vi fresc, amb fruita, on la criança no domina, tot i que hi és present. Sembla que l'ull de llebre s'acompanya de garnatxa, syrah i cabernet. Sense cap mena de dubte un vi ideal per fer una copa a mitja tarda mentre es tasta uns embotits o uns formatges, o tot sopant una amanida o una mica de pasta, i que convida a repetir. A més, l'etiqueta és molt xula, ja sé que és una xorrada,  però l'etiqueta ja convida a probar-lo.

I que bonic és prendre uns vins amb aquells que estimes, i més al voltant d'un bon menjar.

La vetllada va ser una orgia enològica, i varem provar:

• Valldolina 2007 (DO Penedès): Blanc de xarel·lo del bò del Rai, que conserbava una certa acidessa, i que va ser l'entrada de tota la resta.
• Forrest The Valleys Wairau Valley 2001 (Austràlia): Quina frescor, quina acidèsa. Em va fer molta gràcia la Cristina, una amiga del David que és enòloga va estar treballant a Nova Zelanda, i va definir l'aroma com a "Balón de Nivea", molt encertat, una crack!!! Després fruita, frescor i un vi llarg i que aguanta.
• Planetes 2009 (DOQ Priorat): el petit de l'Ester Nin no va decepcionar, i el caràcter típic dels vins d'aquesta enòloga va sorgir ja d'entrada amb aquests aromes bàsics, que en pic es va obrint van donant.nos més fruita i més mineral.
• Alzania Selección Privada (DO Navarra): Per a mi la gran sorpresa de la nit. Un vi de Merlot i ull de llebre, que com vaig dir-li al David, si fos d'una altra zona amb més "prestigi" valdria el doble del que val ara. Tanins fins i dolços, aromes molt intensos a la vegada que nets. Un vi fresc i molt especial´, i és que el merlot semblava més francès que espanyol. Navarresos, fora complexes!!!!
• L'Ànima Negra 2003 que es veu a la foto no ens la varem veure, i és que voliem fer un gintonic i el nivell etílic ja era molt important.

Al dia següent visita guiada super interessant a Pago de Larrainzar un celler espectacular per uns vins amb molta personalitat. Especialment destacable la nostra anfitriona la Marian, que ens va  explicar la història i ens va passejar per les vinyes, el bosc i el celler, i tot per acabar provant els seus dos vins:

• Raso 2007: Un vi molt ben fet, amb uns tanins dolços, amb una frecor i juventut que el fan llamines, que convida a beure un glop darrera l'altre.
• Pago de Larrainzar 2007: Un senyor vi, amb alguns tocs verds que sembla que demanin una mica més d'ampolla, però amb personalitat, estructura i d'entrada fàcil, però amb gran complexitat. Es tracta d'un vi que retrata molt bé la finca, i on potser el merlot fa de les seves amb les meves papiles gustatives, doncs ja sabeu que no m'agrada gaire aquesta varietat al nostre país, però m'agradarà tastar-lo dintre d'un parell d'anys.