dissabte, 13 d’octubre de 2012

Menjar, medicar-se o perdua de les arrels

Fa temps que volia fer un article sobre un tema que sempre m'ha resultat xocant, i que trobo realment molt preocupant.
D'uns anys ençà, podem trobar productes alimentaris amb propietats com: enriquit amb calci, omega 3, etc...  Davant d'aquests "productes" medico-alimenticis, el primer que ens hem de preguntar és, per exemple, si la llet no té el calci que ha de tenir, i l'han d'enriquir, on és el calci que de per si porta aquesta llet? No serà que, i segurament dic una obvietat, que en aquest sistema productiu que hem construït hem desnaturalitzat els aliments?
Una cosa que també em  xoca és que els productes elaborats sense pesticides, ni adobs sintètics hagin de justificar aquest producte amb un segell CCPAE, i els que es produeixen malmetent la terra i amb tota mena de química circulin amb menys control.
Després del desastre nuclear a Japó, es van augmentar els nivells legals de radioactivitat, per què?
Per altra banda, no li fan cap bé al conreu ecològic casos com el que vaig viure a casa d'una amiga un dia que varem anar-hi a sopar. Aquesta amiga ens va inflar el cap mentre estàvem fent una copa abans del sopar sobre les excel·lències de l'agricultura ecològica, ( cosa en la que estic del tot d'acord), i que ells compraven una cistella que els arribava a casa amb un assortiment de diferents verdures de temporada. Fins aquí tot correcte, però, un pebrot pel fet de ser ecològic no té perque ser disminuit, es pot regar, i el que és més important, es pot collir quan toca. A casa, quan jo era petit, feiem hort, i les albergínies tenien un bon tamany i aspecte, com els pebrots o les tomaques.
Estimem la terra, però respectem al consumidor, siusplau!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

 
Wine Blogger