Sí, el meu cosí té raó, i m'he enganxat al tema de les etiquetes, però tinc oberts altres fronts, i avui vull recuperar l'apassionant món de l'estudiant, amb un dels clàssics al dia a dia de tot estudiant orfe del plat a taula sense esforç.
Després de les sopes de sobre, que en algun moment tocarem, i de la pasta, que ben o mal feta és un dels recursos més emprats per superar el dia a dia a casa de l'estudiant, el recurs rei és, sense cap mena de dubte, l'amanida.
Segur que la majoria comencen per l'enciam, la tomaca, la ceba i les olives, però tot estudiant amb més d'un mes de carrera, cansat d'aquesta monotonia, descobreix les amanides de pasta i les amanides de llegums.
Les amanides de pasta són un recurs que permet utilitzar la pasta, gran amiga de tot bon estudiant, com ja varem tractar en un capítol anterior. Òbviament sempre parlem de pasta curta, i el que és la resta de l'amanida queda a lliure criteri de l'aprenent de cuiner.
L'altre gran descobriment, són les amanides de llegums, que tan alternatives semblen, i que en el fons són un plat força arrelat en la cuina catalana. Així, a les comarques de Tarragona trobem els tradicionals empedrats, on s'utilitza el cigró o el fesol, i a base de tomaca, pebrot i ceba, així com un peix, en la majoria dels casos, bacallà o pebrot.
Doncs d'aquesta base, podem robar en la majoria de pisos d'estudiants amanides amb cigrons o llenties, i en molts casos es substitueix el bacallà per “barretes de marisc”, i la tonyina, si apareix, normalment és de llauna. El que sí no pot faltar, i això no ho tenim als empedrats, és l'aceto de Mòdena.
Per acabar, una variant més de les amanides es basa en substituir els llegums per patata, o si mirem cap a països com Alemania, un recurs molt emprat. Així, us recomano una amanida molt senzilla, que prepara la meva amiga Doris Rose, i que es tracta de barrejar en un bol gran patates bullides, deixades refredar i tallades a daus, amb formatge quark i cigolet picat molt petit.
Després de les sopes de sobre, que en algun moment tocarem, i de la pasta, que ben o mal feta és un dels recursos més emprats per superar el dia a dia a casa de l'estudiant, el recurs rei és, sense cap mena de dubte, l'amanida.
Segur que la majoria comencen per l'enciam, la tomaca, la ceba i les olives, però tot estudiant amb més d'un mes de carrera, cansat d'aquesta monotonia, descobreix les amanides de pasta i les amanides de llegums.
Les amanides de pasta són un recurs que permet utilitzar la pasta, gran amiga de tot bon estudiant, com ja varem tractar en un capítol anterior. Òbviament sempre parlem de pasta curta, i el que és la resta de l'amanida queda a lliure criteri de l'aprenent de cuiner.
L'altre gran descobriment, són les amanides de llegums, que tan alternatives semblen, i que en el fons són un plat força arrelat en la cuina catalana. Així, a les comarques de Tarragona trobem els tradicionals empedrats, on s'utilitza el cigró o el fesol, i a base de tomaca, pebrot i ceba, així com un peix, en la majoria dels casos, bacallà o pebrot.
Doncs d'aquesta base, podem robar en la majoria de pisos d'estudiants amanides amb cigrons o llenties, i en molts casos es substitueix el bacallà per “barretes de marisc”, i la tonyina, si apareix, normalment és de llauna. El que sí no pot faltar, i això no ho tenim als empedrats, és l'aceto de Mòdena.
Per acabar, una variant més de les amanides es basa en substituir els llegums per patata, o si mirem cap a països com Alemania, un recurs molt emprat. Així, us recomano una amanida molt senzilla, que prepara la meva amiga Doris Rose, i que es tracta de barrejar en un bol gran patates bullides, deixades refredar i tallades a daus, amb formatge quark i cigolet picat molt petit.
