Curiositats del món del vi

Estem en un país amb 12 DO's,  de les qual una és DOQ, i tenim un ventall de preus prou ampli per poder satisfer els diferents necessitats de preu i qualitat que pot tenir un mercat com el nostre. En aquest moment, on els cellers d'aquí reben tota mena de reconeixements arreu del món, i on l'exportació creix i creis, fent del sector vitivinícola un referent en aquest aspecte a nivell de país, trobem exemples com els següents:

• Durant la campanya electoral, CiU servia un vi de Rioja en un míting a la Seu d'Urgell. Potser hauria estat bé servir-ne un de Costers del Segre.
• El FC Barcelona ja té vi oficial, i és de La Rioja. Potser hauria estat bé un Penedès, potser hi ha més socis en aquesta DO que a la Rioja, i consti que sóc culer..
• TMB l'empresa de transports de Barcelona fa paneres amb 26.500 ampolles de vi de somontano, Ribera del Duero y Rioja. No sé, podriem fer Montsant, Terra Alta, Priorat, Conca de Barberà, Tarragona, Empordà, Plà de Bages, Alella o Catalunya.
• Restaurants a zones vinícoles del nostre país on el vi no és de la zona. Un clàssic que no mereix ni comentari.

Que consti que no faig aquest article en plan xovinista, ni dic que no es pugui fer vins d'altres zones vinícoles espanyoles, Franceses, Alemanyes, Italianes, etc... El tema és que això no pasa en lloc del mòn en la proporció que pasa aquí. 

La veritat de tot plegat, és que tant que es va parlar del Boicot al producte català, i penso que el problema seria si aquí siguéssim tant totxos com aquests que promouen accions d'aquesta mena. Quí podria fer boicot a quí?

Tast a Aguiló Vinateria amb Raul Bobet

Ahir, un dels nostres amics i proveïdors  Escumosos Aguiló, va organitzar un tast únic a la Vinateria Aguiló. Va ser un tast dels vins de Castell d'Encus, i que va dirigir el mateix Raul Bobet, propietari i ànima d'aquest projecte fruit de l'estima pel territori i de la tossuderia. I dic tossuderia pel fet de voler demostrar que en el nostre país també es poden fer grans vins blancs, i per que, tot i les pedregades, que no cada any pateix, i els porcs seglars i els cabirols, ell tira endavant amb la seva Taleia.

Va ser un tast singular, ple d'informació, de reflexions i del perquè de cada vi. Va ser molt interessant el petit debat relatiu a la Biodinàmica, i en les contradiccions que hi ha en el món del vi quan, per exemple, fem servir sofre, procedent del petroli, o coure, que com a metall noble, queda fixat al terreny, contaminant-lo, com és el cas de les vinyes fraceses.

Els vins:

• Ekam: Cítric, amb molt bona acidesa. Per a mí, i en això varem coincidir amb el Raul Bobet, es tracta d'un  infanticidi. Aquest vi s'hauria de veure en uns 10 anys, quan trauria més hidrocarburs i matíssos del terreny.
• Taleia: Aromàtic, de mineralitat més marcada, amb un préssec i pera molt interessants. Glicèric en boca.
• Acusp: Fresc, un Pinot Noir molt interessant, d'un estil borgonyès, amb fruita fresca, tanins suaus i bona acidéssa. a la contra, va portar un Acusp experimental, amb més estracció, que semblava més un Pinot Noir d'Oregon, més pesat i masculí.
• Thalarn: Monovarietal de Syrah. Pebre blanc i fruita, per a mi, tot i que a molts els va encantar, el menys atractiu de la vetllada. Penso que és un gran Syrah, però no m'explicava res de nou, potser no el vaig entendre.
• Quest: Gran vi, amb molta més complexitat que l'anterior, molt més mineral, i on l'ensamblatge de les tres varietats no dona protagonisme a cap d'elles. 

Moltes gràcies Marc i Enric per aquest tast i també al Raul Bobet per la seva paciència i temps.