La Setmana Santa és el final de la Quaresma, i per acabar aquest temps, un dolç, un gran dolç. Gairebé a tot el Principat i al País Valencià és tradicional que el padrí o l'avi obsequiïn el fillol amb la mona, en la qual sempre hi havia l'ou. Antigament, el nombre d’ous que tenia la mona corresponia amb l’edat del nen fins que arribava a 12 anys, i a partir d'aquell moment, el nombre d’ous era de tretze, tot i que a la meva mare, el seu padrí, que era pastisser, li posava tants anys com anys complia. El pastís que els acompanyava era una confecció senzilla de rebosteria, coneguda com coca de Pasqua, i podia agafar diverses formes d'animals o d'objectes, com passava a l'Estat francès amb els "pains d'épice".
Actualment, la mona ha evolucionat, i la mantega, la xocolata i els personatges infantils famosos, has substituit la tradició.
També era costum menjar-se la mona al camp, en familia el Dilluns de Pasqua, i això també ha anat canviant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada