Hi ha moments en la vida en que un s'ha d'aturar i mirar enrera. Són moments per reflexionar si estem fent bé les coses i per fer aquesta autocrítica al mateix temps que gaudim de tot allò viscut. Però realment no ha estat així, el tast d'aquest Morlanda 2001 no ha estat retrobar sabors, si no descobrir quelcom que el vi no donava fa uns anys, i que ara, mostra generosament. El Cabernet Sauvignon ha desaparegut, la carinyena ha passat a segon plà, i la garnatxa es mostra fina, elegant, fresca, amb capa mitjana baixa, semblant a un Pinot Noir.
Mineralitat, però no és llicorella, és terra panal, segurament de les finques de Bellmunt del Priorat que trobem anant cap al Masroig.
Encara li queda vida i recorregut, i per sort meva i dels nostres amics, encara me'n queden unes quantes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada