Vins en Crisi?

En aquests moments tant complicats econòmicament parlant és quan es veu el tarannà d'un celler, és quan els vins diuen de quina pasta estan fets, i quan arriba el moment de treballar de debò.

Tots hem vist les super-ofertes de vins més o menys coneguts que trobem a grans superfícies i a botigues especialitzades, vins que tenien un preu i que ara els trobem a meitat de preu, i no és d'estranyar que els clients es preguntin: Com és possible això? M'han pres el pel fins ara? Qui estava fent l'agost, el celler, els distribuïdors o els botiguers?

I és aquí on s'ha de fer un anàlisi pausat i serè.

• Per molts cellers, en moments com aquest l'estocatge representa un capital immobilitzat molt gran i en alguns casos s'han de desfer de gènere a baixa preu per recapitaltzar-se. Això representa una solució a curt termini, però també causa un greuge a nivell d'imatge, i per aquells punts de venta que fins aquell moment estaven venent aquests vins, i ara veuen que tenen un estoc més car que el que es ven. moltes vegades aquest factor comporta lapèrdua de confiança del botiguer.
• Alguns distribuïdors i/o botiguers es desfan d'estocs de marques que ja no volen treballar, o de les que tenen molt estocatge, i tornem a estar en el mateix escenari que en punt anterior, encara que el que més i perd és el celler.

Les sortides pels cellers són:

• Mantenir preus: Aquesta és sense cap mena de dubte l'opció més valenta. Respon a la conciència que es fa un vi que respon al preu que té, i a un projecte i una gent.
• Treure un vi més econòmic: Aquesta opció és una sortida, i si es fa, s'ha de ser honest i mantenir qualitat i coherència amb el projecte que es fa.

Per altra banda, en aquests moments surten marques blanques, els anomenats "vins per a", una trampa en majúscules:

• El celler treu estoc, però no fa nom, i en molts casos el ven a un escanyapobres que no mira altra cosa que el negoci.
• Són vins juguen amb avantatge al mercat, i que en molts casos juguen amb la foça de prescriptors que treballen per possicionar-los.
• Aquests vins, que en alguns casos ens venen com a vins de terrer, són vins de marxant, i avui els fa un celler, demà un altre a millor preu, o directament es deixa de fer.

Tot és prou complicat, oi? Em quedo amb una frase que de tant dir-la me l'he fet meva: "Fins ara ens comproven vi, ara l'hem de vendre". Per a mi aquesta és la clau. S'ha de vendre el producte, coneixer el que toques i fer la teva oferta a botiga o a restaurant especial, singular, diferenciada o no de la resta, però amb ànima. 

Si sou del gremi, nomès mirant una carta de vins d'un restaurantes veu qui la ha fet, i en alguns casos el 80% dels vins són d'un sol distribuïdor, i dues portes més enllà trobarem el mateix. Com pot defendre un cambrer una carta de vins que no coneix?