diumenge, 26 de juny de 2011

Arqueologia enològica

Recuperar varietats autòctones, quasi o del tot oblidades està de moda, i no és estrany trobar vins elaborats amb varietats de les que no n'haviem sentit a parlar, com el  xarel·lo vermell o l'escanyavelles, per posar algun exemple, o trobar vins monovarietals de varietats fins ara menystingudes per aquests menesters, com el sumoll, el trepat, el xarel·lo, el bobal o la parellada.
És una moda? Ens deixem portar pel mercat? Com en tot, hi ha la gent que fa vins per expressar les seves finques, i que opten per les varietats que coneixen, tenen o creuen que millor reflectiran aquest "terrer", i per altra banda, tenim els vins de negoci, els vins que es fan en funció d'aquesta o aquella moda. Però tot és respectable, i al final, és el mateix consumidor el que decideix i separa el gra de la palla, el consumidor que s'apunta a les modes, cosa totalment legítima, o que per altra banda, busca aquell plus que només li donarà un vi de "terrer".
Un company sommelier, parlant de vins d'aquests emva dir: "Calia? Si no s'ha fet fins ara deu ser per algun motiu". Jo penso que sí, a més, en part som víctimes de l'estandarització imposada per les escoles d'enologia, que en principi totes mamaven de Burdeus. Ara, gràcies a Déu, això passant.
Sigui moda o no, si  serveix per recuperar varietats i fer vins que ens emocionin, benvinguts siguin!!

2 comentaris:

  1. Penso que es bo recuperar les especialitats perdudes com a fet cultural, però tampoc cal passar-se a que es converteixin de cop i volta en les nostres varietats de referència així per l'article 29.

    Que no ens deixem portar per la típic llei del pèndol.... que el teu company sumelier, part de raó té.

    ResponElimina
  2. Podem estar d'acord, però és bo investigar les possibilitats d'aquestas varietats, sens menystenir les altres.
    Una abraçada!!!

    ResponElimina

 
Wine Blogger