diumenge, 30 de desembre del 2012

El curiós món dels vins del Prioat


Ens agrada que el vi arrossegui el món de la cultura, i encara ens agrada més quan surt un nou llibre que parla del Priorat que tant estimem, però avui, quan hem llegit el que diuen de nosaltres al nou llibre d'en Ferran Mestres, ens han sortit els colors.
Moltes gràcies i felicitats per la iniciativa. Entre tots, i poc a poc, anem explicant aquest territori i fent-lo cada cop més gran.

divendres, 21 de desembre del 2012

Bon Nadal



Des de Bonviure volem desitjar-vos un Bon Nadal.
Dempuèi Bonviure volèm vos desirar Bon Nadal.
Desde Bonviure queremos desearos una Feliz Navidad.
De Bonviure nous vous souhaitons un Joyeux Noël.
From Bonviure we wish you a Merry Christmas.
From Bonviure nahi dugu Eguberri.
De Bonviure desexamos a vostede un Feliz Nadal.
Frohe Weihnachten wünscht Bonviure!
Van Bonviure wij wensen u een vrolijk kerstfeest.
Von Bonviure Wir wünschen Ihnen ein frohes Weihnachtsfest.
Ó Bonviure Is mian linn tú ar na Nollag Merry.
O Bonviure rydym yn dymuno i chi Nadolig Llawen.
Od "Bonviure" želimo vam Sretan Božić.
Från Bonviure vi önskar dig en God Jul.
From Bonviure toivotamme teille hyvää joulua.
Fra Bonviure vi ønsker dig en glædelig jul.
От Bonviure Мы желаем вам счастливого Рождества.
Iš "Bonviure" linkime Linksmų Kalėdų.
"Bonviure"から我々はあなたにメリークリスマスを望む.
从“Bonviure”我们祝你圣诞快乐.

diumenge, 16 de desembre del 2012

4 Ayres

En el meu afany per tastar vins d'altres zones, que tot i que no incorporarem al catàleg del Bonviure, ens aporten coneixement i veure diferents maneres de fer i de transmetre.
Ahir vaig tastar aquest vi de "Microbodega el Alumbro", un vi ecològic de Zamora amb Ull de Llebre i prop d'un 5% de Cabernet Sauvignon.
Un vi molt varietal, l'Ull de llebre es mostra en tot el seu ventall d'olors i sabors, donant en nas molta fruita, flors i un lleuger toc mineral. A cegues diria que es tracta d'un vi amb maceració carbònica, però no n'estic segur.
En boca és molt fàcil, llaminer i fresc, un d'aquest vins per tenir a casa si es vol un vi sense complicacions. 
Aquest celler, és un com tants d'altres que treballa les seves terres i que mira d'obrir-se pas en aquest difícil mercat del món del vi. Apuntar la forma tradicional de treball i un respecte pel territori.
De totes maneres, friso per tastar el blanc de Alumbro, que m'han comentat és una vertadera raresa, en el sentit positiu d'aquesta paraula.

divendres, 14 de desembre del 2012

Curiositats del món del vi

Estem en un país amb 12 DO's,  de les qual una és DOQ, i tenim un ventall de preus prou ampli per poder satisfer els diferents necessitats de preu i qualitat que pot tenir un mercat com el nostre. En aquest moment, on els cellers d'aquí reben tota mena de reconeixements arreu del món, i on l'exportació creix i creis, fent del sector vitivinícola un referent en aquest aspecte a nivell de país, trobem exemples com els següents:

  • Durant la campanya electoral, CiU servia un vi de Rioja en un míting a la Seu d'Urgell. Potser hauria estat bé servir-ne un de Costers del Segre.
  • El FC Barcelona ja té vi oficial, i és de La Rioja. Potser hauria estat bé un Penedès, potser hi ha més socis en aquesta DO que a la Rioja, i consti que sóc culer..
  • TMB l'empresa de transports de Barcelona fa paneres amb 26.500 ampolles de vi de somontano, Ribera del Duero y Rioja. No sé, podriem fer Montsant, Terra Alta, Priorat, Conca de Barberà, Tarragona, Empordà, Plà de Bages, Alella o Catalunya.
  • Restaurants a zones vinícoles del nostre país on el vi no és de la zona. Un clàssic que no mereix ni comentari.
Que consti que no faig aquest article en plan xovinista, ni dic que no es pugui fer vins d'altres zones vinícoles espanyoles, Franceses, Alemanyes, Italianes, etc... El tema és que això no pasa en lloc del mòn en la proporció que pasa aquí. 
La veritat de tot plegat, és que tant que es va parlar del Boicot al producte català, i penso que el problema seria si aquí siguéssim tant totxos com aquests que promouen accions d'aquesta mena. Quí podria fer boicot a quí?

100 anys de la Cooperativa Falset Marçà

Avui 12 de Desembre de 2012 fa 100 anys de la fundació del Sindicat Vinícola del Baix Priorat de Marsà, una de les llavors de la Cooperativa Falset Marçà.
El camí està marcat, cada cop amb millor producte i des de Bonviure volem desitjar-los un feliç aniversari i com a mínim 100 anys mes.
Per celebrar-ho, us recomanem que feu un regal a la vostra parella:

  • Pareu una taula ben guarnida amb un parell d'espelmes.
  • Per començar unes olives, escopinyes i patates amb un bon Vermut de Falset.
  • De primer un plat de pasta amb verdures acompanyat per l'Ètim Syrah.
  • Després, un foie micuit amb unes torrades i un Ètim Blanc Verema tardana.
  • De postre un gelat amb anous de macadàmia amb Ètim Verema Sobremadurada.
Per molts anys!!!

Comerç: Nous temps i velles mode

Avui, m'he decidit a parlar d'un tema que fa temps que comento amb amics i col·legues, i que no publicava per aquesta mania meva de no fer opinió que pugui ser susceptible d'interpretar-se d'una manera política.  Ara, quan durant anys s'han dedicat a enfonsar el petit comerç, ara ens parlen de comerç de proximitat. 
Tots hem sentit a parlar molts cops del producte de proximitat, doncs és important què mengem i d'on prové. Això ens garanteix una major eficiència energètica, i nodrir el teixit del primer sector, tant important, i a la vegada tant oblidat.
En l'ADN de Catalunya  hi ha el petit comerç, un sector que vertebra pobles i barris, que en molts casos fa un esforç continu per oferir producte de qualitat, per recolzar aquest petit productor de proximitat. Amb el petit comerç, a part del que he comentat, també aconseguim:

  • Tracte més just amb els productors: Les grans cadenes ofeguen en preus als productors per poder oferir producte "low cost", i això, en molts cops comporta produccions intensives, major ús de pesticides i a la vegada que baixa la qualitat, ens anem carregant el planeta.
  • Quanta gent treballa en una gran superfície? L'equivalent en metres quadrats i/o facturació, en comerç de proximitat dona feina a molta més gent.
  • El comerciant i els seus empleats reinverteixen el que guanyen en consum en la mateixa comunitat.
  • Tracte personal: En aquests moments en que en la multitud hi ha tanta gent sola, el botiguer comenta la jugada, et diu "bon dia", i fins hi tot "moltes gràcies". És una persona que es guanya la teva confiança i que t'ajuda a escollir.
Aquestes festes apostem pel comerç de proximitat!!!

dilluns, 10 de desembre del 2012

Ratafia: Digestiu tradicional

Feia temps que buscàvem un producte que és part de l'història d'aquest país, i aquest cap de setmana l'hem trobat. Estic parlant de la ratafia, una beguda amb anous verdes i herbes de la que queden uns quants productors, però la que varem tastar ens va agradar molt, i trobem que té un gust i un orígen que la fan única.
Un grup de joves elaboren a Esparreguera aquesta beguda digestiva amb la fórmula de l'avi que dona nom a la mateixa. Diuen que treballava elaborant Aromes de Montserrat, i que va fer aquesta ratafia basant-se en el coneixement de les plantes que tenia.
Tenim tres versions:

Ratafia






La Ratafia de l'Avi Guillem està elaborada seguint el procès de maceració de les millors nous tendres de Palau d'Anglesola, i diferents plantes aromàtiques, amb tècniques de la més pura tradició artesana i envellida en bótes de roure. Es tracta d'una ratafia suau, elegant, amb un final dolcenc, però gens empalagós, i amb un s aromes molt equilibrats.

Crema de Ratafia





Exquisit producte elaborat amb llet, ratafia i sucre, amb sabor a nous tendres i un toc de diferents plantes aromàtiques. Es pot prendre sola o amb gel, mai barrejada amb begudes àcides. Molt adient per aquells amants de les cremes de licor com el Bailes o el Licor de Crema Catalana, té personalitat i és fi, elegant i fresc.

Bombó de Ratafia

El Bombó de Ratafia, és el resultat d'una acurada selecció d'herbes aromàtiques, nous verdes i cacau, que li confereixen una aroma i sabors únics, gràcies a la qualitat dels ingredients i una elaboració artesana, que delectarà els paladars més exigents. 

dimarts, 13 de novembre del 2012

Ja teni l'oli nou

L'han ha estat complicat per les oliveres, i malgrat tot, al final, el tant preuat fruit d'aquest arbre, arriba al molí per donar-nos aquest or líquid que és la base de la nostra cuina, de la nostra cultura i de nosaltres mateixos.
Aquest any l'oli que ens arriba és molt concentrat en aromes i d'un color pujat, viu. Sembla que vulgui reivindicar-se, com dent: "Ja sóc aquí!".
Així doncs, sembla que tot i que la collita serà més curta, la qualitat serà molt bona, de la mateixa manera que ha passat amb la vinya.

diumenge, 11 de novembre del 2012

Les DO's al segle XXI

Els darrers esdeveniments a la DO Cava, on alguns dels seus productors il·lustres han decidit sortir-se'n, m'han dut a fer aquest apunt que feia temps que em rondava pel cap, i que finalment m'he decidit a fer.
Ja fa un temps que dins les diferents DO's s'alcen veus plantejant-se que fan realment aquests organismes, entitats que en teoria vetllen per la qualitat i certificació de que es fan les coses dins d'uns paràmetres determinats. Per altra banda, les DO's catalanes han establert que hi hagi una empresa certificadora de cadascun dels cellers, una tasca que molts entenem que haurien de fer les pròpies DO's, i que té un cost afegit, no gens assumible pels petits productors. Com és que a Espanya no es fa això? Creieu que a França o Itàlia es farà?
És en aquest punt, on el productor planteja, què li aporta estar dins d'una DO? Quina tasca fa actualment la DO? Quin sentit té declarar les pesades a la DO, si ja ho està fens a la pàgina d'Agricultura, on informa de grau, pes, partida i DO a la que pertany el raïm? Quina tasca de promoció fan les DO's? Realment miren pels pagesos que estan en el territori de la pròpia DO? 
Com una DO pot permetre que es pagui el raïm per davall de cost de producció, o que es vengui vi sense qualitat a preu rebentat sota l'empara d'aquest organisme?

Si volem donar sentit a les DO's, potser ha arribat el moment de plantejar-nos que estiguin molt més lligades al territori. A França, per exemple, l'Estat té cura dels marges de pedra seca. Potser la DO ha de ser partícip d'aquesta gestió del territori, o potser no. El cas és que la cultura del vi, la gent que el fa i l'entorn d'on surt s'ha de posar en valor.

Volem vins de qualitat i permetem que es pagui el raïm a baix preu. En molts casos condemnem a l'abandonament les vinyes, o a produccions agressives amb el medi per treure'n més producció. Hem de dir prou, prou de ser uns macells. La solució està en els petits, són els petits productors els que minen la força dels grans compradors. Les DO's no poden estar al servei d'uns pocs que exploten als que treballen la terra. Un preu mínim de raïm garantit podria acabar amb aquesta sangria. Això fas més competitius els petits productors que elaboren amb vinyes pròpies, i obliga a posar-se les piles els grans.

Control o cobrament. Aquesta certificació de la que parlava no es fa a la resta d'Espanya. Com sempre, nosaltres més papistes que el papa. No us ha passat a vosaltres d'anar a Bèlgica a un Restaurant i saber que a Catalunya no tindria ni llicencia de Sanitat? No us ha passat a vosaltres de veure una formatgeria a França i tenir la certesa que a Catalunya no podria existir per manca de condicions higièniques? Per què sempre som els "pagafantas" de torn? 

diumenge, 4 de novembre del 2012

Productes de Tardor: Moniato

Com ens agrada el "moniato", aquest tubercle que com la patata és originari de continent americà, i que té aquest gust dolcenc que el fa tant agradable. 
Ara, a la tardor, bé per la castanyada, que és quant en consumim més, o per fer-ne pastissos, com fan a València  que bo que és el moniato.
Cuit amb la pell al forn o a la brasa, no hi ha cosa més sencilla, o fet a la paella en rodanxes molt finetes i amb l'oli molt calent, per picar o acompanyar algun plat, aquesta menja és la màxima expressió de la senzillesa. 

dilluns, 29 d’octubre del 2012

Productes de Tardor: Els Panellets

Els panellets són un vici! 
Ho sento però és dels postres que em perden, i són una de les tradicions que em recorden l'infància, quan la mare els feia a casa i l'olor invadia tota la casa. 
Recordo com es badaven en coure'ls, i els diferents tipus de panellets: d'ametlla, de codonyat, de pinyons, etc...
És de les postres que val la pena comprar en una bona pastisseria o fer a casa, doncs, també és veritat que hi ha alguns panellets, d'aquests que venen, que són de delicte. En aquest cas, com en tants d'altres, més val poc i bò.

dimarts, 23 d’octubre del 2012

Tast a Aguiló Vinateria amb Raul Bobet


Ahir, un dels nostres amics i proveïdors  Escumosos Aguiló, va organitzar un tast únic a la Vinateria Aguiló. Va ser un tast dels vins de Castell d'Encus, i que va dirigir el mateix Raul Bobet, propietari i ànima d'aquest projecte fruit de l'estima pel territori i de la tossuderia. I dic tossuderia pel fet de voler demostrar que en el nostre país també es poden fer grans vins blancs, i per que, tot i les pedregades, que no cada any pateix, i els porcs seglars i els cabirols, ell tira endavant amb la seva Taleia.
Va ser un tast singular, ple d'informació, de reflexions i del perquè de cada vi. Va ser molt interessant el petit debat relatiu a la Biodinàmica, i en les contradiccions que hi ha en el món del vi quan, per exemple, fem servir sofre, procedent del petroli, o coure, que com a metall noble, queda fixat al terreny, contaminant-lo, com és el cas de les vinyes fraceses.
Els vins:

  • Ekam: Cítric, amb molt bona acidesa. Per a mí, i en això varem coincidir amb el Raul Bobet, es tracta d'un  infanticidi. Aquest vi s'hauria de veure en uns 10 anys, quan trauria més hidrocarburs i matíssos del terreny.
  • Taleia: Aromàtic, de mineralitat més marcada, amb un préssec i pera molt interessants. Glicèric en boca.
  • Acusp: Fresc, un Pinot Noir molt interessant, d'un estil borgonyès, amb fruita fresca, tanins suaus i bona acidéssa. a la contra, va portar un Acusp experimental, amb més estracció, que semblava més un Pinot Noir d'Oregon, més pesat i masculí.
  • Thalarn: Monovarietal de Syrah. Pebre blanc i fruita, per a mi, tot i que a molts els va encantar, el menys atractiu de la vetllada. Penso que és un gran Syrah, però no m'explicava res de nou, potser no el vaig entendre.
  • Quest: Gran vi, amb molta més complexitat que l'anterior, molt més mineral, i on l'ensamblatge de les tres varietats no dona protagonisme a cap d'elles. 
Moltes gràcies Marc i Enric per aquest tast i també al Raul Bobet per la seva paciència i temps.

Formatges

Amb la tardor torna a venir de gust menjar formatges, si és que a l'estiu no en mengeu.
Com cada any, a Bonviure busquem nous formatges, coses especials i úniques que ens portin a aquell indret on s'ha elaborat aquesta menja dels Déus.
Per començar, aquesta setmana hem dut un formatge de llet crua de Navarra, concretament del "Valle del Roncal", però es tracta d'un formatge Roncal atípic, d'una producció de nomes 1500 kg en tot l'any, i que fuig de l'estandardització i uniformitat d'alguns dels formatges d'aquesta zona.
El problema és que n'hi ha molt poc.

Tastos i maridatges

Hi ha una part de la nostra feina que ens agrada molt de fer, i és parlar del territori, dels nostres vins, dels seus productors, i aquest mes d'Octubre ha començat amb una serie de tastos i maridatges pels nostres clients.

Aquest dissabte un tast al Restaurant Piró de quatre vins amb tot un assortiment de tapes i tastets, que representen en bona part la nostra filosofia de compromís amb el territori, tant a nivell enològic, com a nivell gastronòmic i paisatgístic.
  • Petit Genesi 2010 (DO Montsant)
    • Lionesa de rostit de vi ranci Arrels 30 anys
    • Patata emmascarada amb tomaca al pesto
    • Escumes de bacallà
  • La Guinardera 2007 (DOQ Priorat)
    • Flam de bolets
    • Cargols dolços i picants
    • Tripa amb cigrons
  • Les Clivelles de Torroja 2010 (DOQ Priorat)
    • Escudella barrejada
    • Fesols amb xoriç picant
  • Gratavinum 2 Pi R  (DOQ Priorat) 
    • Assortiment de Formatges
Aquest proper diumenge, ens visita un grup al que els hem preparat:
  • Ruta per diferents vinyes de Gratallops per poder explicar a peu de vinya els diferents tipus de plantació, varietats i maneres de portar les vinyes.

  • Visita al Celler Balaguer i Cabré on veurem com treballen els petits cellers de la DOQ Priorat i farem un repàs per la història de la comarca.
  • Tast amb els següents vins DOQ Priorat:
    • Rotllan Torra 2007
    • Argeles 2008
    • Mirador 2009
    • La Guinardera 2007 
    • Les Clivelles de Torroja 2010
  • Dinar al Restaurant Piró 
I la setmana següent un altre dinar de maridatge.

dijous, 18 d’octubre del 2012

Presentació Catavins 2012

Avui he assistit a la presentació de la Cinquena edició del Catavins de Sabadell, que ha tingut lloc a la Casa Duran d'aquesta població.
Després d'una presentació històrica a carreg de l'excel·lentíssim alcalde de Sabadell, i d'una exposició força encertada del periodista i presentador televisiu Marcel Gorgori, ha arribat el plat fort, i el "pagès", tal i com ell s'ha auto-anomenat, Ton Mata de caves Recaredo ens ha explicat qui son  i què fan, tot tastant dos dels seus caves.
Dona gust sentir el que per a mi és un dels grans del món del vi d'aquest país. Can Credo, com anomenen a caves Recaredo a Sant Sadurní d'Anoia va fer una aposta per la qualitat i per una manera de fer molts personal tres generacions enrere. 
El treball comença a la vinya, que ara és tota biodinàmica, i en aquest camp de la biodinàmica, els de caves Recaredo busquen la resposta en l'experiència d'uns quants anys, i en diferents mostres analitzades amb microsopi o amb plaques de coure, un mètode si mes no curiós.
Els caves que hrm tastat:

Recaredo Brut Nature 2003

Bombolla uniforme, molt ben integrada. En nas dominen els tons balsàmics i la fruita madura, amb un toc cítric, amb molt bona acidesa i estructurada.

Recaredo Reserva Particular

Mineral, llarg, fresc i amb molta fruita. Com diria algú que conec, "de genoflexió".

dissabte, 13 d’octubre del 2012

Menjar, medicar-se o perdua de les arrels

Fa temps que volia fer un article sobre un tema que sempre m'ha resultat xocant, i que trobo realment molt preocupant.
D'uns anys ençà, podem trobar productes alimentaris amb propietats com: enriquit amb calci, omega 3, etc...  Davant d'aquests "productes" medico-alimenticis, el primer que ens hem de preguntar és, per exemple, si la llet no té el calci que ha de tenir, i l'han d'enriquir, on és el calci que de per si porta aquesta llet? No serà que, i segurament dic una obvietat, que en aquest sistema productiu que hem construït hem desnaturalitzat els aliments?
Una cosa que també em  xoca és que els productes elaborats sense pesticides, ni adobs sintètics hagin de justificar aquest producte amb un segell CCPAE, i els que es produeixen malmetent la terra i amb tota mena de química circulin amb menys control.
Després del desastre nuclear a Japó, es van augmentar els nivells legals de radioactivitat, per què?
Per altra banda, no li fan cap bé al conreu ecològic casos com el que vaig viure a casa d'una amiga un dia que varem anar-hi a sopar. Aquesta amiga ens va inflar el cap mentre estàvem fent una copa abans del sopar sobre les excel·lències de l'agricultura ecològica, ( cosa en la que estic del tot d'acord), i que ells compraven una cistella que els arribava a casa amb un assortiment de diferents verdures de temporada. Fins aquí tot correcte, però, un pebrot pel fet de ser ecològic no té perque ser disminuit, es pot regar, i el que és més important, es pot collir quan toca. A casa, quan jo era petit, feiem hort, i les albergínies tenien un bon tamany i aspecte, com els pebrots o les tomaques.
Estimem la terra, però respectem al consumidor, siusplau!

dijous, 11 d’octubre del 2012

Vins per a... Ara veurem que pasa

El mes de Febrer vaig fer un apunt referent als vins de la crisi, on feia referencia al moment que vivien els cellers, i on donava una pinzellada als anomenats "vins per a" o marques blanques. 
Aquests anys de prou producció, els "marxants de vi", han pogut aprofitar la situació de crisi per adquirir vins en estoc o excedent de producció per fer-se els seus vins a mida, vins amb l'avantatge que la marca, en la majoria dels casos és del marxant, i que per tant es pot comprar vi a qui calgui per tal de fer un vi que ja té la cadena de distribució muntada, i que ben vestit, es ven i promociona.
Aquest any, fruit de la poca producció, ( ens la majoria de cosos parlem d'una caiguda d'entre el 30 i el 50%), molts d'aquests cellers, que venien vins per fer "vins per a", han tancat files, mirant de produir els seus vins amb el que tenen, i el preu del vi de cara els que volen un "vi per a" esta pujant.
Tots els que em coneixeu sabeu el que penso d'aquest tema, i el cert és que aquest pot ser un any pels cellers amb producció pròpia, un any per els vins de veritat.

dissabte, 6 d’octubre del 2012

Escalfant motors

Encara estem tancats per vacances, però ja falta poc per tornar a obrir les portes, i aquests dies, entre verema, control de fermentacions i altres tasques, hem tingut temps per tastar alguns vins.
Ja tenim ganes de tornar a veure-us, i segur que us sorprendrem amb nous vins, i amb noves idees que estem preparant.
Però, no ho digueu a ningú!!!!!

dimarts, 2 d’octubre del 2012

Signatura de la Carta del Paisatge del Priorat

El castell de Falset acollirà demà, 4 d’octubre, la signatura de la Carta del Paisatge del Priorat. La signatura d’aquest Pacte pel paisatge del Priorat va ser promoguda pel Consell Comarcal del Priorat, i recolzada per la majoria d’ajuntaments de la comarca, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, la Diputació de Tarragona, la DOQ Priorat, la DO Montsant, la DO Siurana, el Parc Natural de la Serra de Montsant, el Consorci de la Serra de Llaberia, l’associació Prioritat, PIMEC Priorat i  més d’un centenar les entitats i particulars que s’han adherit al Pacte pel paisatge i han assumit compromisos concrets. Un fet que evidencia l’ampli consens social que ha aconseguit la Carta del Paisatge, concebut com un document que, malgrat no tenir caràcter normatiu, té com a objectius la protecció, ordenació, millora i valoració dels paisatges de la comarca.
Es tracta d'un pas important a nivell de territori, que suma esforços en el camí per demanar esdevenir patrimoni de la UNECO, a la vegada és tota una declaració d'intencions del que volem ser com a comarca.  

dilluns, 10 de setembre del 2012

Fonda la Figuera es jubila

La Maria i l’Albert del restaurant Fonda la Figuera es jubilen i tanquen el restaurant després de 43 anys d'activitat professional. 
En poc temps han tancat alguns dels clàssics de sempre: Joan Gatell, Fonda Emilio, Racó del Priorat, i ara La Fonda de La Figuera.
Se'm fa estrany, ja no podrem gaudir dels bons fogons i millor tracte d'aquest matrimoni que han fet tant per la gastronomia de la nostra comarca. Qui no té en ment aquelles Crestes, els arrossos i les cassoles que l'Albert servia sabedor de la bona feina que a la cuina havia fet la Maria.
Moltes gràcies i per molts anys que pugueu gaudir d'aquestes vacances més que merescudes.

In Llicorella we trust


Fa un temps vaig conèixer al Sebastiano, un periodista inquiet d'origen italià, que té uns forts lligams amb la comarca del Priorat, i va ser arran de les entrevistes i xerrades que ens va fer per la preparació d'aquest llibre que es presenta el proper 15 de setembre al Castell de Falset, que poc a poc, ens hem anat coneixent i fent amics. La presentació del tant esperat llibre “MÉS ENLLÀ DEL VI_DOQ PRIORAT”, que recull la realitat dels vins, dels cellers i dels viticultors de la Denominació d'Origen Qualificada Priorat, mes complert i acurat fet fins ara, i que és el fruit del treball del Sebastiano Alba i al seu equip de Limonium, és la presentació d'un treball necessari que crec serà una guia de referencia, i sense cap mena de dubte, un estudi únic de la realitat vitivinícola de la Denominació.
Però tot això, el sentiment pel territori que ell, amb la seva familia gaudeix, i que ara vol alhora compartir i rendir-li tribut, es resumeix en el que és el "live motive"In Llicorella we trust.
Aquest treball mostra un camí de respecte pel territori, de suma de tots els viticultors i pagesos de treballen i estimen aquesta terra, una mirada a un futur que podem i hem de construir arrelats a aquest territori que ens ha donat tant i al que li devem la vida.
Espero sigui un èxit aquest llibre i que ens ajudi a millorar en quan al respecte i amor per la comarca de Priorat.


dimecres, 5 de setembre del 2012

Productes d'estiu: Les Figues

Aquest fruit de la figuera, ple de sucre i ideal per melmelada, però podem consumir-les de formes diverses:

  • Fresques com a postre. 
  • En un carpaccio.
  • Dins una amanida
  • Confitades amb pebre negre
  • Seques amb fruits secs, amb el típic postre de músic, o amb el pa de figa que tants records em porta.
Recordo a l'infància, quan encara hi havia animals al poble. Recordo els canyissos amb les figues esteses per assecar-les per donar-les als animals. Recordo com els agradaven, i també recordo els pans de figa que feia la padrina Teresa, amb ametlles i matafaluga.

dimecres, 29 d’agost del 2012

Productes d'estiu: Figues de Moro


Hi ha molta gent que no ho sap, però aquesta baia espinosa fruit d'aquest cactus o arbust, és una delícia fresqueta de la nevera.
També s'en poden preparar melmelades, xarops o arrops.
Es tracta d'un fruit delicat a l'hora de collir-lo, donada la seva protecció espinosa, i que en alguns casos pot estar picada per insectes, atrets pel seu alt contingut en sucre.
a l'hora de menjar-les la seva textura plena de pinyols en desdiu a alguns, però si es tasta en el seu punt, és una menja única.

Tot Tastant Torroja


Aquest cap de setmana la meva parella i jo varem anar a Torroja del Priorat a la 5ª nit de Vins
No varem tenir l'oportunitat de passejar-nos per les vinyes, ni d'anar al tast a cegues de Cal Compte, però varem anar al tast que es feia a la piscina, i va estar força bé.
En primer lloc, felicitar els cellers i l'ajuntament per l'organització, que va ser genial, amb una nit que acompanyava pel que feia al temps, però per desgràcia, sembla que els vins no pensaven el mateix, i va ser un dia en el que els vins, no s'expressaven amb tota la seva amplitud.
No voldria entrar en si era un dia d'Arrel, de Fruita o de Fulla, deixo això per aquells que creuen en la influencia astral en l'estat del vi, lo que sí era cert és que, per a mi que els coneixo, la majoria es mostraven desconeguts, molt més vegetals i amb una mineralitat molt i molt marcada, més del que acostuma a ser.
Pel que fa a la festa en sí, vaig coincidir amb molts amics de botigues, blocaires i elaboradors, una festa com cal.
Felicitats amics de Torroja!!!!

dilluns, 20 d’agost del 2012

Cartavi 2012

El concurs de cartes de vins CARTAVI comença amb un nou format, on els clients poden suggerir restaurants com a candidats la guanyar aquest guardó.
Aquest nou format està molt ben pensat, i substitueix l'antic, on eren els restaurants els que es postulaven al premi. La idea d'aquest concurs és premiar aquells restaurants que tenen una carta de vins amb una especial sensibilitat pels vins catalans.
Des d'aquest apunt volem animar-vos a participar-hi, i si s'escau, proposar el Restaurant Piró, doncs pensem que la nostra proposta s'ajusta al que demanen.

Criteris de valoració:Per adjudicar els premis, el jurat tindrà en compte els següents criteris de valoració:
1.- Nombre de vots atorgats al Restaurant finalista (1 punt)
2.- Consideració del tractament del restaurant envers els vins catalans excel•lent (3 punts)
3.- Consideració del tractament del restaurant envers els vins catalans molt bo (2 punts)
4.- Consideració del tractament del restaurant envers els vins catalans bo (1 punt)
5.- Tenir vi català com a vi de la casa o recomanat català
6.- Oferir vi a copes
7.- El sommelier o cambrer aconsellen o recomanen vi català
8.- A la carta de vins predominen els vins catalans
9.- La carta és exclusivament de vins catalans 
10.- Els vins catalans es troben ordenats a la carta per Denominacions d’Origen Protegides
11.- Hi ha una definició explicativa de cada DOP catalana
12.- Té una carta de vins amb disseny
13.- Les condicions de conservació dels vins és adequada
14.- Les copes pel servei dels vins són escaients 

Animeu-vos!!!

diumenge, 19 d’agost del 2012

Ruella 2008


Es un d'aquells apunts que em costa. em costa per que tinc una relació directa amb el vi, i sempre intento ser molt neutral amb els apunts que faig al nostre blog, però, el vi es mereixia un comentari.
Ja fa mesos que el tenim, una garnatxa monovarietal de la finca del Mas de Dalt del Celler Balaguer i Cabré, que sorprèn a tothom qui la prova per la seva frescor i els aromes florals que la caracteritzen. 
Un vi fruit del fracàs en la recerca del caràcter de la finca, i que ens va sorprendre quan l'elaboràvem, amb un rampell de rauxa que ara, amb el temps, encara és més personal i únic. 

dissabte, 18 d’agost del 2012

Un sopar amb Biu 2010

Ahir vaig obrir una ampolla del Biu blanc de Pinot Noir de Costers del Segre, un projecte que va començar a Sort fa uns anys i que anomenen Vins d'alta Muntanya. L'ocasió s'ho mereixia i un blanc ens venia de gust per trencar una mica amb la rutina dels darrers dies en que nomes hem tastat negres.
La paraula és "sorprenent". Sorprenent el nas, per lo expressiu i directe que és. Em va recordar a alguns Rieslings que he provat, i després, poma, i un lleuger, però elegant olor a panses.
I sorprenent en boca, és aqui on la festa es complerta, molta acidesa, fresc, llépol.
Realment un molt bon vi, i que ara em sap greu haver-me'l begut, segurament seria encara millor en un parell d'anys. 

divendres, 17 d’agost del 2012

Es comença a sentir veremadors

Sí, potser el meu padrí es pensaria que estic de broma, però ahir, alguns cellers van començar a veremar al Priorat. És clar que parlem de varietats força primerenques, i algunes foranes, com és el cas del Pinot Noir, però no deixa de sorprendre.
Això em porta al gran debat, quan s'ha de veremar? Per Sant Bruno, com es feia abans? La resposta per a mi sempre és la mateixa, i es basa en un coneixement de les teves terres, així com en un seguiment per trobar el punt de maduració que busques per fer el teu vi.
Molta sorts a tots amb aquesta verema!!!!

Com seleccionem els vins?

Una de les tasques més importants a la botiga és la selecció dels vins que formaran part de l'oferta que fem als nostres clients i amics. Precisament alguns dels nostres clients m'han preguntat sobre aquest tema, i és per això que m'he decidit a fer aquest petit apunt.
La resposta és fàcil, però té alguns matisos. En general, d'aquelles mostes que ens presenten els diferents cellers o distribuïdors, fem un tast entre tres persones on valorem:

  1. El vi: No es tracta de dir si és millor ni pitjor. Es tracta de veure quin és el seu caràcter, si té personalitat, si es tracta d'un vi més o menys comercial. Tot i que cadascun de nosaltres té el seu gust i criteri, sobretot pensem en que els pot agradar als nostres clients.
  2. El celler: Comentem que i qui hi ha darrere del vi. Ens interessa la història d'allò que estem bevent.
  3. Què ens aporta?: Hi ha vins excel·lents que no hem entrat al nostre catàleg per que pensem no aporten res nou. Busquem quelcom més que bons vins, no es tracta de tenir una clonació del mateix concepte com si es tractés d'un supermercat.
  4. El Preu: Evidentment un aspecte a valorar, però com comprendreu, amb el ventall de Priorats que tenim, no es tracta de buscar quelcom econòmic, es tracte de tenir una bona relació qualitat-preu.
Després, tenim vins que hem anat a trobar nosaltres per fer-ne el tast, i vins que hem tastat en tastos amb i als cellers.


diumenge, 12 d’agost del 2012

Productes d'estiu: Móres silvestres

Avui, una bona amiga m'ha recordat que es temps de móres. L'altre dia, passejant amb la meva parella varem tastar-ne alguna, però estaven in pèl verdes, però ara ja comencen a estar al punt.
Sembla que no pugui ser que un esbarzer pugui donar un fruit tant bo, i entre esgarrinxada i esgarrinxada, com quan eren infants, collint móres i embrunat-nos els morros i les mans. 
Normalment dic alguna recepta, però només fresques de la nevera, per decorar postres o en confitura ja m'agraden prou. 

Productes d'estiu: Llet Merengada amb gelat de xocolata

Ingredients
  • 1 llitre - Llet 
  • 150 g - Sucre 
  • 1 rameta - Canyella 
  • 1 - Pell de llimona 
Preparació

Poseu a bullir la llet amb el sucre, la rameta de canyella i la pell de llimona.
Deixeu reduir la llet sense parar de remenar fins que bulli.
Coleu-la i poseu-la al congelador, remenant-ho de tant en tant, fins que tingui el punt de granissat.
Serviu-la en copes i poseu-hi una mica una bola de gelat de xocolata a sobre.

Variació

Hi ha gent que un cop feta la llet merengada, munta un parell de clares d'ou i les barreja, però nosaltres optem per fer-ho sense, amb la qual cosa, els al·lergics a l'ou també en poden prendre.

dissabte, 11 d’agost del 2012

Productes d'estiu: Granissat de Cafè amb gelat de vainilla

Bé, donat que n'he parlat, ara us passo la recepta d'aquest plat.

Ingredients:

  • 1 litre de cafè
  • 8 cullerades de vainilla
  • Gelat de Vainilla
Preparació:

En un litre de cafè afegir vuit cullerades petites de sucre. Posar en el congelador. Trencar el gel quan vagi apareixent, generalment cada 20 minuts es tracta de remenar-ho bé par tal que cristal·litzi, però no quedi com un blog de gel. Aquesta operació la podem fer tres o quatre cops, i ja el tindrem.
A l'hora de servir-ho, en una copa gran, posar-hi el granissat de cafè i una bola de gelat de vainilla. Podem decorar-ho amb un polsim de cafè mòlt.

dimarts, 7 d’agost del 2012

Els postres d'estiu al Restaurant Piró

Com sempre, al Restaurant Piró tenim plats que juguen una mica amb la temporada i el temps que fa.
Aquest estiu estem fent diferents propostes, i aquí us en detallo alguns de pru refrescants.

Llet Merengada amb gelat de Xocolata  

Recordo quan anàvem de petit a veure els nostres parents de La Vilabella (Castelló), i la refrescant llet merengada que preniem asseguts al pati de la tia Tereseta. Docs una mica basat amb aquest record, i amb un puntet de xocolata.

Granissat de Cafè amb gelat de Vainilla

El granissat és una de les coses que em recorda la meva mare, i la parada per refrescar-nos a la Plaça del Prim de Reus les tardes d'estiu. Bon cafè, una miqueta de feina i una mica de gelat de vainilla per acompanyar-ho.

Gelat de Vi amb fruita confitada

El nostre amic Paco de la gelateria de Falset fa aquest gelat exquisit que nosaltres acompanyem amb una pera, per exemple, confitada. 


    

dilluns, 6 d’agost del 2012

René Barbier a Opció Personal

Us recomano que escolteu aquesta entrevista que li van fer al René Barbier a Catalunya Ràdio. Es tracta d'una conversa pausada, plena de contingut i reflexions.

dissabte, 4 d’agost del 2012

Coster de l'Alzina 2009

Senyores i senyors, només 200 ampolles de carinyena de la finca del mateix nom, el nom de la petita del Celler Aixalà i Alcait.
Si en el vi Les Clivelles de Torroja ja ens va sorprendre l'amabilitat dels seus tanins, en aquest vi, el saber fer de les vinyes velles de coster, i el respecte posterior al celler donen un resultat increïble, una carinyena única.
Sense cap mena de dubte es nota la petjada del celler, tant autèntica, tant salvatge, però en aquest vi és més elegant, més subtil.
En nas és un espectacle d'aromes a fruites, plantes aromàtiques, mineral i un fons licorós.
Tanins dolços, carnós i avellutat.
Si podeu, arreplegueu-ne una ampolla!!

Les Clivelles de Torroja 2010


Raïm procedent únicament de la finca Les Clivelles terres de pissarra i conreu ecològic. Vinificació en botes obertes de roure. Remuntatges manuals suaus i constants al començament i lleugers trencaments de barret cap al final.
Criança de 12 mesos en botes de roure francès i americà. De brillant color roig cirera amb rivets violacis, capa alta i llàgrima lenta. Aromes a fruita madura, pissarra i tocs herbacis. En boca es mostra molt amable i fresc en l'atac, per acariciar-nos amb uns tanins madurs, dolços, i un post-gust llarg. Un reflexe clar d'una anyada molt especial a la nostra finca de Les clivelles. D'acidesa ben compensada que ens parla de la llarga vida que li queda.
Una carinyena que sorprèn per la seva sedositat. Tornem a parlar d'un bé preuat, amb molt poca producció.

Pardelasses 2010


Ja fa unes setmanes que tenim el Pardelasses 2010 del meu amic Jordi. Una vegada més la personalitat d'aquest vi torna a estar molt marcada.

De brillant color roig cirera amb ribets violacis, capa mitja-alta i llàgrima lenta. Aroma i sabor, que en provar-lo, transmet la sensació de la comarca del Priorat a la boca, de gust increïble a la pissarra, entre d'altres minerals, i fruites del bosc. En nas es mostra molt complexe, amb farigola, romaní,...
Això sí, decanteu-lo una bona estona, li costa una miqueta obrir-se.

Gènesi Varietal "Vinyes Velles de Samsó"


Carinyena de vinyes velles de 60 a 80 anys, procedents d'una selecció de la Vinya d'Orió de la família Vernet i Muntaner.
Es tracta d'un vi negre de color cirera picota, de capa alta i amb un rivet on hi predominen el tons violetes molt vius.
Al nas, es deixa sentir una atractiva fruita negra, deixant pas a fons de fruita vermella amb algun subtil toc licorós, com de cireres en licor. Seguidament ens mostra uns torrats elegants, subtíls, procedents de la criança amb
bótes de roure Francès i Hongarès de la millor qualitat, amb una mineralitat que ens parla del terra calcari d'on
prové.
A la boca hi trobem un vi fresc, d'entrada potent, però equilibrat en tots els seus aspectes, i amb uns tanins
dolços i una acidesa que ens mostra la seva longevitat en ampolla.
Una nova dimensió quan es parla de carinyena!
La mala noticia és que només se n'han fet 600 ampolles.

dimarts, 24 de juliol del 2012

Viña Olmaza Joven

Ahir vaig tenir el gust de conèixer l'enòleg i fill de la família que produeixen aquest vi del que tot seguit us parlaré. Un noi jove, ple de ganes, amb moltes inquietuds, i que va fer una visita al Priorat ver veure quelcom diferent del que ell coneix. Un malalt de vi, i sobretot de garnatxa, i que busca com vinificar unes vinyes velles d'aquesta varietat que té a San Vicente de la Sandierra.
Després de tastar els vins que teniem oberts a la botiga, i de fer una visita al nostre celler, varem tastar el seu vi jove.
Es tracta d'un vi de Tempranillo amb un toc de Garnatxa i de Viura, aquest darrer, com va comentar-me ell mateix, s'afegeix a molts vins joves per donar-los un toc i guardar-ne el color.
El nas és un joguet, sense cap mena de dubte es veu molt el treball fet amb la maceració carbònica, i tot acompanyat d'un fons làctic molt subtil, com de "sugus", que li donen un punt llépol.
En boca es fresc, elegant, lleuger i de tanins agradables. No molt llarg, però el just per convidar-te a la següent copa.

Un vi sense pretencions, però molt ben fet.

dilluns, 23 de juliol del 2012

Els nostres clients

Molts cops la gent ens pregunta quin perfil té el nostre client, i tot i que en general ho tenim força estudiat, també es veritat que quan fas un anàlisi més a fons t'endus algunes sorpreses.

Procedència
  • Catalunya: 30 %
  • Espanya: 20% ( Entre els que destaquen especialment els valencians)
  • Europa: 10%
    • Alemanya i Àustria: És el grup més nombrós
    • França, Bèlgica i Suïssa: Tradicionalment són tres nacionalitats que ens visiten força, però no amb tant volum com els països germànics.
    • Noruega, Suècia i  Dinamarca: Aquest col·lectiu està creixent en els darrers mesos.
  • Amèrica: 8% (Especialment de Estat Units i Canadà)
  • Àsia: 2%   
Edats

Si bé és veritat que encara existeix un gruix important de clients de entre 45 i 65 anys, hi ha tot un col·lectiu que engloba tant turisme nacional com extranger d'entre 25 i 40 anys, i que es mostren molt oberts a descobrir petits cellers i nous vins.

Com viatgen?

En molts casos, la majoria, viatgen en grups de 2 o 4 persones, normalment sense criatures i en cotxe particular, i moltes vegades sense haver concertat visites amb cellers, a l'aventura.
També és cert, que tant en el cas de la gent del pais com en el de la gent de fora, més d'un 40% ja ens coneixen, o venen aconsellats per algú que ens ha visitat i ha comprat a casa nostra.

dilluns, 25 de juny del 2012

Un sopar a Navarra

L'altre dia varem estar per Estella, i la nit de Sant Joan varem sopar en un fantàstic restaurant que s'anomena La Cepa, on varem menjar molt i molt bé, especialment ben atesos per la propietària, la Mari Mar. El sopar va basar-se en productes de la zona, menestra, crema d'esparrecs, tarrina de foia, etc... Tot extraordinari.
Per beure, varem començar amb l'Alzania Syrah 2010.

Un bon començament, fruita pura, que els 9 mesos de criança no han amagat. Molt franc, elegant, directe, una grata sorpresa d'aquest celler que ja coneixia.
A partir d'aqui, dos grans vins d'un celler pel que sento especial devoció, i els que els vins d'Emilio Valerio m'agraden molt.

Usuaran és un cupatge de Garnatxa, Ull de llebre i Graciano, molt fresc, estructurat, molt afinat per tractar-se d'un 2010, i de recorregut fresc, però persistent.


I finalment, l'estrella de la nit, una Garnatxa a 300 metres orientació nord, amb una producció de només 900 ampolles. Molt complexa, llarga, estructurada, fresca,persistent. Al igual que el vi anterior, molt afinada per tractar-se d'un 2010, però segurament l'ampolla li anirà molt bé, si és que algú té la paciència de guardar-ne alguna.

dijous, 31 de maig del 2012

COSMIC


Microelaboradors de vi, gent jove que després d'un pericle pel mon, treballen les12 ha que tenen amb Agricultura Ecològica, a la Finca Puig-adoll en una de les millors zones altes (500 m) del Baix Penedès d' on neix Cosmic.
Es tracta de dos vins de taula, sense DO, però amb amb identitat d'origen.
El Blanc, un Sauvignon Blanc del que el Salvador nomès n'ha fet 800 ampolles, és un vi molt varietal, fresc, aromàtic i amb una bona acidesa. Una grata sorpresa, un juguet.
El negre, un Cabernet Franc amb Merlot, també marca força la tipicitat del Cabernet Franc, i és molt elegant, llarg a la vegada que fresc, i sembla que té força vida en ampolla. Potser és el que m'ha ebocat més a la zona, potser m'ho sembla a mi, però en aquest m'acosto més a les vinyes.
Felicitats per la feina feta, i, per altra banda, no vull embrutar aquest apunt amb comentaris i reflexions sobre la tasca de les Denominacions d'Origen, però hauriem de reflexionar a fons sobre aquest tema.

dilluns, 21 de maig del 2012

Un apunt de la Fira de Falset: Tast de Blancs


Els germans Aguiló ja fa anys que organitzen aquest event que per a mí és un dels més significatius de la Fira del Vi de Falset. El tast, com sempre, ha estat a un gran nivell, i ens permet veure una de les cares menys conegudes d'aquesta comarca, els vins blancs.


Destacarem l'aposta del celler Cal Batllet pels vins de vila, i que en el cas del blanc, han fet de l'Escanyavelles el seu màxim valor, amb un Vi de Vila de Gratallops molt especial, un dels vins blancs amb tipicitat i una aposta clara pel territori i les varietats autòctones.


La resta, un passeig per la comarca, amb alguns dels vins ja coneguts i que s'han convertit en clàssics, i alguna que altra sorpresa.

Un passeig pel Garraf

És així com es pot definir aquest vi experimental que segurament veurà la llum en la propera collita, i que el meu bon amic Jordi Valls va donar-me l'oportunitat de provar.
El Jordi, des de la Finca Valldosera, ( els vins a la pàgina no estan gaire actualitzats), ha creat aquest blanc de Subirat Parent amb fermentació i criança en botes.
De color daurat lleugerament palla i brillant, es destapa ràpidament amb aromes a flors, atzavara, plantes aromàtiques com el timó i el romer, i quasi que m'atreviria a dir que s'hi troba el margalló que tant identifica la zona del Garraf. Molt mineral, però sense carregar.
En boca és glicèric, fresc, amb una acidesa molt bona, i per trobar-li algun defecte, us diré que és un pel curt en boca, però això el nostre amic ho té controlat, i era part de l'experiment. Però, ppspssssss!!! No ho digueu a ningú.
Felicitats per la bona feina que fas, Jordi!!!!

diumenge, 20 de maig del 2012

Gelat de Vi

Durant la passada Fira del Vi de Falset, la gelateria de Falset va presentar el Gelat de vi ÉTIM, com un gelat commemoratiu dels 100 anys de la Cooperativa.
 Al Restaurant Piró podeu tastar-lo. Es tracta d'un gelat que no és dolç, que marca els tanins en boca i que el Paco, l'autor d'aquesta novetat culinària, ha fet amb molta cura i respecte pel vi que li dona nom, i que és un 50% del gelat.
Val la pena tastar-lo!

Cuina Catalana: Patrimoni de la humanitat

La cuina catalana presenta uns trets que la fan única al món. La varietat paisatgística del territori català dóna com a resultat una àmplia gama de productes i de receptes, que ja en el receptari medieval del  Llibre de Sent Soví, el primer d'Europa, i escrit en català, es reflectien.
A part, i en la búsqueda de la qualitat, han aparegut distintius com els de Denominació d’Origen Qualificada (DOQ), Denominació d’Origen (DO), Denominació d’Origen Protegida (DOP), Indicació Geogràfica Protegida (IGP) o Marca Q de qualitat, entre d’altres, que demostra inquietud en la búsqueda de l'exel·lència..
Ara, o millor dit, des de ja fa u temps,la Fundació Institut Català de la Cuina treballa per assolir el reconeixement s'aquest patrimoni culinari i cultural per part de l'UNESCO.
El Restaurant Piró és membre col·laborador d'aquest projecte, així que podeu signar 

divendres, 11 de maig del 2012

Celler Can Pujol

Ja sé que no és gaire normal que parli d'una botiga de vins, però Celler Can Pujol de Vilanova i la Geltrú no és una botiga qualsevol.
Per motius profesionals , un dia vaig anar a petar a aquesta botiga de Vilanona i la Geltrú, i allí vaig conèixer el Jaume Pujol, propietari i enòleg que elabora els vins del celler que hi ha a la mateixa botiga. Realment es tracta d'un enamorat del vi i de tot el que l'envolta, i és clar, com no podia ser d'altra manera, ens varem fer amics en un tres i no res.

El Jaume va ensenyar-me les caves on elaboren els caves Torrents Carbó, uns caves elegants, amb un carboni molt ben integrat i que fugen d'allò comercial, amb una clara aposta per la qualitat.
Destacaré el Cava Blau  Brut Gran Reserva un cava fresc, ple de matisos, d'un color daurat palla, amb una bombolla fina que ens anuncia un carboni molt ben integrat, que juntament amb l'acidesa el fan un cava llaminer, tot i la seva criança de més de 48 mesos en rima.
No us podeu perdre la visita al celler, i potser, i nomès potser, us parlaran un brandy casolà que feia el pare del Jaume,  i que és d'aquelles joies perdudes que ja no trobarem mai més. 
Felicitats per la feina que feu al servei del món del vi!!!

diumenge, 15 d’abril del 2012

Pazzo Collina

Aquesta Setmana Santa he tingut el gust de descobrir vins de zones que no tenia gens tastades, i una de les sorpreses va ser aquest vi d'edició limitada, i del que no he trobat cap tipus d'informació, tret de la que el mateix productor em va donar al regalar-me l'ampolla, després d'una estona tastant vins a la botiga i al celler.
Es tracta d'un vi d'Oregon, als Estats Units, i és un monovarietal de Cabernet Sauvignon, del que per desgracia no tinc fotografia, doncs ens la varem veure a casa del meu cosí Josep Enric, i tots xerrant se'm va passar.
D'entrada estava molt tancat, i poc a poc el pebrot va anar apareixent, per després quedar-se en segon pla i donar pas a una fruita madura molt i molt interessant. Es notava que, tal i com em va comentar el productor, al igual que fem nosaltres, les botes són de roure francès, però sempre de segon vi, mai noves.
En boca sedós, fresc, amb prou acidesa per donar-li més vida, però a punt per ser begut. Al igual que amb el Pomum, no sé fins a quin punt es reflexa la zona, doncs la desconec, però es tracta d'un vi molt i molt interessant.

dissabte, 14 d’abril del 2012

Fira de Falset 2012

Aquest any la Fira del Vi de Falset tindrà lloc el cap de setmana de 5 de Maig, i com sempre arriba carregada d'actes i iniciatives.
No fa falta recordar els tradicionals:

  • Nit de les Garnatxes de Capçanes 
  • Tast amb Llops de Gratallops 
  • Tast de Cal Compte de Torroja del Priorat
  • Tast de Carinyenes de Porrera 
  • Tast de les Mines de Bellmunt
  • Tast del Deceni
  • Tast professional
  • Tast de Blancs de la Comarca del Priorat
I també s'han afegit nous events que com cada any faran del tot impossible assistir a tot el que es fa.
Ens veiem per la fira!!!

dimarts, 3 d’abril del 2012

Productes de Primavera: La Mona de Pasqua

La Setmana Santa és el final de la Quaresma, i per acabar aquest temps, un dolç, un gran dolç. Gairebé a tot el Principat i al País Valencià és tradicional que el padrí o l'avi obsequiïn el fillol amb la mona, en la qual sempre hi havia l'ou. Antigament, el nombre d’ous que tenia la mona corresponia amb l’edat del nen fins que arribava a 12 anys, i a partir d'aquell moment, el nombre d’ous era de tretze, tot i que a la meva mare, el seu padrí, que era pastisser, li posava tants anys com anys complia. El pastís que els acompanyava era una confecció senzilla de rebosteria, coneguda com coca de Pasqua, i podia agafar diverses formes d'animals o d'objectes, com passava a l'Estat francès amb els "pains d'épice".
Actualment, la mona ha evolucionat, i la mantega, la xocolata i els personatges infantils famosos, has substituit la tradició.
També era costum menjar-se la mona al camp, en familia el Dilluns de Pasqua, i això també ha anat canviant.

dilluns, 2 d’abril del 2012

Emily Pranger: Una granadina a Berlin


Avui ens han visitat l'Emily Pranger i la seva parella, una granadina que viu a Berlin. El tast i la posterior visita al celler han estat plens de màgia, ell estava molt interessat en coneixer la nostra comarca i els nostres vins, i ella, m'ha agradat amb la passió que parla de la seva obra, i el símil que hem establert entre el vi i l'art.
Us adjunto un link al seu blog: http://emilypranger.wordpress.com/

Pomum 2005

Avui, fruit de la casualitat, he tingut oportunitat de tastar aquest vi de Washington, elaborat per un enòleg de la Ribera del Duero que va anar a treballar a aquella zona dels Estats Units.
Es tracta d'un monovarietal de Syrah, de capa alta, amb uns tanins força dolços i rodons, tot i que pel meu guat li falta una mica d'ampolla. Al obrir-lo mostra una mica de reducció, pero se'n va tot seguit i es mostra molt net en nas, amb una fruita madura, roja, i un fons de regalècia que ens diu clarament la verietat amb el que s'ha elaborat.
Es tracta d'una producció de 1070 ampolles que s'han envellit en botes de segon vi, el que es nota en el respecte al tast varietal, i no puc dir si és així mateix pel que fa a la zona, doncs és una zona que desconeixo totalment.

ALIMENTARIA 2012


Com cada dos anys, ens hem deixat caure per la fira Alimetaria, o millor dit, jo vaig fer una incursió fogàs, i el pare i la Mª Pilar van dedicar-s'hi més a fons.
La meva impressió va ser la d'una fira que està força consolidada, tot i que a nivell d'expositors va semblar-me que havia anat força a menys al pavelló Intervin, i això que en la darrera edició ja va notar-se una petita decaiguda.
Organitzativament, em va xocar força la insistència en validar l'acreditació per internet, quan després has de fer una cua innominiosa per acreditar-te novament, però no és fàcil gestionar el volum de gent que mou aquesta fira.




A nivell d'accessos, també dir que es fan carrils addicionals en l'operació retorn o sortida d'estiu, Setmana Santa, i fins i tot quan juga el Barça, pel que podriem tenir apresa la lliçó.
Tret d'aquest aspectes comentats des de la meva absoluta ignorància, i que segurament són molt complexes, pel que és molt fàcil criticar, em va semblar en la línia d'edicions viscudes.


diumenge, 1 d’abril del 2012

Llibre de Clos Mogador


El René i l'Isabel han editat un llibre de curta tirada on hi ha resumida la història d'aquests 30 anys de Clos Mogador, o dit d'una altra manera, l'univers de Mogador: Clos Mogador, Nelin, Manyetes, Espectacle, Arrels del Priorat, La Quinta Essència,... I també tots els que hem format d'alguna manera d'aquest somni, com el cas del meu pare el Jaume Balaguer Callau, que a la foto surt amb el René i el Ricard Zamora, exportador per Dinamarca de Clos Mogador.
A la pàgina 80 hi ha els inicis d'Arrels del Priorat, i en una altra una foto de nosaltres al Bonviure.



Per molts vins René, Isabel i familia!!!!!

dissabte, 31 de març del 2012

Productes de Primavera: El timó


El timó, o també anomenat farigola és una de les meves debilitats. Aquest matoll de flor petitta, d'aspecte sec, i de fragancia inconfusible.
La tradició diu que s'ha de collir el Divendres Sant, i era molt típic a Gratallops collir-la quan s'anava a fer el Via Crucis a la Caplleta.

Us apunto una recepta "Sopa de farigola" de lomés tradicional que he trobat:

Podeu complementar-la amb uns fesols , o amb un "ou poché".

Tot esperant la Setmana Santa

La Setmana Santa és una època en la que el Priorat s'omple de curiosos del món del vi i d'amants de la natura, ( tenint en compte que un grup no té perque excloure l'altre).
Al Restaurant Piró i a Bonviure ens posem les piles per rebre, esperem, molts i molts clients, i per mirar de donar un bon servei tant a nivell de restaurant com de botiga. Són dies en que la jornada és eterna, i comencem a la botiga, empalmem amb el restaurant i tornem a la botiga, molts cops sense haver ni dinat, però val la pena, ens agrada que la gent surti de casa nostra amb un somriure, amb anècdotes que poder explicar, amb petits moments que compartir i contents d'haver compartit.

Productes de Rimavera: Espàrrecs


Els espàrrecs, tant fàcils de trobar, tant salvatges i potents. Mai els havia posat cap altre nom que no fós senzillament "espàrrecs", era als altres que els posava adjectius, com els de pot o blancs, o els verds, per anomenar aquells altres que són tant gruixuts, però en cap cas tant gustosos com els que la gent acostuma a anomenar "de marge".
El més clàssic és la truita d'espàrrecs, però també es poden prendre simplement saltejats, remenats, guisats amb conill, ...
Una alternativa potser no tant explotada, i que a mi m'encanta són les cremes o les sopes, on s'ha de tenir cura, donat el fort gust d'aquesta delicatessen culinària.

Sobre Miller i Pancho

Ja fa uns mesos que la polèmica sobre el cas d'aquests dos senyors del mon del vi va saltar a la plaça pública, per escarni i gaudi de més d'un que va trobar en la desgràcies d'aquests dos "reconeguts" experts, una diana perfecta del seu menyspreu.
Com tots els que em coneixeu sabeu bé, no sóc precisament un seguidor ni admirador de guies i puntuacions, i de per si, tot sistema té els seus pros i els seus contres. Sempre pot haver-hi, qui aboca l'ombra de la sospita, doncs és força discutible la diferencia entre un vi de 93 i un vi de 94. Si em permeteu l'anècdota, una vegada vaig seure en una taula amb un personatge que quan parlàvem de diferents vins apuntava, "això és un 92, això és un 89, etc...".
També ha estat motiu de polèmica la recent possibilitat que La Guia dels Vins de Catalunya demani ajut econòmic a les DO's. En aquest cas també hi ha qui s'abona, i no sé si n'hi ha per tant, encara que sí que és veritat que sempre hi ha hagut polèmica al voltant d'aquesta guia, i potser és més per allò de "qui sembra vents recull tempestes".
Del primer cas, vadevi ja ha parlat de documents que demostren els fets que s'imputen als senyors Miller i Pancho, i només dir que Parker va estar fulminant en la destitució del primer i en la seva desvinculació del següent.
Del segon cas, només diré que és molt interessant l'existència d'una Guia de Vins de Catalunya, no entro a valorà qui la fa ni com la fa, doncs l'important és que es faci, i no sé com aconseguir el finançament que necessita, (tampoc és cosa meva, donat que és una guia "privada"). El meu parè és que si no existeix una 
Guia de Vins de Catalunya, l'hauriem de crear, no sé si els criteris són els millors, tampoc sóc ningú per dir-ho, no sé si sota el paraigües d'alguna institució, no ho sé, ni vull opinar sobre aquest aspecte, però tot juga per ser un país mes o menys normal.

Genesi 2007


Genesi Selecció sempre ha estat un dels meus Montsant preferits, i tot i el risc de no ser prou objectiu, avui vull fer un apunt sobre l'anyada que tot just acaba de sortir al mercat.
El 2007, sota el meu modest punt de vista, segueix l'estil de les anyades anteriors, però l'acidesa i l'expressió aromàtica són molt superiors.

Recordo quan vaig descobrir aquest vi, i com des d'un primer moment em va enganxar la seva mineralitat, la franquesa i com dibuixa la finca d'on surt, és d'aquells vins que et fan viatjar, i en aquesta anyada, la família Vernet ha trobat l'essència del Montsant.
Es tracta d’un vi negre de color cirera picota, de capa mitjana alta i amb un ribet on hi predominen el tons violetes molt vius, que ens parlen de la carinyena que porta.
Al nas, es deixa sentir una atractiva fruita negra, deixant pas a fons de fruita vermella amb algun subtil toc de regalèssia. Seguidament ens ofereix aromes torrefactes i de xocolata procedents de la criança amb bótes de roure Francès i Hongarès de la millor qualitat, amb unamineralitat que ens parla del terra calcari d'on prové.
A la boca hi trobem un vi fresc, equilibrat en tots els seus aspectes, i amb uns tanins dolços i una acidesa que ens mostra la seva longevitat en ampolla.

divendres, 9 de març del 2012

Corpus de la Cuina Catalana: Patrimoni premiat


La Cuina Catalana és la primera que va ser recollida en un receptari escrit, ja fa uns segles, i des de fa uns anys, i de esforços sumats, es recullen totes les receptes en el Corpus de la Cuina Catalana

Ara toca demanar que la nostra cuina sigui Patrimoni de l'Humanitat a l'Unesco, i mentrestant, aquest recull de receptes ha estat premiat amb el guardó al millor llibre del món 2011 en la modalitat de cuina mediterrània dels prestigiosos Gourmand World Cookbooks Awards. La cerimònia va tenir lloc ahir a París i va rebre el guardó Pepa Aymamí, directora de la Fundació Institut Català de la Cuina i del projecte. El ‘Corpus del patrimoni culinari català’ inclou 1136 receptes de la gastronomia catalana. 
Els Gourmand World Cookbooks Awards premien els millors llibres de cuina i begudes publicats arreu del món.

dissabte, 3 de març del 2012

Vins Rancis: Fent memòria

Aquest video l'he trobat de quan a "De Vacances" de TV3 van fer un reportatge sobre els vins Rancis d'Arrels del Priorat.
Com vaig comntar en l'anterior apunt sobre els rancis d'Arrels, el projecte ve de lluny, i en aquest programa del 2005 podem veure el René Barbier i el pare explicant una mica que és el vi ranci, i després, un parell de plats preparats amb aquest vi que és un patrimoni cultural únic.

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/187562077 

Terra de Vermuts

La provincia de tarragona ha estat sempre coneguda, entre moltes altres coses, pels seus vermuts.
No és estrany sentir un debat pujadet de tò entre els amants d'aquest deribat del vi atribuint la major qualitat al vermut de Reus, de Falset, del Masroig, etc..
Molts hem sentit mil històries relacionades amb aquesta veguda, com que hi va haver una coneguda casa de vermuts italiana que va voler comprar la fòrmula del vermut de Falset, però aquest no li van voler vendre, per exemple.
El Vermut de Falset és un vi d'aperitiu molt nostrat, que té el seu origen en l'elaboració romana dels vins, aromatitzat amb herbes i endolcit. El vermut és una beguda molt especial, rica en matisos i aromes i molt mediterrània que t'acompanyarà en els bons moments d'un aperitiu tranquil, i fins i tot, abans d'un àpat.
A llocs com Falset el vermut està a l'ADN de la gent, i molta gent encara fa el vermut, una beguda que ens prepara per l'àpat, però en general l'hem deixat perdre, i amb ell correm el risc de perdre patrimoni.
Alguns vermuts han fet el seu forat al nord de la península, com és el cas dels vermuts Miró, o a la Ciutat Comtal, com és el cas del vermut Izaguirre, i a la nostra comarca segurament el més conegut és el de Falset, encara que també és força conegut el de el Masroig.
 
Wine Blogger