dissabte, 31 de març del 2012

Productes de Primavera: El timó


El timó, o també anomenat farigola és una de les meves debilitats. Aquest matoll de flor petitta, d'aspecte sec, i de fragancia inconfusible.
La tradició diu que s'ha de collir el Divendres Sant, i era molt típic a Gratallops collir-la quan s'anava a fer el Via Crucis a la Caplleta.

Us apunto una recepta "Sopa de farigola" de lomés tradicional que he trobat:

Podeu complementar-la amb uns fesols , o amb un "ou poché".

Tot esperant la Setmana Santa

La Setmana Santa és una època en la que el Priorat s'omple de curiosos del món del vi i d'amants de la natura, ( tenint en compte que un grup no té perque excloure l'altre).
Al Restaurant Piró i a Bonviure ens posem les piles per rebre, esperem, molts i molts clients, i per mirar de donar un bon servei tant a nivell de restaurant com de botiga. Són dies en que la jornada és eterna, i comencem a la botiga, empalmem amb el restaurant i tornem a la botiga, molts cops sense haver ni dinat, però val la pena, ens agrada que la gent surti de casa nostra amb un somriure, amb anècdotes que poder explicar, amb petits moments que compartir i contents d'haver compartit.

Productes de Rimavera: Espàrrecs


Els espàrrecs, tant fàcils de trobar, tant salvatges i potents. Mai els havia posat cap altre nom que no fós senzillament "espàrrecs", era als altres que els posava adjectius, com els de pot o blancs, o els verds, per anomenar aquells altres que són tant gruixuts, però en cap cas tant gustosos com els que la gent acostuma a anomenar "de marge".
El més clàssic és la truita d'espàrrecs, però també es poden prendre simplement saltejats, remenats, guisats amb conill, ...
Una alternativa potser no tant explotada, i que a mi m'encanta són les cremes o les sopes, on s'ha de tenir cura, donat el fort gust d'aquesta delicatessen culinària.

Sobre Miller i Pancho

Ja fa uns mesos que la polèmica sobre el cas d'aquests dos senyors del mon del vi va saltar a la plaça pública, per escarni i gaudi de més d'un que va trobar en la desgràcies d'aquests dos "reconeguts" experts, una diana perfecta del seu menyspreu.
Com tots els que em coneixeu sabeu bé, no sóc precisament un seguidor ni admirador de guies i puntuacions, i de per si, tot sistema té els seus pros i els seus contres. Sempre pot haver-hi, qui aboca l'ombra de la sospita, doncs és força discutible la diferencia entre un vi de 93 i un vi de 94. Si em permeteu l'anècdota, una vegada vaig seure en una taula amb un personatge que quan parlàvem de diferents vins apuntava, "això és un 92, això és un 89, etc...".
També ha estat motiu de polèmica la recent possibilitat que La Guia dels Vins de Catalunya demani ajut econòmic a les DO's. En aquest cas també hi ha qui s'abona, i no sé si n'hi ha per tant, encara que sí que és veritat que sempre hi ha hagut polèmica al voltant d'aquesta guia, i potser és més per allò de "qui sembra vents recull tempestes".
Del primer cas, vadevi ja ha parlat de documents que demostren els fets que s'imputen als senyors Miller i Pancho, i només dir que Parker va estar fulminant en la destitució del primer i en la seva desvinculació del següent.
Del segon cas, només diré que és molt interessant l'existència d'una Guia de Vins de Catalunya, no entro a valorà qui la fa ni com la fa, doncs l'important és que es faci, i no sé com aconseguir el finançament que necessita, (tampoc és cosa meva, donat que és una guia "privada"). El meu parè és que si no existeix una 
Guia de Vins de Catalunya, l'hauriem de crear, no sé si els criteris són els millors, tampoc sóc ningú per dir-ho, no sé si sota el paraigües d'alguna institució, no ho sé, ni vull opinar sobre aquest aspecte, però tot juga per ser un país mes o menys normal.

Genesi 2007


Genesi Selecció sempre ha estat un dels meus Montsant preferits, i tot i el risc de no ser prou objectiu, avui vull fer un apunt sobre l'anyada que tot just acaba de sortir al mercat.
El 2007, sota el meu modest punt de vista, segueix l'estil de les anyades anteriors, però l'acidesa i l'expressió aromàtica són molt superiors.

Recordo quan vaig descobrir aquest vi, i com des d'un primer moment em va enganxar la seva mineralitat, la franquesa i com dibuixa la finca d'on surt, és d'aquells vins que et fan viatjar, i en aquesta anyada, la família Vernet ha trobat l'essència del Montsant.
Es tracta d’un vi negre de color cirera picota, de capa mitjana alta i amb un ribet on hi predominen el tons violetes molt vius, que ens parlen de la carinyena que porta.
Al nas, es deixa sentir una atractiva fruita negra, deixant pas a fons de fruita vermella amb algun subtil toc de regalèssia. Seguidament ens ofereix aromes torrefactes i de xocolata procedents de la criança amb bótes de roure Francès i Hongarès de la millor qualitat, amb unamineralitat que ens parla del terra calcari d'on prové.
A la boca hi trobem un vi fresc, equilibrat en tots els seus aspectes, i amb uns tanins dolços i una acidesa que ens mostra la seva longevitat en ampolla.

divendres, 9 de març del 2012

Corpus de la Cuina Catalana: Patrimoni premiat


La Cuina Catalana és la primera que va ser recollida en un receptari escrit, ja fa uns segles, i des de fa uns anys, i de esforços sumats, es recullen totes les receptes en el Corpus de la Cuina Catalana

Ara toca demanar que la nostra cuina sigui Patrimoni de l'Humanitat a l'Unesco, i mentrestant, aquest recull de receptes ha estat premiat amb el guardó al millor llibre del món 2011 en la modalitat de cuina mediterrània dels prestigiosos Gourmand World Cookbooks Awards. La cerimònia va tenir lloc ahir a París i va rebre el guardó Pepa Aymamí, directora de la Fundació Institut Català de la Cuina i del projecte. El ‘Corpus del patrimoni culinari català’ inclou 1136 receptes de la gastronomia catalana. 
Els Gourmand World Cookbooks Awards premien els millors llibres de cuina i begudes publicats arreu del món.

dissabte, 3 de març del 2012

Vins Rancis: Fent memòria

Aquest video l'he trobat de quan a "De Vacances" de TV3 van fer un reportatge sobre els vins Rancis d'Arrels del Priorat.
Com vaig comntar en l'anterior apunt sobre els rancis d'Arrels, el projecte ve de lluny, i en aquest programa del 2005 podem veure el René Barbier i el pare explicant una mica que és el vi ranci, i després, un parell de plats preparats amb aquest vi que és un patrimoni cultural únic.

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/187562077 

Terra de Vermuts

La provincia de tarragona ha estat sempre coneguda, entre moltes altres coses, pels seus vermuts.
No és estrany sentir un debat pujadet de tò entre els amants d'aquest deribat del vi atribuint la major qualitat al vermut de Reus, de Falset, del Masroig, etc..
Molts hem sentit mil històries relacionades amb aquesta veguda, com que hi va haver una coneguda casa de vermuts italiana que va voler comprar la fòrmula del vermut de Falset, però aquest no li van voler vendre, per exemple.
El Vermut de Falset és un vi d'aperitiu molt nostrat, que té el seu origen en l'elaboració romana dels vins, aromatitzat amb herbes i endolcit. El vermut és una beguda molt especial, rica en matisos i aromes i molt mediterrània que t'acompanyarà en els bons moments d'un aperitiu tranquil, i fins i tot, abans d'un àpat.
A llocs com Falset el vermut està a l'ADN de la gent, i molta gent encara fa el vermut, una beguda que ens prepara per l'àpat, però en general l'hem deixat perdre, i amb ell correm el risc de perdre patrimoni.
Alguns vermuts han fet el seu forat al nord de la península, com és el cas dels vermuts Miró, o a la Ciutat Comtal, com és el cas del vermut Izaguirre, i a la nostra comarca segurament el més conegut és el de Falset, encara que també és força conegut el de el Masroig.
 
Wine Blogger