diumenge, 6 de juny del 2021

Avui tastem Giol Porrera Carinyena Dolça

Aquest és un dels darrers vins que he tastat i un dels que m'ha sorprès més. Giol Porrera ens presenta un vi naturalmet dolç de carinyena de verema tardana, veremat a finals de Novembre i que sense encapçalar es deixa que la fermentació s'aturi per la concentració d'alcohol. Tot això per arribar a una petita producció de només 400 ampolles.

Tenim un vi delicat, d'alta expressió aromàtica, amb tocs de fruits vermells i un clar rerefons mineral, que un cop en boca sorprèn perla seva delicadesa, netedat i finura.

Per aquells amants dels dolços és clarament un imperdible, però per tots aquells que no són amants del vi dolç, aquesta és l'oportunitat de descobrir que no tots els dolços són pesats ni ensucrats, descobrir "terroir" i tipicitat des d'un altre punt de vista.

Tenim un vi per jugar amb postres amb lactics i fruits vermells, però també ens la podem jugar amb alguna cosa més interessant, i el veig molt adient per un d'ànec lacat, per exemple.

dissabte, 5 de juny del 2021

Avui tastem Parhelia 2020

Òbviament no puc ser objectiu amb un  vi que com molts de vosaltres sabeu, elaborem nosaltres mateixos, però no per això deixaré de presentar-lo com faig amb tants i tants vins que anem incorporant al catàleg de la nostra botiga.

Potser doncs, millor us parlo de la gènesi d'aquest vi, de com fa 7 anys vaig decidir-me a fer realitat un petit projecte personal que ja en feia uns altres set que tenia al cap, i que va dur-me a la zona de Banyuls i Colliure a investigar una mica com treballaven els nostres amics de la Catalunya Nord,

Un cop dibuixat l'objectiu, i amb un clar esperit de trobar l'expressió de la finca on juntament amb el Pare i la Mª Pilar vaig decidir plantar aquesta vinya, tocava treballar-la en aquest sentit i vàrem petites vinificacions dos anys per veure on ens portava aquest camí.

La Parhelia és una garnatxa blanca de 500 metres d'alçada i orientació nord, d'una vinya en vas en bancals i que està amparada sota l'agricultura ecològica, tot i que aquesta primera anyada encara no surt amb el certificat de vi ecològic. 

Pel que fa al tast, es tracta d'un vi de color daurat brillant, amb un ventall d'aromes que van des de les plantes aromàtiques mediterrànies com el fonoll o el timó, fins a fruita com l'albercoc o el préssec, passat per flors blanques i amb una marcada mineralitat. En boca té una entrada ampla, fresca, amb una acidesa marcada i equilibrada, complex, rodó i profund.

Pel que fa al nom, el fenomen de refracció de la llum i que dóna l'efecte òptic de veure dos sols i  que coneixem Parhelia, sempre ha estat associat a un canvi de temps. Un canvi generacional que s'emmiralla en la feina feta per les generacions que ens precedeixen.

Esperem que us agradi


divendres, 4 de juny del 2021

Avui tastem Giol Porrera Varietat Autòctona

Una de les coses que sempre he admirat d'Itàlia és que han sabut preservar i posar en valor les varietat autòctones, i això en fa un fet diferencial que porta a que actualment tinguin més de 400 varietats diferents que ajuden a dibuixar un territori únic, i que trobem varietats com el Grillo, el Nebbiolo, la Trebbiano o el Nero d'Avola.

Al Priorat, com a d'altres contrades de Catalunya, també hi ha varietats que ha sobreviscut a la homogenialització varietal com la coneguda Escanya-velles o la varietat de la que us vull parlar avui, el Verdiell.

El Jonàs i la seva familia en presentan un vi elaborat exclusivament amb aquesta varietat primerenca  d'acidesa baixa i de gran complexitat gustativa i aromàtica. Es tracta d'una producció petita de només 750 ampolles, amb un tractament molt respectuós, sense emmascaraments de fusta i on la varietat s'expressa despistant els nassos més experts, descobrint una nova expressió d'aquesta terra de llicorella que ens fa únics.

Pel que fa al maridatge, entrem en un territori complicat, l'opció més assenyada seria una taula de formatges, sense por a jugar amb formatges forts, curts, de pasta toba o amb formatges blaus. Però ens agrada el risc, oi?  Doncs un Bacallà al pil pil podria ser una bona opció.

 
Wine Blogger