divendres, 26 de novembre del 2010

Productes de Tardor: Codony

El codony és una d'aquelles fruites que sorpren per les seves possibilitats.
Memorables alguns alliolis fets ab aquesta fruita, uns alliolis amb un final dolcenc, però amb la potencia del all i la finura d'un bon oli verge d'arbequina.
Però si hi ha una cosa que em torna boig és el codonyat, i quasi cada any en faig. M'agrada que tingui un color una mica més fosc, la textura i el gust del codoyat que feia la mare. Un plat de formatges amb un codonyat de casa i que es pari el món.
També és recomanable fer els codonys a la casola amb carns: Porc, llebre, etc...

Productes de Tardor: Magrana

Les magranes són una d'aquelles delícies que val la pena no deixar passar.
Sí, és una mica laboriós, però val molt la pena, i així, per les amanides, o de postres amb una mica vi dolç i sucre. També hi ha qui les pren en suc, o per exemple, estan força bones barrejades amb iogurt.

Estrelles Michelin

Avui han plogut estrelles,  i molts restaurants han vist com es premiava la seva feina, que sempre és d'agrair. Per altra banda, restaurants de tota la vida com l'Hispania o el anomenat Àbac, han perdut una estrella.
El cas de l'Hispania és curiós, perquè la cuina que fan és la que han fet tota la vida, i la clientela d'aquest restaurant continua essent fidel i gaudint de la seva cuina de tradicional.
De l'altre cas quasi millor no dir res, li treuen una estrella a un restaurant que en tenia dues, i que ha canviat el cuiner, no sense polèmica.
De tota manera, i sense treure mèrit als restaurants que tenen unes més que merescudes estrelles, el que si convida és a reflexionar cap a on va la cuina, i si hi ha un arquetipus de restaurant estrella Michelin.
Felicitats als estelats, i els que no, recordeu aquella màxima que la millor estrella te la donen els clients dia a dia.

Concurs Millor Sommelier d'Espanya

Ja s'ha celebrat el concurs al millor sommelier d'Espanya. El candidat de Tarragona, l'Emili Mayo, ha quedat en un ben merescut tercer lloc!
En aquest cas m'alegra doblement, doncs es tracta d'un amic i a la vegada representa la nostra zona, però encara hi ha un fet que li dona més valor, i és que l'Emili és humil, i fuig de l'estereotip del Sommelier tibat.
Felicitats Emili!!!

Cartavi 2010

Un cop més s'ha fet el concurs de cartes de restaurants CARTAVI, i en aquesta quarta edició han estat guanyadors els restaurants Cal Baumer, de Prat de Lluçanès; l’ Ú, de Les Gunyoles-Avinyonet del Penedès. i Marejol, de Vilanova i la Geltrú.
CARTAVI, que organitza anualment l’Associació Vinícola Catalana conjuntament amb l’INCAVI i l’Associació Catalana de Sumillers, és un concurs que premia entre altres aspectes la presencia de vins catalans a les cartes dels restaurants, iniciativa molt noble i que en un pais normal semblaria absurda, però, si bé és veritat que enles darrers anys això està canviant, tots estem acostumats a anar a restaurants del nostre pais on la presencia de vins catalans és purament testimonial o inexistent.
Felicitats als guanyadors i a la iniciativa!!!!

diumenge, 21 de novembre del 2010

Paneres de Nadal

El món de les paneres de Nadal, o com diuen alguns, els "Lots", que va començar ja fa molts anys com un detall pels treballadors, i que tenia aquell atractiu d'un regal pensat, ha passat a ser un producte de consum més, i en molts casos es tracta d'un regal que no té cap mena de personalitat, un producte industrial a l'engròs, o sempre hi ha del pitjor torró, polvorons, cava, vins, etc...
Contra aquesta mediocritat, i a preus raonables, molts botiguers fan paneres personals, amb productes de qualitat, i que en molts casos es poden trobar per preu molt similar a aquestes paneres de fàbrica.
Acosteu-vos a la vostra botiga de confiança, que en molts casos, com en el cas nostre del Bonviure, cada any fem pels nostres clients una selecció de productes a mida.


Celler Serra de LLaberia

Ahir vaig tenir el gust de conèixer la senyora Elisabeth i el seu fill Andreu, del celler Serra de Llaberia, i compartir amb ells els seus vins. Estem parlant de vins DO Tarragona, i en concret de Llaberia, a pocs metres d'on comença la DO Montsant, i a un s 500 metres d'altitud.

Serra de Llaberia Elisabeth 2003

Es tracta d'un vi de Cabernet Sauvignon i Merlot, amb un petit percentatge de Garnatxa i Syrah, i amb una criança d'un any en botes.
Molt tancat al començament, tot i portar unes 3 h obert, però sense haver-lo decantat.
El color és negre, quasi opac, i no mostra gens d'evolució, tenint en compte que parlem d'un 2003.
A mida que es va obrint ens dona confitura de maduixa, sense predominar en cap moment la fusta, i sense predominar en cap moment les aromes del Merlot, i amb un lleu fons a cacau. Molt harmoniós, ens treu molta planta aromàtica i un fons mineral, com a terra argilosa.
En boca  és fresc, d'entrada gens agressiva, amb un final molt agradable, i uns tanins molt marcats, però a la vegada dolços.
Un molt bon vi, sense cap mena de dubte.

Serra de Llaberia Elisabeth Blanc

Blanc de Garnatxa blanca i un 20% de Chardonnay amb quatre mesos de bota de castanyer.

Un color una mica pujat, sense cap mena de dubte degut a la garnatxa, i al que ja estem acostumats en aquestes terres.
Olors a roses, pruna i pansa, molt ben harmonitçades. Es nota el Chardonnay, però només de fons, molt subtilment.
En boca és fresc, i lleuger, amb una acidesa molt bona, encara que no és gens curt.
Ostres que bo que està!!

divendres, 19 de novembre del 2010

Productes de Tardor: Carxofa

La carxofa, sense cap mena de dubte una de les grans estrelles de la cuina, i a la vegada un dels mals de cap dels sommeliers.
Carxofes bones les podem trobar al Delta de l'Ebre. La varietat més cultivada és la blanca de Tudela, molt tendra i gustosa. El conreu d'aquestes carxofes es concentra sobretot a l'Aldea i Amposta.
Actualment la carxofa s'ha fet presents en els hàbits culinaris catalans i pren nombroses formes gastronòmiques: a la brasa, arrebossada, fregida, farcida, acompanyant guisats i tota mena de verdures.
A ni m'agraden molt a la brasa,  especialment recomanables en forma d'encenalls fregits, i a l'hora de ésser imaginatius, la carxofa és ideal per qualsevol farciment: carn, peix, etc...
Aprofitem la temporada que dura fins a començaments de maig, però ara és un dels millors moments.

Productes de Tardor: Moniato

El moniato és un dels productes de tardor que més m'agrada, i un dels meus vicis, i que us recomano és fer xips de moniato ben amanu¡ides amb sal tot just al sortir de la paella. Si us atreviu, ja podeu jugar amb especies.

La forma més senzilla de cuinar-los és al forn. Només hauríem de rentar-los i introduir-los en el forn preescalfat a uns 200º,i donar-los la volta de tant en tant. El temps de cocció va dels 20 minuts als 40, i dependrà de la grandària del tubercle. Una forma de saber quan estan llests, és punxant-los i si l'agulla entra amb facilitat, ja podrem menjar-los immediatament.

Rovellons


Els catalans tenim una dèria pels bolets, i la foto de damunt seria una més de les moltes que il·lustren aquesta afició quasi adictiva. Però, el que realment m'ha motivat a fer aquest apunt és que en aquest cistell de rovellons que va trobar aquesta setmana el meu pare, hi havia una bestia amagada, i davall en teniu la prova.


Aquest any està sent bo, els bolets són molt sans i l'única pega és que ha fet un pel de vent i ha aixugat força el sotabosc.

dimarts, 16 de novembre del 2010

Patrimoni de la humanitat

Avui és un gran dia per partida doble.
Avui s'ha declarat la dieta mediterranea patrimoni de la humanitat, i això és molt gran, però és que a més, com molts de vosaltres sabeu sóc un bon aficionat als castells, i com a "verd", això també em fa molta il·lusió.
Felicitats catalans!!! 

diumenge, 14 de novembre del 2010

L'Oli Nou, problemes vells

Amics, ha arribat aquell moment tant esperat, i l'oli nou ja surt dels molins de la DOP Siurana. L'altre dia varem portar les primeres garrafes de l'oli de Cabacés, un dels que tenim habitualment a la botiga, i el color és preciós, amb un aroma afruitat i una potencia en boca extraordinaria.
Sembla que aquest any l'oli serà una meravella, però crec que ha arribat el moment d'aturar-nos a pensar a quin preu es paga l'oli als pagesos.
Per aquells de vosaltres que no ho sabeu, us diré que a nivell d'estat hi ha uns pocs que dominen el mercat de l'oli, i s'està pagant per sota del preu de producció, havent caigut el preu un 35% del 2005 al 2008, segons les dades que tinc, però aquest any encara baixa un 4%.
Quan compreu oli, millor comprar-lo de cooperatives o productors amb oliveres propies, així no col·laborarem amb aquest abús de posició de les grans corporacions, i nomès per tal que us feu una idea, un 75% de l'oli que es compra és de marca blanca.

dimarts, 9 de novembre del 2010

TASTA PORRERA 2010

TAST DELS VINS DE LA VILA DE PORRERA
MOSTRA GASTRONÒMICA
VENTA ESPECIAL FESTA MAJOR

Tots a una vins i cuina!

L’associació Cellers de Porrera, formada pels 18 productors de vi que actualment elaborem al poble, organitzem el “Tasta Porrera” 2010 en el marc de la Festa Major d’hivern.

Tindrà lloc el dissabte dia 13 de novembre del 2010 a les 11 hores a la Plaça Catalunya de Porrera. Durant el mateix acte també es podran degustar els plats de cuina tradicional elaborats pels 5 locals de restauració de Porrera.

Paral.lelament els nens podran disfrutar d’uns inflables i un contacontes al mateix espai.

En aquest tast participen 16 cellers de Porrera que posaran a la vostra disposició els seus vins de les collites que actualment estan al mercat i per tant moltes d’elles al millor moment per al seu consum.

Tots els vins tastats es podran adquirir en un local habilitat per aquest acte a un preu especial (20% descompte) únicament per aquest dia. Més informació a www.cellersdeporrera.com .

diumenge, 7 de novembre del 2010

Montsant: Identitat trobada

Quina sort estar envoltats per una DO amb la qualitat i prestigi que ha assolit la DO Montsant en tant poc temps.
L'altre dia un client em deia que bevia Montsant enlloc de Priorat perquè era més econòmic, però aquest no crec que sigui el millor argument. A l'hora de la veritat, el client que compra per preu no és fidel, sempre hi haurà un altre que faci quelcom més econòmic, així que vaig donar-li altres raons:
  • Son dos DO's amb personalitat pròpia, i la gran sort del Montsant és que no ha provat de fer Priorats, sinó que ha mirat d'interpretar-se.
  • Tot i que no es pot generalitzar, normalment els vins de la DO Montsant són menys minerals i amb una mica més de fruita, i per molts consumidors això pot ser un factor a tenir en compte. De tota manera, aquí voldria puntualitzar que segurament en un futur els nostres veïns de la DO Montsant també hauran de fer quelcom semblant al que hem fet nosaltres amb els Vins de Vila.
  • Dins els Monsant podem trobar des de grans vins i de gran complexitat, fins a vins molt fàcils, que són per quedar bé en un sopar on hi ha gent que no té costum de prendre vi.
Aprofito per fer una petita llista se suggeriments, i sóc conscient que em deixaré molts vins:
  • Els grans: Espectacle, Pater, Cabrida.
  • Imprescindibles: Venus, Singles Blaus, Santbru, Genesi, Masia Esplanes.
  • Grans a preu de petit: Clònic, Heravi Criança, Vessants, Sorts Vinyes Velles.
  • Per quedar bé en un sopar: Gobe, Dido, Orto., Vessants Xic.
  • Els blancs: SantBru Blanc, Dido Blanc, Tretze

Priorat: Segona Revolució

Fa uns anys, el bo del René Barbier va aterrar al Priorat juntament amb d'altres com Alvaro Palacios, Josep Lluis Perez i Dafne Glorian, i van fer la revolució que va dur els vins de la nostra DO del més absolut oblit, fins al màxim reconeixement internacional. Només a títol de detall, Gratallops va passar de tenir dos cellers, als 33 cellers que té actualment, i actualment qualsevol carta de vins que tingui una mica de cara i ulls, fins hi tot a París, Londres o New York, té algun Priorat.
D'aquest fet tant important, ja fa més de 20 anys, i en aquest moments, està donant-se una segona revolució, aquest cop potser més important que la primera, potser no tant en quantitat, com sí en contingut. Molts cellers del Priorat s'estan esforçant en trobar la seva interpretació del terreny, i fugir del cupatge quasi quasi estandaritzat, (Garnatxa, Carinyena, Cabernet Sauvignon, Shyra o Merlot), i dels arquetips que s'han creat de com ha de ser un vi Priorat.
L'altre dia fèiem broma amb un sommelier amic meu, i deia que moltes vegades hi ha gent que dona exactament els mateixos adjectius per tots els Priorats que tasta, i el més odiós és que en molts casos no s'equivoquen.
El Priorat  és un viver de microclimes i terrers diferents. Per exemple, hi ha vins que un any són fruita madura, l'altre són herbes, l'altre el color és molt marcat, etc...
M'encanta la diferencia, la diversitat, la imperfecció, la singularitat, i és per això que penso que temes com l'aprovació dels vins de vila pot ser un altre pas en aquesta revolució, però no hem de permetre que només sigui una etiqueta sense contingut.

Directe del Celler: Destrankis


Arriba l'enfant terrible del Celler Aixalà Alcait, un vi on mana la garnatxa, tot i que el copatge també porta carinyena i Cabernet Sauvignon. Es tracta d'un vi amb menys complexitat que el Pardelasses, però que juga amb un nom i una presentació que piquen l'ullet, i a la vegada amb una bona relació qualitat-preu.

Tornem a parlar d'una tirada curta, o sigui que no val a badar!!!

Ja el podeu trobar a:
  • Celler Voramar: C/ Maquinista, 14. La Barceloneta (Barcelona)
  • Tino: Mercat de la Llibertat. Gràcia (Barcelona)
  • Bonviure: C/ Piró,23. Gratallops (Tarragona) 

Directe del Celler: Clònic Seleccio Barrica


EL Xavi Cedó ens presenta aquesta tirada de nomès 600 ampolles del Clònic Selecció Barrica 2007. Un vi que no surt tots els anys, i que té 14 mesos de bota a més d'un temps en ampolla que el fan molt elegant, d'un nas molt especial i sua, sense estridències en boca. Al igual que en el cas del clònic, predomina la fruita i el seu taní és dolç i poc agresiu.
Val la pena provar-lo!!!!´

Ja el podeu trobar a:
  • L'Orangette: C/Aleus cantonada C/ d'en Vilar. Reus (Tarragona)
  • Bonviure: C/Piró, 23. Gratallops (Tarragona) 
 
Wine Blogger