dijous, 31 de desembre del 2009

Etiquetes: Episodi 1 In Memoriam

En aquest primer episodi sobre etiquetes, parlaré de etiquetes que tenen un post-gust amarg, però que presenten dos vins que estan molt bons. Ja sé que el tema és escabrós, però volia que fos el primer episodi a mode d'homenatge.

Gobe (DO Montsant)

Gobe és el om d'un vi i és el nom d'un amic perdut. El Gobe volia fer un vi, però un malaurat accident de treball se'l va endur, i els seus amics van decidir fer aquell vi que ell volia fer. A l'etiqueta veiem una persona asseguda al mig d'un cercle de gent. Aquests que l'envolten són els “Amics del Gobe”, els amics que van decidir tirar endavant aquest vi d'homenatge.

Nelin (DOQ Priorat)


Aquest blanc del René és un vi dedicat a la Celin, i l'etiqueta és una reproducció d'aquesta filla del René i l'Isabel. El vi ens la recorda a aquells que la vam conèixer, i és una raresa en el seu gènere, amb caràcter de la zona i un toc afrancesat, amb joventut i tocs de mel i codonyat.

Abat Domènech (DOQ Priorat)


L'abat Domènech va ser tot un personatge de Gratallops. Aquest personatge que va arribar a Nunci Apostòlic dels Regnes de Portugal, i que va ser qui va fundar l'Ermita de Consolació, patrona del Priorat. Aquest vi del celler Cesca Vicent i un dels vins amb caràcter de la zona, és un vi de terroir al igual que el personatge familiar al que està dedicat.

No vull que aquest apunt del blog sigui un mar de llàgrimes, així que parlaré de vins dedicats a algú que encara és viu:

Alice (DOQ Priorat)

L'Alice és la persona de la família que va arrencar el projecte del Celler Abadia, i el seu germà ha volgut dedicar el vi a la seva germana. Molt indicat, el vi és com l'etiqueta, molt femení, i els 18 mesos de criança no destaquen i s'integren molt bé.

Dofí (DOQ Priorat)



Genuflexió!!! Parlem d'un dels grans del Priorat, i poca gent sap que aquest vi està dedicat a un gran amic de l'Alvaro Palacios, el René Barbier. Tot el joc es basa en que l'hereu al tron de França l'anomenaven el “dofí”, i donat que l'Alvaro creu que el seu mestre és el René, va voler fer aquesta trapelleria amb un dels vins que segurament reconeixeríem entre molts per la seva personalitat, la seva frescor i els tanins rodons.

Bé fins aquí per aquest any. Us desitjo un molt feliç i ple de brindis 2010!!!

dimecres, 30 de desembre del 2009

Empordà: Terra Remota

Projecte interessant de l'empordà, quefaà del celler, concretament de seva arquitectura, insígnia dels seus vins, posant tant a les seves etiquetes com a la caixa, fragments dels plànols del celler.

Camino 2007
Syrah (35%), Garnatxa (35%), Cabernet Sauvignon (20%) i Ull de llebre (10%)
Un any de criança en botes de roure francès.
Vi de capa mitjan alta, amb un color granate brillant. Es mostra tot ell només en obrir l'ampolla, i tot seguit comença a donar regalèssia, fruiteta amb un rerefons làctic, molt rodó.
En boca és fàcil, franc i lleuger, sense quedar-se curt, i amb uns tanins dolços que el fan golós i suau.
Sembla més un vi francès que un vi d'aquí, i pot ser una opció per un sopar amb gent dispar.

Caminante 2008
Garnatxa Blanca (35%), Chenin (35%) i Chandonnay (30%)
Amb 10 mesos de criança amb les lies.

Color or amb reflexos verosos.
En nas dona pera, i és un pel alcohòlic, tot i que pot ser culpa de la copa que he utilitzat, que no era la més adequada.
En boca és fresc i llarg. Molt agradable.

Caminito 2008
Syrah (30%), Garnatxa (30%), Cabernet Sauvignon (30%) i Ull de llebre (10%)
Criança de 4 mesos en roure francès.

Fruiteta i roses. En boca és fresc i amb una acidesa molt ben trobada. Un vinet fàcil per ocasions de compromís.

Em queda per provar el Clos Adrien 2006, que reservo per una ocasió més especial.

Realment és un celler a seguir, al igual que la DO Empordà, un valor en alça.

dimarts, 29 de desembre del 2009

Etiquetes: Pròleg

Aquest és el pròleg d'una serie d'apunts que voldria dedicar a comentar etiquetes de vins. Aquesta idea té el seu origen en una conversa que vaig tenir fa uns mesos a la botiga amb un client que és membre de verema.com, i que em va comentar que era un tema al que, en general, ningú dona el mínim valor en fer els comentaris sobre els vins que tasten.
També és un fet, que a l'hora de comprar vins, com en moltes coses, la imatge conta, i moltes vegades comprem un vi pel seu nom o per la seva aparença, però, què vol dir l'etiqueta? Quina història s'amaga darrera? Es tracta només d'una producció de màrqueting?
Per començar, i donat que sóc del Priorat, em disculpareu si començo per parlar del format d'etiquetes que va suposar el renaixement dels vins de la zona. Segurament si parlem dels grans vins del Priorat, ens vindran al cap la paraula “Clos” i una tipologia d'etiquetes.
Pel que fa a la paraula “Clos”, va ser una aposta per fer-ne un emblema que donés a entendre una finca tancada, o closa, tot i que aquesta paraula en concret no s'utilitzava a la zona. Però d'aquest origen primigenii hi hagut vins que se n'han apartat, com per exemple el “Finca Dofí”, abans “Clos Dofí”, o el “Manyetes”, abans “Clos Manyetes”. Per altra banda, molts altres han adoptat aquesta denominació, fent que el primer significat es perdi, i d'altres, com per exemple el “Clos Mogador”, ho han portat fins al punt més extrem, i ara són “Vins de Finca”.
En lo referent a l'etiqueta, aquests vins van implantar una ampolla bordalesa amb un etiquetat que fins fa no gaire ha identificat els vins de la zona:










Aquesta imatge, tal i com he dit, ja s'ha acabat, i ja han aparegut ampolles borgonyeses i estètiques diferents, que al llarg d'aquests apunts aniré comentant. Se'm gira feina!!!!

diumenge, 27 de desembre del 2009

Terram 2006


Avui provem el Terram 2006, un vi de Gratallops, del celler Saó de Coster.
Cupatge: Garnatxa, Carinyena, Cabernet Sauvignon i Syrah.

Criança: 15 mesos

En obrir-lo està un pel tancat, i em dedico a contemplar el color, brillant i de capa mitjana alta. El remeno, i el torno a remenar, i la regalèssia surt d'entre les olors encara a tancat, però amb un s 5 minuts ja es manifesta, elegant i amb olors a terreny, a fruites vermelles i aquest fons a regalèssia i de plantes aromàtiques.

En boca mostra força acidesa, amb un fons amargant de la garnatxa, suposo, però fresc i equilibrat. No és molt llarg, però tampoc es queda curt, i els tanins són molt rodons, no marcant cap astringència.

Proveu-lo, està molt bo!!!

diumenge, 20 de desembre del 2009

Onix: Tastem-ne un parell

La Vinícola del Priorat, la cooperativa pels que som d'aquí, produeix la gama de vins Onix, que fina ara no he comentat, i avui en tastaré un parell amb vosaltres.

Onix Clàssic Blanc 2008


Garnatxa i Macabeu. Es presenta amb un color molt clar, queai transparent, amb un palla un pel brillant. En nas tocs anisats, amb notes a fruita tropical, però no molt marcada, i a brisa de la verema. En boca és un pel càlid, però marca el terreny, i tot i no ser curt, tampoc és que sigui molt llarg. La veritat és que té una bona relació qualitat preu.

Onix Fusió 2007


Vi de capa mitjana, amb aromes a gers, espècies i herbes aromàtiques. En boca resulta fàcil, fresc, amb uns tanins dolços i agradables. No té molta longitud, però és divertit, i pot ser una bona opció per disfrutar amb uns amics.


Decorem la botiga pel Nadal

Màgia, les ampolles floten, i el pare i la Mª Pilar m'ha sorprès amb aquesta decoració vitinadelenca.


Realment està ben trobada:


Ja dins a la botiga, i pensant en la venta, tenim un petit aparador de Nadal:


Bones Festas a tots!!!

dissabte, 19 de desembre del 2009

Torroja del Priorat en Vins

Torroja del Priorat, seu del Consell Regulador de la DOQ Priorat, és una de les viles amb una important concentració de cellers:

Terroir al Límit

Vins diferents, amb una expressió del terrer que els fan no aptes per a no iniciats. Dits del Terra, Arbossar, Les Manyes i Les Tosses, són vins que marquen el terreny i que cada un d'ells té personalitat pròpia. A més, utilitzen botes usades, amb el que afinen els vins sense donar-los massa fusta.

Pardelasses

Aquest vi de Garnatxa i Carinyena, amb un terreny marcat, però amb fruita madura i regalèssia, és franc i té una entrada fresca en boca.

Trio Infernal

Aquests tres amics, autors del 2/3 Infernal, un vi fresc, elegant i amb estructura, i dels 0/3 blanc i del 1/3, que és un dels vins que recomano per començar a tastar Priorats, perquè és fàcil, franc, amable i fresc, a la vegada que és modern i el mineral apareix molt en segon terme, aquest any han tret el RIU, que estaria en aquesta línia, però a un nivell i preu més baixos.

Vins d'Alta Qualitat

Un dels cellers clàssics del Priorat, la veritat és que els germans es van posar les piles i cada cop ho fan millor. Aquest any, a part dels ja clàssics Armadís i Balandra, han tret el Rotllan Torra Semi-criança que és un altre vvi fàcil i econòmic per començar a tastar vins de la zona.
Melis

Es tracta d'un celler que produeix dos vins amb un marcat caràcter de la zona. L'Èlix és un vi que tot i els seus 15 graus resulta fresc, rodó en boca, sedós i ple de matisos. Es manifesta llarg i amb un mineral que es presenta entre fruites madures. Els 16 mesos de criança no destaquen.
Per altra banda, el Melis, la joia del celler, és més complexe i crec que la proporció més alta de garnatxa, i el fet que no porti gens de Merlot me'l fan més fresc encara i agradable en boca.

Mayol Viticultors

La família Mayol, va treure al mercat el Brogit i el Roser, dos vins sense pretensions, però que estan a un cert nivell, i que poden ser una bona porta d'entrada per tastar els vins de Torroja.

dijous, 17 de desembre del 2009

Gratallops en vins 1ª Part

Gratallops, el meu poble, és sense cap mena de dubte un dels municipis amb més anomenada del Priorat, i en bona part és degut al nombre i prestigi dels seus cellers i vins. Per aquest matiu, hauré de parlar dels cellers del meu poble en tres apunts.

Alvaro Palacios

Referent del Priorat, és un celler que ha creat diferents vins basats en filosofies diferents:

L'Ermita: La vinya de l'Ermita parla per ella sola, és una vinya de coster amb ceps centenaris de Garnatxa i que és llaura a l'antiga, amb mules. Aquesta vinya, orientada al Monsant, treu un dels vins més coneguts i reconeguts del nostre poble. És el concepte de les Vinyes de Coster. És tota una experiencia, i els tanins, amorosos, la mineralitat i l'estructura, el fan un vi d'aquells que s'ha de provar com a mínim un cop a la vida.
Finca Dofí: Un vi que es fa dir "sí senyor", i que tot i tenir un esperit més modern, com més joves són les finques, basa gran part del seu caracter en les vinyes de Les Baixades. Golós, elegant i amb una frescor que el fà molt agradable.

Gratallops: Primer vi de Vila de l'Alvaro, i que tindrem a partir de començament d'any. Un vi amb estructura, fresc i amb un terrer marcat.
Les Terrasses: Un vi més modern, fes fruiteta, i on la mineralitat és marca menys. Pot ser una bona alternativa per començar a festejar amb el Priorat.

Clos Mogador

Clos Mogador: L'autèntic vi de "Terroir". Actualment és l'únic vi de finca de l'estat Espanyol. Després de decantar-lo una bona estona, trobem fruita, herbes aromàtiques, la pissarra, ... Com en el cas de l'Ermita, és un vi per festejar-lo durant hores.
Nelin: El meu blanc. D'aquest vi nomès puc dir mel, codonyat, flors blanques, fruita tropical, i sobre tot, a l'hora de servir-lo, decanteu-lo nomès un moment per trencar-lo.

Mas Martinet Viticultors

Clos Martinet: El Clos Martinet sempre ha sigut el vi dels grans del Priorat que ha tingut una personalitat més diferenciada. Més fesc que la majoria, dona fruita i tocs de plantes aromàtiques i hervacis.
Brú Martinet: El petit de la casa sempre ha estat un gran vi relació cat preu. Amb el segell de Martinet i amb frescor i fruiteta.

Vinya de Manyetes

Manyetes: Llicorella en estat pur, amb un forns de timó, fonoll i alres herbes aromàtiques, i fruita vermella madura en segon plà.

Solertia: La fruita de manyetes, maduixetes i frescor, amb el llicorell en segon plà.


Continuarem parlant de gratallops!!!

dilluns, 14 de desembre del 2009

Crisi?

Bé, fa dies que dono voltes aquest tema, i finalment penso que ha arribat el moment de parlar de la paraula malaida: CRISI!!!!!

Al començar l'any, algú que respecto molt, i al que estimo encara més, em va dir que les èpoques com la que estem vivint li agradaven, perquè era el moment en que s'havia de demostrar qui sabia vendre i qui no. Quan m'ho va dir vaig estar-hi d'acord, i ara, passats uns mesos, encara hi estic més d'acord, i quasi bé n'he fet un lema de capçalera.

Davant d'aquests temps convulsos en que ens trobem, hauríem de mirar el que fan els nostres veïns del nord, que com he dit més d'un cop a clients i amics, ens porten més de cent anys de avantatge. És el moment d'explicar bé el que venem, de demostrar el que són els vins de terrer, el que ens fa l'enveja de moltes zones vitivinícoles del món. Quan molts treuen vins a baix preu, es continuen venen vins de gama mitjana i alta, això si, explicant-los molt bé, fent veure als nostres clients el valor afegit d'aquest nèctar tan estimat pels que l'hem vist néixer.

Amb això no vull dir que no trobi bé algunes propostes noves que han aparegut, i que en molts casos són vins fantàstics i que no dubto en recomanar, però, ara té encara més sentit que fem aquesta diferenciació entre vins de terrer i vins de negoci. (Això els francesos ho tenen claríssim).

Ha nevat al Priorat

Ahir va començar a donar senyals dl que avui ha estat una nevada, que si hem de fer cas del que diu el refranyer popular: “Any de neu, any de Déu”, o com diuen en castellà, “Año de nieves, año de bienes”.

Sí senyor, el Priorat està blanc com si del Pirineu es tractés, i els 15 cm. Que hi ha al terrat de casa són testimoni d'aquest bé de Déu que crea la famosa saó que amera la terra i d'un fred que acaba amb tot bitxo vivent. Són les nevades que ens agraden, la neu cau, està un parell de dies i desapareix, amb el que ens estalviem les molèsties que comporta conviure perllongadament amb ella.

Com sempre, a Falset ha nevat força més, uns dos pams, i un cop més el microclima del Priorat deixa la seva empremta. És un bon presagi per la collita que vindrà, i una bona manera d'acabar aquest any en que la paraula CRISI s'ha sentit fins a la sacietat.

Doncs bé, ara és el moment d'encendre el foc a terra, obrir una ampolla del millor Priorat, i amb un plat de formatges ben triats, una selecció d'embotits i pa amb tomaca, gaudir de la millor companyia. És l'hora explotar un verb que es catalans tenim i que en moltes llengües no té una traducció, “enraonar”. Un verb que és testimoni d'una cultura que sintetitza la raó i la conversa com a tret diferencial.

diumenge, 13 de desembre del 2009

El Lloar en Vins

El lloar, també anomenat “el melic del món”, és un poble a tocar del riu Montsant i on destaquen els següents cellers:

Torres Priorat

Projecte d'aquesta gran empresa del món del vi que ha aterrat al Priorat, i que ha produeix dos vins dins la nostra DOQ. Si algú té prejudicis amb les grans empreses, que deixi a part aquestes manies i els tasti, si més no que els doni una oportunitat.

Salmos

De color fosc, recorda la confitura i la regalèssia, sobre un suau fons especiat i torrat. És un vi amb un perfil modern, que pot ser una bona aproximació als vins Priorat. Personalment penso que de la primera anyada a la segona hi va haver un salt qualitatiu gegantí.

Perpetual

Complexitat aromàtica amb notes de torrefacció i sotabosc. En boca presenta gran concentració i tanins dolços i rodons. Post-gust prolongat. Mineralitat més marcada que en el Salmos, però amb perfil suau.

Celler Cal Grau

Un projecte diferent, amb un enòleg al que aprecio molt a nivell personal. Recordo la verema del 2008, quan vaig estar tastant vins amb ell, el Miquel Piñol és una “enciclopèdia amb potes”, (perdona company).

Ninota

Vi fàcil, per gaudir-lo sense pretensions. El cupatge és la repera: Garnatxa, Carinyena, Ull de llebre, Cabernet Sauvignon, Syrah i Merlot. És tot xutxes i frescor.

Badaceli

Priorat fresc i amb fruita, on el mineral queda molt enrere, també és una bona opció per aquells que no coneixen el Priorat i volen començar a atansar-s'hi.

Les Ones

És en aquest vi on trobem la mineralitat del nostre terreny, tot i que amb tanins dolços i rodons, i amb una frescor i una fruita que el fan golós. Vi modern amb pinzellades clàssiques.

divendres, 11 de desembre del 2009

Recepta del Pollastre al Whisky

Aquest apunt va dedicat a la meva germana Maite:
Ingredientes :
Un pollo de tres kilos
Una botella de whisky
Unas tiras de panceta
Aceite de oliva
Sal y pimienta.
Paso 1: Rellenar el pollo con la panceta, atarlo, salpimentar y echarle un chorrito de aceite de oliva.
Paso 2: Precalentar el horno a 180º durante 10 minutos.
Paso 3: Servirse un vaso de whisky para hacer tiempo.
Paso 4: Meter el pavo al horno.
Paso 5: Servirse otro vaso de whisky y mirar el horno con ojos ligeramente extraviados.
Paso 6: Boner el terbostato a 150 gramos, grabdos y esberar veinte binutos.
Paso 7: Servirse odro vdaso, odros pasos.
Vaso 8: Al cabo drun drato, hornir el abro bara condrolar y echar un chodreto de pavo al güisqui y odro de güiski a uno bismo
Baso 9: Darle la vuelda al babo y quebarse la bano al cerrar elorno, "bierda que queba...!!"
Passso 10: Ir la beladera a buscar bielo para da kemabura e bonerle al guisqui, y al bavo.
Passso 11: Indentarr sentarrse en uda silla y sebirrrse unosss chupitosss bientras basan los binutos
Parso 12: Retirar el babo del horrrno y recogerrrlo del suelo con un drapo, embujandolo a un blato, bandeja o sssimilarrr.
Faso 13: Romberssse lacrisssma al refalar en la grasssa.
Paaasso 14: Indendar levandarse sin soltarrr la bodella y drasvariosss indendosss, decidirr guedar en el sssssuelo.
Bassssso 15: Appburar la potella y adrastrarse hasda la gama.
Paso 16: Despertarse a la mañana, tomarse 2 cafes, levantar el pavo y la botella del piso, limpiar todo y apagar el horno. Cuando le vuelva el hambre come un poco de pollo con mayonesa, o si le da asco un sandwich de salame.

dijous, 10 de desembre del 2009

Estudiant i Cuina: Episodi 4 Pasta

La pasta, sense cap mena de dubte, és el recurs més utilitzat per tot estudiant que respiri en aquest petit planeta. Tots hem preparat uns macarrons més o menys a la bolonyesa, o la gran especialitat de l'estudiant sofisticat, els espaguetis al roquefort, però anem a pams, i comencem per classificar els diferents tipus de pasta.

Pasta fresca i Pasta seca

Realment nomes he comprat pasta fresca que valgui a pena a Itàlia, i concretament a Roma, prop de la Plaça Espanya hi ha un lloc on era deliciosa. Molts cops ens trobem pasta fresca als súpers, però no canvia gaire de una bona pasta seca. Ah! Ara em ve al cap una parada de pasta fresca que hi ha a l'Illa Diagonal, on realment és molt bona.

Pasta curta i Pasta llarga

Personalment trobo que la pasta llarga amb salses que portin crema de llet són una equivocació, i m'estimo més acompanyaments basats en oli d'oliva o tomaca, com un pesto, per exemple.
Pel que fa a la pasta curta, les salses cremoses troben el seu lloc, i tenim més versatilitat.

Pasta farcida

La pasta farcida és un dels tipus de pasta que permet un joc diferent, i on la salsa és clau per no espifiar-la. Ara m'ha vingut al cap una serie, “Ravioli”, dels anys 80, una serie on els pares se'n van i deixen als fills amb un pressupost, que aquests dediquen a comprar pots de ravioli d'oferta, i d'aquesta manera tenir un sobrant de calers per les seves coses. Serie juvenil força recomanable, o potser és nostàlgia.

Això ens porta als pots i als sobres de pasta, realment una aberració si es té en compte l'estona que costa preparar-se un bon plat d'aquest gran invent de la humanitat.

Per acabar, us recomano que feu un bon sofregit de ceba amb tomaca natural, amb una mica de carn picada de vedella i porc, i amb aquest sofregit prepareu uns macarrons. Un cop fets els macarrons, en una llauna poseu els macarrons, ben repartits, amb nomes dos o tres macarrons de gruix, i gratine-ho al forn amb un barreja de parmesà reggiano i sombrero de copa.

dilluns, 7 de desembre del 2009

La Vilella Alta en Vins

La Vilella Alta és un poble peculiar, un poble on els veïns aparquen els cotxes en ordre i en funció de a quin hora l'hauran de treure. Recordo que fa uns anys, una parella de Califòrnia que buscaven un lloc per viure al Priorat em van dir que volien que els ajudés a trobar una casa o un mas a la Vilella Alta, i davant la meva pregunta de què era el que els atreia d'aquest poble en concret, van respondre que era el poble on havien vist que la gent vivia més anys.De la Vilella Alta voldria destacar dos cellers i un vi que per desgràcia ja no es fa:

Frà Fulcó

Si no és el millor, un dels millors vins de carinyena que he provat mai. L'enòleg era el Toni Alcover, i aquest vi, que ja no es fa, va marcar un camí que ara emprenen altres vins amb aquesta varietat: Closa Batllet 2 Vinyes, Cims de Porrera Clàssic, La Vinya dels 8,...

Cartoixa de Moltsalvat

Montsalvat

Priorat en estat pur, és el fruit de vinyes velles, amb tanins agradables, color quasi opac i que no s'acaba mai en boca. Un ví per jugar amb ell. Amb un 65% de carinyena, recorda molt el Frà Fulcó, al cap i a la fi era un dels socis d'aquell vi mític.

Montgarnatx

Criança més curta per un vi basat en garnatxes (70%) i complementat amb carinyenes.Es tracta de la fruiteta del celler. Fresc i sedós.

Celler Prior Pons

Prior Pons

Un Priorat que es fa dir "sí senyor", amb potència, recorregut i ple de matisos. M'agrada el mineral que mostra amb tocs de cacau. Amb aquest vi tinc una anècdota, que donat que sóc un pesat, ara us explicaré

Com ja sabeu els que visiteu la botiga, cada dia tenim 3 o 4 vins oberts per tastar i intentar esbrinar els vostres gustos. Un dia, va entrar una parella amb una senyora gran. La parella va començar a tastar, i la senyora, a la que li feien mal les cames, va seure en una cadira sense dir res. Després de força estona tastant, i en concret, tastant aquest vi, el senyor anava cantant els diferents aromes i sabors que hi trobava, i que jo, en la meva humil opinió, no li he trobat mai.En aquestes, la senyora es va aixecar i va demanar la copa. Va olorar-la i va sentenciar:- Vols que t'ho digui, fill meu? De tot això que dius, jo no li trobo res. Jo, que no n'entenc, diria que fa l'olor del pa amb xocolata que menjava quan era petita.
(Quanta raó, Al·leluia!!!!!)

D'aquest celler, i un pel més econòmic, també és molt recomanable l'Isaral.

diumenge, 6 de desembre del 2009

Vilella Baixa en Vins

La Vilella Baixa, també coneguda com el New York del Priorat per la curiosa estructura de les seves cases que donen al riu, té tres cellers i amb caràcters molt diferents:

Celler Bujorn

Ja he parlat del Bujorn en un apunt monogràfic, però dir-vos que cada dia el trobo més bó. Cada cop disfruto més amb aquestes notes mentolades i amb la seva estructure fresca i ben estructurada.

Celler del Pont

Per a mí, un dels clàssics del Priorat, i Lo Givot, un vi molt especial que és mereix menció especial.

Lo Givot és un vi de colr vermell intens, amb tocs violacis. L'aroma és complex, i si bé e primer terme apareixen notes afruitades, després es destapen matissos de la criança. Fruites del bosc, espècies suaus i pincellades làctiques, van donant pas a minerals i regalècia, així com herbes medicinals i tocs balsàmics.
En boca és fresc, fruiteta en estat pur, amb un taní suau, persistent i elegant. Un gran vi!!!

Celler Jaume Sabater

És del degà del poble, i té un estil més "a l'antiga".

Mas la Plantadeta Criança i Mas La Plantadeta Roure són dos dels seus vins, amb un aspecte més evolucionat, recorden sabors i olors de quan era petit.

dissabte, 5 de desembre del 2009

Traducció dels Vins de Bonviure

Hola a tots,

Vist que tenim gent que es conecta des d'altres païssos, (Alemania, Bèlgica, Suecia, Estats Units,...), hem possat el sistema de traducció que proporciona la Generalitat de Catalunya.

Espero que aquesta nova eina ens atanci encara mès.

divendres, 4 de desembre del 2009

Portal del Priorat

El projecte Portal del Priorat, finalment, ha donat el seu fruit, i el Negre de Negres i el Somni ja estan a l'abast dels que ens agraden els vins. A continuació donaré dos petits apunts d'aquests vins nascuts de la finca Clos del Portal, que es troba entre el Lloar i el Molar.

Negre de Negres 2007


Cupatge: Carinyena, Garnatxa, Syrah i Cabernet Sauvignon
Criança: 12 mesos

El color convida a tastar-lo, i quan te l'atanses al nas, Oh! Sorpresa! L'acabem d'obrir i ja està a punt per beure.

En nas presenta fruita, un toc làctic net i en el fons s'olora brisa, però sense defectes, franc i fresc.

En boca és fàcil, i en la línia del seu cosí de Portal del Montsant, el Brunus, és un vi per quedar bé, fàcil per iniciar-se en el Priorat, amb una mineralitat poc marcada i una acidesa que el fa fresc i golós.

Somni 2007


Cupatge: Carinyena, Garnatxa, Syrah
Criança: 16 mesos

Color impressionant quasi opac i amb tons violetes.

En nas es manifesta, al igual que el Negre de Negres, llest per beure al poc d'obrir-lo. Fruites negres i violetes, tocs especiats i fumats. Mineralitat més marcada que en el vi anterior, i amb el segell dels vins Portal.

En boca és fresc i sedós. Fàcil de beure i llarg.

dimecres, 2 de desembre del 2009

Bellmunt en vins

Bellmunt és un poble peculiar pel que fa a la seva situació geogràfica, la seva orografia i el seu “terroir”. D'aquest poble amb un campanar de color blanc i amb les colònies que donen fe del seu passat miner, en surten vins que tenen personalitat pròpia, i a continuació en faré un repàs per alguns cellers:

Viticultors Mas d'en Gil

D'aquest projecte de la família Rovira en surten alguns dels vins de prestigi de la nostra DOQ.

*Coma Blanca: Blanc de Garnatxa i Macabeu que no deixa indiferent amb la seva frescor i estructura en boca. En nas dona notes fumades i fruita tropical.
*Coma Alta: Com em van dir la Marta i la Pilar, aquest vi és un accident, un vi que neixia per millorar e Coma Blanca, i que va demostrar personalitat pròpia. A mí, personalment m'agrada més aquest, doncs resulta mes fresc i es desmarca d'altres blancs de la zona encara més que el primer.
*Coma Vella: Vi elegant, on la fruita pren protagonisme i la criança ens dona tocs especiats i li don estructura. Un vi per quedar bé.
*Clos Fontà: El pal de paller de la casa, un vi amb estructura, mineralitat que no amaga la fruita i el dolç dels tanins. És un vi per jugar a la copa, per festejar-lo i deixar-se seduir.

Primitiu de Bellmunt

El meu amic de les vinyes prefil·loxèriques. Primitiu és un vi per gent que porten tatuat al pit “PRIORAT”. Mineralitat, fruita i espècies, tot ben amanit pel saber fer de les vinyes velles. Ara ha tret un altre vi que es diu Mirador, i que encara no he tastat.

Solà Clàssic

D'aquest projecte en neixen dos vins de vinyes velles:

*Solà Clàssic: Garnatxes i Carinyenes de 40 anys amb una mineralitat molt marcada, i amb tocs que semblen de criança, però no en té. Un vi a tenir en compte, franc i a un preu atractiu.
*Vinyes Josep: El vi de criança de la família, de producció molt limitada, la criança d'una selecció del raïm que aniria a Solà Clàssic, afinen i donen més matisos a aquest vi que al seu germà petit.

També en aquest municipi podem trobar Casa Gran del Siurana, projecte de Castell de Peralada que elabora el Cruor i el Gran Cruor, o Viticultors del Priorat, que és el projecte de Freixenet, i que elabora Morlanda.

dimarts, 1 de desembre del 2009

Vi i Cinema

Quan parlem de vi i cinema, a tots ens ve al cap la pel·lícula “Entre copes”, que amb el risc de repetir-me com l'all-i-oli, diré que va servir per disparar les ventes de Pinot Noir a tot el món, i ara, curiosament, des de fa uns anys un dels socis del celler Sea Smoke, que supel·lículapelícula elabora vi a Gratallops, concretament el Melis i l'Elix. D'aquest dos vins dir que són excel·lents i que en parlaré en algun dels meus propers apunts, però són vins elegants, amb caràcter i en els que es nota la verema tardana i la mineralitat tant característica de la meva zona.

Segurament que a molts també els ve al cap “Un passeig pels núvols”, pel·lícula en la que el vi és una festa i tot i que és un drama, es passa de pastelera.

Un altre exemple, i per a mí més encertat que l'anterior, és “Un bon any”, on tot gira al voltant d'unes vinyes que produeixen un vi clandestí molt especial, un “vin perdu”. D'aquesta pel·licula destacaria l'encarregat de cuidar les vinyes, que parla de terroir, de estimar les vinyes i que podria possar-li el nom d'alguns viticultors que coneixo.

Però un clàssic que no us podeu perdre és “El secret de Santa Victoria”, on un poble amaga totes les ampolles de vi per tal que els ocupants “nazis” no el trobin. Realment és molt divertida, i no em sorprendria que hagués passat de debò. Curiosament sempre he pensat que aquesta película també la podrien haver rodat a Sant Sadurní d'Anoia, que està foradat per davall.

Tot aquest rotllo vé de que ahir pensava en un capítol de la serie de ficció “La Dimensió desconeguda”. En aquest episodi dos amics fan una aposta sobre un vi, i es juguen la filla d'un d'ells a que l'altre no endivina el vi en qüestió. Però va i l'encerta, i tot i que al final es descobreix que ha fet trampes, queda el dilema moral plantejat amb l'aposta.

Estudiant i cuina: Episodi 3 La Nevera

Abans de continuar els meus capítols sobre la cuina i els estudiants, no volia passar per alt la nevera, aquest electrodomèstic tant curiós que quan obres la porta la llum està encesa.

La primera sorpresa que tenen molts estudiants és que a diferencia del que passa a casa, en el pis d'estudiants la nevera no està sempre plena, i aquí comença a desmotar-se part de la màgia d'aquell armari sempre ple d'allò que a un li ve de gust, sempre amb menjar que es pot ingerir sense necessitat de verificar si està o no en bon estat.

Organització

Un clàssic de la nevera d'estudiants és la divisió de l'espai de la mateixa per prestatges, i és en aquest punt on es manifesta la personalitat de cadascun dels inquilins:
*Mr. Tuper: Porta cada diumenge, quan arriba del poble, tota la setmana organitzada en carmanyoles, i jo he vist el “ el “rien de plus”, els tupers etiquetats amb el dia en el que es consumirà aquella menja.
*Mr. Vida Sana: Un aquest prestatge tot és BIO, sense calories, dietètic i predominen els iogurts i les fruita.
*Mr. Time Out: La probabilitat de trobar un aliment en bon estat és quasi zero, i en molts casos no es tira els aliments caducats fins que es queixa l'ocupant del prestatge immediatament inferior, o, en casos extrems, quan hi ha noves especies que colonitzen la nevera.
*Mr. Res: Hi ha casos estranys, prestatges que no s'utilitzen mai.

Furtius

Un altre clàssic de les neveres de pisos compartits és el que desapareixin coses i ningú ha fet res. Tonteria, al final sempre s'acaba trobant el furtiu.

La compra

En aquest punt és on està la clau de la convivència. Estan els que compren per separat, i això ajuda a mantenir la divisió en prestatges abans esposada. Per altra banda, hi ha pisos en els que es creen grups, que van a comprar junts, comparteixen prestatges i cuina. Aquests grups acostumen a ser de dos o tres persones, i rares vegades aglutina a tots els ocupants del pis.

Bé, sentades les bases del que és una nevera tipus d'un pis d'estudiants, en el proper episodi continuaré parlant de plats.

 
Wine Blogger