Vi i Cinema

Quan parlem de vi i cinema, a tots ens ve al cap la pel·lícula “Entre copes”, que amb el risc de repetir-me com l'all-i-oli, diré que va servir per disparar les ventes de Pinot Noir a tot el món, i ara, curiosament, des de fa uns anys un dels socis del celler Sea Smoke, que supel·lículapelícula elabora vi a Gratallops, concretament el Melis i l'Elix. D'aquest dos vins dir que són excel·lents i que en parlaré en algun dels meus propers apunts, però són vins elegants, amb caràcter i en els que es nota la verema tardana i la mineralitat tant característica de la meva zona.

Segurament que a molts també els ve al cap “Un passeig pels núvols”, pel·lícula en la que el vi és una festa i tot i que és un drama, es passa de pastelera.

Un altre exemple, i per a mí més encertat que l'anterior, és “Un bon any”, on tot gira al voltant d'unes vinyes que produeixen un vi clandestí molt especial, un “vin perdu”. D'aquesta pel·licula destacaria l'encarregat de cuidar les vinyes, que parla de terroir, de estimar les vinyes i que podria possar-li el nom d'alguns viticultors que coneixo.

Però un clàssic que no us podeu perdre és “El secret de Santa Victoria”, on un poble amaga totes les ampolles de vi per tal que els ocupants “nazis” no el trobin. Realment és molt divertida, i no em sorprendria que hagués passat de debò. Curiosament sempre he pensat que aquesta película també la podrien haver rodat a Sant Sadurní d'Anoia, que està foradat per davall.

Tot aquest rotllo vé de que ahir pensava en un capítol de la serie de ficció “La Dimensió desconeguda”. En aquest episodi dos amics fan una aposta sobre un vi, i es juguen la filla d'un d'ells a que l'altre no endivina el vi en qüestió. Però va i l'encerta, i tot i que al final es descobreix que ha fet trampes, queda el dilema moral plantejat amb l'aposta.