La pasta, sense cap mena de dubte, és el recurs més utilitzat per tot estudiant que respiri en aquest petit planeta. Tots hem preparat uns macarrons més o menys a la bolonyesa, o la gran especialitat de l'estudiant sofisticat, els espaguetis al roquefort, però anem a pams, i comencem per classificar els diferents tipus de pasta.
Pasta fresca i Pasta seca
Realment nomes he comprat pasta fresca que valgui a pena a Itàlia, i concretament a Roma, prop de la Plaça Espanya hi ha un lloc on era deliciosa. Molts cops ens trobem pasta fresca als súpers, però no canvia gaire de una bona pasta seca. Ah! Ara em ve al cap una parada de pasta fresca que hi ha a l'Illa Diagonal, on realment és molt bona.
Pasta curta i Pasta llarga
Personalment trobo que la pasta llarga amb salses que portin crema de llet són una equivocació, i m'estimo més acompanyaments basats en oli d'oliva o tomaca, com un pesto, per exemple.
Pel que fa a la pasta curta, les salses cremoses troben el seu lloc, i tenim més versatilitat.
Pasta farcida
La pasta farcida és un dels tipus de pasta que permet un joc diferent, i on la salsa és clau per no espifiar-la. Ara m'ha vingut al cap una serie, “Ravioli”, dels anys 80, una serie on els pares se'n van i deixen als fills amb un pressupost, que aquests dediquen a comprar pots de ravioli d'oferta, i d'aquesta manera tenir un sobrant de calers per les seves coses. Serie juvenil força recomanable, o potser és nostàlgia.
Això ens porta als pots i als sobres de pasta, realment una aberració si es té en compte l'estona que costa preparar-se un bon plat d'aquest gran invent de la humanitat.
Per acabar, us recomano que feu un bon sofregit de ceba amb tomaca natural, amb una mica de carn picada de vedella i porc, i amb aquest sofregit prepareu uns macarrons. Un cop fets els macarrons, en una llauna poseu els macarrons, ben repartits, amb nomes dos o tres macarrons de gruix, i gratine-ho al forn amb un barreja de parmesà reggiano i sombrero de copa.
Pasta fresca i Pasta seca
Realment nomes he comprat pasta fresca que valgui a pena a Itàlia, i concretament a Roma, prop de la Plaça Espanya hi ha un lloc on era deliciosa. Molts cops ens trobem pasta fresca als súpers, però no canvia gaire de una bona pasta seca. Ah! Ara em ve al cap una parada de pasta fresca que hi ha a l'Illa Diagonal, on realment és molt bona.
Pasta curta i Pasta llarga
Personalment trobo que la pasta llarga amb salses que portin crema de llet són una equivocació, i m'estimo més acompanyaments basats en oli d'oliva o tomaca, com un pesto, per exemple.
Pel que fa a la pasta curta, les salses cremoses troben el seu lloc, i tenim més versatilitat.
Pasta farcida
La pasta farcida és un dels tipus de pasta que permet un joc diferent, i on la salsa és clau per no espifiar-la. Ara m'ha vingut al cap una serie, “Ravioli”, dels anys 80, una serie on els pares se'n van i deixen als fills amb un pressupost, que aquests dediquen a comprar pots de ravioli d'oferta, i d'aquesta manera tenir un sobrant de calers per les seves coses. Serie juvenil força recomanable, o potser és nostàlgia.
Això ens porta als pots i als sobres de pasta, realment una aberració si es té en compte l'estona que costa preparar-se un bon plat d'aquest gran invent de la humanitat.
Per acabar, us recomano que feu un bon sofregit de ceba amb tomaca natural, amb una mica de carn picada de vedella i porc, i amb aquest sofregit prepareu uns macarrons. Un cop fets els macarrons, en una llauna poseu els macarrons, ben repartits, amb nomes dos o tres macarrons de gruix, i gratine-ho al forn amb un barreja de parmesà reggiano i sombrero de copa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada