Un dia normal, com tants d'altres i una quedada amb uns amics per prendre unes copes de vi, però com per art de màgia, hem viatjat al passat, com si haguéssim pujat al Delorean de Retorn al Futur.
Tot a començat amb un vi del que a casa en tenim un parell d'ampolles, però que fa anys que no tasto. No feia gaires dies que havia tastat els Cartoixa de Scaladei 1974 i 1975, però aquest m'ha sorprès molt gratament. Tot i el seu color evolucionat, l'aroma anunciava que encara hi ha vida, amb tabac, un punt fred i humit i fruita encara present. En boca té un punt una entrada elegant, prima en començar i que s'eixampla i marca tanins tot seguit. Es mostra viu i encara tens.
Llavors ens hem donat una treva hi hem tastat un Howard Park Cabernet-Merlot, 1999 de l'Oest d'Australia, un vi amb textura i tall bordalès en alguns aspectes, però amb la clara influència oceànica que ens parla d'on és.
Un Champagne Vilmart & Cie Grande Réserve Premier Cru Rilly, amb el toc vinós de Pinot Noir i la untuositat del Chadonnay, i amb un toc verd que fa pensar en una verema més matinera d'aquesta segona varietat. De bombolla àgil i abundant, però gens embafós en l'entrada en boca. Feia temps que un Champagne no m'emocionava com ho ha fet aquest.
I finalment, arqueologia vitivinícola de la mà d'un Torres Viña Santa Digna del 1969, el precursor del Torres Mas Borràs, que tot i estar més allà que aquí, encara s'acomiadava amb un sospir, deixant entre veure un passat gloriós.
Finor i delicadesa, i a mode d'anècdota, us recomano la lectura de la contra, on ens parla d'una clara vocació de fer un vi de l'estil dels grans Borgonya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada