Tots hem sentit dir que si la Parellada no té res, que si és plana en nas, que si no sap envellir, i moltes altres afirmacions de grans savis del vi que "senten càtedra". Doncs avui, escric aquest apunt per dir en veu ben alta: "No en teniu ni idea!!!".
Ahir a la nit, per acompanyar un arròs que el meu pare va preparar per premiar-nos un dia de feina com un altre, vaig treure del meu racó particular una ampolla de Carles Andreu Parellada 2010. Parlem de la segona anyada d'aquest vi amb el que la família Andreu va voler dignificar aquesta varietat tant maltractada.
De color viu, poc evolucionat es presenta amb aromes nets de fruita madura, però no passada, elegant, amb notes anisades i silvestres, però molt subtils.
En boca entra glicèrica, amb volum, bona acidesa i final llarg, però gens pesant.
Felicitats Carles i família!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada