Tast de la nostra Història a Vinateria Aguiló

Avui he tingut l'oportunitat, gràcies a l'enric, el Marc i el Sergi Aguiló, de assistir a un tast molt especial, el "Tast de la nostra Història", un tast per aprofundir en el coneixement de la DOQ Priorat, per saber d'on venim i d'aquesta manera saber on som i cap on anem.

Després d'una introducció històrica a càrreg de l'Anna Figueras, ha començat el tast pels vins de Cellers de Scaladei.

El Ricard Rofes ens ha presentat les anyades 1974, 1975 i 1991. Un repàs interessant no tant pel tast dels vins, dels que destaca el 1975, si no per la reflexió sobre com ha evolucionat la viticultura i com aspectes com el control de temperatura durant la fermentació, el tipus de criances, el fet d'elaborar amb la rapa o el tipus de dipòsit de fermentació ha fet evolucionar, o no, els nostres vins.

 Després la nova generació de vins d'aquest celler històric, amb una filosofia de retorn a l'antiga manera de fer i de reaprendre. Destacar, per la meva banda el Mas Sant Antoni, tot i que en general el Mas Masdeu semblava més apreciat pels assistent, però la subtilesa de la garnatxa d'aquest vi, amb un taní molt més elegant i que tot i no semblar-ho, comparant amb el Mas Masdeu, crec que tindrà una evolució més interessant.

El segon celler en joc ha estat Mas d'en Gil, antiga Masia Barril, un precursor dels vins ecològics i que com bé ha explicat la Marta Rovira, tenien una visió diferent del Priorat i dels vins. Com a curiositat la classificació dels seus vins en funció del grau alcohòlic.

Pel que fa als vins, destacar el 1989, no tant el 1991, tot i que tenia notes de pebre i vegetals força interessant i el que menys el 1996, anyada que ja no elaboraren amb les seves vinyes i que va ser la darrera, amb un clar canvi d'estil.

Després els nous vins d'aquest celler tant emblemàtic, amb un 2005 molt especial i un 2010 que promet meravelles en uns 5 anys. Reflexions molt interessants de la Marta Rovira sobre la importància de guardar el vi al celler uns anys abans de comercialitzar-lo.

Per acabar, el Celler De Müller, un dels pilars que va mantenir viu el Priorat, tot i la seva vessant de marxants de vi, i Ranci Dolç Dom Berenguer 1918 i després el Ranci Dom Joan Fort Solera 1865, dos vins de reflexió, que per gent com jo que sabem la feina que comporta un d'aquest vins i el missatge que té a còpia d'anys, m'ha sabut greu no dedicar-los més temps.

Felicitats als cellers i a la familia Aguiló.