Fa uns anys, el bo del René Barbier va aterrar al Priorat juntament amb d'altres com Alvaro Palacios, Josep Lluis Perez i Dafne Glorian, i van fer la revolució que va dur els vins de la nostra DO del més absolut oblit, fins al màxim reconeixement internacional. Només a títol de detall, Gratallops va passar de tenir dos cellers, als 33 cellers que té actualment, i actualment qualsevol carta de vins que tingui una mica de cara i ulls, fins hi tot a París, Londres o New York, té algun Priorat.
D'aquest fet tant important, ja fa més de 20 anys, i en aquest moments, està donant-se una segona revolució, aquest cop potser més important que la primera, potser no tant en quantitat, com sí en contingut. Molts cellers del Priorat s'estan esforçant en trobar la seva interpretació del terreny, i fugir del cupatge quasi quasi estandaritzat, (Garnatxa, Carinyena, Cabernet Sauvignon, Shyra o Merlot), i dels arquetips que s'han creat de com ha de ser un vi Priorat.
L'altre dia fèiem broma amb un sommelier amic meu, i deia que moltes vegades hi ha gent que dona exactament els mateixos adjectius per tots els Priorats que tasta, i el més odiós és que en molts casos no s'equivoquen.
El Priorat és un viver de microclimes i terrers diferents. Per exemple, hi ha vins que un any són fruita madura, l'altre són herbes, l'altre el color és molt marcat, etc...
M'encanta la diferencia, la diversitat, la imperfecció, la singularitat, i és per això que penso que temes com l'aprovació dels vins de vila pot ser un altre pas en aquesta revolució, però no hem de permetre que només sigui una etiqueta sense contingut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada