Montsant: Identitat trobada

Quina sort estar envoltats per una DO amb la qualitat i prestigi que ha assolit la DO Montsant en tant poc temps.

L'altre dia un client em deia que bevia Montsant enlloc de Priorat perquè era més econòmic, però aquest no crec que sigui el millor argument. A l'hora de la veritat, el client que compra per preu no és fidel, sempre hi haurà un altre que faci quelcom més econòmic, així que vaig donar-li altres raons:

• Son dos DO's amb personalitat pròpia, i la gran sort del Montsant és que no ha provat de fer Priorats, sinó que ha mirat d'interpretar-se.
• Tot i que no es pot generalitzar, normalment els vins de la DO Montsant són menys minerals i amb una mica més de fruita, i per molts consumidors això pot ser un factor a tenir en compte. De tota manera, aquí voldria puntualitzar que segurament en un futur els nostres veïns de la DO Montsant també hauran de fer quelcom semblant al que hem fet nosaltres amb els Vins de Vila.
• Dins els Monsant podem trobar des de grans vins i de gran complexitat, fins a vins molt fàcils, que són per quedar bé en un sopar on hi ha gent que no té costum de prendre vi.

Aprofito per fer una petita llista se suggeriments, i sóc conscient que em deixaré molts vins:

• Els grans: Espectacle, Pater, Cabrida.
• Imprescindibles: Venus, Singles Blaus, Santbru, Genesi, Masia Esplanes.
• Grans a preu de petit: Clònic, Heravi Criança, Vessants, Sorts Vinyes Velles.
• Per quedar bé en un sopar: Gobe, Dido, Orto., Vessants Xic.
• Els blancs: SantBru Blanc, Dido Blanc, Tretze