Aquest dilluns passat 12 de Juny ha tingut lloc el Be Ranci! de vins rancis secs del Roussillon, i que aquest any ha esdevingut el Première rencontre Européenne des vins oxydatifs.
El diumenge, a les 10:00 començava la fira al Centre d'Art Contemporani, només a 100 metres del "centre del món", ( tal i com va anomenar Dalí a l'estació de tren d'aquesta ciutat), amb la participación dels vinc rancis del Roussillon, la Sardaigna, Sicila, Jerez, Montilla-Moriles, Priorat, Terra Alta i l'Emporda.
Foto propietat de Be Ranci!
Un lloc molt adequat per l'organització d'un esdeveniment com aquest, i que els organitzadors de Be Ranci! van aconseguir que en convertís en una trobada d'amistat, en que els nombrosos visitants puguesin compartir impressions amb els productors bé en els diferents punts de tast, bé al pati tot dinant.
Foto propietat de Be Ranci!
En quant als vins oxidatius que es presentaven, i dels que els que em coneixeu sabeu que en sóc tot un incondicional, us en faré cinc cèntims a continuació.
El meu periple de tast va començar pel ranci dels nostres amics de la cooperativa l'Étoil de Banyuls-sur-Mer, vi tradicional molt aromàtic amb notes de taronja confitada, fruits secs i figues.
Seguim pel ranci sec de Domaine de la Tourrasse blanc Mediterranée, molt elegant, tradicional amb un toc salí i sec que m'encanta.
Llavors la Preceptorie, Domaine les Schistes, els vins Vin de Voile, el Domaine des Demoiselles o el ranci de macabeu de Domaine de Rancy.
Seguint pel mediterrani, em van sorprendre els vins oxidatius Sicilia i Sardenya i en concret la varietat Grillo, especialment interessant en l'elaboració que en fa el celler Barraco de Sicilia.
Tornant a la península, vaig poder tastar vins de Terra alta, Emportà i algun altre del Priorat, però em va resultar molt interessant els vins de Jerez i Montilla-Moriles, amb tres filosofies molt diferents entre els seus representants, amb un celler com com Emilio Hidalgo, pensat des de la tradició i el treball en celler, passant per Alvear, també amb aquesta filosofia, però amb un perfil diferent al de Jerez i acabant per Bodegas Robles, on es fa un treball específic a la vinya i s'obté un producte molt diferent.
Perdoneu tots els que no heu estat esmentats, sabeu que parlo de memòria, doncs estava atenent els vins d'Arrels del Priorat, i no prenia cap mena d'apunt.
El meu periple de tast va començar pel ranci dels nostres amics de la cooperativa l'Étoil de Banyuls-sur-Mer, vi tradicional molt aromàtic amb notes de taronja confitada, fruits secs i figues.
Seguim pel ranci sec de Domaine de la Tourrasse blanc Mediterranée, molt elegant, tradicional amb un toc salí i sec que m'encanta.
Llavors la Preceptorie, Domaine les Schistes, els vins Vin de Voile, el Domaine des Demoiselles o el ranci de macabeu de Domaine de Rancy.
Seguint pel mediterrani, em van sorprendre els vins oxidatius Sicilia i Sardenya i en concret la varietat Grillo, especialment interessant en l'elaboració que en fa el celler Barraco de Sicilia.
Tornant a la península, vaig poder tastar vins de Terra alta, Emportà i algun altre del Priorat, però em va resultar molt interessant els vins de Jerez i Montilla-Moriles, amb tres filosofies molt diferents entre els seus representants, amb un celler com com Emilio Hidalgo, pensat des de la tradició i el treball en celler, passant per Alvear, també amb aquesta filosofia, però amb un perfil diferent al de Jerez i acabant per Bodegas Robles, on es fa un treball específic a la vinya i s'obté un producte molt diferent.
Perdoneu tots els que no heu estat esmentats, sabeu que parlo de memòria, doncs estava atenent els vins d'Arrels del Priorat, i no prenia cap mena d'apunt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada