El Jordi és un d'aquest tossuts que habiten el Priorat, una d'aquestes persones al que fa uns anys va picar-li aquest verí de vi i que va decidir-se a fer-ne. En aquesta aventura l'acompanya la seva família, la Sussi, la seva dona, i l'Alzina, la seva filla, i persona que dona nom a un dels vins que fan aquest bons amics.
Realment és ben cert el que posen a l'etiqueta i que és l'eslògan del celler: "Aquest vi és el fruit d'una il·lusió i el principi d'un somni". Segurament aquesta frase definiria molts dels esforços de tants i tants petits cellers que han anat creixent en aquesta comarca on vivim.
Pas a pas, vi a vi, la família Aixalà Alcait ens han anat desgranant Torroja del Priorat cada any. Així, el Pardelasses, és un vi que respira aquesta vila del Priorat, fent un cupatge de carinyena i garnatxa de tres finques diferents, i més concretament de la part alta d'aquestes tres finques.
Les Clivelles de Torroja, vi que només surt algunes anyades, ens mostra el caràcter de les carinyenes més joves, en contraposició al Coster de l'Alzina, que ens parla de les carinyenes més velles i assenyades.
I fnalment, el Destrankis, com diu el Jordi, "el vi més gamberro de la casa". Un vi que va néixer fruit de la casualitat. "Els nebots volien fer un vi de la familia i per la familia, - diu-, i amb garnatxa i carinyena que no volia pel Pardelasses, i amb unes botes que no havia d'util·litzar, van fer aquest vi juganer. Després van dissenyar l'etiqueta, que aquest any hem actualitzat, i donat que ho havien fet en un racó del celler i com d'amagat, van voler-li posar aquest nom".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada