Tastem el blanc de Fills de la Llicorella, el Cassanella, que rep del nom de la planta homònima que creix als costers de vinya vella, però no s'assembla gens a aquesta planta gens vistosa.
Una garnatxa majoritàriament i macabeu, treballada amb molt d'encert amb un treball de maceració pel·licular, sense arribar a ser el que seria un brisat, però amb aquella tipicitat que dona aquesta feina amb les pells.
De color brillant, ens trobem amb un vi un pel tèrbol, però net. El nas és molt net, amb fruita, flors i amb un marcat caràcter Prioratí. És directe, sense embuts, un trosset de paisatge dins l'ampolla, que ens fa arribar aquest sotabosc de timó i romer que ens transporten a Porrera.
En boca té una entrada fresca, i tot i ser molt frontal, és rodó i llarg, molt fresc.
Molt poques ampolles, així que toca córrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada