Una de les coses que vaig guanyar al anar a Barcelona, i que a Gratallops, per desgràcia, no tenia, és el plaer d'anar al mercat.
En els vint anys que porto a la ciutat, per la típica itinerància associada a la condició d'estudiant i després, ja treballant, he viscut en diferents barris, i així, anava a comprar al “Mercat de la Concepció”, al “Mercat d'Hostafrancs”, al “Mercat de Sagrada Familia” o al “Mercat de Collblanc”, entre d'altres.
Òbviament, tothom parla del “Mercat de la Boqueria”, que sense voler-ne fer un desmèrit, podríem dir que és un mercat mediàtic, però el millor del mercat, sigui el que sigui, és passejar-si, badar i tafanejar.
Penso que els que som de mercat tenim un nas especial per trobar aquella parada on tenen el millor peix, la millor carn, el millor bacallà, etc... Ara fent memòria, em ve al cap una parada de peix del “Mercat d'Hostafrancs”, o una parada de bacallà i olives del “Mercat de Sagrada Familia”.
L'alternativa, pels que no vivim a la capital, són els mercats setmanals, com per exemple sóc un enamorat del mercat de Vilafranca del Penedès, que els dissabtes és una festa pels sentits, i on força cops hi compro bolets.
He de confessarr que sónbèstiaa de botigues i “colmados” de tota la vida, així com de mercats, i no suporto anar a una gransuperfíciee, però tothom té les seves manies. I, encara que reconec que el “Tempo” per comprar en aquests establiments és diferent, el consell, l'atenció, i això que és tant mediterrani i tant nostre com és xerrar amb el botiguer.
Però si aneu a comprar, i sobretot si sou nois o homes joves, heu de tenir cura amb una de les bèsties que poblen aquest hàbitat, i són les dones grans que es “colen” de forma descarada, i davant les quals no queda altra sortida que posar-li cara: “No senyora, quan vostè ha arribat jo ja estava aquí, però si es vol saltar la tanda, i tots els que estan fent cua ordenadament ho veuen bé. Faci-ho”. O buscar la complicitat del botiguer, que si t'atén habitualment ho farà sense cap mena de problema.
Bé això també és part de la festa “d'anar a plaça”.
En els vint anys que porto a la ciutat, per la típica itinerància associada a la condició d'estudiant i després, ja treballant, he viscut en diferents barris, i així, anava a comprar al “Mercat de la Concepció”, al “Mercat d'Hostafrancs”, al “Mercat de Sagrada Familia” o al “Mercat de Collblanc”, entre d'altres.
Òbviament, tothom parla del “Mercat de la Boqueria”, que sense voler-ne fer un desmèrit, podríem dir que és un mercat mediàtic, però el millor del mercat, sigui el que sigui, és passejar-si, badar i tafanejar.
Penso que els que som de mercat tenim un nas especial per trobar aquella parada on tenen el millor peix, la millor carn, el millor bacallà, etc... Ara fent memòria, em ve al cap una parada de peix del “Mercat d'Hostafrancs”, o una parada de bacallà i olives del “Mercat de Sagrada Familia”.
L'alternativa, pels que no vivim a la capital, són els mercats setmanals, com per exemple sóc un enamorat del mercat de Vilafranca del Penedès, que els dissabtes és una festa pels sentits, i on força cops hi compro bolets.
He de confessarr que sónbèstiaa de botigues i “colmados” de tota la vida, així com de mercats, i no suporto anar a una gransuperfíciee, però tothom té les seves manies. I, encara que reconec que el “Tempo” per comprar en aquests establiments és diferent, el consell, l'atenció, i això que és tant mediterrani i tant nostre com és xerrar amb el botiguer.
Però si aneu a comprar, i sobretot si sou nois o homes joves, heu de tenir cura amb una de les bèsties que poblen aquest hàbitat, i són les dones grans que es “colen” de forma descarada, i davant les quals no queda altra sortida que posar-li cara: “No senyora, quan vostè ha arribat jo ja estava aquí, però si es vol saltar la tanda, i tots els que estan fent cua ordenadament ho veuen bé. Faci-ho”. O buscar la complicitat del botiguer, que si t'atén habitualment ho farà sense cap mena de problema.
Bé això també és part de la festa “d'anar a plaça”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada