Negres de Mas Comtal

Aquest Divendres vaig visitar els meus amics de Mas Comtal a Sant Cugat Sesgarrigues, i avui he tastat els dos vins que vaig comprometrem amb l'Asun que tastaria.

Antistiana 2005

Un vi que en primer lloc et dona pebrot característics del Cabernet Sauvignon, i tocs verds que suposo aporta el Cabernet Franc. Però no acaba aquí, i quan porta una estona obert treu una regalecia super neta i plantes aromàtiques.

En boca té una entrada neta, molt agradable, i la seva acidesa compensada el fa fresc, a l'hora que apunten tocs verds, però molt ben integrats. Rodó.

Pretrea 2003

En primera instancia apareix el Merlot en la seva màxima expresió. Després, tocs a cuir, fruita, regalècia i un fons balsàmic.

En boca és llarg, mès càlid que el ví anterior, però gens pesat, convida a repetir. Té una acidesa molt ben trobada, i un final amb una fruiteta super xula. Jo no sóc massa de Merlots, però aquest és un vi molt ben fet.

Dos bons vins del Penedès, sense cap mena de dubte.

Sopar a Cal Lluís

Si us agrada el bon vi, si estimeu el bon menjar, però sense complicacions i basat en la qualitat del producte, heu de visitar Cal Lluís de Sant Martí Sarroca.

El Lluís és un murri, i varem jugar a endevinar vins a cegues, però amb ell tens sempre les de perdre, amb un celler amb més de 500 referencies.

El menjar va ser esquisit: xató, (felicitats pel romesco), boquerons super ben preparats, embotits ibèrics, pernilet, carxofes , formatges,... Un festival pels sentits.

Els vins:

1. Taleia 2008: Un blanc que em va agradar força, que de començament tenia tocs com de xarel·lo, però que després donava notes característiques de Sauvignon Blanc. Evidentment, no era un xarel·lo, i aquí el Lluís ens va guanyar la partida.
2. Solanes 1997: En aquest cas casi li vaig guanyar la partida, i vaig dir que era Priorat, però vaig tenir sort, doncs havia provat un Clos Manyetes 2000 feia mig any, i coneixia aquella evolució més salina, més animal i lluny dels priorats més madurs. Però aquest punt també és de justicia que se l'endugui el Lluís, un crack!!!
3. Laurona 2000: Aquí he de dir, que tot i que ens va prendre el pel una estona, jo vaig clavar-lo, però el factor sort també compta.

Resumint, no us podeu deixar perdre Cal Lluís.

Ah, per cert!! Lluís et dec una ampolla de Clos Manyetes 2000 que et duré els propers dies.

Sembrem per recollir!!!

Avui vull fer una reflexió que suposo que està molt gastada, però que penso que val la pena que tinguem en compte.

A mi m'agrada molt cuinar, i m'agrada el vi, com és obvi si feu un cop d'ull a aquest blog. Jo penso que això no és casualitat, i que molta culpa la té el meu entorn familiar, el fer de la cuina quelcom més que aquell lloc on la mare cuina.

A la cuina es situen molts dels meus records, en aquell "coc ràpid" que la mare preparava amb nosaltres i que després ens barallàvem per llepar els estris que havíem fet servir per fer-lo. O a casa de la padrina, quan feia les orelletes, o fent els panellet amb la mare, o preparant un risotto amb l'Andreu, el meu nebot, quan tot just tenia 4 anyets, i el més divertit era vestir-lo de cuinar.

De la mateixa manera, no fem del vi un ogre, fem que sigui una cosa natural, fem que els nostres fills gaudeixin de la màgia d'un celler en temps de verema, o fem que olorin un vi per veure si troben un aroma concret.

També trobo que hauríem de ser una mica més oberts de ment, i no donar per suposat que els nostres fills no els agradaran: uns caragols, unes potes de porc, un bacallà, etc... Deixem que ho provin!!!

Al final, si la cuina i el vi són cultura, donem-li la importància que té!!!

Un parell de cellers

Avui he fet un parell de visites a dos cellers del Priorat per temes de feina, i aprofito aquest apunt per comentar-ne alguna coseta.

Celler Burgos Porta (Poboleda)

La Conxita i el Salvador són una parella que fa uns anys van fer de Mas Sinen el nucli d'un projecte fidel al territori, respectuós amb l'entorn i basat en l'agricultura ecològica. El celler està encabit en una antiga masia i la verema entra per la part de dalt i tot es mira de fer per gravetat. Pel que fa a la sala de criança, no disposa de sistema de refrigeració, i està feta amb un tipus de argila que manté una temperatura ideal per la criança dels vins, i que es van fer portar d'Alemanya. El millor és la seva passió pel que fan, que es veu tant en els vins, com en el raïm, que avui he tastat, i que encara estaven veremant.

Celler La Conreria d'Scaladei (Escala-Dei)

No descobriré res a aquells que em coneixen quan digui que sóc un enamorat del vi blanc "Les Brugueres". Avui he estat amb el Jordi Vidal, l'ànima d'aquest celler, que aquest any s'estrena amb noves instal·lacions, i que es veu a la foto que encapçala aquest apunt.
En la meva visita he coincidit amb una altra visita entre el que es trobava un professorrrr de l'Escod'Hostaleriaaaa Hoffmann i l'Antonio, sommelier del Comerç 24 de Barcelona, i junts hem tastat els vins qs'estanant elaborant.
Ha estat molt divertit veure les noves instal·lacions i tastar el nou les Brugueres, la garnatxa del "Dragon Khan", un cabernet que era pur pebrot verd, i altres.
Aquest celler també és un celler amb segell propi, i com a peculiaritat, ara fa un any tot just que vaig fer aquest exercici amb el Jordi Vidal, i diria, i potser m'equivoco, que el nou "Les Brugueres" serà millor encara que el 2008, i que en tots els vins he notat més plantes aromàtiques que l'any passat.

Der Priorat-Montsant Führer

Ja fa uns anys que ens visita a Bonviure, es diu Torsten Hammer, i a casa nostra ha descobert alguns Priorats i Montsants que no coneixia. Com ell diu, ve a visitar-nos per veure que hi ha de nou que valgui la pena al Priorat.
També és veritat que en molts casos ha demanat la meva opinió sobre alguns dels vins que puntua, i que com sempre, tot reafirmant-me en que no m'agrada aquesta mania de puntuar vins, he estat encantat de dir-li que en pensava, i perquè m'agradava aquell vi o que li trobava d'especial.
Es nota que coneix el Priorat, però encara està sorprès per un cas que li va passar i que el porta de corcó, i és que dos anys enrere va puntuar un vi molt bé, i ara es troba que molta gent li ha dit que el vi no és tant bo com ell deia. (Els vins a l'ampolla tenen vida pròpia!!!!!!!).
Jo vaig dir-li que no entenia la puntuació, que em sorprenia que puntués més aquell vi que d'altres que per a mi estaven a la mateixa alçada, però el Torsten en sap molt, i ho dic de tot cor, i en general reconeix un on vi quan el tasta. De totes formes, a la darrera visita encara em va recordar que jo tenia raó.
Es va endur una ampolla de Guinardera 2005 i aquest és el comentari que ha posat al seu blog:

“Després vam fer una parada a Bonviure per veure algunes novetats. Amb un somriure murri, ens dóna Jaume de nou el vi negre, primera de la finca del seu pare Arrels Priorat de l'any, que anteriorment havia produït només rancis. Arrels del Priorat, la Guinardera, 2005 vermell – ara més evolucionat! El vi és ara un món de diversió i té ara una puntuació excel·lent 93/100 Th. Es molt més expressiu i fruiter que les ampolles abans provades, que un tenia la sensació de mastegar la pissarra.”

Realment, amic meu, el bon vi del Priorat millora molt a l'ampolla, i aquest és l'únic secret del Priorat que et queda per aprendre.

Fins la propera!!!!

Què fer els propers caps de setmana?

Es temps de festes i fires del vi!

El proper 25 d'Octubre tenim la 1ª festa del vi de Lleida, que el 26 es complementa amb la 2ª Mostra dels vins DO Costers del Segre.

El dia 7 de Novembre l'Associació Cellers de Porrera, formada pels 18 productors de vi que actualment elaborem al poble, organitzen el “Tasta Porrera” 2009 que tindrà lloc el dissabte a les 11 hores a la Plaça Catalunya de Porrera, durant el mateix acte també es podran degustar els plats de cuina tradicional elaborats pels 5 locals de restauració de Porrera.

Participen en aquest tast 16 cellers de Porrera que posaran a la vostra disposició els seus vins de les collites que actualment estan al mercat i per tant moltes d’elles en un bon moment per el consum. Per cert, les copes són Riedel.

Del 6 al 8 de Novembre també us recomano la XXII Festa del Vi de Gandesa, que organitza la Cooperativa de Gandesa, l'Ajuntament de Gandesa, una associació cultural Gandesana i el Consell Regulador de la DO Terra Alta. Una mostra que no us podeu perdre, on descobrir els grans vins de la Terra Alta. Per cert, les copes també són Riedel.

Je,je, el de les copes és una llicencia publicitari!!!!!

Llet: Del productor al consumidor

Avui hem anat a fer un vol per Rupit, i he vist i tastat la nova iniciativa d'alguns productors de llet per fer més rendibles les seves explotacions.
Arribes, si duus l'embàs poses un euro a la màquina, s'obre una porteta, pitges “Start”, i ja tens el teu litre de llet. En cas de no portar l'embàs, pots comprar-ne un de plàstic o de vidre, i a omplir-lo.
La veritat és que estava ple de gent, que eren de pas i de Roda de Ter.
I la pregunta és, la llet és bona? I la resposta és que és força bona, encara queda lluny de la llet que havia tastat temps era temps, però és molt més bona que la majoria de les llets que trobes al mercat.
El sistema em sembla molt bé, perquè promou la re-utilització de l'embàs, i sempre es veu llet fresca, a més a un preu força raonable. A veure si aquesta iniciativa amplia el seu abast.

Dahlia 2008

El dissabte per sopar, finalment, l'Anna i jo estàvem sols, i va arribar el moment de provar un vi que feia dies que tenia en primera linea, però que no trobàvem mai el moment.

Es tracta del Dahlia 2008 del "Un més un fan tres", un celler de Guardiola de Font-Rubí al que li tinc un apreci especial, i és que els seus propietaris són el que al meu poble en diem gent ferma.

El ví en qüestió, un blanc d'un color brillant, amb un nas que recorda a albercoc i flors com el lliri, uns olors que es mantenen durant tota l'estona que el gaudeixes, i que són un anunci del que et posaràs a la boca, un vi fresc, amb records a aquest albercoc, ampli i llarg, sense ser dolç, i amb una acidesa molt equilibrada.

Ostres, varem xalar i vull felicitar-vos, per un vi que us ha quedat força rodó!

Puntuem un vi

Avui ja fa prou dies per no parlar en calent, i és que l'altre dia vaig tenir l'oportunitat de compartir taula amb un d'aquests personatges que es dedica a puntuar vins.

Sempre he estat en contra d'aquesta pràctica, tot i que entenc que si una guia s'agafa com el que representa que és, pot ser una eina útil per trobar aquells vins que ens poden interessar. Evidentment, sempre serà molt millor deixar-se guiar pel criteri de la vostra botiga de confiança, o per la recomanació d'algun amic.

Com ja he comentat en altres apunts, els vins són personals, i sempre he cregut que el major expert és un mateix, pel que aquesta globalització de l'opinió no s'adiu amb el meu tarannà. De totes formes, pot ser que el vostre criteri coincideixi amb el d'alguna guia en concret, i si és així, teniu la vostra Guia Trotamundos per viatjar pel món del vi, però no desaprofiteu l'oportunitat de descobrir vins que potser no han arribat a les guies.

Però, en el fons, jo volia fer aquest apunt per comentar que és impresentable que a una persona li diguis el nom d'un vi, i el contesti "8,7 punts". Com és pot ser tant pedant? I el que és pitjor, com una persona que fa una guia de vins es pot permetre parlar malament de vins i cellers en una taula, a més demostrant que no té memòria pel que ha tastat, si és que ho ha tastat?

No voldria que algú pensés que aquesta conversa va ser amb altres persones, pel que diré que va ser amb algú del qui no recordo el nom, però que que em va dir que era un dels que feia la "Guia de vins de Catalunya".

Bé, potser que ho deixi aquí, perquè em torno a escalfar!!!

Presentació de Laurona 2005

El dilluns dia 19 de Novembre, els propietaris de Cellers Laurona varen presentar l'anyada 2005 de Larona i Laurona 6 Vinyes. No entraré en el glamour i divertit que va ser aquest acte, i em centraré en el que ens interessa.

Nomès dir que si teniu l'ocasió, no us perdeu les vinyes de Laurona a La Figuera, unes vinyes úniques, que treuen de la garnatxa el millor, i segurament molts coincidireu amb mí en que La Figuera dona moltes mostres de tenir un terrer molt especial: Epectacle, Pater, Laurona.

El Laurona 2005 és més fresc que el seu antecessor, i té un nas molt divertit de herbes aromàtiques, fruita i un toc que ens recorda a les gomes Milan que fèiem servir per borrar a l'escola. El que més em va sorprendre va ser el toc d'avellanes que et queda en boca, just al final, amb una entrada fresca, rodona, sense puntes. Vi fàcil de veure, però que amaga una gran complexitat, que segurament aquells que busquen alguna cosa més en un vi, trobaran molt interessant.

El Laurona 6 Vinyes 2004 és complexe, té el caràcter de les vinyes velles de La Figuera, una entrada marcada pel terroir, aquest terrer que tant estima el nostre amic René Barbier. Un vi que aquest cop tampoc t'ha quedat fàcil René.

Per cert, aquest canvi en gustos també bé acompanyat d'un canvi radical d'imatge.

Felicitats a tots pels nous Laurona!!!

Sopar de Maridatge al Restaurant Piró

Ahir dia 17.10.2009 varem organitzar un sopar de maridatge al restaurant Piró per un club de vins de Màlaga. Es tracta d'un club on la majoria dels socis són d'origen anglès i que estaven al Priorat per visitar alguns cellers i coneixer la zona.

El Sopar va consistir en:

1) Assortiment de plats per compartir:
Enciam amb Romesco.
Torrades amb escalivada.
Alberginies facides.
Fabes a la catalana.
Aquests entrants es van acompanyar primer d'un Brunus Rosat 2008, com a vi de benvinguda i després amb un Nelin 2007 decantat al moment. Primer buscan la frecor i fruita que acompanyava la lleugeresa dels dos primers, i després amb la complexitat de Nelin, mostrant com pot maridar des d'un plat de carn fins a una cassola a l'antiga.
2) De segon es van servir següents plats:
Mandonguilles amb sanfaina.
Truita amb suc.
Fricandó de vedella.
Els vins en aquesta ocasió van ser un Manyetes del 2005, on es va fer palès que vol dir la parauna terroir, sense decantar, per tal de mostrar tots els matissos d'evolució en copa, i després Prior Pons del 2005, que es va decantar uns minuts abans.
3) Els postres varen ser:
Crema de llimona.
Mel i Mató.
Crema catalana.
En el moment del postre es va continuar amb els vins els mateixos vins, buscant els tocs de vainilla i cacao de Prior Pons i la mel i fruita tropical de Nelin, i d'altres components in contrastos.
Va ser fantàstic, i el club de vins va felicitar-nos per la tria tant de les menges com dels vins, dient que en aquell sopar havien entès el nostre territori i els nostres vins.
Moltes gràcies i fins la propera!!!

1a Trobada d'Escriptors al Priorat

El Centre Quim Soler convida uns dies al Priorat sis autors d'arreu dels Països Catalans per viure'l i veure'l amb els ulls de quatre persones de la comarca, que els parlaran del seu Priorat i els el faran conèixer sobre el terreny.

DIUMENGE, 18 D'OCTUBRE DE 2009 CAPÇANES [PRIORAT]

11 matí. LA PEDRERA
TAULA RODONA AMB ELS ESCRIPTORSNÚRIA AÑÓ, ÒSCAR PALAZÓN, IGNASI MORA, GEMMA SALES, ESTER SUÑÉ, ALBERT VILLARÓ.
ORIOL IZQUIERDO [en representació de la ILC]

1 migdia. LA PEDRERA
CONCERTORQUESTRA DE LES MINES

Lídia Soro, Fernando Vallvé, Daniel Plana, Guillem Rosselló, Anna Moreno, Paula Anglès, Àngels Santacana,Carlota López, Anaïs Pasanau, Carola Cuypers, Erika Sebastià, Sergi González, Miquel Àngel Marín, Antoni Sebastià
L'Orquestra de les Mines es planteja com el lloc d'intersecció entre compositors contemporanis, intèrprets i els conceptes sonors més experimentals; i es basteix bàsicament amb joves alumnes de música de les comarques meridionals de Catalunya que tenen el clarinet com a principal instrument. L'Orquestra de les Mines és una producció de Priorat Centre d'Art.

Ànims amics, fem que el Priorat sigui aquest gran espai de cultura!