Parker i Arrels del Priorat

Aquest cop, el crític s'ha fixat en un petit celler de Gratallops: Arrels del Priorat.

Però, què és Arrels del Priorat? 

Doncs, és un celler que va començar a caminar ja fa més de vint anys, de la mà de René Barbier (Clos Mogador) i de Jaume Balaguer (Celler Balaguer i Cabré), amb l'únic objectiu de salvar els grans vins rancis del Priorat, com una mena de tribut als origens de la nostra comarca, i d'aquí el nom d'Arrels del Priorat. 

És sabuda la tradició en vins oxidatius que hi ha als Països Catalans, i més concretament en aquestes contrades, on els vins rancis de garnatxa negra són l'essència mateixa.

Tot va començar amb la recerca dels millors rancis de la comarca, i després de que algunes cases particulars que encara conservaven la tradició dels rancis, obrissin els seus cellers a Arrels del Priorat, i que aquest en fes una acurada selecció i afinament, el 1998 es van presentar al món aquests vins que conviden a la conversa, l'amistat i la contemplació.

Han estat molts anys de treball silenciós, en que aquest projecte romàntic només era conegut per alguns gurmets i sommeliers valents. Amb la mateixa calma i la saviesa que els anys han donat al vi, les ampolles d'aquest celler s'exposaven a Harrods o a Lafayette, o sortien a la taula d'uns pocs restaurants d'arreu, sense fer soroll.

Ahir, 28 de Febrer de 2014, van sortir les puntuacions de Robert Parker, i aquesta tasca s'ha vist recompensada amb el reconeixement d'un dels personatges amb més pes dins el món del vi, que ha atorgat 100 punts al ranci de Ca les Viudes, un vi amb soleres de més de 100 anys, i amb una producció limitadisima. I no content amb això, els altres dos rancis que ara mateix hi ha al mercat d'aquest celler, Arrles 30 anys i Cal Piró, han obtingut 96 i 93 punts respectivament. 

Però, per què és important aquest fet? Més enllà del prestigi pels vins del celler en qüestió, i més enllà de l'alegria d'aquests dos visionaris que van fer de la seva passió una ONG per salvar els grans vins rancis del Priorat, aquest fet posa en primera línia un patrimoni cultural que fuig de modes i de la precipitació, per parlar-nos de tradició i de calma. 

Heus aquí l'essència de la garnatxa en estat pur, el perfum de les velles vinyes, que ara es veu reconegut.