Fa temps que volia fer un apunt sobre aquest tema que em preocupa, i que poc a poc, com una sangonera va minant el nostre patrimoni cultural.
Per desgràcia, veiem com restaurants i fondes de tota la vida tanquen les seves portes, i la darrera que hem sabut, la Fonda Emilio de les Borges del Camp. En aquest cas, es tracta d'una fonda amb 111 anys d'història, i en tancar les seves portes, perdem una part de nosaltres mateixos, es perden les seves receptes i es perd a les nostres comarques bona part del concepte "fonda", que no restaurant, doncs una fonda és quelcom diferent.
Ens omplim la boca de catalanitat i patrimoni, i deixem que es perdi cada dia una mica de nosaltres mateixos.
Com podríem preservar aquest patrimoni? No ho sé, potser és llei de vida, però vull creure que no, i que es podria fer quelcom més que mirar passius com anem morint poc a poc.
Avui en parlàvem, i per exemple hi ha formatgeries a arreu de les espanyes i a França que a Catalunya ja estarien tancades perquè som els únics "tanoques" que apliquem la llei al mil·límetre, com el cas dels destil·lats de Galícia, que si mires de fer el mateix aquí, et cau el pel.
Potser ha arribat el moment de parar i mirar com estem fent les coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada