El vi amb els amics o amb parella

El vi, a part de ser bó el fant bó les ocasions. La foto que encapçala aquest apunt és de la vista que em van fer l'Analía i l'Eva, una Madrilenya molt salada.

Varem fer un tomb per Clos Mogador, La Vinya dels 8, Manyetes i Nelin, on vrem acabar tastant, Pinot Noir de Nelin, Garnatxa de Nelin i Nelin 2006. L'Eva, que deia que no en sabia, resulta que en sabia més del que deia. Ens ho varem passar d'allò més bé, i veure com el dia s'acabava des de Mas d'en Romano, a Nelin, és un espectacle únic.

Dues setmanes més tard, varem repetir la visita a Nelin, però aquest cop amb la meva xicota, l'Anna, i en aquesta ocasió el vi era un Coma Alta. No hi ha res com un vi amb la gent que t'estimes i en un lloc especial.

Els Blancs del Priorat donen fruites tropicals, una mineralitat pròpia de vins negres i una frescor que captiva, fent que vins de 14 i 15 graus reultin fàcils, a l'hora que el seu toc glicèric, ens dona una sedocitat amorosa en boca. Per cert, l'Eva, que no sap de vins, va trobar avellanes enel Pinot Noir de Nelin. Bravo EVA!!!

Gràcies als que feu aquests vins, i gràcies a Déu per crear un lloc tant especial com e Priorat.

Blancs del Priorat

Aquesta setmana ha apretat la calor, i tant al restaurant com a la botiga, els blancs han augmentat el seu protagonisme.

Els blancs del Priorat, de produccions molt limitades, al grau alcoholic, i normalment de caràcter sec, en la seva gran majoria amb fermentacions en bòtes de fusta, i en molts casos amb una certa criança.

Són vins pensats en la seva gran majoria per fer-ne guarda, i per exemple, aquesta setmana, al restaurant, hem servit un Nelin 2006 i un Nelin 2007, i sense cap mena de dubte estava més bò el 2006, i a part de les fruites tropicals, les flors i la pissarra, tenia molta més complexitat. De la mateixa manera, fa poques setmanes varem servir un Enllaç del 2005, i va ser un festival, el viognier i la garnatxa s'entenen perfectament, i l'ampolla els dona un acabat fantàstic.

Recomano que tant l'Enllaç, com el Nelin o el Closa Batllet Blanc, els decanteu nomès per trencarlos, just en el moment de servirlos. Per exemple, el Coma alta de Mas d'en Gil, jo no he cregut necessari decantar-lo, però ja li preguntaré a algún dels propietaris, per tal que em doni la seva opinió.

Per un altra banda, tenim blancs més frescos com podrien ser Les Brugueres o el Mas d'en Compte Blanc, que tot i es poden veure d'un any per l'altre, semblen més interesants, en la meva modesta opinió, el primer any. en aquest grup, tot i no ser Priorat, no em voldria deixar el Tretze de Mas de la Casadora, un Montsant de Garnatxa Blanca, que té una relació qualitat preu força interesant.

Preveu-los i ja em direu!!!!